Patmos – Guia d’Escala de Port Mediterrani Oriental

GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. ORIENTAL)

PATMOS (Descarrega guia amb plànols en pdf) (Versión castellano)
És una petita illa de l’arxipèlag del Dodecaneso, format per 12 illes en el sud-est del Mar Egeu, molt properes a la costa turca. Amb unes 3.000 persones és una de les més habitades i gaudeix d’una gran tranquil·litat.

Formada per un escull allargat de menys de 40 km², té més de 60 km de costa i una longitud de nord a sud d’uns 12 km. Alberga multitud de cales i badies amb escasses zones planes, ja que el seu perfil és bastant ondulat, destacant el Profitis Ilias, que amb 269 m. és el punt més alt de l’illa. El port es troba en Skala, una de les principals ciutats de l’illa, juntament amb Chora. Molt poc habitades estan les altres 2 zones destacades a l’illa, Kambos al nord i Grikos al sud.

El port fa de Skala, la ciutat amb més activitat, els seus habitants solen residir a la zona moderna, amb cases blanques, amb moltes flors, agrupades en carrers estrets.

Va ser important el comerç durant segles, alguns mercaders de Patmos van arribar a establir-se a Menorca. En ser un port petit els vaixells de creuer fondegen en la badia i s’arriba a la illa en barques o llanxes, la qual cosa permet apreciar el seu perfil muntanyenc, ressaltant en la seva part més alta el monestir – fortalesa de Sant Joan.

Patmos apareix en el llibre de l’Apocalipsi, trobant en la seva introducció que Joan va ser bandejat en aquesta illa, on va tenir i va escriure les seves visions de Jesús. El cristianisme ho identifica amb Sant Joan Evangelista, per la qual cosa és una destinació important de pelegrinatge cristià, podent visitar la cova en la qual se suposa que Joan va tenir les seves visions. Hi ha diversos monestirs més dedicats a Sant Joan.

Avui dia la religió a l’illa és l’ortodoxa oriental. Se li coneix com la Jerusalem del Egeu, i gaudeix de fama entre la jet-set internacional.

UNA MICA D’HISTÒRIA

El seu primer nom segons la mitologia va ser Litois, en honor a la deessa Artemisa, que també era coneguda com Litoida per ser filla de Lito. Segons la llegenda, l’illa es va enfonsar i Artemisa i Apol·lo van aconseguir convèncer a Zeus per retornar-la a la superfície. Els seus habitants encara la denominen Litois.

Va ser habitada des de l’any 3000 a. C., i malgrat no saber la procedència dels seus primers habitants, les excavacions realitzades han deixat al descobert edificacions, cementiris, fortaleses i restes d’una antiga acròpoli, per la qual cosa es creu que va tenir bastant població.

Amb els romans va arribar el declivi de l’illa, convertint-se en destinació d’exiliats, que va ser com l’apòstol Joan va arribar a ella, en el 95 d. C. Va iniciar la conversió al Cristianisme dels seus habitants i va escriure el Llibre de la Revelació: l’Apocalipsi. Això va convertir a Patmos en lloc de culte i peregrinació.

En l’època bizantina es va construir una basílica en honor a Sant Joan, avui ocupada pel monestir. Els àrabs la van atacar entre els s. VI i IX d. C. destruint la basílica. El monestir es va iniciar l’any 1101, governant l’emperador bizantí Alexios Komninos I, que va concedir al reverend pare Christodoulos el control total de la illa.

El monestir va anar fent-se famós i es va convertir en un important centre comercial a la fi del s. XII. Els venecians arriben a principis del s. XIII i cedeixen el govern al duc de Naxos. Patmos es converteix en un estat monàstic semi autònom i adquireix influència i riquesa. Els Cavallers de l’Ordre de Sant Joan arriben a Patmos després de conquistar Rodes cap a la meitat del 1.300. Els turcs arriben en 1.522 i nomenen un representant abandonant l’illa poc més tard però mantenint l’obligació de pagar impostos. La tranquil·litat torna a la illa després de les guerres entre turcs i venecians i es recupera una època d’esplendor gràcies al comerç.

Es construeixen imponents fortificacions para protegir el Monestir dels atacs pirates. Els monjos tornen a governar l’illa en 1655 i torna la prosperitat que es veurà truncada en 1659 després de la conquesta i destrucció pels venecians. Van aconseguir recuperar el seu atractiu i prosperitat gràcies al comerç i la navegació. El seu patrimoni es va dividir entre els monjos i els laics a principis del s. XVIII fins que en 1.770 és conquistada pels russos.

En 1.821 s’inicia la Revolució grega que no es converteix en independent fins a 1832 encara que sense incloure les illes del Dodecaneso que van tornar a domini turc. Els italians es fan amb elles en 1.912 i van romandre fins a 1943, sent substituïts pels alemanys, que la van abandonar en 1945 i van ser autònomes fins a 1948 passant a formar part de Grècia.

QUE VEURE

MONESTIR FORTALESA DE SANT JOAN

Una de les bases de l’església grega ortodoxa, va ser fundat en el 1.088 pel monjo Christódoulos en honor a l’autor de l’Apocalipsi i és un dels llocs més sagrats del cristianisme. Les seves torres i contraforts fan que sembli un castell llegendari, encara que el seu objectiu va ser protegir els seus tresors religiosos, principal motiu de la visita de pelegrins i turistes. Des d’aquí observem unes vistes espectaculars. Té una nau central i cinc capelles. El seu tresor compta amb més de 200 icones de totes les èpoques, però també destaquen la capella de Santa Creu, els frescs de la capella de Panagía, la capella de Christódoulos, amb la tomba del beat i el reliquiari de plata de Sant Joan, que és el més important del recinte i el més venerat pels grecs.

Podem accedir gratuïtament al recinte però cal pagar per veure el tresor. Les icones van sofrir les guerres i els saquejos, però encara conserva una col·lecció de gran importància. En la capella de la Verge o Panagía trobem uns frescs que són dels més antics del monestir, estan repartits per les parets superiors del menjador, del s. XII. També trobem els tres grups de pintures pertanyents a aquest mateix menjador, de finals del s. XII principis del XIII, i alguns del púlpit sagrat de la caverna de l’Apocalipsi de finals del s. XII. Els frescs actuals són de 1600, quan governava l’abat Nikephoros Chartophylax, retocat a principis del s. XIX. Les pintures del nàrtex exterior, es basen en l’explicat per Prochoros sobre la vida i miracles de Sant Joan, van ser afegides en els s. XVII i XVIII. A l’església principal o Katholikòn, es conserven tres segells d’or amb els quals l’emperador Alejo I Komneno va cedir l’illa a Christodoulos, juntament amb l’ajuda econòmica per ampliar la seva ordre religiosa i eximir del pagament d’impostos a la illa.

BIBLIOTECA I ARXIU

El complex es va construir al principi com a institució espiritual. La seva influència sempre s’ha basat en activitats continuades durant gairebé 10 segles, que han permès reunir un abundant fons a la seva Biblioteca i Arxiu. Entre els seus més de 16.000 documents es conserven 33 pàgines de l’Evangeli més antic conegut de Sant Marcos, propietat que comparteix amb els museu del Vaticà i el British Museum. El seu fons s’ha convertit en una important font de documentació històrica de gran valor i representa un centre tecnològic ben organitzat per a la paleografia i la investigació bizantina.

GRUTA DE L’APOCALIPSI

La trobem entre Chora i Skala, sent una capella en el centre del convent de l’Apocalipsi. Es creu que en ella es va refugiar Sant Joan el Diví durant el seu desterrament i que va dictar el Llibre de la Revelació al seu deixeble, Prochoros, a la fi del s. I d. C. Per accedir a ella tenim per davant 43 graons molt empinats, que es mantenen tal com van ser construïts. La visiten milers de persones de tot el món. Els dos punts més rellevants són la pedra sobre la qual es diu que Sant Joan recolzava el seu cap quan dictava i el faristol utilitzat per Prochoros per escriure l’obra. Una altra creença és que Déu va parlar a Sant Joan per una esquerda de la roca, també visible. Hi ha pintures murals del s. XII i icones de Sant Joan i el beat Christodonlos de finals del s. XVI.

CHORA
És una joia de l’arquitectura bizantina, formada per un entramat de carrerons compta amb més de 40 monestirs i capelles, que s’amunteguen al voltant del Monestir Fortalesa. Trobem les típiques mantómate en moltes de les finestres, a més de motllures amb una creu bizantina. Alguns dels edificis són mansions de l’època de més esplendor de l’illa, s. XVI i XVII per la riquesa aconseguida gràcies al comerç.

LES PLATGES

Són una part destacada de la illa. Començant per Meloí, proper a Skála, que és la més coneguda. Molt a prop, Agriolivadhi famosa per una taverna homònima que ofereix menús bons i barats. Kámbos és la més visitada pels grecs, no és de sorra fina, sinó de cants rodats. Psilí Ammos és la que té millor sorra, solament accessible amb barca o caminant. Altres platges són Gricos, Bagia, Agio Nikolau i Calicachos. A la majoria d’elles s’arriba amb barca des de Skála, el mateix que a les petites illes properes, com Arki i Agazonisi.

VISITA PER LLIURE

En ser un port petit els vaixells fondegen en la badia i apropen als passatgers en les barques. Les excursions del vaixell solen ser al Monestir de Sant Joan, que està en Chora, a uns 4 kms. I a la Gruta de l’Apocalipsi a mig camí de Skala i Chora.

No és difícil visitar ambdues coses per compte propi. Els taxis se situen en el port i ofereixen un recorregut fix, que per uns 30 euros et porten a tots dos llocs amb uns 30 minuts en la Gruta i 45 en el Monestir de temps per a la visita, capacitat fins a 4 persones. En estar tan a prop, mentre tu visites, van a recollir altres turistes, així que es converteix en una espècie de “pont taxi” que va recollint i deixant turistes al llarg del temps que dura l’escala. Això sí, cal complir amb els horaris de forma escrupolosa. Per arribar al Monestir cal caminar una mica per carrers empinats, és interessant intentar aconseguir una mica més de temps.

 

Com el desembarcament és massiu potser cal esperar una mica per trobar un taxi lliure. Si volem fer alguna altra cosa haurem de regatejar, però no serà fàcil si veu que té suficient demanda amb el muntatge que tenen. De retorn a Skala podrem passejar pels seus carrers, plens de tendes de tot tipus, amb preus més econòmics que altres illes.

També podem llogar un cotxe o una moto, no és difícil arribar a la Gruta i el Monestir, això sí la carretera té bastants corbes i desnivell. És la manera de disposar de temps personalitzat per a les visites de tots dos llocs. Hi ha autobús entre Skala i Chora amb parada en la Gruta, però és poc recomanable pel breu que sol ser el temps d’escala del creuer.

No es paga entrada ni en la Gruta ni en el Monestir, solament es paga per veure el tresor d’aquest últim, això sí, sent llocs de culte cal anar vestit per a l’ocasió.

Patmos conserva una tranquil·litat que no trobarem en general a les altres illes gregues, malgrat els milers de visitants, per la qual cosa hem de gaudir d’això.