Venècia – Guia d’Escala de Port Mediterrani Oriental

GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. ORIENTAL)


VENÈCIA  (Descarrega guia amb plànols en pdf) (Versión castellano)
Coneguda com la ciutat dels canals i capital del Véneto. Formada per diverses illes situades en una llacuna en el nord del mar Adriàtic. Al sud desemboca el riu Po i al nord el Piave. Les aproximadament 120 illes que formen la part principal estan unides per més de 450 ponts, que serveixen per creuar per multitud de punts els seus més de 160 canals. Aquesta estructura ha fet que les inundacions siguin part de la seva història que han portat preocupació pel seu futur.


A la primavera i tardor dues vegades al dia es produeix el que denominen aigua alta inundant la plaça de Sant Marc, en la qual posen passarel·les de fusta per evitar mullar-se. És el port més important del Adriàtic, famosa sobretot pels seus canals, pels quals transcorren les góndoles, mitjà de transport antigament i avui dia un atractiu més per als turistes. En 1987 va ser declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Les seves esglésies, palaus i altres edificis recullen estils des de l’època Bizantina al Renaixement, que ens sorprendran contínuament.


UNA MICA D’HISTÒRIA

Els seus primers habitants van ser el poble véneto. Va augmentar la població en arribar habitants d’altres ciutats que fugien dels germans que van envair el nord d’Itàlia. Van crear el seu propi govern amb tants procuradors com illes principals, fins a un total de 12, i des del principi tenien un alt cap, denominat dux o dogo, que era vitalici. En els s. VIII i IX van ser veritables liders, van mantenir relacions amb Orient i Occident i van mantenir la seva autoritat. El s. XV va ser el de màxima expansió aprofitant els canvis, combatent als llombards aliant-se amb els francs i contra els normands amb l’ajuda dels bizantins i la seva bona relació amb els musulmans li va afavorir quan aquests van entrar en guerra amb els bizantins i els vaixells venecians viatjaven a Egipte i Israel.


La seva situació en la llacuna, amb aigües poc profundes li facilitava la seva defensa, ja que no podien arribar a ella grans naus enemigues. Els grans bancs de sorra poden quedar al descobert amb la baixamar. Calia conèixer on estaven les aigües més profundes per arribar a la ciutat.


QUE VEURE

Gran Canal, la principal via de comunicació de Venècia, recorrent-ho albirem la majoria de palaus de la noblesa veneciana, molts d’ells de gran valor històric i arquitectònic. Rialto és el pont més famós dels quatre que van de costat a costat del Gran Canal, l’últim i més avantguardista obra de l’arquitecte espanyol Santiago Calatrava. Rialto està replet de tendes a banda i banda.


Plaça de Sant Marc considerat el centre de la ciutat i el més visitat. Des del Gran Canal, accedim entre 2 columnes de granit que sostenen una el lleó alat que representa a Sant Marcoi l’altra amb Sant Teodor de Studium sobre un cocodril, seguidament, a la dreta trobem primer el Palau Ducal i seguidament la Catedral de Sant Marc, que són els 2 edificis més importants de la ciutat. La catedral és un perfecte exemple bizantí que es va iniciar en el 828, restaurada en el 976 després d’un incendi i reconstruïda cap a meitat del s. XI. El palau és gòtic, es va començar a construir en el 814 reconstruït després de fins a 4 incendis incorporant una mica de renaixement.


A un costat i a l’altre de la plaça, paral·lel al Gran Canal trobem la Procuratie Vecchie que data de 1496 i la Procuratie Nuove de 1584 d’estil renaixentista italià. Durant la república veneciana van ser residència dels 9 procuradors o magistrats, un d’ells era triat Dux. Al seu costat trobem els porxos que alberguen tendes i cafès, el més conegut, el Florian.


Enfront de la catedral està el campanile, amb més de 90 metres d’altura, iniciada la seva construcció en el 874 i reconstruït en 1.902 després del seu esfondrament, i enfront d’ell, deixant a la dreta la catedral la Torre del Rellotge, on cada hora les seves figures martellegen la campana per donar les campanades.

Si tornem al Gran Canal i voregem el Palau Ducal trobem el Pont dels Sospirs, que unia el Palau amb la presó i que transitaven els reus des dels tribunals, es diu que era l’última vegada que veien la llum del sol i per això “sospiraven”.


Si seguim cap al nord arribem a l’església de Sant Giovanni en Bragora del s. XV, destaquen les seves cúpules i columnes de gòtic italià va ser panteó dels dogos. Molt a prop el monument més grandiós de Venècia, l’estàtua eqüestre del general venecià Bartolomeo Colleoni, del s. XV), realitzada per Verrocchio i també l’Arsenal, antigues drassanes navals, i els jardins públics. A l’est trobem l’illa El Lido, que fa de barrera natural.


A la ciutat hi ha museus importants: el Ca’ d’Oro, en un palau gòtic al costat del Gran Canal, i moltes esglésies que mostren la competència entre la noblesa per tenir reconeixement públic. La Llibreria Vecchia conté uns 13.000 manuscrits i més de 800.000 llibres, alguns exemplars són molt valuosos.


COM MOURE’S

En una ciutat plena de canals moure’s és diferent a l’habitual. L’equivalent a l’autobús és el vaporetto, ideal per contemplar els edificis que donen al Gran Canal des de Ferrovia (Estació de tren) fins a Sant Marc.

Cal comprar els bitllets en els llocs que hi ha en les parades i s’han de validar en màquines abans d’accedir al vaporetto. Un bitllet normal té validesa durant 60 minuts podent adquirir bitllets per 12, 24, 36, 48 i 72 hores, que resulta més avantatjós. Pot semblar senzill pujar-te sense bitllet, hem de considerar que els venecians tenen bonus mensuals o anuals, i si t’enxampen en un control, la multa és molt alta.


Hi ha 4 ponts que creuen el Gran Canal, situats en Ferrovia, Rialto, Accademia i l’últim i modern dissenyat per Santiago Calatrava, que uneix la Piazzale Roma amb l’estació del tren. De totes maneres és fàcil arribar caminant a tot arreu, això sí, pujant i baixant escales per creuar els canals per la multitud de petits ponts que hi ha.


També tenim les góndoles, amb les quals cal negociar preu en funció del temps desitjat. Els taxi són llanxes de color fusta, denominats motoscafos.


VISITA PER LLIURE

Si Venècia és el punt de partida i/o arribada del creuer, l’escala és curta, encara que ja hi ha creuers que passen un dia complet abans de partir o al final del seu creuer. Els atractius principals són el Gran Canal i la Piazza Sant Marc. Si el nostre pas és fugaç en iniciar o acabar el creuer és recomanable prendre un vaporetto des de la Terminal de Creuers fins a la Piazza Sant Marco pel canal de la Giudecca, fer una passejada per la plaça i carrers adjacents, sense oblidar el Pont dels Sospirs i tornar a l’Estació Marítima. És vital saber el planning d’horaris del vaixell que ens hauran facilitat per al control d’horaris.

Si fem nit a Venècia, perquè la fa el creuer o perquè arribem el dia anterior a l’inici del creuer o al retorn del mateix, anem a veure com realitzar una visita una mica més extensa. El punt a aconseguir és la Piazzale Roma. Podem adquirir el bitllet senzill o multi viatge del vaporetto, depèn dels nostres desitjos i del temps a la ciutat. Des d’aquí ens dirigirem a la parada Ferrovia i així recórrer el Gran Canal en el vaporetto fins a Sant Marc en la línia 1 o 3, validem el bitllet abans d’accedir i procurem aconseguir una bona posició, si és possible en l’exterior per poder captar bones imatges dels edificis, palaus que daten dels s. XII a XVIII i racons que s’oferiran a la nostra vista. En sentit invers és la línia 82 la que transcorre pel Gran Canal.


Durant el trajecte passarem sota el Pont de Rialto, amb tendes en tot el seu traçat i mercats a una i un altre costat de les seves escales. L’última parada en el costat dret és la de la Salute. Una peculiar església de forma rodona edificada en honor a la batalla contra la pesta en 1.630. Si decidim baixar en aquesta parada molt a prop està el Pont de la Accademia, que ens portarà a l’altra riba, molt prop de Sant Marc. La següent parada està ja molt prop de la Plaça Sant Marc, i l’oficial està just passar la plaça. Si optem per aquesta, de camí a Sant Marc podrem veure des de dalt d’un dels ponts el Pont dels Sospirs. Entrarem en Sant Marc vorejant una de les façanes del Palau Ducal, deixant al costat del canal les 2 columnes de granit abans esmentades i gairebé d’enfront del Campanile. Una mica més endavant, a la dreta l’espectacular Basílica de Sant Marc.

 

Basílica de Sant Marc : amb planta de creu grega la coronen quatre cúpules, similar a l’església dels Dotze Apòstols de Constantinoble té el seu origen en una capella privada dels dux. Destaca la seva col·lecció de mosaics bizantins. El seu tresor més famós és l’altar d’or d’estil bizantí, la Pala d’Oro. Cal pagar per veure el museu, la Pala d’Oro, el Tresor i per enfilar-se a la balconada que des de la façana dóna a la plaça.


Palau Ducal : va ser la residència dels dux i seu del govern de la República, sobresurten les seves dues façanes gòtiques, la Porta Della Carta, va ser l’entrada principal al palau; i les seves dues escales interiors: Scala dei Giganti i Scala D´Or. De les seves estades destaquem la Sala del Major Consell; amb 15,40 metres d’alt, 25 d’ample i 54 de llarg, presidida per l’oli més gran del món, pintat per Tintoretto, de 22 x 7 metres que representa el Paradís. En la visita es creua el Pont dels Sospirs, per visitar les cel·les. Enfront del Palau Ducal es troba la Llibreria Sansoviniana.


Campanile : el més alt de Venècia, amb 99 metres. En 1.902 es va esfondrar l’original i en 1.912 va ser reconstruït i inaugurat tal com havia estat. Es pot pujar en ascensor, de pagament, si ho fem a les hores en punt el so de les campanes en ensordidor.


En la Piazza Sant Marc 3 dels seus costats estan ocupats per la Procuratie Vecchie, l’Ala Napoleònica, anomenada així perquè Napoleó va fer construir un enorme saló de ball en el lloc que va haver-hi una església, i la Procuratie Nuove. Al final dels porxos, prop de la Catedral trobem la Torre del Rellotge, amb la figura del Lleó, símbol de la ciutat, i dues figures masculines, conegudes com a moros que martellegen la campana. El rellotge ofereix molta més informació que les hores, canviant la seva aparença segons l’estació, les fases lunars, el pas del sol d’una a una altra constel·lació.


De retorn al vaixell podem passejar pels carrerons, visitar el Pont Rialto, contractar una góndola, sense oblidar regatejar i que es pot repartir el seu cost entre fins a 5 o 6 persones.


Si disposem de temps podem visitar qualsevol de les moltes esglésies que trobarem al nostre pas, en totes trobarem formidables pintures, escultures, amb les quals la noblesa va voler deixar constància del seu poder, sent una forma de competir entre ells.


GUIA PER EMBARCAR A VENÈCIA

Venècia és punt de partida de molts dels creuers cap al Mediterrani Oriental, i no sempre s’arriba a aquest port amb vols concertats per la naviliera i els consegüents trasllats a la terminal del port. Vegem les diferents opcions i com resoldre-ho.


ARRIBADA AMB COTXE

El normal des d’Espanya és per la A4 que prové de Torí, però podríem arribar també per la A13 des de Bolonya/Florència. A la part insular de Venècia s’arriba pel Ponte della Libertà que ens portarà fins a la Piazzale Roma, fi del tràfic rodat. Encara que no necessàriament serà el lloc on buscar pàrquing per al nostre vehicle.


Possibilitats de pàrquing:


Tronchetto: Es tracta d’una illa artificial a la qual s’accedeix seguint les indicacions des del Ponte della Libertá, abans d’arribar la Piazzale Roma. Recollim el tiquet com en qualsevol pàrquing en les màquines automàtiques de l’entrada, i pagarem quan anem a recollir el vehicle. Per arribar a la terminal, millor preguntar a algun dels operaris, hi ha autobusos públics que solen deixar prop de les diferents terminals.


Piazzale Roma : Hi ha dos pàrquings principals, el Garage comunale i el Garage S. Marco, però hi ha més, solen ser més cars que Tronchetto, però ofereix millors combinacions de transport públic a les terminals marítimes.


Zona Portuària : Arribem girant a la dreta en el primer semàfor i en el primer stop que trobem ja està l’accés a la zona portuària. Compta amb dues zones de pàrquing denominades P1 i P2 amb capacitat entre ambdues de 850 cotxes, en zona descoberta, vigilància de guàrdies i càmeres, però no directa, encara que vallat i il·luminat. Solament obren de 8 a 17 hores si hi ha creuers, per a altres dies (suposem que arribem un dia abans de l’embarcament per aprofitar i visitar Venècia) cal concretar, dins d’aquest horari en el tel. 0039 041 2403040, en el qual també es pot realitzar reserva prèvia. Si escollim aquesta opció l’ideal és anar fins a la terminal del vaixell a deixar l’equipatge i després anar al pàrquing, que es paga per endavant d’acord amb els dies previstos d’estada.


ARRIBADA AMB AVIÓ

L’Aeroport, Marco Polo, a uns 15 kms de Venècia disposa de diferents alternatives per arribar a la Terminal de creuers:

En Taxi, que el normal és que ens porti fins a la terminal directament, uns 35 euros.


En motoscafo (taxi-llanxa), poden portar fins a 12 persones, no resulta barat si som poques persones.


Autobús directe a la Piazzale Roma, de color blau, sortides cada mitja hora. Uns 3 euros, amb maleter per a l’equipatge, cal comprar el bitllet abans de pujar, màquines automàtiques o mostrats ATVO. Atenció al cartell de la destinació, ja que hi ha autobusos que van a Pàdua.


Autobús urbà: el nº 5, de color taronja, fa parades intermèdies, costa més econòmic però cada maleta paga bitllet com un passatger, per la qual cosa sol ser millor l’opció anterior.


Vaixells Alilaguna: un servei de vaixells privats entre l’aeroport i Venècia, amb diferents parades a la ciutat. Solament recomanable si arribem a Venècia el dia anterior i fem nit abans d’embarcar. Hi ha dues línies: Tant la Vermella com la Blava ens deixaran en Sant Marc després d’algunes parades. Els dies de sortida de creuers arriben fins a l’Estació Marítima, No és la forma més econòmica però si una oportunitat d’un recorregut pels canals de Venècia camí de la Terminal Marítima, uns 13 euros. El bitllet s’adquireix en el mostrador ATVO-Allilaguna de l’aeroport i hi ha un servei de bus des de la terminal al embarcador a la sortida de l’aeroport.


ARRIBADA AMB TREN

L’estació de Venècia és Santa Lucia, relativament prop del port. Des d’ella podem arribar caminant a la Piazzale Roma o prendre un motoscafo per arribar directes a la Terminal Marítima.


COM ARRIBAR DE PIAZZALE ROMA A la TERMINAL DE CREUERS

Tenim diverses opcions::

Taxi, autobús públic nº 6 fins a la Rampa del Tronchetto, al costat de la Terminal, Bus llançadora que algunes companyies posen per als seus passatgers, normalment MSC i Costa, fins i tot caminant, encara que és poc recomanable anant amb equipatge.


ESTACIÓ MARÍTIMA DE VENÈCIA

Hi ha 3 terminals de creuers que s’usen habitualment: 103, 107 i 108. Les dues últimes són les més utilitzades, les companyies de creuers posen indicacions.


COM ÉS TÁN ORGANITZADES LES TERMINALS 107/108

Les arribades estan en la planta baixa, accedint directament des del moll.

Serveis: Punt d’Informació, Dipòsit d’equipatges, Carrets portaequipatges, Lavabos, Parada de Bus a Piazzale Roma, Servei reserva de taxis, Bitllets vaixell a Piazza S. Marc, Lloguer de cotxes.


Les sortides estan en la primera planta, accessible per escala mecànica i ascensors. Disposa de la zona d’atenció als passatgers que van a embarcar

Serveis: Sala d’espera, Punt d’Informació, Bar, Botigues, Caixer, Telèfons públics, Lavabos i Mostradors d’embarcament


TERMINAL 103

Les arribades estan en la planta baixa.

Serveis: Punt d’Informació, Lavabos, Dipòsit d’equipatges


Les sortides estan en la primera planta, accessible per escala i ascensors

Serveis: Sala d’espera, Punt d’Informació, Lavabos, Telèfons Públics, Mostradors d’Embarcament.


DIPÒSIT D’EQUIPATGES

Ho trobem en totes les terminals i oberts els dies d’embarcament o desembarcament de passatgers fins a les 17 hores. Cobren uns 3 euros per dia i es poden encarregar del seu transport a un hotel o a l’estació del tren, previ pagament 

Deja una respuesta

Publicaciones relacionadas

Comienza escribiendo tu búsqueda y pulsa enter para buscar. Presiona ESC para cancelar.

Volver arriba