Palerm – Guia d’Escala de Port Mediterrani Occidental

GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. OCCIDENTAL)


PALERM  (Descarrega guia amb plànols en pdf)  (Versión castellano) (adquireix el bitllet del bus turístic)
Capital de Sicília, l’illa més gran del Mediterrani i cinquena ciutat d’Itàlia, uns 700.000 habitants, mes d’un milió a la seva àrea metropolitana. Situat en el nord-oest de Sicília i banyat pel mar Tirrè. Trobem gran varietat de paisatges i d’ambients. S’estén en la plana de la Conca d’Or enfront de l’ampli i preciós golf del mateix nom que la ciutat. Palerm gaudeix d’una posició fantàstica i el seu clima temperat afavoreix la seva exuberant vegetació.


Passejant per la ciutat trobarem zones medievals, amb roba estesa en cordes, però també elegants barris residencials, adornats amb palmeres i xalets que semblen palaus, sense oblidar mercats molt concorreguts i bulliciosos.


Palerm fa del bullici un dels seus encants deixant de costat els seus racons ruïnosos, la falta de manteniment dels seus edificis o la seva brutícia. Palerm ens sedueix amb les seves especials barreges d’art i vida popular. La majoria d’habitants parlen italià i sicilià, llengua romanç que descendint del llatí vulgar, té influències del grec, l’àrab, francès, provençal, alemany, català i de l’espanyol, per alguns considerat un dialecte però molts la consideren una llengua diferent, amb més de 250.000 paraules en el seu vocabulari, generat pels diferents dominadors de la illa.


UNA MICA D’HISTÒRIA

El seu nom és d’origen grec, fundada en el s VIII a. de C. Els fenicis van ser dels primers, més tard els cartaginesos i els romans, que van arribar l’any 254 a. de C. amb ells va seguir sent un port estratègic. Els bàrbars van destruir la ciutat romanent fins a l’arribada dels bizantins l’any 535. 300 anys més tard van arribar els àrabs i la van convertir en una de les més belles de l’època. Van plantar els primers tarongers i llimoners i van construir mesquites, minarets i mercadillos.


Els normands la van conquistar en el s. XI i amb els sueus, van impulsar el comerç i la van convertir en un punt destacat en els intercanvis entre Europa i Àsia. Van prosperar les arts i la cultura apareixent l’Escola Siciliana de poesia, lligada a la cort de Frederic II, que la va convertir en el centre intel·lectual del sud d’Itàlia.

El declivi i el mal govern va arribar amb els Angioinos en el s. XIII, culminant en una revolta en 1.282 coneguda com els Vespros Sicilians en la qual els aragonesos van conquistar l’illa. Va haver-hi un nou període de desenvolupament. Entre els s. XVI i XVIII el govern espanyol va proporcionar a la illa d’una calma relativa durant tres segles. En 1.711 es va posar fi al domini espanyol i de 1.713 a 1.718 depèn del Regne de Vittorio Amedeo de Savoia, passant després a les mans dels Habsburg entre 1.718 i 1.734 i finalment als Borbons sota regnat de Carles III, i va ser estat autònom dins del Regne de Nàpols i romanent així fins al XIX amb la unificació d’Itàlia. Especialment en la segona meitat del s. XVIII hi ha destacades reformes econòmiques i polítiques. Els bombardejos de la II Guerra Mundial van causar grans danys i en 1.947 pansa a ser seu del Govern i de l’Assemblea regional siciliana.


LA MÀFIA

Parlar de Sicília és pensar en la Màfia. Trobem llocs on es deixen veure les seves petjades: el blindat Palau de Justícia, la presó Ucciardone, el Grand Hôtel des Palmes, on va residir Lucky Luciano i el teatre Massimo, escenari del Padrino III. A 60 kms de Palerm, es troba Corleone, cèlebre gràcies a Francis Ford Coppola i al fet que a la seva Plaça Major hi ha un monument als jutges Falcone i Borselino, assassinats en 1.992.


LLOCS D’INTERÈS

Molts estils artístics conviuen a la ciutat: medieval, barroc, nord d’Àfrica, nord d’Europa i molts més, no obstant això conserva la seva pròpia identitat. A més dels punts relacionats a continuació destaquem les esglésies de Sant Cataldo, Sant Ignaci, Sant Francesc d’Assís, Sant Giuseppe dei Teatini i Casa Professa, la fontana Pretòria, els teatres Politeama i Màssimo, la preciosa platja de Mondello.


Palazzo dei Normanni i Cappella Palatina : El Palazzo, residència reial en temps normands, és seu del Parlament Regional. Fundada pel rei Roger II en 1.130, la Capella Palatina és una joia de l’art normand amb meravellosos sostres de fusta i preciosos mosaics bizantins en tons daurats i blaus. Els seus merlets, situats prop de l’entrada del palau, recorden un gran passat de cavallers i cavalleria.


Sant Giovanni degli Eremiti : Construïda per mandat de Roger II en 1.132, és un perfecte exemple de barreja d’estil àrab i normand, època de la qual és un dels monuments més singulars. Ressalten les seves cinc cúpules vermelles, típic d’edificis árab-normands. El claustre i el seu luxós jardí, ho converteixen en un paradís enmig de l’Albergheria.


La Catedral : Del s. XII obra dels normands sobre una antiga església bizantina. Transformada moltes vegades al llarg dels segles serveix de testimoniatge de la història de l’arquitectura de Palerm. Dos arcs la uneixen a la torre del campanar. El seu gran espai interior, neoclàssic, ens mostra el sarcòfag de Frederic II i els de Ruggero, de Arrigo VI i de Costança d’Altavilla, a més moltes obres d’art, com l’urna de plata amb les relíquies de Santa Rosalia, patrona de la ciutat.


Chiesa Santa Maria dell’Ammiraglio o Martorana : Una important donació de l’almirall Jorge de Antiòquia va permetre acabar-la en 1.143. Ja no queda res del seu original esplendor, que han desfigurat el seu caràcter primitiu. Però encara és un dels edificis religiosos més bonics de Palerm. Destaca la seva façana barroca, el seu campanar i els seus mosaics bizantins.


Església de Santa Caterina : Construïda en barroc sicilià, les seves parets estan cobertes amb pintures i estàtues de sants i la Verge, a més de fruites i animals salvatges.


Mercato della Vucciria : Un dels tres existents a la ciutat, és el més antic que ofereix peix, sobretot anxoves salades, herbes, fruita i verdura, i altres productes típics de la regió. El Vucciria es situa en els carrerons al voltant de la Piazza Sant Domenico, la Màfia solia contractar als seus sicaris en ell. Avui és bastant segur, però cal anar amb precaució i no posar fàcil l’accés als nostres objectes de valor als molts lladregots que rondinen a l’àrea Piazza Caracciolo.


Catacombe dei Cappuccini : Les catacumbes del Monestir Cappuccini són sorprenents, i contenen els cadàvers d’uns 8.000 eclesiàstics i ciutadans distingits, embalsamats pels monjos caputxins amb les seves millors robes i penjats dels murs del monestir, encara visibles. La tradició va romandre fins a principi del s. XX, l’últim cadàver es va embalsamar en 1.920
.

 

Quattro Canti : També anomenat Piazza Vigliena, en honor al virrey Marquès de Villena, sota el seu mandat es van acabar els quatre palaus barrocs, conformen el centre del Palerm històric, en l’encreuament de Via Vittorio Emmanuele i Via Maqueda. Giulio Lasso la va projectar entre 1.608 i 1.620 i se’l coneix com les Quatre Cantonades, cadascuna d’elles amb una façana de barroc espanyol, del s. XVII, amb una font i una estàtua que representen als reis espanyols Carlos V, Felipe II, Felipe III i Felipe IV i en la part superior, les quatre santes protectores de la ciutat: Cristina, Oliva, Nimfa i Àgata. La plaça també és coneguda com a Teatre del Sol perquè està il·luminada tot el dia. En una cantonada està l’Església de Sant Giuseppe dei Teantini.


Museu Internacional de les Marionetes : Curiós museu ideal per visitar amb nens. Més de 2.000 peces entre ninots, marionetes, titelles, utillatges escènics i cartells procedents de tot el món.


Galleria Regionale della Sicília : Dins del preciós Abatellis Palazzo, testimoniatge de la pintura de la illa dels s. XI i XVII. La majoria de les pintures i escultures són obra d’artistes sicilians. Destaca el Triomf de la Mort, del s. XV, impressionant pintura d’artista anònim, i la Anunciació de Antonello dóna Messina


Museu Archeologico Regionale : Amb peces d’art i artesania que mostren la història de Palerm. Veurem objectes des de l’època fenícia fins a la dels sarraïns, antics objectes grecs i egipcis. Entre les peces més destacades les estàtues de la ciutat perduda de Selinunte.


TRADICIONS
El carretto sicilià, la seva decoració amb colors molt cridaners mostren referències a lluites de cavallers. Es mostren en qualsevol esdeveniment, carnestoltes, per exemple. També, encara que en perill de desaparèixer, l’Opera dei Pupi, marionetes sicilianes que reprodueixen les lluites dels cavallers normands entre uns altres. Els pupi són figures manipulades per una vareta de ferro situada en el centre del cap que unit en el seu extrem final al tors amb un ganxo a través d’un anell, permet generar el moviment que provoca el manipulador.


VOLTANTS:
Monreale, la cittá del re
: Ciutat situada en el vessant de la muntanya Caputo a 310 metres d’altitud i a 8 km. de Palerm. El camí des de Palerm és per un bonic camí, destacant el verd esquitxat de tests i fonts, que ja recorria l’aristocràcia al segle XVI en els seus carruatges a la recerca d’una mica d’aire fresc en les tardes d’estiu. Envoltada de muntanyes ofereix una fantàstica panoràmica de la capital i de la verda plana coneguda com Conca d´Oro.


Amb uns 25.000 habitants és una gran destinació turística que cada any en més d’un milió la visiten per veure la seva famosa Catedral, obra mestra de l’arquitectura àrab-normanda del s. XII. La ciutat va ser construída pels àrabs per la seva situació estratègica, dominant la vall i controlant el pas cap a l’interior de l’illa. Els normands la van triar per caçar, arribant a ser important amb el regnat de Guillem II, que va fer construir la Catedral en 1.174.


La Catedral de Monreale : El rei normand Guillem II la va construir amb el pretext que havia tingut una visió mentre dormia en el qual trobava un tresor ocult pel seu pare, i el resultat va ser una bellíssima catedral. La realitat sembla ser que havia perdut la seva autoritat per l’ostentació de poder de l’arquebisbe anglès de Walter of the Mill, que tenia el suport entre la noblesa local. Per contrarestar a l’arquebisbe va finançar les obres d’aquesta catedral acontentant al Papat que va consagrar el temple en Catedral i convertí l’Abat en Arquebisbe desafiant l’autoritat de l’arquebisbe anglès.


Va ser acabada en sol deu anys i amb un enigma sobre el seu finançament, però es va convertir en l’edifici normand més important d’Europa, i va saber conjunyir els corrents artístics àrabs i europeus unint els mosaics medievals més grans de tota l’Edat Mitjana. El millor de l’obra no s’aprecia des de l’exterior a pesar que per a les portes de bronze es contractés a Bonanno de Pisa, autor de la famosa torre d’aquesta ciutat, que va retratar en elles 46 escenes de l’Antic i el Nou Testament.


Per fer els mosaics de l’interior, de pasta de vidre i units per fils d’or, van utilitzar 2.200 Kg d’or i ocupen 6.340 m2. Acabats en 1.182 i realitzats per artistes grecs, bizantins, sicilians i segurament venecians per als mosaics posteriors de la nau i els murs. Representen des de la Creació fins a la Passió de Crist, amb una cronologia lineal d’esquerra a dreta. En l’absis una enorme imatge de mig bust de 12 metres d’alt de Crist beneint, amb la inscripció grega: PANTOCRATOR.


En el transepte dret estan els cossos dels Reïs Guillem I i II i en l’esquerre els de Margarida, Roger i Enric, la dona i fills de Guillem I. A més de contemplar els tresors als costats de les tombes es recomana pujar els 180 graons fins a la teulada que ens oferiran una fantàstica vista del claustre i una panoràmica de Palerm. El claustre de Monreale, accessible des de fora de la catedral forma part del monestir benedictí adossat a la catedral. Els seus arcs porticats compten amb 228 columnes molt ben decorades amb capitells romànics del s. XII realitzats per paletes de la borgonya i provençals, les seves iconografies combinen el religiós i el pagà, el clàssic i la mitologia popular.


MITJANS DE TRANSPORT

Hi ha unes 50 línies d’autobusos tant dins de la ciutat com a la perifèria, és econòmic i les parades estan ben indicades. Si es pensa utilitzar l’autobús el més interessant és comprar el Biglietto giornaliero, vàlid durant tot el dia per a tota la xarxa per un preu econòmic.


Autobús Turístic

Són autobusos de dos pisos amb el superior descobert, hi ha dues rutes diferents que parteixen les dues del Teatre Politeama. Cada ruta té una durada d’una hora aproximadament, disposa de audioguies en diversos idiomes, inclòs l’espanyol i la possibilitat de baixar i pujar de forma il·limitada. Per anar a Monreale es recomana la línia vermella, i baixar en la parada 7, Palazzo Reale, per prendre l’autobús a Monreale.

VISITA PER LLIURE

Palerm té una disposició dels seus carrers una miqueta irregular, els seus carrers són estrets, encara que siguin de certa importància, No hi ha grans distàncies però la varietat d’horaris d’alguns dels seus monuments obliga a programar una mica la visita. De totes maneres el simple passeig pels seus carrers descobrint sense rumb fix els seus diferents racons ja és una delícia.

 

Com és habitual trobarem taxistes que ens oferiran els seus serveis en baixar del vaixell. També hi ha caleses, però la millor opció són els autobusos urbans, una vegada adquirit en un quiosc el bitllet Giornalero per utilitzar tots els que desitgem o necessitem durant la nostra escala. Podem començar des de Piazza Marina, a l’esquerra de la sortida del port, podem prendre l’autobús línia Verda fins a Piazza Independenza i prendre aquí el 389 per anar fins a Monreale. Allí visitarem la Catedral, podent pujar a la terrassa, previu pagament. I gaudir de les vistes. També haurem de pagar per visitar el claustre al costat de la catedral.


Tornem a Palerm de nou amb el 389, baixant de nou en la Piazza Independenza. Des d’aquí el 327 ens portarà a les catacumbes dels Caputxins d’on podem tornar al punt de partida en el mateix autobús.


Prop de la Piazza Independència en direcció al mar trobem la Catedral i tornem passejant cap a Quattro Canti abans de tornar al vaixell. De camí podrem gaudir d’aparadors, trobar algun artesà fent marionetes, fer un cop d’ull a algun dels mercats… però sempre gaudint d’una ciutat amb un encant molt especial, i sobretot molt atents al tràfic, doncs els vianants no són gaire tinguts en compte pels conductors d’aquesta ciutat
.

 

Deja una respuesta

Publicaciones relacionadas

Comienza escribiendo tu búsqueda y pulsa enter para buscar. Presiona ESC para cancelar.

Volver arriba