GUIES DE PORT D'ESCALA DE CREUER (MED. OCCIDENTAL)

AJACCIO (CÒRSEGA) (Descarregar en pdf amb plànols) (versión castellano)

Còrsega, illa que té al nord la Costa Blava, i al sud l'illa Sardenya. Pertany a França des de 1768. Personatges destacats van néixer en ella, com Napoleó Bonaparte. No és considerada com una regió, solament com una col·lectivitat territorial, la "Col·lectivitat Territorial de Còrsega"; el que en la pràctica es tradueix en un major poder relatiu que la resta de regions de França. La seva llengua, el cors, propera a l'italià, la trobem en escoles i rètols, però el francès és dominant.

Els grecs la van denominar Kallisté (la més bella), avui dia se li coneix com l'illa de la Bellesa. Amb uns 1.000 kms de costes, uns 300 són de sorra fina, Còrsega és un paradís per als esports nàutics, el submarinisme i tot el relacionat amb el març També la podem definir com una muntanya en el març A principis del segle XX, se li va denominar com l'illa verda, com a element diferenciador d'altres illes mediterrànies. El turisme és fonamental en l'economia de la illa.

El seu clima és agradable, el seu paisatge i la seva costa l'han convertit en destinació preferent dels francesos i altres països de l'Europa occidental. El seu desenvolupament turístic no ha evolucionat  com en altres zones del Mediterrani pel que encara podem trobar racons verges. El turisme concorre sobretot al voltant de Porto Vecchio i Bonifacio en el sud de la illa, i Calvi en el nord-oest.

Ajaccio, és la capital de la regió. Aquí va néixer Napoleó en 1.769 Els seus habitants són una mica més de 50.000.

UNA MICA D'HISTÒRIA

Després de les visites de grecs, romans, cartaginesos, vàndals i bizantins, en l'Edat Mitjana va passar a dependre de Pisa. Això va ser per decisió del Papat i a la illa van proliferar les esglésies, capelles, convents i van néixer nous pobles. Va passar a dependre de Gènova a la fi del segle XIII.

Els genovesos van construir les poderoses ciutadelles de Calvi, Bonifacio, Bastia, Saint-Florent, Porto-Vecchio, Ajaccio. Però aquesta dependència de Gènova no va ser del grat de tots i va haver-hi moltes revoltes.

Espanyols i francesos van intentar conquistar diverses vegades l'illa . En 1567, va ser concedit un règim particular a Còrsega que va mantenir la pau durant 150 anys. L'art barroc va proliferar en tots els racons, les confraries van construir esplèndides capelles, destacant les pintures.

Arribat el segle XVIII, pren rellevància Pascal Paoli, i Còrsega intenta aconseguir la independència. Va encunyar moneda pròpia, va crear una impremta nacional, una universitat en Cort. Però va fracassar en la recaptació d'impostos, la justícia, crear un exèrcit i Gènova es va recolzar en França per controlar l'administració de la illa. Després del intent revolucionari, Còrsega va quedar sota el domini de França. Però els corsos segueixen mantenint la riquesa de la seva cultura i les meravelles del seu patrimoni.

AJACCIO

Ajaccio es troba en el centre d'un golf considerat dels més bells del mediterrani, des del mar podem observar al fons les muntanyes que solen mantenir neu fins a la primavera. La bellesa del lloc es complementa amb la suavitat del clima i un estil de vida «a l'ajacciana».

Ajaccio no oblida al seu fill més famós: Napoleó Bonaparte. Va néixer en la Rue Saint Charles, a la seva casa-museu es conserven alguns records d'infància de l'últim emperador francès. La principal zona de compres es concentra en la Rue Fesch, per als vianants i en la Cours Napoleó.

A Ajaccio trobem que tant els carrers com les estàtues, els monuments, recorden a Napoleó Bonaparte, va néixer el 15 d'agost de 1769 al carrer Saint Charles. Amb 9 anys, va ingressar a l'escola militar de Brienne. Va ser tinent d'artilleria en 1785 i tinent coronel 2on de la guàrdia nacional a Ajaccio en 1792. Va tenir problemes i es va veure obligat a abandonar la seva ciutat natal. Va tornar a Ajaccio després de la guerra d'Egipte i el van acollir com un heroi.

La visita de la ciutat imperial s'inicia amb la visita de la residència familiar. Saquejada en 1793 i reparada per la mare de Napoleó en 1798. A continuació visitem els salons napoleònics de l'Ajuntament, amb nombrosos records que recorden a l'emperador, i seguidament la capella imperial.

A mitjans d’agost se celebren les Festes napoleòniques, una gran desfilada, fires i cerimònies commemoratives en honor al Napoleó.

Al costat de la ciutadella d'Ajaccio trobem l'església Saint-Erasme, patró dels pescadors, la seva decoració compta amb maquetes de vaixells, i la catedral (1593) en la qual van batejar a Napoleó. En el museu Fesch trobem col·leccions amb nombroses obres de Boticelli, Bellini i Titien, donadas pel cardenal Fesch, oncle de Napoleó.

No deixi de prendre un aperitiu en la terrassa d’un dels seus molts cafès. Aconsellable provar els peixos i els productes autòctons que trobem als mercats: embotits muntanyesos, formatges de cabra i d'ovella de les valls dels rius Gravona i Taravo, crestes de bledes, de ceba i de carabassa, les “ambrucciate” (pastissos de brocciu -formatge de cabra- amb llimona) regat amb vins de la D.O. Ajaccio.

U Stazzu (1, rue Napoleó) és un comerç recomanable per adquirir la millor xarcuteria corsa, feta amb els cochons coureurs (porcs autòctons equiparables a l'ibèric). Les especialitats més destacades són prisuttu (pernil), coppa (llom de porc salat), lonzu (llom), figatellu (salchicha de fetge), salamu, salciccia i salcietta.

FORA D'AJACCIO

És recomanable no perdre's el vesprejar amb les vermelloses postes de sol sobre les illes Sanguinaires, Les ribes del Golf d'Ajaccio són també de gran atractiu. Si prenem la carretera cap al nord la carretera recorre el litoral i pansa per la platja Marinella, i ens porta a la punta de la Parata, que compta amb una torre genovesa. Un camí ens porta fins a un mirador des de on podem contemplar les illes Sanguinaires i arribar a les platges del petit i del gran Capo vaig donar Feno.

La riba sud i el balneari de Porticcio és accessible per la carretera al costat del mar o en embarcacions que realitzen el trajecte. Entre 3 valls, 3 rius i flanquejada per 2 torres genoveses, la riba sud és un lloc que anima a l'evasió. Es tracta d'una ancorada de naturalesa salvatge amb cales i platges de sorra fina. Podem endinsar-nos a pocs passos de la platja, per circuits que ens porten a bells horitzons cap a muntanyes, valls i pobles.

EXCURSION

Segons la grandària del vaixell atraca en el port o tiren l'ancora en la badia, en aquest últim cas ens aproparan a terra en barques.

Una vegada en terra trobem l'oficina municipal de turisme, ideal per aconseguir informació de la ciutat i els seus voltants, que ens seran de gran utilitat. Atès que  no hi ha excessius punts d'interès i que estan bé senyalitzats ens ho podem prendre amb calma.

Podríem iniciar la visita caminant al costat del port, amb el mar a l'esquerra, Quai de la Republique arribant a la Plaça Foch, que quedarà a la dreta. Visitem el Saló Napoleonien, al costat de l'Ajuntament, Hotel de Ville. L'entrada costarà una mica més de 2 euros.

Aquí trobarem un tren turístic,que realitza un recorregut turístic d'uns 45 minuts de durada per la ciutat amb dos recorreguts, aquest, el curt, costa uns 7 euros i hi ha un de 90 minuts que ens porta fins a contemplar les illes Sanguinaires per uns 10 euros.

També podem anar a la Rue Saint Charles per visitar la Maison Bonaparte, casa natal de Napoleó convertida ara en museu, uns 5 euros d'entrada.

Seguint pel mateix carrer, arribem a la Rue Forcioli-Conti i la Catedral d'Ajaccio, on va ser batejat Napoleó.

Ara ja hem arribat a la Ciutadella, zona emmurallada de la ciutat i trobem l'Església de Sant Erasme, patró dels pescadors, adornada amb maquetes de vaixells, situada a la seva base.

Ens apropem a la Plaça De Gaulle, una gran plaça amb una estàtua eqüestre de Napoleó, al costat dels seus quatre germans. Si el temps ho permet disposem d'una estupenda platja.

Tornem per la zona comercial, trobant en el número 1 de la Cours Napoleó la famosa xarcuteria U Stazzu, on ens esperen els embotits típics. Seguim pel carrer per als vianants Rue Cardinal Fesch, i al final arribem al Palau Fesch, amb el Museu Fesch, molt important en pintura italiana, i la Capella Imperial, que és el panteó privat de la família Bonaparte. Cal pagar entrada per accedir a ambdós uns 6 i 2 euros respectivament.

Segons el temps que ens quedi haurem de tornar al port per abandonar la ciutat o passejar una mica més pels seus carrerons, a la recerca d'algun record o alguna ampolla de vi de la D.O.