GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. ORIENTAL)
MYKONOS (Descarrega guia amb plànols en pdf) (versión castellano)
Mykonos, és l’illa més petita de les Cíclades, poc més de 5.000 habitants, no més de 90 km2 d’extensió i 80 kms de costes. En els anys 60 va començar a ser molt visitada i s’ha convertit en una de les illes gregues més conegudes, té una important vida nocturna que alguns comparen amb Eivissa. A l’estiu la seva població es multiplica fins a per 15, amb turistes de tota Europa, USA i Japó.
La capital, del mateix nom, és la ciutat més important. Les illes de Delos i Rinia estan molt properes. La postal de Mykonos mostra els seus molins de vent, les esglésies, les seves cases blanques i Petros, el pelicà i mascota de la illa. Hi ha moltes versions sobre la història del pelicà Petros. El que sembla demostrat és que està aquí des de 1954, arribant després d’una tempesta. Petros va morir en 1.984 però se li trobava tant a faltar que va ser reemplaçat per un altre, i en l’actualitat són varis els que podem apreciar en el port.
L’economia de la illa es basa, a més d’en el turisme, en l’agricultura i la pesca. L’arribada el turisme ha generat millors expectatives que els fruits de la terra i el mar.
UNA MICA D’HISTÒRIA
El seu origen mitològic diu que quan Hèrcules va matar als gegants i va amuntegar els seus cossos una vegada petrificats van formar l’illa. El nom és d’un fill d’Apol·lo, que va ser un heroi. Sembla que els seus primers ocupants van ser els jònics, sent els atenesos els que la van desenvolupar més. Després de la dominació grega van quedar molt pocs habitants, que van prosperar sota la dominació tolemaica i, posteriorment la romana. Amb Bizanci va desaparèixer i no es parla més d’ella fins a la dominació turca, superat el primer quart del s. XVI, en què es converteixen en pirates, assaltant altres illes i vaixells. Cap a finals del s. XVIII aconsegueix el seu major esplendor basat en una potent flota mercantil i militar i que mantindrà fins a l’any de la independència de Grècia, 1.821. A partir dels anys 60-70 es converteix en una important destinació turística, que és en l’actualitat el seu principal recurs econòmic.
QUE VEURE
És un exemple perfecte de l’arquitectura habitual de les illes gregues. parets blanques, portes blaves, balconades plenes de flors i sostres plans, construïdes sense un ordre concret que converteixes la ciutat en una cruïlla de carrers estrets. Això els ha servit per protegir-se del sol, del vent, i dels pirates en el seu moment. Aquesta estructura es trenca en el que es denomina petita Venècia, al barri d’Alefkandra, amb cases construïdes a la vora del mar com a la ciutat italiana. L’església més visitada i coneguda és Panagia Paraportiani, molt prop del moll, del s. XV la formen 4 petites esglésies de color blanc: Agios Sosontas, Agii Anargyri, Agia Anastasia i Agios Efstathios, formant una església asimètrica en el color típic de la illa. Molt a prop trobem també el castell.
Museu Arqueològic: prop del port amb estàtues de marbre, joieria i ceràmica originaris de Delos, Renia i Mykonos. Destaca un gran got de ceràmica del segle VII a. C que té la forma del cavall de Troia.
Museu de
Molino Boni: Situat a l’est de la ciutat és perfecte per veure com eren els molins de vent en el s. XVI. Encara funciona, igual que el seu antic forn de llenya, formant part del Museu d’Agricultura. Podrem observar una vistes estupendes de la costa i la ciutat.
Platges, de sorra fina i aigües cristal·lines, podem visitar algunes d’elles prenent algun vaixell en el port de Platýs Gialós. La d’aquesta ciutat és molt familiar. Parágka, Agia Anna o Paradise són més liberals, en Super Paradise trobem un ambient molt més festiu, Eliá i Kalafáti són unes altres de les més interessants.
COMPRES
La carrer Matogianni és la que té més comerços, va ser rellevant per la visita de personatges grecs il·lustres, des d’Onassis a Maria Callas. No és una zona barata però sempre podrem trobar algun objecte interessant: artesania, ceràmica, aquarel·les.
COM MOURE’S
AUTOBÚS
Hi ha servei d’autobusos des de Mykonos a molts llocs de la illa, incloses les platges. Hi ha una estació per a les destinacions al nord de la illa i una altra pels del sud.
TAXI
No hi ha excessius i els trobem enfront del port. Portar-nos al centre pot costar uns 8 euros.
LLOGUER DE COTXE.
Al costat de l’estació d’autobusos podrem llogar cotxes, bicicletes i motos.
VISITA PER LLIURE
El normal és que els creuers fondegin enfront del nou port, Tourlos, que està a 3 kms de Mykonos ciutat aproximadament, sol haver-hi servei d’autobusos llançadora fins al centre, gairebé sempre de pagament. No és recomanable anar a peu, doncs el camí és una carretera estreta sense voral i és una pèrdua de temps. Ens deixaran al costat del Museu Arqueològic, al costat d’un petit port amb una vista de la ciutat. Des d’aquí podem caminar cap al centre arribant a la part antiga després de passejar al costat d’una platja. Com hem comentat el colorit de balconades, les seves cases blanques… donen un color molt especial. El major ambient està al voltant del port, on trobem tavernes amb solera, bars moderns, terrasses, restaurants…
En un extrem del moll, trobem l’església Agios Nikolakis i l’Ajuntament. A l’esquerra ens endinsem al barri del Kastro o castell, del que poca cosa queda. Abans d’arribar a la petita Venècia, veurem l’Església Paraportiani i comprovarem el caòtic dels seus estrets i desordenats carrers, no ens estranyi tenir la sensació d’haver-nos perdut o de repetir algun dels recorreguts. En arribar de nou al mar, trobem la zona denominada Petita Venècia, molts restaurants i bars ens donen la benvinguda per contemplar una fantàstica posta de sol. La seva millor vista l’obtenim des del pujol dels molins, Kato Miloy. La zona més comercial la trobem al voltant de
ILLA DE DELOS
Alberga una de les zones arqueològiques més famoses de Grècia pertanyent a Mykonos. Està a
Va ser el santuari pan-hel·lènic més important, en ella van néixer Apol·lo i Artemisa, segons la mitologia. Les restes del període micènic situen els seus primers pobladors en el tercer mil·lenni a. C. Fins al s. VII d. C encara era considerat un .lloc sagrat. Hi ha vestigis de la seva etapa d’esplendor escampada per tota l’illa, destacant el gimnàs i el teatre. A principis del X a. C, amb l’arribada dels jònics, es va transformar en un centre de culte, augmentant el seu desenvolupament comercial i la seva influència política. Conquistada pels atenesos en la meitat del VI a. C. juntament amb altres illes properes. Es van traslladar les tombes que albergava a la illa de Rheneia. Des de llavors estan prohibits en ella tant naixements com a morts per no profanar un lloc sagrat. Això provoca que les embarassades a punt de donar a llum i els malalts siguin traslladats amb rapidesa a una illa propera. Els atenesos organitzaven cada 5 anys importants festivals en honor d’Apol·lo. Els romans la van declarar port franc convertint-se en un centre d’intercanvi per a egipcis, sirians i italians.
A partir del s. XVII van augmentar els europeus que la visiten atrets per les seves ruïnes. Els francesos van iniciar a la fi del XIX les excavacions que van deixar al descobert el que devia ser una ciutat gran, influent i poderosa amb santuaris, ports, mercats i espais residencials.
Les seves cases mostren atris adornats amb mosaics i una delicada decoració de les seves parets. Destaquen els llocs arqueològics: el Camí dels Lleons i els tres temples d’Apol·lo.
En el museu es mostren restes clàssiques, hel·lenístiques i escultures romanes, com l’Esfinx del Naxians i l’Acroteria del temple dels atenesos. En la costa occidental veiem 4 grups de ruïnes: el port comercial i els petits santuaris d’Apol·lo i de
Darrere del port s’inicia el camí sagrat o via profesonal de
VAIXELLS PER ARRIBAR A DELOS
Hi ha serveis diaris des de Mykonos, menys els dilluns, en estar tancat el recinte arqueològic. En uns 20 minuts arribem i el retorn ha de ser abans de les 3 de la tarda. Podem trobar excursions organitzades per uns 30-35 euros que inclouen vaixell, entrada i guia en diferents idiomes.
El vaixell Delos Express funciona durant tot l’any i el bitllet per anar i tornar ronda els 10 euros.