GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. OCCIDENTAL)


LA VALLETTA  (Descarrega guia amb plànols en pdf) (Versión castellano) (adquireix el bitllet del bus turístic)

Capital de la República de Malta, que es troba entre Sicília i Líbia. La seva posició estratègica en el Mediterrani ha ocasionat estar sota el govern de diferents potències al llarg del temps.


La Valletta se situa en la península del mateix nom amb una població d'uns 10.000 habitants. Fundada el 28 de març de 1566 per Jean de la Vallette, a qui deu el seu nom, coincidint amb la col·locació de la primera pedra de la que seria la seva principal església. Pertanyent a l'ordre dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem o Cavallers de Malta, de la qual va arribar a ser Gran Maestre, i que van governar l'illa una llarga temporada. Per a l'Ordre el nom oficial va ser Humillima Civitas Valletta. Més tard es van construir bastions i edificis barrocs de gran bellesa i va ser coneguda com Superbissima.


Trobem edificis de gran rellevància històrica, com la Cocatedral de Sant Joan, abans Església dels Cavallers, les fortificacions construïdes pels cavallers com a protecció, l'antic Gran Palau del Maestre, avui Parlament de Malta i el Museu Nacional de Belles arts de Malta.


Va patir danys en la Segona Guerra Mundial per atacs aeris, quedant destruït l'edifici de l'Òpera construïda al segle XIX a l'entrada de la ciutat. L'entrada al seu port és un espectacle a l'ésser de les més belles del Mediterrani, per la qual cosa és aconsellable estar atent i prendre posicions en la proa del vaixell.


UNA MICA D'HISTÒRIA

Les illes que formen Malta van rebre els seus primers habitants cap al 5200 a. C. Cap al 1000 a. C van arribar els fenicis, anomenant Malat a la illa principal, que significa refugi segur, i va ser utilitzada com a base per al comerç i les seves exploracions en el Mediterrani. Els grecs la van ocupar en el 736 a. C, més tard cap al 400 a. C van ser els cartaginesos i en el 218 a. C van arribar els romans, que li van donar categoria de municipi, deixant bastants restes del seu pas per les illes.


Sant Pau va passar per aquí en el 60 d. C. En el 533 va passar per un temps al domini Bizantí i en el 870 va passar a domini àrab. Els normands de Sicília els van substituir en el 1.090, recuperant la cristiandat. Neix en aquesta època la noblesa maltesa, de la qual es conserven fins a 32 títols, el més antic és el dels Barons de Djar il Bniet i Buqana. Les illes van anar passant de mà en mà d'acord a noces, tractats i aliances: prínceps alemanys, aristòcrates francesos, etc. Van passar a l'imperi espanyol durant el regnat de l'emperador Carlos V que en 1530 va concedir les illes als Cavallers de l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a perpetuïtat, després d'haver estat expulsats de Rodes per l'Imperi Otomà en 1522. Aquesta ordre militar, coneguda com a Ordre de Malta, va resistir el lloc dels turcs otomans en 1565.


Napoleó va posar fi al seu domini en conquistar-les en 1798. Aquesta etapa va ser molt impopular per la seva posició antireligiosa. Es va produir una rebel·lió dels maltesos amb l'ajuda dels britànics que van enviar vaixells per bloquejar les illes i que va provocar la rendició dels francesos en el 1.800 passant a ser els britànics qui les van convertir en un protectorat fins que en 1814, amb el Tractat de París, Malta va passar a ser de manera oficial part de l'Imperi Britànic.


La seva posició estratègica la va convertir en escala camí del Canal de Suez i l'Índia i va ser una base important de la flota fins a passat el 1930. Aquesta posició també els va donar un rellevant paper en la Segona Guerra Mundial i van ser distingits pel Regne Unit amb la “George Cross”, que va passar a formar part de la seva bandera.


El 21 de setembre de 1964 aconsegueix la independència. Segons la Constitució d'aquest any, manté com a reina a la Reina Isabel II amb un governador general que exerceix l'autoritat en el seu nom. Més tard, el 13 de desembre de 1974, es transforma en una república dins de la Commonwealth, amb un President com a cap d'estat.


La independència des de 1964 no va impedir que els britànics mantinguessin el control dels ports, aeroports, correus, ràdio i televisió fins al 31 de març de 1979, en aquesta data el govern britànic no va acceptar pagar una taxa per la presència de les tropes britàniques i aquestes es van retirar definitivament. Aquesta data se celebra ara com el Dia de la Llibertat. La Valletta va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1.980. Malta es va incorporar a la Unió Europea l'1 de maig de 2.004 i des de l'1 de gener de 2.008 la seva moneda és l'euro.


Els Albergs

En l'època en què els Cavallers de l'Ordre de Sant Joan van construir Valletta, es van construir bastants residències nacionals, també conegudes com a albergs. Pertanyien a les diferents llengües que formaven part de l'Ordre. Cada llengua tenia el seu edifici en el qual els cavallers de menor grau tenien les seves pròpies dependències. Igualment les reunions dels Cavallers d'una mateixa llengua tenia lloc al seu edifici. 8 eren les llengües de l'Ordre, però solament 7 tenien el seu propi edifici en Valletta. No es conserven tots els edificis encara que els que persisteixen conserven el seu caràcter. Tots ells es van construir d'acord amb els plànols de l'arquitecte maltès Gerolamo Cassar. Van ser renovats en els s. XVII i XVIII, segons els gustos de l'època, alguns van canviar completament.


COSES PRÀCTIQUES

IDIOMA : Tant el maltès com l'anglès són oficials. El maltès té origen semític i a través dels segles, ha anat incorporant moltes paraules provinents de l'anglès, italià i francès.


COM MOURE'S

Autobús: el més habitual a l'interior de les illes, amb bastant freqüència. Són tricolors i formen una de les flotes més antigues d'Europa. En funcionament des de les 5:30 a les 23:00 hores amb punt de partida la plaça de la Font del Tritó, es poden adquirir els bitllets en el propi autobús.


Taxis: de color blanc, matrícula vermella i lletres en negre. És obligatori el taxímetre, però es pacta preu fix per a trajectes llargs.


SOUVENIRS: L'horari comercial en laborables sol ser de 9 a 19 hores, els dissabtes tanquen a les 12:45. Els bars, cafeteries i restaurants tanquen a la 1 de la matinada. Podem comprar artesania i filigranes en plata, plats de ceràmica, estovalles, cristall de Mdina combinat amb plata i or; i els símbols i distintius de l'ordre, amb cavallers, armadures i la creu maltesa en totes les seves varietats i materials, sense oblidar les miniatures dels seus autobusos tricolor.


QUE VISITAR


Valletta
Capital de Malta, en un promontori de la costa oriental. Entre el Grand Harbour, al sud, i el port de Marsamxett, al nord. És una preciosa ciutat barroca, no sempre suficientment valorada. Destaquen les seves fortificacions, amb enormes muralles de pedra que s'uneixen al castell de Sant Elm. Amb un traçat rectangular, salvant els desnivells en ocasions amb carrers que acaben en empinades escalinates per les quals es descendeix als molls. Tot i la seva independència del Regne Unit en 1974 i posterior incorporació a la Unió Europea, conserva les típiques cabines telefòniques vermelles i les bústies de correus amb l'emblema de la seva graciosa majestat. Les façanes estan dominades per miradors de fusta de cridaner colorit.


Cocatedral de Sant Joan

Va ser església de l'ordre de Malta aixecada en el s. XVI, i convertida en cocatedral en 1.816 pel Papa Pío VII. Alberga també el Museu de Sant Joan, la seva façana és austera, però amb un destacat interior barroc, en el qual destaca el sòl ple de làpides de marbre que es toquen unes a unes altres cobrint les tombes de molts dels cavallers de l'Ordre. En el museu trobem una fantàstica col·lecció de tapissos flamencs i dos quadres de Caravaggio.


Palau del Gran Maestre:

És museu al mateix temps que seu de les oficines del president i del Parlament. Compta amb una gran quantitat de tapissos, frescs i frisos commemorant el Gran Setge. Construït per Girolamo Cassar entre 1570 i 1580, Destaquen també dos patis d'armes, en un una estàtua al Déu Neptú i l'altre amb una col·lecció d'armes i armadures antigues, que seria major si no hagués sofert l'espoli durant l'ocupació napoleònica.

Mdina
Coneguda com la Ciutat del Silenci, es troba en un altiplà a l'interior de la illa. Antiga ciutat medieval destaquen els seus carrerons i racons. Va arribar a ser capital de les illes; en la seva fortalesa emmurallada es va refugiar la noblesa quan van arribar els hospitalaris. Els grans maestres van respectar la seva autonomia i juraven els seus furs, la cridaven Citta Vecchia despectivament. El Palazzo Falzon, d'estil normand, cal visitar-lo, alberga una col·lecció d'armes i ceràmica antiga, a més d'una catedral i un museu que conserva importants tresors d'art, que es van salvar del saqueig francès en el s. XVIII. Una vista espectacular dels camps i poblacions veïnes, així com de la badia de St Paul se'ns ofereix des del seu bastió. Amb l'aparició de La Valletta es va iniciar el seu declivi. El gran maestre Lascaris va decidir en 1644 desmantellar les seves muralles per no oposar resistència a l'atac turc però no ho va aconseguir, ja que les dones van impedir que els homes desmuntessin les bateries. Això va provocar l'aparició del terme lascaris com a insult.


Rabat
Compta amb esglésies barroques, catacumbes de Sant Pau i Santa Agatha i una vila romana. Descobrim passejos interessants en les rodalies de la ciutat: el llac Chadwick i el castell de Verdala, per exemple. En el sud-oest podem observar 4 coves destacant els brillants colors dels corals i dels minerals en la pedra calcària. Especialment la Cova Blava, habitada segons la llegenda per sirenes. Podem arribar des de La Valletta amb els autobusos 65, 80, 81, 84 i 86.


Mosta
Petit però amb molta activitat en el centre de la illa de Malta. Destaca l'enorme cúpula de la seva església del s. XIX, la tercera més gran d'Europa, construïda amb donatius dels emigrants locals. Prop de l'altar trobem la bomba que després de caure en el seu interior durant una missa en 1942, no va fer explosió miraculosament.


VISITA PER LLIURE

A pesar que cal ascendir fins a ella, val la pena recórrer La Valletta caminant. Prenem un carrer empinat a la dreta per seguir per les escales que ens portaran a l'entrada de la ciutat, just a la Plaça de la Font del Tritó, punt de partida dels autobusos, com hem indicat anteriorment. Realitzem l'entrada per la City Gate, inconfusible, i ens trobem al principi de la principal avinguda, Republic Street, amb 1,5 km. de longitud. Si no volem caminar podem prendre un taxi, que a més de portar-nos fins a aquest punt intentaran convèncer-nos que contractem algun recorregut més complet.


Se'ns oferiran calesses per realitzar el recorregut per la ciutat. En Republic Street trobem el museu Nacional d'Arqueologia, altre temps alberg de Provença. Obra de Girolamo Cassar en 1575, és un palau que va anar també Biblioteca Nacional. Al seu costat l'església de Santa Bàrbara, de Giuseppe Bonici en el s. XVIII. Més endavant arribem a la plaça Great Siege Square (Gran Setge), que alberga el Palau de Justícia des de 1967, palau reconstruït sobre l'Alberg alvernès. Que va quedar destruït pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial. També trobem la Cocatedral de Sant Joan Baptista, ineludible visita.


Si continuem arribem a la plaça de la República, que acull el monument a la Reina Victoria d'Anglaterra i la Biblioteca Nacional, que conserva documents de tots els cavallers que van pertànyer a l'ordre. També alberga el Palau del Gran Maestre i enfront seu, la seu de la Guàrdia Principal, construït sobre l'antiga Caserna General de l'ordre.


Al final del carrer està el Fort de Sant Telm, avui acadèmia de policia i Museu Nacional de la Guerra. Construït inicialment en 1552, va ser destruït i edificat de nou per l'arquitecte Laparelli. Des del fort, si prenem la Mediterranean Street, arribem a l'antic hospital de l'Ordre, dels millor preparats en el seu temps. En ell es passa el video Malta Experience, sobre la història de les illes.


Seguidament arribem als jardins de Lower Barracca en una balconada a la vora del mar i tornem enrere cap a Merchant's Street per veure l'església dels jesuïtes i la Universitat de l'Ordre. Prenem el carrer St. Paul Street cap al sud i arribem a la Castellania, que va ser Cort de Justícia i presó per als cavallers de l'Ordre. Retrocedim de nou a Merchant's Street per veure el Palazzo vaig donar Cittá del s. XVIII, que va anar l'alberg d'Itàlia i el palau Parisio, allotjament de Napoleó mentre va estar a la illa. Seguidament trobem les esglésies de Santa Catalina d'Itàlia i de Nostra Senyora de la Victòria, ambdues del s. XVI, i el bastió del Caballer Santiago, al costat de l'alberg de Castella, Lleó i Portugal, d'estil barroc, construït en 1744, residència del Primer Ministre en l'actualitat. Seguint cap al Port arribem als jardins de Upper Barracca, jardins privats dels Cavallers de Sant Joan italians quan es van crear i que ens ofereixen unes fantàstiques vistes del port i dels pobles de Vittoriosa, Cospicua i Senglea, denominades Les Tres Ciutats o les Cottonera. Segurament des d'aquí podem veure el vaixell i el camí per tornar a ell.


També existeix en l'actualitat una opció molt interessant, que és el bus turístic, que ens recollirà en el port i per un mòdic preu ens realitzarà un interessant recorregut, amb auriculars en espanyol per anar explicant el que anem veient. Més informació.