GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. ORIENTAL)
PATMOS (Descarrega guia amb plànols en pdf) (Versión castellano)
És una petita illa de l’arxipèlag del Dodecaneso, format per 12 illes en el sud-est del Mar Egeu, molt properes a la costa turca. Amb unes 3.000 persones és una de les més habitades i gaudeix d’una gran tranquil·litat.
Formada per un escull allargat de menys de 40 km2, té més de
El port fa de Skala, la ciutat amb més activitat, els seus habitants solen residir a la zona moderna, amb cases blanques, amb moltes flors, agrupades en carrers estrets.
Va ser important el comerç durant segles, alguns mercaders de Patmos van arribar a establir-se a Menorca. En ser un port petit els vaixells de creuer fondegen en la badia i s’arriba a la illa en barques o llanxes, la qual cosa permet apreciar el seu perfil muntanyenc, ressaltant en la seva part més alta el monestir – fortalesa de Sant Joan.
Patmos apareix en el llibre de l’Apocalipsi, trobant en la seva introducció que Joan va ser bandejat en aquesta illa, on va tenir i va escriure les seves visions de Jesús. El cristianisme ho identifica amb Sant Joan Evangelista, per la qual cosa és una destinació important de pelegrinatge cristià, podent visitar la cova en la qual se suposa que Joan va tenir les seves visions. Hi ha diversos monestirs més dedicats a Sant Joan.
Avui dia la religió a l’illa és l’ortodoxa oriental. Se li coneix com
UNA MICA D’HISTÒRIA
El seu primer nom segons la mitologia va ser Litois, en honor a la deessa Artemisa, que també era coneguda com Litoida per ser filla de Lito. Segons la llegenda, l’illa es va enfonsar i Artemisa i Apol·lo van aconseguir convèncer a Zeus per retornar-la a la superfície. Els seus habitants encara la denominen Litois.
Va ser habitada des de l’any
Amb els romans va arribar el declivi de l’illa, convertint-se en destinació d’exiliats, que va ser com l’apòstol Joan va arribar a ella, en el 95 d. C. Va iniciar la conversió al Cristianisme dels seus habitants i va escriure el Llibre de
En l’època bizantina es va construir una basílica en honor a Sant Joan, avui ocupada pel monestir. Els àrabs la van atacar entre els s. VI i IX d. C. destruint la basílica. El monestir es va iniciar l’any 1101, governant l’emperador bizantí Alexios Komninos I, que va concedir al reverend pare Christodoulos el control total de la illa.
El monestir va anar fent-se famós i es va convertir en un important centre comercial a la fi del s. XII. Els venecians arriben a principis del s. XIII i cedeixen el govern al duc de Naxos. Patmos es converteix en un estat monàstic semi autònom i adquireix influència i riquesa. Els Cavallers de l’Ordre de Sant Joan arriben a Patmos després de conquistar Rodes cap a la meitat del 1.300. Els turcs arriben en 1.522 i nomenen un representant abandonant l’illa poc més tard però mantenint l’obligació de pagar impostos. La tranquil·litat torna a la illa després de les guerres entre turcs i venecians i es recupera una època d’esplendor gràcies al comerç.
Es construeixen imponents fortificacions para protegir el Monestir dels atacs pirates. Els monjos tornen a governar l’illa en 1655 i torna la prosperitat que es veurà truncada en 1659 després de la conquesta i destrucció pels venecians. Van aconseguir recuperar el seu atractiu i prosperitat gràcies al comerç i la navegació. El seu patrimoni es va dividir entre els monjos i els laics a principis del s. XVIII fins que en 1.770 és conquistada pels russos.
En 1.821 s’inicia
QUE VEURE
MONESTIR FORTALESA DE SANT JOAN
Una de les bases de l’església grega ortodoxa, va ser fundat en el 1.088 pel monjo Christódoulos en honor a l’autor de l’Apocalipsi i és un dels llocs més sagrats del cristianisme. Les seves torres i contraforts fan que sembli un castell llegendari, encara que el seu objectiu va ser protegir els seus tresors religiosos, principal motiu de la visita de pelegrins i turistes. Des d’aquí observem unes vistes espectaculars. Té una nau central i cinc capelles. El seu tresor compta amb més de 200 icones de totes les èpoques, però també destaquen la capella de Santa Creu, els frescs de la capella de Panagía, la capella de Christódoulos, amb la tomba del beat i el reliquiari de plata de Sant Joan, que és el més important del recinte i el més venerat pels grecs.
Podem accedir gratuïtament al recinte però cal pagar per veure el tresor. Les icones van sofrir les guerres i els saquejos, però encara conserva una col·lecció de gran importància. En la capella de
BIBLIOTECA I ARXIU
El complex es va construir al principi com a institució espiritual. La seva influència sempre s’ha basat en activitats continuades durant gairebé 10 segles, que han permès reunir un abundant fons a la seva Biblioteca i Arxiu. Entre els seus més de 16.000 documents es conserven 33 pàgines de l’Evangeli més antic conegut de Sant Marcos, propietat que comparteix amb els museu del Vaticà i el British Museum. El seu fons s’ha convertit en una important font de documentació històrica de gran valor i representa un centre tecnològic ben organitzat per a la paleografia i la investigació bizantina.
GRUTA DE L’APOCALIPSI
La trobem entre Chora i Skala, sent una capella en el centre del convent de l’Apocalipsi. Es creu que en ella es va refugiar Sant Joan el Diví durant el seu desterrament i que va dictar el Llibre de
CHORA
És una joia de l’arquitectura bizantina, formada per un entramat de carrerons compta amb més de 40 monestirs i capelles, que s’amunteguen al voltant del Monestir Fortalesa. Trobem les típiques mantómate en moltes de les finestres, a més de motllures amb una creu bizantina. Alguns dels edificis són mansions de l’època de més esplendor de l’illa, s. XVI i XVII per la riquesa aconseguida gràcies al comerç.
LES PLATGES
Són una part destacada de la illa. Començant per Meloí, proper a Skála, que és la més coneguda. Molt a prop, Agriolivadhi famosa per una taverna homònima que ofereix menús bons i barats. Kámbos és la més visitada pels grecs, no és de sorra fina, sinó de cants rodats. Psilí Ammos és la que té millor sorra, solament accessible amb barca o caminant. Altres platges són Gricos, Bagia, Agio Nikolau i Calicachos. A la majoria d’elles s’arriba amb barca des de Skála, el mateix que a les petites illes properes, com Arki i Agazonisi.
VISITA PER LLIURE
En ser un port petit els vaixells fondegen en la badia i apropen als passatgers en les barques. Les excursions del vaixell solen ser al Monestir de Sant Joan, que està en Chora, a uns 4 kms. I a
No és difícil visitar ambdues coses per compte propi. Els taxis se situen en el port i ofereixen un recorregut fix, que per uns 30 euros et porten a tots dos llocs amb uns 30 minuts en
Com el desembarcament és massiu potser cal esperar una mica per trobar un taxi lliure. Si volem fer alguna altra cosa haurem de regatejar, però no serà fàcil si veu que té suficient demanda amb el muntatge que tenen. De retorn a Skala podrem passejar pels seus carrers, plens de tendes de tot tipus, amb preus més econòmics que altres illes.
També podem llogar un cotxe o una moto, no és difícil arribar a
No es paga entrada ni en
Patmos conserva una tranquil·litat que no trobarem en general a les altres illes gregues, malgrat els milers de visitants, per la qual cosa hem de gaudir d’això.