GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. OCCIDENTAL)

 

TUNÍSIA (Descarrega guia amb plànols en pdf)   (Versión castellano)
Capital del país del mateix nom que limita amb el Mediterrani, el Desert del Sàhara, Algèria i Líbia. Situada al final d'un gran golf, després de la llacuna del Behira o mar petita, i unida al port de la Goulette per un canal.

La medina es troba en el centre de la ciutat, format per un entramat de carrers estrets amb alguns trams coberts plens d'infinitat de comerços de tot tipus amb una barreja de colors i olors provinents de tot tipus d'articles. Al seu al voltant està la ciutat moderna, en la qual destaca la Avda Bourguiba, que compta amb alguns edificis d'estil colonial de principis del s. XX. La ciutat acull un de cada 10 habitants del país, i gairebé un de cada 3 que treballen, concentrant els estaments polítics i administratius

UNA MICA D'HISTÒRIA
Anterior a Cartago que va ser fundada per uns dissidents fenicis de Tir en el lloc que els va ser cedit. Cartago va créixer molt ràpid i va acabar annexionant a la mateixa ciutat de Tunísia, que va passar a unir-se estretament a tots els esdeveniments bèl·lics que van dur a terme inclosa la seva destrucció al final de la tercera guerra púnica. La van reconstruir molt ràpid però no va recuperar importància fins a la reconstrucció de Cartago per August, i més tard va arribar a ser seu episcopal.

L'emir Hassan va destruir per complet Cartago, la qual cosa va suposar el ressorgir de Tunísia. Va arribar a ser regne independent i es va convertir en capital en 1.160, arribant a ser referent del comerç en el Magrib, amb mercaders de tot el Mediterrani. En 1.270 es va signar un tractat amb França pel qual els cristians tenien plena llibertat, podien construir esglésies i tenir els seus propis negocis.

Des del s. XV, al costat d'altres ciutats nord-africanes es van veure influenciades per Espanya, arribant a ser protectorats. En 1.534 va patir l'atac de Barbarroja, prenent-la per sorpresa i sent recuperada per Carlos V en 1.535. En 1.574 passa a mans otomanes. Passant poc després a les mans de pirates.

En 1.881 va ser annexionada per França i es va convertir en protectorat. Va ser un punt clau d'Àfrica en la II Guerra Mundial guerra a Àfrica, ocupada al novembre de 1.942 per les tropes alemanyes, que serien expulsades al maig de 1.943. La seva independència data de 1.956 i des de llavors Tunísia és la capital del país.

A TENIR EN COMPTE
L’ idioma oficial és l'àrab, encara que molts parlen francès i en les tendes podem trobar qui es defensa en castellà.

La moneda és el dinar tunisià (DTU), dividit en 1000 millimes. No es pot treure moneda del país. És habitual poder pagar en euros en les tendes de la medina, no al mercat local de fruites, espècies i altres aliments.

Les compres típiques són objectes en fusta d'olivera, cuir, gel·labes i similars, ceràmica, una mica de joieria. En Sidi Bou Said podem trobar objectes i joies de plata i les característiques gàbies d'ocells, més fàcil de portar a Espanya amb un creuer que si es viatja amb avió. També hi ha catifes. Cal regatejar però mai s'ha d'entrar a licitar per un article que no estiguem disposats a comprar, és molt fàcil que arribin a acceptar la nostra proposta i llavors és de mala educació dir que no, també és convenient començar una mica per sota del que estem disposats a pagar per entrar en la negociació, l’ immobilisme no està ben vist.

El normal és moure's en taxi, molts els veurem en el port, cal negociar abans de pujar i pagar al final del servei concertat.

Hi ha un modern tramvia, i hi ha un tren de rodalies que uneix la capital amb La Goulette, Sidi Bou Said i Cartago amb molta freqüència.

LLOCS D'INTERÈS
Tunísia
: els principals punts d'interès estan en la medina i en la part nova de la ciutat.

La Medina és el centre històric i de la cultura de la ciutat. Declarada Patrimoni Universal de la Humanitat en 1.981. La seva composició ve de temps antics que s'ha anat modificant amb el pas dels segles. Destaca la mesquita de Zitouna, construïda a partir de 200 columnes procedents de les ruïnes de Cartago.

Prop de la Medina està el Mercat de Perfums i Espècies, amb gran quantitat d'olis aromàtics, aigües perfumades i condiments. En la part occidental està la mesquita de Youssef Dey, de principis del s. XVII i la primera amb estil turc. I propera a ella el mercat Souq el-Berka, en el qual venien esclaus els corsaris musulmans.

En la medina trobarem també el gran mausoleu Tourbet el-Bey, i a prop el Centre d'Arts Populars i Tradicions, que és el Museu Dar Ben Abdallah.

Ja a la zona colonial, Av. de França i de H. Bourguiba, veurem edificis d'estil francès amb les característiques reixes i finestres amb balcó, també bars en els quals prendre un cafè com si estiguéssim a París. No hem d'oblidar la catedral de Sant Vicent de Paul a mig camí entre el gòtic i el bizantí i algun detall magrebí.

A uns 4 kms. podem visitar el Museu del Bard, situat en un palau homònim que va ser en temps residència de la monarquia tunisiana. En ell podrem apreciar una destacada col·lecció de mosaics en sòl i parets, alguns de dimensions espectaculars, segurament el més important del món en mosaics romans però també veurem restes dels cartaginesos, cristians i musulmans. Arribem en el taxi que hàgim contractat o amb la línia 4 del tramvia.

Sidi Bou Said : És un població petita i molt típica, situada en un alt sobre el golf de Tunísia, molt propera a la capital. Un carrer principal amb multitud de carrerons estrets que conserven l'empedrat. Cases blanques, portes i finestres blaves i flors, sobretot geranis. Un lloc ideal per a compres tranquil·les, prendre alguna cosa en una terrassa. Té un far que data del s. IX.

Cartago : És aconsellable iniciar la seva visita pel pujol de Byrsa, per l'espectacular vista que ens ofereix. Destaca la catedral de Sant Lluis, molt gran, construïda en 1.890 pels francesos en honor als màrtirs de les croades a Tunísia. Després trobem el Museu Nacional. A uns 15 minuts caminant cap a l'Oest trobem l'amfiteatre romà, que encara mostra les restes del que fou un dels majors de la seva època.

Sorprèn la grandària dels banys d’Antonino. I finalment el Santuari de Tophe, lloc per als sacrificis, en el qual els menors cartaginesos van patir el canvi de dominadors
.

 

VISITA PER LLIURE
Tunísia es caracteritza per la seguretat i amabilitat cap al turista, del que depenen en gran manera per a la seva economia.

El port al que se sol arribar, La Goulette, és un poble de pescadors amb poques coses a remarcar, excepte la platja i una fortalesa de temps de Carlos V. La capital està a uns 10 kms. i a 7 trobem Sidi Bou Said. Podem caminar fins a la parada del Tramvia per acudir a la nostra destinació o contractar un taxi, regatejant i no pagant fins al retorn al vaixell, perquè ens porti als diferents llocs escollits pactant el temps d'espera en cadascun d'ells.

La nova Terminal de creuers intenta recrear construccions típiques i compta amb tots els serveis habituals, inclosa una petita zona comercial. Els taxis arriben fins a la pròpia terminal, el preu dependrà del recorregut i del temps que ho utilitzem. És normal que demanin una propina, que cadascun ha de valorar i que ens ofereixin un “guia”, que en general solament servirà perquè ens porti a determinades tendes de la Medina, on segur rebrà una recompensa per les nostres compres.

En la Terminal sol haver-hi algun dromedari, si volem la foto en ell, cal pagar uns 5 €.

La visita dependrà del temps d'escala i del temps que desitgem dedicar a les compres, si disposem de temps suficient, el normal seria anar Sidi Bou Said, Cartago, Museu del Bard i el temps que es pugui en la Medina, però cadascun ha de decidir o en cas de no ser la primera vegada que es fa escala, optar pel que encara no es coneix.

Si optem pel transport públic, el tren de rodalies ens pot portar fins a Sidi Bou Said, Cartago i Tunísia capital. Per prendre’l hem de caminar una mica menys de 15 minuts fins a l'estació, el normal seria anar primer a Sidi Bou Said, de camí a la capital parar en la Carthage Hannibal per visitar Cartago i tornar directes des de la capital al vaixell.

A la capital s'arriba a l'estació central, al principi de la Av. H. Bourguiba que ens condueix a la coneguda com a Porta de França, punt d'entrada a la Medina.

En la Medina s'accepta l'euro com a moneda de pagament, és recomanable portar bitllets petits, ja que no sempre accepten monedes, amb el que en cas de canvi ens ho donarien en dinars. Per pagar el transport públic i entrades a Cartago o el Museu del Bard necessitem obligatòriament dinars, que haurem d'aconseguir abans d'abandonar la terminal de creuers.

El regateig és vital, i cal respectar certes normes no escrites:
1.- Podem preguntar preu de tot, però no oferir el nostre preu per alguna cosa que no desitgem comprar, segurament ens ho acabarien acceptant i està molt mal vist dir que no arribats a aquest punt.
2.- Si realment estem interessats cal començar oferint menys dels que estem disposats a pagar perquè el venedor rebaixi les seves pretensions, però nosaltres també augmentem alguna cosa la nostra oferta, de manera que al final no és el preu inicial ni d'un ni de l'altre.

No són habituals robatoris a turistes perquè estan molt castigats, de totes maneres cal mantenir les precaucions bàsiques de quan estem en aglomeracions, especialment en la Medina
.