CAPITAL
Santiago de Xile.
BANDERA
Dues franges horitzontals d’igual grandària, la franja inferior és de color vermell i la superior de color blanc, amb el seu primer terç de color blau marí i en el centre un estel blanc dibuixat.
EXTENSIÓ
La superfície total és de 2.006.626 Km2 que es divideixen en una superfície continental i insular de 756.626 Km2 i 1.250.000 Km2 de territori Antàrtic.
MAPA I SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Xile està situat a Amèrica del Sud. Limita al nord amb Perú, a l’est amb Bolívia i Argentina, a l’oest amb l’Oceà Pacífic i al sud amb l’Antàrtica. El país exerceix la sobirania sobre nombroses illes, com l’Arxipèlag Juan Fernández o l’Illa de Pasqua. La forma del seu territori és una de les més peculiars del món; Xile, és com una franja de terra de 4.300 km. de longitud, que s’estén des de Perú fins a l’Estret de Magallanes i amb un ample que mai supera els 180 km. La serralada dels Andes, travessa el país de nord a sud i es divideix en dues cadenes muntanyenques: una a l’interior i una altra que recorre el litoral, creant penya-segats i precipicis a la vora del mar, sobretot en el nord i centre del país. Entre les dues formacions s’estén una vall fèrtil, excepte en el nord i en l’extrem sud. L’extrem sud està consituído per un sistema d’arxipèlags i canals. El país és molt variat, la qual cosa accentua la diferència climàtica entre les diferents regions. Aquestes diferències es reflecteixen també en la distribució de la població i en les activitats productives que es realitzen a cada zona. El nord del país està ocupat pràcticament pel desert d’Atacama, el més sec del món, però és al mateix temps una regió minera molt important. El centre és agrícola i el sud està cobert de boscos, amb algunes terres cultivables. En l’extrem sud, els boscos de la costa Atlàntica donen pas a les prades destinades a la ramaderia.
POBLACIÓ
Té uns 15.823.000 habitants, la seva densitat de població és de 20,9 habitants per Km2.
COMPOSICIÓ ÈTNICA :
A Xile es troba el mestissatge entre els espanyols i les tribus indígenes de les quals en l’actualitat queden:
Aymaras: uns 35.000.
Atacameños: uns 4.000.
Mapuches: aproximadament 1.000.000.
Rapanuí: uns 3.000.
IDIOMA
L’idioma oficial és el castellà, però existeixen més llengües, les dels pobles originaris, que encara s’utilitzen. Entre elles es troben el mapudungún, el quechua, l’aymara i el rapa nui.
RÈGIM POLÍTIC
República democràtica presidencialista.
PODER LEGISLATIU :
Està compost per dues càmeres:
La càmera de Senadors integrada per 47 membres.
La cambra de diputats integrada per 120 membres.
DIVISIÓ ADMINISTRATIVA :
13 regions.
REPRESENTACIÓ A ESPANYA
Ambaixada:
Lagasca, 88 – 6º – 28001 Madrid
Telèfon : 91/431.91.60
Fax : 91/577.55.60
CIUTATS IMPORTANTS
Santiago, Antofagasta, Concepción, Temuco, Valparaíso, Vinya del Mar i Port Montt.
RELIGIÓ
RELIGIÓ :
Catòlica 76,7%.
ALTRES RELIGIONS QUE ES PRACTIQUEN:
Protestants 10,2%
Judios 1%
Altres religions 4,3%
No són religiosos 5,8%
ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN RELACIÓ AMB LA RELIGIÓ :
Guardar el degut respecte en els llocs de culte.
BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA
En 1542, l’espanyol Pedro de Valdivia, va arribar a Xile i va fundar Santiago, que des de llavors és la capital. En aquesta època existien al país diferents pobles amb organitzacions i sistemes de vida que s’adequaven al clima i la geografia. Aquests es reunien en els grups següents:
Els Aymaras, tenien una economia basada en el pastoratge i l’agricultura.
Els Atacameños, un dels pobles més desenvolupats del país. Es van establir en les falltes serralades entre Arica i Sant Pere d’Atacama.
Els Champos, eren pescadors nòmades que recorrien la costa des d’Arica fins a Copiapó.
Els Diaguitas, van conrear l’art de la ceràmica i van habitar les valls entre Copiapó i Santiago.
Els Mapuches o Araucanos, eren grans guerrers i agricultors, vivien al territori comprès entre els rius Itata i Tollén.
Els Camoeros, eren pescadors nòmades i recol·lectors.
Els Patagoneses, eren caçadors i recol·lectors nòmades.
Els Polinésicos, poble que habitava a la Illa de Pasqua.
Durant els primers anys, els espanyols van dividir les terres, van organitzar als indígenes i es van dedicar a portar al major nombre de colons possible per consolidar la seva presència al territori. Però en l’extrem sud del país, es van trobar amb el Poble dels Mapuches que va oposar gran resistència a la dominació espanyola. Aquesta situació va arribar a la seva fi en 1599, quan els nadius van aconseguir destruir totes les fundacions espanyoles al sud de Concepción, això va significar per als espanyols grans sacrificis i esforços per recuperar aquests territoris. A causa de la resistència del poble Mapuche, els espanyols van decidir instal·lar-se al territori comprès entre Copiapó i Concepción i es van dedicar a l’agricultura i a l’explotació de jaciments miners. Les úniques ciutats establertes durant el segle XVII i la meitat del segle XVIII eren Santiago, La Serena i Concepción. Més tard, amb l’augment de la població, es van fundar nous centres urbans com Copiapó, Rancagua, Curicó i Talca, això va facilitar els importants avanços a les àrees d’educació i cultura. El major problema va ser la incessant resistència Mapuche, que va alimentar els 300 anys que va durar la Guerra d’Arauco. En 1882 l’Exèrcit va aconseguir ocupar definitivament el territori controlat pels araucanos.
Després de la invasió de Napoleó a Espanya i la caiguda del Rei Fernando VII, en 1810, els criolls, van establir a Santiago una Junta Nacional de Govern per dirigir la Colònia en nom del monarca, els espanyols ho van considerar com una rebel·lió i va començar una lluita que va acabar en 1818 amb la proclamació de la Independència Nacional i es va nomenar a Bernardo O’Higgins com a Director Suprem del país.
Després d’un llarg període d’anarquia, es va establir durant 30 anys un règim republicà, unitari, presidencial i autoritari. D’aquesta forma, es va aconseguir acabar amb els cabdills i mantenir certa estabilitat política i social. Va haver-hi una obertura comercial cap a l’exterior i es va incrementar l’explotació de minerals, principalment plata i coure. En 1842 es funda la Universitat de Xile i en 1851 s’inaugura el ferrocarril de Copiapó a Caldera. Durant aquest període, Xile va aconseguir millorar la seva situació econòmica Els grans canvis que es van produir al país durant tot aquest període van generar en les noves classes un esperit més liberal que s’oposava al tipus de govern presidencialista Aquest va ser el motiu d’un conflicte social i polític que va culminar amb la Revolució de 1891, després de la qual va ser derrotat el President José Manuel Balmaceda i es va instaurar un règim de govern parlamentari. En 1925 es va promulgar una nova Constitució, la que va acabar amb el parlamentarisme i va tornar a reforçar el poder del President. Les noves reformes i el sorgiment i consolidació de nous grups socials van fer que, entre 1925 i 1932, es creés certa inestabilitat política i social, marcada per diferents intervencions militars. En 1964 assumeix la presidència Eduardo Frei Montalva, militant de la Democràcia Cristiana que inicia una de les transformacions més significatives en la història econòmica del país en engegar la Reforma Agrària. En 1970 arriba en poder Salvador Allèn, que qui va encapçalar una coalició política d’esquerra i va iniciar el que es va denominar "la via xilena al socialisme". Després de continuats canvis, quatre comandants en cap de les Forces Armades i d’Ordre, liderats pel general Augusto Pinochet, decideixen enderrocar al President, els militars van clausurar el Congrés, prohíbieron qualsevol activitat política i van iniciar un període de reconstrucció nacional. Milers de persones van ser detingudes i executades, mentre que d’altres van haver de sortir a l’exili. Això va generar gran repudi mundial, però la junta militar va aconseguir en 17 anys implantar un reeixit sistema econòmic autònom que va permetre un gran creixement. En 1990, el president Aylwin restitueix el règim democràtic i es reprèn l’activitat parlamentària. En les últimes eleccions, al desembre de 1993, va ser triat president de la república Eduardo Frei Ruíz Tagle, amb el 57,9% dels vots, asumiento del comandament al març de 1994.
DIES FESTIUS
1 de gener Any Nou.
6 de gener Epifania.
1 de maig Festa del Treball.
21 de maig Les Glòries Navals.
29 de juny Sant Pere i Sant Pablo.
15 d’agost Asunción de la Verge.
18 de setembre Dia de les Forces Armades.
12 d’octubre Dia de la Raça.
01 de novembre Tots els Santos.
8 de desembre Inmaculada Concepción.
25 de desembre Nadal.
Dijous Sant, Divendres Sant i Corpus Christi són variables.
DATES DESTACADES
Febrer Festival Internacional de Jazz en
Tongoy.
Festival Internacional de la Cancíon de Vinya del Març
Març Campionat nacional de Marrada en Rancagua.
El 2 de maig La Festa de la Creu de Maig, en Tenuco.
ECONOMIA
El turisme a Xile ha presentat un creixement notori en els últims anys, destacant l’augment del turisme de negocis. En l’agricultura destaquen la viticultura amb una gran bolcada tecnològica, un augment de les hortalisses i la fruticultura. També destaca la mineria, que posseeix grans reserves de minerals i metalls, el sector miner privat, que s’ha desenvolupat ràpidament, i la pesca.
NIVELL DE VIDA
En general més baix que l’espanyol.
PESOS I MESURES
Sistema mètric decimal.
MONEDA
OFICIAL :
Pes Xilè.
Monedes d’1, 5, 10 i 50 pesos de color plateado, que estan desapareixent, sent reemplaçades per monedes més petites de color cobri d’1, 5, 10, 50 i 100 pesos.
Bitllets de 500, 1.000, 5.000 i 10.000 pesos.
MONEDES D’ÚS TURÍSTIC HABITUALS :
El dòlar USA, en hotels i determinats restaurants, però és recomanable canviar-los per la moneda del país.
TARGETES DE CRÈDIT HABITUALMENT ACCEPTADES :
Les tarjeas de crèdit internacional, estan àmpliament difoses i són acceptades en pràcticament tots els llocs. S’accepten Visa, Master Card, Dinners i American Express.
XECS DE VIATGERS :
Solen ser acceptats, excepte en zones rurals o poc turístiques.
CONTROL DE DIVISES A l’ENTRADA I DE MO-NEDA LOCAL A la SORTIDA :
No hi ha control de divises, el turista pot ingressar o sortir del país amb moneda nacional, estrangera o amb qualsevol altre mitjà de pagament, si bé les autoritats es reserven el dret d’exigir aclariments sobre la procedència o destinació d’aquestes divises quant la seva quantia no sigui raonable.
LLOCS DE CANVI :
El canvi de moneda és lliure i pot fer-se als bancs, cases de canvi, hotels, grans tendes i en les terminals dels aeroports.
CLIMA
La major part del territori gaudeix de bon clima. Les estacions estan invertides respecte a Europa. Gran part del territori de Xile té un clima temperat.
En el nord trobem un clima àrid subtropical caracteritzat per temperatures moderadament altes en la costa i gran oscil·lació a l’interior.
La zona central és càlida i temperada però amb suficients pluges.
HORARIS
DIFERÈNCIA HORÀRIA AMB ESPANYA :
4 hores menys a l’hivern i 5 hores menys a l’estiu. L’Illa de Pasqua té 2 hores menys amb referència al continent, és a dir 6 hores menys amb Espanya a l’estiu i 7 hores menys a l’hivern.
HORARIS DEL COMERÇ :
L’horari comercial és generalment de dilluns a divendres de 10:00 h. a 14:00 h. i de 16:00 h. a 20:00 h. Els dissabtes solen estar oberts només al matí, mentre que els diumenges es troben, generalment tancats.
HORARIS DELS BANCS :
De dilluns a divendres de 09:00h a 14.00h, les cases de canvio estan obertes de dilluns a divendres de 09:00 h. a 18:00 h, i els dissabtes de 09:00 h. a 14:00 h.
HORARIS DELS RESTAURANTS :
De les 12:00 h. a les 15:00 h. i de les 18:00 h. a les 21:30 h.o 23:00 h. segons els restaurants.
HORARIS DELS MUSEUS NACIONALS :
Consultar en l’oficina de turisme o en la recepció de l’hotel.
DOCUMENTACIÓ
DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER L’EN-TRADA Al PAÍS (per a persones de nacionalitat espanyola exclusivament) :
L’únic document necessari per entrar al país és presentar el passaport en vigor. En el moment d’entrada al país és necessari emplenar la targeta d’ingrés turística, per a una estada de 90 dies prorrogables a 90 dies més.
Si es pensa sobrepassar aquests límits és imprescindible sol·licitar pròrroga a autoritats locals, ja que, en cas contrari, el viatger pot ser multat per estada il·legal o eventualment expulsat.
DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA A la SORTIDA :
Presentar l’imprès d’immigración emplenat a l’entrada al país.
TAXES D’ENTRADA / SORTIDA :
No hi ha.
LIMITACIONS A la IMPORTACIÓ I EXPOR-TACIÓN :
Poden ingressar al país, sense declarar a la Duana i lliures de tributs, els articles de viatge (maletes, bosses, efectes personals), peces de vestir, articles elèctrics de tocador (màquina d’afaitar, tallar pèl, assecador de pèl manual), articles d’ús personal (despertador, màquina fotogràfica, màquina d’escriure i de calcular portàtil), objectes d’ús exclusiu per a l’exercici de professions, 400 unitats de cigarrets, 50 unitats de puros, 500 grams de tabac de pipa, 2,5 litres de begudes alcohòliques.
INFORMACIÓ SANITÀRIA
VACUNES :
No existeixen vacunes obligatòries.
FORMALITATS SANITÀRIES PARA L’ENTRA-DÓNA D’ALIMENTS, ANIMALS, I PLANTES :
Està prohibit introduir llavors, adorns vegetals, fruites o qualsevol aliment perible. S’admeten alguns animals domèstics com a gossos i gats proveïts d’un certificat de vacunació contra el distémper i la ràbia, visat pel consolat xilè respectiu.
ESTAT SANITARI GENERAL :
Xile disposa d’una excel·lent infraestructura en hospitals i clíniques privades, per la qual cosa en cas d’emergència no enctontrará cap problema. La sanitat pública del país gaudeix de molt bona reputació encara que en ocasions resulta deficient.
A Santiago la contaminació ambiental és altíssima d’últims d’abril a primers de setembre i persisteix amb alt grau d’ozó durant tot l’any encara que es dispersen la resta dels contaminants amb major facilitat entre setembre i abril.
DROGUES: El consum de drogues és delicte. El tràfic és delicte seriós, que comporta penes que poden anar des de tres anys i un dia fins a deu anys i un dia. Dels reus espanyols a Xile, la majoria tenen penes de cinc anys.
NIVELL SANITARI DE L’AIGUA :
En la major part del territori és potable i està adequadament tractada.
COBERTURA DE LA SEGURETAT SOCIAL ESPA-ÑOLA :
Cap.
Es recomana la contractació d’un segur de viatge. Informi’s en la seva agència de viatges. És imprescindible cerciorar-se que el segur metge cobreix les despeses sanitàries a l’estranger, doncs és comú que els hospitals i metges exigeixin el pagament en efectiu per endavant, si no existeix el respatller d’una companyia asseguradora i les despeses mèdiques solen ser, per als estrangers, molt onerosos. Dita segura metge ha d’incloure també la repatriació per a casos d’urgència.
FARMÀCIES (Compra de medicaments):
Igual que a Espanya.
ARTICLES SANITARIS QUE ELS RECOMEN-DONEM ES PORTIN DES D’ESPANYA :
Si se segueix algun tractament especial, és millor portar-se el medicament. Portar una farmaciola habitual.
ELS W.C. :
S’aconsella usar els de els hotels i restaurants. El seu nivell sanitari sol anar lligat a la categoria del local. Les característiques són similars a les espanyoles.
COMPRES
ARTESANIA DEL PAÍS :
Peces de lapislázuli, ceràmica negra, escultures moai, llanes naturals, articles d’Alpaca, olles, funetes, maceteros, treballs en vímet, objectes d’argenteria inspirats en antigues joies precolombinas,…
PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR:
Peces de lapislázuli barrejades amb or, plata o bronze, els instruments de vent típics de la zona, fonts d’aigua, i milers de figures tallades en pedra, la tradicional fruita confitada, treballs en vímet, miniatures fetes des de fa 200 anys amb crinera de cavall tenyida, atuells, plats, catifes,…
PRINCIPALS ZONES DE COMPRA :
A Santiago:
Al Barri de Bellavista.
En el Poblet de Graners de l’Alba.
En els principals centres comercials:
Les Comtes, en l’Avinguda Kennedy.
Parc Auraco, en l’Avinguda Kennedy.
Panoràmic, en plena Comuna de Providència.
Arauco Outlet Mall, en l’Avinguda Américo Vespucio, en la Comuna de Maipú.
Altres zones:
Poble artesanal en Arica.
Mercat municipal de Recova en la Serena.
Chimbarongo i Rari.
Mercat de Temuco.
Aigua i Bé. Americo Vespucio Nord 1440. Spa. Massatges, hidroterapia i altres tractaments.
Llogaret de Vitacura. Av. Vitacura 6838. Mercadillo. Artesania local i nacional.
Alt Les Comtes. Av. Kennedy 9001. Centre comercial amb més de 245 tendes.
Antiguitats Balmaceda. Av. Brasil en Balmaceda. Antiguitats. Des de mobles fins a llibres i joies.
Blue Stone. Av. Costanera Nord 3863. Joieria. Joies en blava realitzades amb lapislázuli.
Centre Artesanal Saint Lucia. L’Albereda. Mercadillo. Lloc idoni per trobar artesania Aymara i Mapuche.
Centre d’Artesania. Estacion Central. Artesania xilena. Còpies de ceràmica Diaguita.
Centre d’Artesania Manquehue. Av. Manquehue Sud en Apoquindo. Artesania. Tendes d’artesania de tots els tipus.
Cooperativa Magatzem Camperol. Torrassa Victoria. Artesania. Obres d’artesans de tot Xile. Possiblement la millor artesania del país.
El Mundo del Vi. Isidora Goyenechea 2931. Vinotera. Àmplia selecció de vins de tot arreu.
Faba Fina. Av. Alonso de Cordova 4227. Joieria. Especialitat i lapislázuli.
Fira Artesanal Pio Nono. Bellavista. Avinguda Pío Nono. Artesania. Té lloc tots els dies al capvespre.
La Vinoteca. Av. Isidora Goyenechea 2966. Presumeix de ser la primera tenda de vins de Santiago.
Els Graners d’Alba. Av. Apoquindo 9085. s un pueblecillo de tendes en les quals hi ha de tot: des d’articles en pell fins a pedres semipreciosas i antiguitats.
Mall del Centre. Puente 689. Centre comercial. Una versió en petit del Parc Arauco. Peces de marca.
Pèrgola de les Flors. Cantonada de l’Av. La Pau amb Artesans. Mercat de les flors de Santiago.
Mercat Central. Ismael Valdés Vergara 900. Tota classe de productes del març
Rocco. José Victorino Lastarria 53. Joieria. Articles fets amb lapislázuli.
Vega Chica i Vega Central. Antonia López de Bell entre Av. Sales i Av. Gandarillas. Mercats. Hi ha de tot.
Vinópolis. Av. El Bosc Nord 038. Vins i licors. Gran selecció de brous.
PREU FIX O "REGATEIG" :
Preu fix. S’admet el regateig en els mercadillos.
NIVELL DE PREUS :
Més elevat que l’espanyol.
GASTRONOMIA
La cuina xilena és molt rica i variada. Es basa principalment en la tradició culinària espanyola. Gràcies a les seves costes, el país posseeix el millor en peixos i mariscs.
PLATS TÍPICS :
Xucli de mariscs:
Típic plat de mar amanit amb una deliciosa salsa tradicional de pa, amb un toc de picante.
El curanto:
Es cuina en un clot obert a la terra, sobre pedres calentes amb fulles de nalca, en l’es dipositen els mariscs, carn d’au i porc, cebes, ají i altres espècies, se serveix acompanyat amb patates i amb "chapeleles" que són una espècie de truita.
Ajiaco amb ceba:
Ají, patates, pa i suc de llimona i taronja.
Charquicán:
Carn preparada amb una veriedad de verdures i servides amb cebes en escabetx.
Rostit al pal:
S’enfila en dues estaques un be obert, per cuinar-ho sobre foc, se sol acompanyar de l’amanida a la xilena a força de cebes, tomàquets, coriandre i ají verd.
Empanada xilena:
Massa senzilla farcida de "pi" una barreja de carn picada amb ceba i ají de color, amb olives, ou dur i panses.
Pastís de choclo:
Blat de moro tendre sobre pi, al que se li agrega carn de pollastre, tot això horneado en pailas de greda (recipients de fang), espolvoreado amb sucre.
Sopaipillas i els picarones:
Fregits i preparats a força de zapallo i endolcits amb almívar de chancaca (sucre mascabado).
RELACIÓ DE RESTAURANTS
Coco Pacheco. La Concepció 236, Comuna Providència. Telèfons: 235-8649 / 251-9143 / 264-1400. Peixos i mariscs.
Canto de l’Aigua. Nova de Lió 0129, Comuna Providència. Telèfons: 234-4232 / 233-1175.
Peixos i mariscs.
Del Beto. Pla Subercaseaux 3033, Comuna San Miguel. Telèfons: 555-0125 / 555-8963. Menjar típic xilena.
Don Benito. Encreuament de Camí Lonquén amb avinguda Calera de Tango, Comuna Calera de Tango. Empanades.
El Caramaño. Puríssima, Barri Bellavista. Telèfon: 737-7043. Menjar típic xilena.
Donya Tina. Cmo. Els Refugis de la Murta 15.125. Telèfon: 321-6546. Menjar típic xilena.
Lancelot Restaurant. Avinguda Providència 1130, Comuna Providència. Telèfon: 251-8513. Plats variats (parrilladas, tacs, plats naturistes, etc.).
Restaurant El meu Ranxo. La Disputada 15457, comuna El Barnechea. Telèfon: 321-5959.
Menjar típic xilena.
Els Insaciables. Andres de Fuenzalida 40, Providència. Telèfon: 232-3668 / 333-1767. Menjar Italià i Internacional. Pastes i tota varietat de Pizzes.
Pizza Nostra. Avinguda Providència 1975. Menjar italià.
L’Hort. Orrego Luco 054. Telèfon: 233-2690 Menjar vegetarià.
El Naturista. Vitacura 2751. Telèfon: 236-5141. Menjar vegetarià.
MENJAR RÀPID
Nicola Pizzeria. Portal Fernández Concha 968. Telèfon: (2) 698-0350.
Pizza Hut. Avinguda Apoquindo 5489, Comuna Les Comtes. Telèfon: (2) 212-7808.
Restaurant Kentucky Fried Chicken. Vitacura 6345. Telèfon: 242-1429.
McDonald’s. Exposició 1, Loc 1, Estació Central. Telèfon: 689-2985 / 689-2983.
Telesandwich. Avinguda Apoquindo 6451, Comuna Les Comtes. Telèfon: (2) 220-8305.
GASTRONOMIA INTERNACIONAL :
Podrem trobar-la en la carta d’alguns restaurants.
FRUITES AUTÒCTONES :
Mànec, guayaba, papaya, xirimoia, lúcuma, préssec, síndria, taronja, poma, pera, gerd o raïm.
BEGUDES:
Xile és famós pels seus excel·lents vins, que s’exporten a tothom, especialment els de la vall de Maipó. No ha de deixar de provar el "pisco sour" preparat amb llimona i sucre; la chicha, suc de raïm o poma fermentat i el guindado, aigua que s’ha fermentat durant 2 o 3 mesos amb guindes, obtenint un líquid fosc i vermell, de gran consistència i sabor. El guindado nou és de color taronja. També podem trobar cervesa de barril, nomenada chop; tot tipus de sucs i batuts de fruita amb llet.
DIVERSIONS NOCTURNES
A dalt de la Bola. General Holley 171. Club de ball. Salsacon banda de música cubana en viu.
Casa de Sopar. Almirall Simpson 20. Club de ball amb orquestra gairebé totes les nits.
Cimarrón. Av. Irarrázabal 1730. Club de ball. Classes de salsa i tango els dimecres i dijous nit.
Flannery’s Geo Pub. Ordinaris 83. El veritable racó irlandès de Santiago. Menjar i cervesa irlandeses.
Green Bull. Av. Suècia 0150. Bar. Club musical.
Ilé Havana. Bucarest 95. Club de ball. Salsa i meringue amb música en viu.
Naxox. Av. O’Higgins 776. Club gai.
DIVERSIONS
Xile és el país ideal per a la gent que li agrada gaudir de l’aire lliure i del turisme d’aventura.
Podem trobar activitats d’aire com l’ala delta, el canopy, els passejos amb globus, l’heliski , el parapente,…; activitats d’aigua com el banano, el bussejo recreatiu, les canoes, el canyoning, l’esqui aquàtic, el caiac de mar o de travesia , el caiac de rio, el kitesurf, la natació, la navegació turística, la pesca recreativa, el rafting, el shockwave, el surf, el velerismo i el winsurf; i les activitats de terra com els passejos a cavall, l’observació de les aus, la caça esportiva, el cicloturismo, l’escalada lliure, l’espeleologia , l’esqui de muntanya, la fotografia, el senderisme, el muntanyisme, les carreres de jeeps, el sandboard, el surf de neu, el trekking i el trekking de neu.
I pels quals els agradi la diversió urbana, en arribar la nit, les principals ciutats de Xile ofereixen sales de cinema, teatres, cafeterias, bars i clubs.
TRANSPORTS
TRANSPORT AERI :
L’avió és el mitjà de transport més recomanable. Les principals ciutats xilenes estan comunicades per via aèria. La línies que trobem a Xile són la LanChile, Ladeco i National que cobreixen rutes nacionals amb vols diaris regulars a les principals poblacions del país. També existeixen altres empreses de transport aeri que ofereixen vols especials al territori nacional, incloent l’Arxipèlag de Juan Fernández.
L’aeroport de Santiago està situat a 17 quilòmetres del centre de la ciutat i es pot arribar a ell amb autobús, minibús o taxi.
TRANSPORT MARÍTIM :
Hi ha nombroses rutes marítimes en la costa xilena i existeixen diverses empreses dedicades als creuers turístics. Algunes de les rutes que es poden realitzar són la que salpa de Punta Arenas i navega pels canals de la zona Austral, 7 dies de durada; la que salpa de Port Montt fins a la Llacuna i la glacera Rafael, 6 dies de durada i la que navega per la zona de la Congesta Santa Rafael, 26 hores de durada.
TRANSPORT FERROVIARI :
Els trens van des de Santiago cap al sud amb última estació en Temuco i Port Montt, durant tot l’any.
Existeixen 3 classes, la saló, l’econòmica i la cotxe dormitori, aquesta última posseeix lliteres inferiors i superiors (més econòmiques), és molt aconsellable utilitzar aquesta classe en trajectes nocturns.
Els bitllets es poden adquirir en el despatx de l’Estació Central, que està oberta tots els dies fins a les 22:30 h. i també en la Galeria Libertador, Albereda O’Higgins 851. (Horari de dilluns a divendres de 09:00 h. a 18:00 h. i els dissabtes de 09:00 h. a 13:00 h.).
TRANSPORT EN AUTOCAR :
Tots els autobusos de les principals rutes són còmodes, moderns, ràpids i puntuals. Solen disposar de W.C i sovint se serveix cafè i te als passatgers, la qual cosa és d’agrair quan es realitza un viatge llarg.
Existeixen autobusos comuns i autobusos llitera, més espaiosos, els seients són reclinables i amb suport per als panxells.
En viatges de llarg recorregut com Arica-Santiago, en rutes rurals, convé reservar el bitllet amb antelació igual que en caps de setmana, dies festius i en temporada de vacances.
Quant als autobusos urbans, fins a les ciutats més petites posseeixen una bona línia.
XARXA VIÀRIA :
Xile disposa d’una bona xarxa viària. Les principals carreteres estan pavimentades i solament trobarem camins de terra i grava a les zones rurals.
PERMÍS DE CONDUCCIÓ :
El permís de conduir Internacional.
COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació) :
És necessario presentar un permís de conduir Internacional, el passaport, la targeta de crèdit i ser major de 21 anys.
Es troben oficines de lloguer de cotxes a les principals ciutats i en els aeroports.
TAXIS :
En la majoria de ciutats de Xile, els taxis disposen de taxímetro, i cobren un cost mínim per la baixada de bandera més el que marqui del desplaçament. En algunes poblacions com Coquimbo, els taxímetros no són molt freqüents pel que s’aconsella fixar el preu abans d’iniciar el trajecte.
CORRENT ELÈCTRIC
220 Volts a 50 Hz.
TELÈFONS
La xarxa està automatitzada en tot el país. Les trucades locals poden fer-se des de cabines públiques, que es troben en tot el país. Per a les trucades internacionals, a Xile opera el sistema "multicarrier", pel qual l’usuari pot triar lliurement la companyia. Cada empresa de telefonia té assignat un nombre: Entel-123, VTR-1200, Chilesat-171, Bellsouth-181 i CTC-188.
Els telèfons mòbils espanyols poden utilitzar-se a Xile sempre que comptin amb el tipus de banda utilitzat a Amèrica (diferent de l’europeu) i que abans de sortir d’Espanya s’hagi sol·licitat a la companyia telefònica autorització per realitzar trucades en itinerància
PREFIX D’INTERNACIONAL :
00.
PREFIX D’ESPANYA :
34 més el nombre de l’abonat.
Per cridar a Espanya des de Xile també pot fer-se a través de l’operadora marcant el número 17100334 (Chilesat).
Per cridar a Xile des d’Espanya cal marcar 00 esperar al to i 56, seguit del prefix de la ciutat i el nombre d’abonat.
NUMERO DEL SERVEI "ESPANYA DIRECTE" :
(ENTEL) 800 36 00 55
MITJANS DE COMUNICACIÓ
A Xile podem trobar 172 emissores de ràdio A. m. i 967 de F.M., 11 canals de televisió incloent els regionals i 25 periòdics dels quals 16 són regionals.
SEGURETAT CIUTADANA
En general la seguretat ciutadana és bona, i superior a la dels països de l’entorn. Com en tots els llocs convé saber els barris, zones i hores perilloses, informació obtenible a través de, entre uns altres, els llocs d’allotjament. Són molt freqüents les estirades de bosses pels carrers i els carteristes en alguns transports públics. Vilgile les seves pertinences, eviti desplegaments evidents de riquesa i guardi els diners en efectiu, els xecs de viatge i les joies en les caixes fortes dels hotels. En els llocs relacionats amb el transport, convé tenir a la mà les motxilles i bosses, i si pot ser, separada la documentació i els diners.
Han d’evitar-se alguns barris marginals del cinturó perifèric de Santiago (Cerro Navia, Sant Ramón, Clara Estavella, la Victòria, La Pincoya, etc.), així com el centre de Santiago a la nit.
Per a qualsevol denúncia contactar amb els Carabiners (Policia Nacional) en el 133.
REPRESENTACIÓ DIPLOMÀTICA ESPANYOLA
TIPUS :
Ambaixada.
ADREÇA :
Av. Andrés Bell, 1895.
Providència
LOCALITAT :
Santiago de Xile.
TELÈFON / FAX :
235 27 54/55/61 i 235 78 19
Fax: 236 15 47 i 235 10 49
CONSOLAT GENERAL
Av. 11 de Setembre, 2353, 9.º
Santiago de Xile.
Apartat Postal: 16229.
Telèfon: 233 40 70.
Fax: 234 30 24.
OFICINA DE TURISME NACIONAL
ADREÇA CENTRAL :
Servei Nacional de Turisme (SERNATUR)
Av. Providència 1550, pis 2º.
LOCALITAT :
Santiago.
TELÈFON / FAX :
(02)7318419 / (02)2361416
HORARI:
De dilluns a divendres de 09.00 a 19.00 h
IDIOMA D’ATENCIÓ :
Español i anglès.
SERNATUR en l’Aeroport: Telf: 601 9320
Quiosc Municipal de Turisme: Intersecció dels passejos de Fumada i Orfes. Horari: tots els dies de 09.00 a 21.00 h.
Automòbil Club de Xile: Av. Vitacura, 8620. Telf: 341 1000
PRINCIPALS ZONES I CIUTATS D’INTERÈS TURÍSTIC
Santiago
La capital de Xile, Santiago, és immensa i s’estén sense parar, encimbellant-se pels vessants de les muntanyes. No obstant això, el centre és abordable i relativament petit (una zona vagament triangular limitada pel riu Mapocho). És una urbs amb grans avingudes i places, vorejades per edificis públics i esglésies envoltades per parcs; encara que no es lliura dels embusos i de la pol·lució. La Mare de Déu guarda la ciutat des del bec de 860 m del Turó Sant Cristóbal, part de l’àrea recreativa del Parc Metropolità.
Entre les atraccions de Santiago cap destacar el colorista mercat central, el centre històric de la plaça d’Armes, el passeig Fumada (de caràcter per als vianants i freqüentat per músics de carrer i venedors ambulants) i l’enorme palau de la Moneda, d’estil colonial tardà, casa de la moneda abans de convertir-se en residència presidencial. L’urbs posseeix nombrosos museus, com el magníficament restaurat Museu Precolombino i el Museu de Santiago, que documenta el present de la ciutat mitjançant diorames i reconstruccions. El palau de Belles arts s’inspira en el Petit Palais de París i presenta una estupenda col·lecció d’art europeu i xilè.
La majoria d’allotjaments econòmics de Santiago se situen en el sòrdid sector proper a la terminal d’autobusos del Nord. Els establiments de més categoria poden trobar-se a la zona central limitada per les avingudes Balmaceda i General O’Higgins (coneguda popularment com l’Albereda). Abunden els restaurants, especialment entorn de les terminals d’autobús, els passejos per als vianants, l’Albereda i la plaça d’Armes. Bellavista, conegut com el barri Parisenc, és una de les àrees més animades de la ciutat, amb incomptables restaurants ètnics i una activa fira artesanal els divendres i dissabtes a la tarda.
Valparaíso
Valparaíso, situada a 120 km al nord-oest de Santiago, és el principal port xilè i la segona ciutat en importància. Malgrat les seves dimensions, és l’urbs més característica del país i la més enigmàtica d’Amèrica del Sud. Ocupa una estreta franja de terra entre el litoral i els pujols veïns. Es compon d’un centre amb sinuosos carrers empedrats, dominat per penya-segats i ravals encimbellats en el pujol, als quals s’accedeix mitjançant un funicular i a través d’escales. Es tracta realment d’una autèntica cruïlla difícil de conèixer al complet. Això propicia la realització de laberínticos passejos sense rumb i en funicular. Els museus d’Història Natural, Belles arts i Marítim són molt cèlebres. També destaca el moll Prat, una animada zona comercial recentment restaurada.
Vinya del Març
El primer complex turístic de Xile es troba a tan sols 10 km al nord de Valparaíso i se li coneix popularment com a Ciutat Jardí, a causa del seu cuidadísimo paisatge subtropical de palmeres i plataners. Les carretes tirades per cavalls passegen davant de belles mansions de finals del segle XIX situades al costat del riu. Entre els seus altres atractius, destaquen les platges de sorra blanca, nombrosos parcs i notables museus instal·lats en casonas restaurades. L’urbs acull, així mateix, el Jardí Botànic Nacional de Xile, amb 61 hectàrees de plantes endogenes i exòtiques.
La Serena
La ciutat costanera de la Serena, de gran importància històrica i econòmica, és una de les poblacions poscolombinas més antigues de Xile. La plata, el coure i l’agricultura de la regió eren tan importants que la localitat posseïa la seva pròpia casa de la Moneda. Actualment, La Serena conserva el seu aspecte colonial i està amenaçant la supremacia de Vinya del Mar com a primer enclavament turístic del litoral. A part de les seves belles platges, sobresurten diversos museus, nombrosos pobles pintorescs i vinyers en els seus voltants.
Parc Nacional Puyehue
Situat en el bell Districte dels Lagos, el Parc Nacional Puyehue s’ha convertit en l’espai protegit més popular de Xile. Amb una extensió de 107.000 hectàrees, incorpora zones muntanyenques amb boscos frondosos i paisatges volcànics. Les denses arboledas serveixen d’amagatall al puma, al singular pudú (un cérvol en miniatura) i a una prolífica fauna avícola, que inclou l’ànec de torrent de Xile. Les pistes naturals, les vistes dels llacs, els complexos esportius d’hivern, els balnearis, les cascades i algunes de les plantes més insòlites del país, en particular la nalca, amb les seves fulles en forma de parasol, i l’ulmo, amb els seus múltiples troncs, són algunes de les moltes curiositats que atreuen als visitants.
Port Montt
Fundada per colons alemanys a mitjan el segle XIX, Port Montt està considerada una de les urbs més importants del sud de Xile. Presenta una arquitectura d’estil centreeuropeu, amb punxegudes teulades de fusta i balconades ornamentados. La catedral, a la plaça principal, és l’edifici més antic de la localitat (data de 1856). Port Montt és el centre de transports i el punt d’accés cap al Districte Meridional dels Lagos, l’illa de Chiloé i la Patagonia xilena. El veí port d’Angelmó , amb el seu destacat mercat d’artesania, i l’illa de Tenglo, coneguda pels seus saborosos peixos i mariscs, ofereixen una temperatura més temperada.
En el nord de Xile, trobem El Chungaré un dels llacs més alts del món, de color maragda, lloc de guayates i altres aus silvestres; els Guèisers del Tatío, columnes de vapor de deu metres d’alt, que sobrepassen els 85 graus centigrados; la ciutat d’Arica envoltada de verdes valls, excel·lents platges, un casino de jocs,…. A la vall d’Azapa es troba el Museu Arqueològic San Miguel d’Azapa amb una excel·lent col·lecció de peces de ceràmica, cesteria,… de les diverses civilitzacions, sorprenen les mòmies amb 10.000 anys d’antiguitat.
El Gegant d’Atacama, és la major representació de la figura humana a tot el món, 120 metres de longitud, es troba en el vessant de la Serra Unida, l’única manera de visitar aquest lloc consisteix a contractar un cotxe o un taxi en Iquique.
Pintats, és un dels majors murals pintats del món, tot el vessant del cingle està adornada amb 390 geoglifos agrupats en 60 panells, es distingeixen figures humanes, flames, cercles, fletxes,…
La Tirana, és un poble dedicat al culte religiós, les seves cases estan tancades toto l’any, fins que arriba el 12 de juliol que s’obren en arribar milers de persones per rendir culte a la Verge del Carmen, en una colorida festa.
La Mina de Coure de Chuquicameta, va ser descoberta en 1911 i és la major mina cuprífera oberta del món, la fossa té de 350 a 400 metres de profunditat. La mina i la planta de fosa es poden visistar en tours guiats els dilluns, dimecres i divendres.
Sant Pere d’Atacama, és el llogaret més imortante de la regió. En un costat de la Plaça Major es troba una preciosa cases de tova restaurada, típica de principis del període colonial i construïda en 1540. En l’altre costat es troba una de les esglésies més velles de Xile, consturida al segle XVI.
A la Vall de Lluna, trobem estranyes formacions rocoses, esculpides per el vent i l’aigua, que donen al paisatge un aspecte lunar. El millor moment per veure la vall és durant la lluna plena, quan la terra vermellosa té un estrany fulgor.
Les Ruïnes de Quitor, són les ruïnes d’una fortalesa indígena construïda fa més de 700 anys, els arqueòlegs han reconstruït part de les muralles per donar la idea de com era el lloc.
En Vilches es troba el punt de partida per visitar els volcans Escapçat i Quitapo.
En Curico, en el cor de la zona viñatera, es poden visitar els pintorescs congosts i cascades del Parc Nacional Set Tasses o les platges de Llico i Lloca.
A la zona del Districte Lacustre, la naturalesa ens ofereix glaceres, congestes, volcans, llacs, muntanyes, boscos mil·lenaris, rius, mar, illes solitàries i precioses platges.
En Valdivia, el Museu Arqueològic, en una bonica mansió de fusta, compta amb una gran col·lecció de peces mapuches i estris domèstics dels colones alemanys.
VIDA QUOTIDIANA
La major part de la població és jove, i es caracteritzen pel seu bon humor, el seu caràcter hospitalari, la seva sinceritat i tolerància.
EN ELS BARS :
Podem trobar bars en totes les ciutats del país. La vida nocturna a la capital, Santiago, és molt variada. Els bars són nombrosos i en molts d’ells hi ha espectacles per als clients. No dubti a demanar els glops típics de la casa i licors barrejats amb fruites exòtiques.
PROPINES :
Se sol deixar una propina del 10% de l’import total de la factura en els bars i restaurants, sempre que estigui content amb el servei. Els maleters i prestadors de serveis, també esperen una propina.
MATERIAL FOTOGRÀFIC I DE VÍDEO:
Els rodets i cintes de vídeo són més cares a Xile i en alguns llocs no es troba el precís. S’aconsella portar suficient material de recanvi. A causa de la humitat s’han de portar les càmeres protegides i algun paquet de sals absorbents, també convé portar piles de recanvi.
A TENIR EN COMPTE :
Moderació a l’hora d’establir comparacions amb Europa, pugues no asseure bé als locals, o entrar en discussions polítiques, especialment sobre la recent dictadura de Pinochet, algun nostàlgic pot posar-se agressiu.
Els tremolors de terra són relativament freqüents en tot el país, però les construccions modernes estan preparades per a això. L’últim gran terratrèmol va ser en 1985 i va afectar a tota la regió central, produint destrosses i víctimes. La integració social de la majoria dels espanyols residents no va provocar evacuacions ni emergències que no poguessin ser ateses per les autoritats locals.
Les expedicions de muntanya a Xile presenten riscos molt superiors als seus equivalents a Espanya, tant per l’altitud i condicions del terreny com per les comunicacions i no és equivalent un entrenament de nivell mitjà efectuat a Espanya amb l’exigit per incursionar en els Andes. Els muntanyencs i similars han de deixar constància de la ruta que vagin a seguir en l’estació de carabiners de la zona on realitzin la seva excursió.
Es recomana als practicants d’esports de risc (andinismo, excursionisme de muntanya, piragüisme, esquí, etc.) s’inscriguin en el Consolat General a la seva arribada a Xile, a fi de que en cas d’un eventual accidenti puguin ser localitzats els seus familiars.
Les platges en general són molt perilloses. A l’estiu amb alt nombre d’ofegats, de vegades arrossegats fins i tot des de roques i ribes. En ser les aigües molt fredes el turista no sol ficar-se en elles.
En els deserts del nord no es pot sobreviure fora de les poblacions.
TELÈFONS D’INTERÈS
Nombre telefònic bàsic per a tota classe d’urgències: CARABINERS DE XILE : 133
ONEMI (Oficina Nacional d’Emergències): 02 671.83.33
DEFENSA CIVIL: 02 696.71.65
Per a comunicació i ajuda en casos d’emergència es recomana acudir als Consolats Honoraris i als prop de 80 centres espanyols repartits pel país.