COMUNITAT AUTÒNOMA
Aragó
EXTENSIÓ
530 km2 aproximadament.
MAPA I SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Es troba a la zona oriental del Pirineus aragonès, en la conca alta del riu Esera.
Limita al nord amb França, a l’est amb la Val d’Aran i la Ribargorça oriental; al sud amb la Vall de Bardají, Abi i la Serra de Chia; i a l’oest amb la Vall de Gistain.
Li envolten les muntanyes més altes del Pirineus, Les Maladetas, el Poset, el Perdiguero i l’Aneto.
POBLACIÓ
2. 025 habitants aproximadament.
CIUTATS IMPORTANTS
Castejón de Sos , Chía, Villanova, Sesué, Sahun, Bisurri, Benasque, Eriste, Cerler, Anciles i Seira.
BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA
Els seus primers pobladors van ser els ilergetes i més tard els romans, que van realitzar importants obres, com a camins, ports, van excavar mines i van construir ports.
Els francs van envair la vall, fundant en ell un comtat autònom que va resistir els atacs àrabs. Carlomagno tutela la vall com a part de la Marca Hispànica i garanteix la integritat del mateix, que seria amb l’esdevenir del temps, futura capçalera del Comtat de Ribargorça.
A partir del segle XI, Ribargorça forma part del regne d’Aragó. El pas per la vall del Camí de Santiago, en la baixa edat mitjana, li proporcionarà un important llegat cultural i artístic.
Des del segle XVI, Benasque ciutat i la seva vall van tenir autonomia administrativa, dotada de prerrogatives militars, jurídiques fiscals i comercials, que van perdurar amb diverses variants fins a bé entrat el segle XIX.
L’aïllament de la vall, no es va solucionar fins a bé entrat el segle XX amb la construcció de la primera carretera, en els últims vint anys el turisme ha aconseguit revitalitzar la vall.
DIES FESTIUS
1 de gener: Any Nou.
6 de gener: Epifania.
Març/abril: Dijous Sant.
Divendres Sant.
23 d’abril: Sant Jordi, dia de la comunitat.
1 de maig: Festa del treball.
15 d’agost: L’Asunción.
12 d’octubre: Dia de la Hispanitat i Verge del Pilar.
1 de novembre: Tots els Santos.
6 de desembre: Dia de la Constitució.
8 de desembre: La Inmaculada.
25 de desembre: Nadal.
DATES DESTACADES
Juny: Festa de Sant Marcial. Patró del Valle.
ECONOMIA
La ramaderia, l’agricultura, l’explotació forestal, i el turisme són les principals bases de l’economia.
CLIMA
Propi d’alta muntanya. Primaveres plujoses i fredes; estius càlids i fins i tot calorosos durant el dia, refrescant a la nit. Tardors fresques i plujosos, i hiverns freds amb temperatures sota zero i freqüents nevades.
COMPRES
ARTESANIA DE LA ZONA :
No es coneix una artesania específica.
PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR:
Material esportiu sobretot articles relacionats amb l’esquí, i el muntanyisme en general.
PRINCIPALS ZONES DE COMPRA :
En Benasque, existeixen alguns comerços de certa importància, especialment de cara a les necessitats del turisme i d’articles esportius.
PREU FIX O "REGATEIG" :
Preu fix.
GASTRONOMIA
PLATS TÍPICS :
Ternasco rostit: És la recepta més coneguda, es prepara amb llard de porc, romaní, va venir blanc, all, oli d’oliva julivert i patates.
Les Molles: Plat típic aragonès, que es prepara de diferents maneres, segons la província. Consta de petits trossos de pa dur humitejats en aigua i posteriorment salteados amb un refrito en el qual se li afegeixen llonganissa, chorizo, all, etc.
Farinetes: Sopa de farina de sègol, amb trossos de cansalada fregida i oli.
Carn d’Olla: Estofat de carn de be, patates i alls.
Costillada: A força de be i cabrit arrebossat en farina i fregit amb ceba i pernil.
Orejones: Trossos de poma, préssec, codony o altres fruits posats a assecar al sol.
DIVERSIONS
El seu clima i els seus contrastos fan del Valle de Benasque un lloc perfecte per a la pràctica de nombrosos esports a l’aire lliure.
A l’hivern, la pràctica de l’esquí alpí en l’Estació de Cerler, l’esquí nòrdic en els Plans de l’Hospital, o travessies a través de boscos i muntanyes.
A la primavera i estiu, l’acampada, l’escalada, el senderisme, el barranquismo, excursions a peu, bicicleta o cavall, li ofereixen un ampli ventall de possibilitats.
La diversió nocturna se centra sobretot en la Vila de Benasque i Cerler.
TRANSPORTS
TRANSPORT EN AUTOCAR :
És l’únic mitjà que comunica la vall amb l’exterior d’una manera regular.
XARXA VIÀRIA :
L’única carretera de la vall que ho travessa de sud a nord és la comarcal C-139, que aconsegueix fins al pla de l’Hospital on acaba com a tal.
D’ella parteixen diferents carreteres i pistes que la uneixen als diversos pobles que configuren la vall.
TAXIS :
Existeix servei de taxi però no disposen de taxímetro, es recomana ajustar el preu abans d’emprendre el recorregut.
OFICINA DE TURISME
ADREÇA CENTRAL :
Sant Pere s/n.
LOCALITAT :
Benasque.
TELÈFON :
974 551 289.
PRINCIPALS CIUTATS D’INTERÈS TURÍSTIC
Vila de Benasque:
En ella abunden els edificis de construcció noble com la Casa Juste, la Casa Faures, la Casa de Marcial Riu, la Casa Anglada, el Palau dels Comtes de Ribargorça.
Un altre edifici d’interès és l’església del segle XIII.
Restaurant El Pont: Sant Pere s/n. Cuina típica de la zona. Car.
Restaurant El Fogaril: Av. dels Til·lers s/n. Cuina típica. Preus raonables.
Hotel el Pilar: Ctra. de França. Cuina de la vall i menús vegetarians. Preus raonables.
Restaurant El Pessebre: C/ Major, 49. Especialitat en carns. Preus raonables.
Els Banys de Benasque:
Situat en la carretera C-139 a pocs quilòmetres del poble.
Funcionen únicament a l’estiu.
Estació d’Esquí de Cerler:
Ocupa les valls d’Ardones , Ampriu, i Piumastre, i les cotes de les quals se situen entre els 1506 i 2364 m.
Compta amb sis telecadires, i set telesquís que donen accés a vint-i-sis pistes de diferent dificultat.
També trobarà, lloguer de material, tenda d’esports, restaurant, bar, Escola Espanyola d’Esquí, metge, etc.
Informació: 974 551 012.
Restaurant Munti Alba: Estació d’Esquí de Cerler. Bufet. Preus raonables.
La Broda del Mastín: El Bisbe (casc antic) Cerler. Especialitat en carns. Preus raonables.
Anciles:
Molt prop de Benasque, es pot arribar donant un petit passeig, poble amb un casc urbà que data dels segles XVI i XVII.
Restaurant Ansils. Gral. Ferraz, 6. ANCILES. 974 551 150
D’Eriste , Sahún, Sesué, Villanova i Sos cap destacar les construccions religioses de romànic lombardo.