GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. OCCIDENTAL)
CAGLIARI (ILLA DE SARDENYA) (Descarregar guia amb plànols en pdf) (versión castellano)
Cagliari,capital de la Regió autònoma de Sardenya situada en el sud de la illa, donant nom al golf.
Té bastants llocs d’interès històric entremesclats amb la modernitat. Construïda sobre set pujols en temps dels fenicis i els púnics.
També trobem ruïnes romanes, mostres d’invasions pisanes i aragoneses als primers segles del segon mil·lenni.
El seu clima és bastant agradable, els vents del nord-oest ho refresquen de tant en tant. Als voltants trobem pobles molt bonics: Poleixi, Chia o Villasimius, poc explotats pel turisme, i també algunes muntanyes: Muntanya Arcosu, Serpeddì o Sette Fratelli amb amplis boscos i fauna variada.
Cagliari combina la naturalesa que l’envolta amb gran vitalitat durant el dia, disposa d’una platja considerada de les més boniques del Mediterrani, llacunes naturals i estanys que no trobem en altres parts d’Europa.
UNA MICA D’HISTÒRIA
Els fenicis la van fundar al segle VII aC. Després pas a dependre de l’imperi cartaginès. En 238 a. de C., va ser conquistada per mercenaris rebels que es van fer amb el control de tota l’illa de Sardenya. Mentre Cartago estava lluitant amb els rebels mercenaris a Àfrica, Roma ho va aprofitar per envair l’illa i afegir-la al seu imperi. Els cartaginesos van intentar recuperar-la durant la Segona Guerra Púnica, però no ho van aconseguir.
El regne de Cagliari sempre va estar prop de la tendència genovesa. Però en 1258 la seva capital va ser assaltada i destruïda per forces sardo-pisanes. Va passar a ser una colònia de Pisa. En 1323 Jaime II d’Aragó després d’una guerra que va durar gairebé un any, va ocupar Cagliari, Gallura i Sàsser, i ho va denominar Regne de Sardenya i de Còrsega.
De 1365 a 1409 diversos reis d’Arborea van aconseguir ocupar gairebé tota Sardenya excepte Cagliari i L’Alguer. En 1409 els sards van ser derrotats i es va conquistar tota l’illa. Poc després va morir el rei sense descendència legítima i la Corona d’Aragó va passar a les mans dels castellans Trastamara, amb el Compromís de Casp en 1412.
El regne de Sardenya va ser espanyol durant 400 anys, de 1323 a 1720, adoptant moltes tradicions, expressions lingüístiques, costums, i estil de vida espanyols, que perduren en les desfilades de Sant Efisi. Després va passar a dependre d’Àustria que la canvi per Sicília als Piemontesos, que la van dominar fins a la definitiva unitat d’Itàlia.
En 1799, els Savoia deixen Torí i es refugien gairebé quinze anys a Cagliari a causa de les guerres de Napoleó a Itàlia,
Durant la Segona Guerra Mundial va ser bombardejada pels aliats amb resultat de la destrucció de molts edificis i esglésies.
En els últims 20 anys a Cagliari s’ha produït un despoblament continu pel fort augment del preu dels habitatges, això ha afavorit el creixement dels municipis propers, amb els que ara formen l’àrea metropolitana de Cagliari.
QUE VISITAR
Ho trobem gairebé tot en dos barris: Castello i Marina. El Barri Castello és el més antic dels 4 barris històrics de la ciutat. Està en la part alta d’un pujol i és considerada com la referència principal de la ciutat, destacant les seves muralles al voltant de la major part del castell, les impressionants torres de Sant Pancraci i de l’Elefant, el Bastió de Saint Remy i Porta dei Leoni, la Catedral de Santa Maria, els carrerons i edificis antics, com el Palau Real o Viceregio, la Ciutadella dels Museus, tendes d’antiquaris i artesans.
Fortificacions i torres
En el punt més alt de la ciutat trobem la Torre de Sant Pancraci i la Torre de l’Elefant, anomenada així per un petit elefant de pedra que trobem en un dels seus angles, és accessible i des d’aquest punt obtenim una fantàstica panoràmica de la ciutat. El Bastió de Saint Remy, en el qual destaquen les palmeres, roures i pins d’Alep, data de finals del s IX i va ser construït a partir de les antigues muralles de la Casa de la Moneda i l’Espoló, amb façana de granit i pedra calcària de color groc i blanc. La Terrassa Umberto I, Il Belvedere di Cagliari, i el Passeig Cobert són posteriors, s. X. Des d’aquest punt contemplem els barris antics de la Marina i Vilanova, la plana Campidarno, i l’estany Molentargius. Tots els diumenges al matí te lloc a l’esplanada un típic mercat de puces.
Palaus
Al barri, resideixen les principals autoritats, i tenen la seva residència la majoria de famílies nobles, tot això indica que trobarem edificis interessants.
El Palau Reial, avui dia seu de la Prefectura i la Càmera de la reunió del Consell Provincial, va acollir al virrei del Regne de Sardenya i més tard dels Savoia durant el seu exili. Façana decorada per una línia de pilastres, destaquen l’atri, l’escala i la sala de representació. També podem veure l’ex Palazzo di Città, antiga seu de l’ajuntament de Cagliari fins a finals del XIX, el Palau de l’Arquebisbe, el Palau de Seziate, al costat de la torre de Sant Pancraci, on es van celebrar reunions en les quals el virrei escoltava les peticions dels presos i el palau de la Universitat, un gran complex barroc, que acull la Universitat de Cagliari, amb les oficines del rector, la sala, la biblioteca universitària i la col·lecció d’art "Luigi Pilones".
Palazzo Boyl, neoclàssic, destaca el Pòrtic delle Grazie i les restes del segle XIV de la Torre dell’Aquila, i per acabar, l’Ajuntament, de principis del XX, neo-gòtic, amb torres i finestres geminades.
Esglésies
A Castello trobem 7 esglésies, la més important la catedral de Santa Maria, obra de Pisani al segle XIII, que ha suportat grans canvis des de la seva finalització. En 1930 es va refer la façana en un intent de recuperar l’estil original, romànic toscà. A l’interior trobem tres naus, amb presbiteri i creuer, es conserva el púlpit Mastro Guglielmo esculpit inicialment per a la catedral de Pisa, que va ser donat a la ciutat de Cagliari, també pintures del XV i del XVI, escultures de fusta del XIV. Hi ha una cripta amb tombes per a la Casa de Savoia sota l’altar.
Museus
Alguns dels més importants estan al barri del Castello, sobretot en el conegut com a museu modern denominat la Ciutadella dels Museus. És un complex d’edificis dels anys 70 a la zona que va estar l’Arsenal Real, destaca el Museu Arqueològic Nacional, amb peces des del Neolític fins a l’Edat Mitjana, que mostren la història de la illa, la Pinacoteca Nacional amb obres d’artistes sardos i catalans des del XV fins al XVIII., la Col·lecció Nacional de models anatòmics de cera "Susini” i el Museu Civico d’Art Orientale" Stefano Cardu. Ocasionalment hi ha exposicions i altres esdeveniments. A la Cittadella dei Musei arribem travessant una porta del segle XIX, amb vista a la Piazza Arsenale.
Un altre dels 4 barris històrics és Barri Marina és, poblat antigament per pescadors va néixer al segle XIII per persones de Pisa i la seva funció va ser emmagatzemar les mercaderies que arribaven des del port. En el XIV es transforma en el que encara és ara, una zona comercial molt animada. El principal carrer comercial és Via Manno, i Via Roma, que transcorre enfront del port, és l’avinguda més important i compta amb molts comerços i importants edificis, destacant també el seu porxo. Entre ambdues carrers trobem un entramat de carrerons que ens porten al centre del barri, amb esglésies, carrers estrets, algunes escales, zones empinades i cases de variats colors, que li donen un aspecte molt especial.
L’església més antiga de la ciutat és la Basílica de Sant Saturní. patró de la ciutat. Situada al barri Vilanova, a la plaça Sant Cósimo. Juntament amb el cementiri i l’església de Sant Lucifero, constitueixen un important complex paleocristià, dels més importants de Sardenya. Construïda entre el segle V i VI on se suposa que el sant va ser martiritzat, zona de gran interès arqueològic per trobar-se una necròpoli romana i cristiana. Va haver de ser reconstruïda i consagrada de nou per ser usada com a església.
Amfiteatre Romà – Construït al segle II. d. C., és la peça més important de l’època romana, i el monument clàssic més rellevant de la illa. Situat a la base del pujol del Bon Camí, va anar en part excavat en la roca i la resta construïda amb blocs de pedra calcària de pedreres properes. L’amfiteatre, amb capacitat de fins a 10.000 espectadors va ser cobert amb materials nobles, en l’actualitat solament és visible la part excavada en la roca. S’ha cobert en part per una estructura de fusta, i es realitzen concerts i espectacles a l’estiu.
Vila de Tigellio – Es denomina així a una part del barri residencial de la Karales romana, molt elegant, construït a la fi del segle I a.C, que va sofrir diverses modificacions, fins als segles VI-VII d. de C. Solament podem veure les restes de tres cases al costat d’un carreró que les separa de la zona que albergaven les termes, d’elles solament es conserven restes del paviment del caldarium.
Platja il Poetto és la principal platja de Cagliari amb sorra blanca i fina i aigua cristal·lina. Uns 8 kms al llarg del Golf degli Angeli des de la Sella del Diavolo s’estén fins a Quartu Sant’Elena, Segons la llegenda Déu va voler oferir als àngels un espai a la terra i després de molt buscar van triar Sardenya. Per això no existia l’odi i la maldat, tots vivien felices i en pau. Llucifer, envejós, va intentar crear l’enemistat entre els àngels perquè fossin expulsats de la illa. Però, els àngels es van enfrontar i van provocar una gran batalla contra els dimonis provocant enormes ones. La determinant intervenció de l’Arcàngel Gabriel que amb la seva espasa va desarmar a Llucifer. Enrabiat Llucifer, va llançar la cadira del seu cavall al mar mentre fugia. La cadira es va petrificar i va originar el promontori la Sella del Diavolo (Cadira del Diable). Des de llavors el Golf està protegit pels àngels amb la promesa de pau eterna i tranquil·litat.
Arribem a ella en sol 10 minuts des del centre de la ciutat, la qual cosa la fa molt freqüentada pels habitants de la ciutat i els turistes.
Proper a Cagliari
Trobem algunes zones amb restes arqueològiques:
Necròpoli di Tuvixeddu – fenicia-púnica, la necròpoli més antiga de Karales, les seves tombes estan excavades en la roca. Destaca la “Tomba del Lluitador” també del Sid, déu alliberador de tots els mals, representa un guerrer tirant la llança. La Tomba de l’Ureo, decorada que emula les fulles de palmell i màscares per allunyar als dimonis.
Gruta de l’Escurçó – data dels segles I i II d. de C., realment és una tomba excavada en la roca, en via Sant’Avendrace propera a la necròpoli de Tuvixeddu, el romà Lucio Cassio Filippo la va dedicar a la seva dona Atilia Pomptilla, a la fi del segle I i principis de l’II DC. Explica la llegenda que Lucio Cassio Filippo va emmalaltir de gravetat i que la seva dona va pregar als déus amb tanta devoció que va aconseguir salvar al seu marit a canvi de la seva pròpia mort. El seu nom data de 1600 en què es denominava Cripta serpentum, arran dels frisos de l’arquitrau, que conté dues serps, símbol de vida eterna i de fidelitat conjugal. Malgrat això la seva importància no radica en la seva estructura, que també, sinó per les inscripcions que decoren les seves parets: 12 poesies, en grec i en llatí, que contenen referències mitològiques i literàries exaltant a Pomptilla i l’amor pel seu marit.
Nora – Fundada pels Fenicis, segle IX a.C, Tenia dos ports, un protegit dels vents d’oest i l’altre del mestral. A uns 30km de Cagliari, conserva restes arqueològiques cartaginesos i romans. Després d’un període pròsper sota l’Imperi Romà, va entrar en declivi, resultant inundada per les ones al segle III a. de C. Podem apreciar un dipòsit cartaginès, algunes construccions romanes i, sobretot, els esplèndids mosaics de les termes i un teatre, que data de l’època de l’Imperi. En l’exterior podem veure una petita església on es venera Sant Efisi a principi del mes de maig tots els anys, la seva ubicació sembla coincidir amb el lloc del seu martiri.
EXCURSIÓ PER LLIURE
Visitar Cagliari per lliure no té problema, això sí, per sortir de la ciutat i visitar els voltants caldria llogar un cotxe o un taxi.
La Terminal de creuers està enfront de la ciutat, podem arribar amb facilitat a peu, també sol haver-hi autobusos llançadora fins a l’entrada al port, Via Roma.
A sol 100 m a l’esquerra una vegada en l’entrada del port, en la Plaza Matteotti, podem trobar una oficina d’informació turística.
L’ajuntament de Cagliari posa a la disposició dels visitants en la seva web audioguies en mp3 i plànols amb diferents recorreguts recomanats pels que desitgen anar al seu aire.
Els desnivells solen ser el major impediment per moure’s per la ciutat, com ja hem comentat, costes, escales… existeix tren i autobús turístic, que per uns 10 euros realitzen una panoràmica de la ciutat, això sí, sense parades.
Disposem d’un altre bus turístic amb opció a pujar i baixar diverses vegades en alguns punts estratègics que solament circula si hi ha creuers atracats, iniciant el recorregut just a la sortida del port, per utilitzar-ho és aconsellable comprovar en la seva web si estarà operatiu durant la nostra escala.
Per anar a la platja és molt fàcil arribar a il Poetto, disposem d’autobús urbà ( línies PF i PQ), el bitllet es compra en estancs o quioscs per uns 3 euros, si hi ha creuers en el port sol haver-hi un autobús de la companyia SINA que ofereix el servei d’anada i tornada cada mitja hora per uns 10 euros, realitzant el servei directe.