GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. OCCIDENTAL)
CATÀNIA – SICÍLIA (Descarregar guia amb plànols en pdf) (versión castellano)
És la 2ª ciutat en grandària de Sicília; en la costa est de l’illa, capital de la província amb el seu mateix nom. Uns 340.000 habitants que arriben als 770.000 en la seva àrea metropolitana. Té la Muntanya Etna al nord, el volcà actiu més gran d’Europa. A causa de l’activitat del volcà, ha sofert fortes erupcions i terratrèmols, i ha resultat destruïda en tres ocasions. Malgrat això la seva capacitat de recuperació no deixa de sorprendre. La Unesco la va declarar en 2002 Patrimoni Històric de la Humanitat, la qual cosa ha facilitat que molts dels seus monuments estiguin sent restaurats per retornar-los al seu esplendor.
En el centre trobem molts restaurants, cafès i tendes, propers a la catedral, en honor de Santa Àgata, a la qual demostren gran fervor popular. Molt a prop, travessant la porta Uceda, arribem al mercat de la Pescheria, amb tot el sabor de la Catània tradicional.
Hi ha molt art per descobrir, en la Via Crocíferi, trobem una gran quantitat d’esglésies i palaus de l’època barroca. No podem oblidar el Teatre Massimo, comparable al seu homònim de Palerm. Hi ha molta afició a l’òpera, el seu principal referent és Bellini; autor entre altres obres de Norma, La sonnambula, I Puritani.
Catània no deixa de sorprendre’t, igual pots aparèixer en un teatre grec a l’aire lliure, com descobreixes sota els teus peus el circ romà en el qual va ser martiritzada Santa Àgata en visitar la catedral.
Compta amb una fantàstica gastronomia. Destaca sobretot el peix. L’amanida de mar i els maculi marinati que són anxoves del mar Jònic adobades amb oli i llimona, la pasta alla Norma… i per acabar una cassata per a postres, o un dels seus famosos gelats, la granita.
UNA MICA D’HISTÒRIA
Segons la llegenda es diu que quan es va habitar per primera vegada Catània, un elefant va expulsar a tots els animals salvatges i perillosos. Aquest és el motiu que el símbol de la ciutat sigui una estàtua d’un elefant anomenat Liotru. Que podem apreciar, fet en pedra volcànica, amb un obelisc egipci, en la seva trompa.
L’antiga Katane grega va ser fundada en el 729 a. de C. en un pujol. En el 476 a. de C. és ocupada per Ierone de Siracusa i poblada amb ciutadans de la seva ciutat natal. Els habitants de Catània van recuperar la seva ciutat en el 461 a. de C. Tornant a ser conquistada en el 263 i declarada colònia romana. D’aquesta època queden el teatre, l’amfiteatre i l’odeó, no gaire, a causa que la lava l’ha cobert fins a 7 vegades.
No solament la van conquistar els gregs i els romans, els normandos i els suevos van construir esglésies, castells i palaus. I malgrat el pas d’aragonesos i espanyols, poc queda de la seva presència a causa del terratrèmol i a l’erupció de l’Etna a la fi del segle XVII.
LA CIUTAT
La seva història sempre ha anat lligada a les actuacions dels seus habitants i al Etna. Destaquen com a dates tràgiques: el terratrèmol de 1169, amb 1500 persones mortes; l’erupció de 1669, que va deixar sota la lava una part de la ciutat; el terratrèmol de 1693, que va causar gran destrucció. Aquesta va ser l’última gran destrucció, i el motiu que el casc antic sigui sobretot barroc, una bona mostra és la Via dei Crociferi. Es va reconstruir bàsicament amb pedra volcànica, que dóna aquest particular color negre als seus palaus i esglésies.
QUE VISITAR
Font de l’Elefant
La trobem a la Plaça del Duomo, feta en pedra de lava, símbol de la ciutat. És obra de Giovan Battista Vaccarini en 1.736. Representa a un elefant, de l’època romana, sosté un obelisc egipci de granit de Syene amb jeroglífics sobre el culte a Isis. En la part superior de l’obelisc hi ha una bola i la insígnia de Santa Àgata, Patrona de la ciutat, formada per la creu, el palmell, el lliri i la taula angèlica. Hi ha una escultura semblant en la Piazza Santa Maria della Minerva a Roma.
Catedral de Santa Àgata
Aixecada entre 1078 i 1093 on estaven les Termes Achilliane, uns antics banys romans, del que encara conserva els 3 absis i el cos de l’alt transepto. En 1169 va ser coberta per la lava i en 1693 molt afectada pel terratrèmol, però va ser reconstruïda per Girolamo Palazzotto, utilitzant materials d’altres edificis: les columnes romanes que veiem en la façana principal és una mostra d’això. La façana actual és barroca del s. XVIII realitzada per Vaccarini. Guarda les relíquies de Santa Àgata, Patrona de la ciutat, en un cofre, que surt en la processó del dia de la Patrona, el 5 de febrer. Trobem també les tombes del compositor d’òpera Vicenzo Bellini i dels reis aragonesos Federico II i Constància d’Aragó, esposa de Federico III.
Palacio Biscari
Obra de Francesco Battaglia és un perfecte exemple del barroc de la ciutat. La façana que dóna al port, clàssica i obra de Palazzotto, en l’any 1750, en la qual veiem una tenalla rectangular. L’interior es va acabar en el 1766, destaca el Saló de Festes, estil rococó i que finalitza en una alcova. No podem oblidar els frescs de Sebastiano Lo Monaco, i l’escala de caragol del mateix estil rococó que ens porta a la terrassa amb vistes al mar.
Via Crociferi
Arribem des de la Plaça de Sant Francesc d’Assís, travessant l’Arc de Sant Benedetto, de 1704. Com hem indicat anteriorment una mostra perfecta del barroc de Catània. Molts edificis barrocs obra sobretot de Vaccarini o Palazzotto. Destaquem el Col·legi dels Jesuïtes que té al seu costat l’Església de Sant Francesc Borgia, l’Església de Sant Julià i la de Sant Benedetto.
Teatre Romà i Odeó
El teatre romà és del s. V a. C., amb gairebé 87 metres de diàmetre podia albergar 7.000 persones. Es va construir en un costat del pujol que albergava l’Acròpoli grega, i que avui és la Piazza S. Francesco. Al seu costat trobem l’Odeó, que s’usa per als assajos dels cors i com a escenari de concursos. La seva capacitat era per 1.300 persones.
Amfiteatre Romà
Data del s. II d. C., no queda gairebé res i ho veiem un costat de la Plaza Stesicoro. En la seva època tenia capacitat per uns 16.000 espectadors mesurant fins a 31 metres d’alt. Es va construir amb basalt, maó vermell i pedra calcària. Es conserva el passadís inferior i l’arena, a la qual solament superava el Coliseu de Roma i que tenia un diàmetre de 71 metres.
Església de l’Abadia de Santa Àgata.
Obra de Vaccarini construïda entre 1735 i 1767. S’accedeix pel carrer Raddusa, la seva façana és elegant, mostrant pedra calcària blanca en les seves obertures. Combina la part convexa en la part baixa amb formes còncaves més amunt. La seva cúpula és visible des de gairebé tot el centre de la ciutat. El seu interior va ser decorat àmpliament després de la mort de Vaccarini. Tot l’interior és d’estuc blanc, destacant sobre tot els altars, fets en marbre groc de Castronovo. El sòl és molt original, amb dibuixos geomètrics, rosasses i volutes de marbre blanc.
Castillo Ursino
Residencia dels reis aragonesos en el s. XIV, llavors estava envoltat pel mar, però amb l’erupció de 1669 va ser envoltat per la lava, i allunyat del mar. Federico II de Suabia va manar construir-Lo entre 1239 i 1250, en l’actualitat és la seu del Museu comunal. En el seu interior conviuen el racionalisme suabio amb el gust àrab per l’estereometría. La seva estructura és quadrada flanquejada per 4 torrasses en les 4 cantonades i torres semicirculares en el centre de cada costat.
MOLT A PROP
El més normal és visitar Taormina, a uns 60 km i el Volcà Etna, a uns 55 km.
TAORMINA
Ciudad situada en la costa est de Sicília, entre Messina i Catània. Situada a la muntanya Taure, a 200 m sobre el nivell del mar, mostrant-se com un mirador sobre el mar i enfront del volcà Etna. Té gran importància turística des del s. XIX. Amb molt bones platges, a les quals arribem en telefèric i un important patrimoni històric, en el qual destaca el teatre greco-romà. També trobem un castell àrab, ocupant l’antiga ciutadella o Arx. Tots els racons d’aquesta ciutat mereixen una tranquil·la visita.
Poetas, escriptors i pintors inquiets han quedat maravellats i han decidit fixar en ella la seva residència, bé sigui per estar en contacte amb la seva bellesa i naturalesa, o pel seu especial clima d’eterna primavera. Guy de Maupassant, va escriure en el seu llibre La Vida Errante: "Si algú hagués de passar un sol dia a Sicília i preguntés què haig de visitar, respondria sense cap dubte: Taormina".
Taormina combina ser un gran centre turístic i disposar d’una bonica ciutat medieval, amb una situació privilegiada sobre el mar. Amb uns 10.000 habitants és una destinació per excel·lència d’europeus.
El seu centre és el Corso Umberto I, sobre una antiga via romana. la Via Valeria, que unia Messina i Catània. És per als vianants, com el Corso Teatre Greco, amb moltes tendes en les quals trobem ceràmica típica, joieria i mobles antics.
UNA MICA D’HISTÒRIA
Taormina neix en el 358 a.C fundada per pròfugs grecs provinents de Naxos. Va créixer com una típica colònia grega, van construir l’àgora, l’acròpoli a la Muntanya Taure, el Bouleuterion, seu del consell ciutadà i del Teatre.
Amb l’arribada dels romans es van remodelar moltes de les construccions gregues i es van construir algunes importants encara visibles en l’actualitat. Amb els bizantins va arribar una bona època; fins i tot després de la caiguda de Constantinopla, Siracusa va perdre importància i Taormina va passar a ser la capital de Sicília oriental.
Entre els s. IX i XI els àrabs van estar a l’illa, van ocupar Taormina i van destrossar alguns edificis. Els van succeir els Normands, que van impulsar la religió cristiana i van construir molts convents. Amb els espanyols va arribar el declivi polític i econòmic. Més tard, quan Itàlia es va unificar, va passar a pertànyer a la comunitat de Sicília.
3 alemanys es consideren els impulsors de la seva fama a Europa: Goethe que la va visitar en 1787 i va destacar la costa i l’Etna. Otto Geleng amb els seus quadres de les cantonades, flors i paisatges ho va fer un segle més tard, amb exposicions a París. Va tenir un gran èxit i va fundar l’Hotel Timeo. Un coetani seu, Wilhelm von Gloeden, va exposar fotos de nens pastors nus amb l’Etna com a fons escandalitzant a la societat berlinesa.
QUE VISITAR
Teatre Grec
És el principal monument conegut com el Teatre Antic, a més del seu valor artístic, destaca la seva privilegiada situació. Des de la seva part més elevada s’albira un paisatge espectacular. Amb 109 metres de diàmetre, és el 2º teatre més antic de Sicília, solament superat pel de Siracusa i data de l’època grega, s. III i II d. C. 3 segles més tard els romans ho van dedicar a lluites de gladiadors. La seva acústica és fantàstica i se celebren actuacions musicals i teatrals a l’estiu.
Odeó
Aquest petit teatre romà no està ben conservat, es va descobrir el s. XIX. Podria estar sobre la primitiva ubicació d’un temple dedicat a Apol·lo. L’Església de Santa Catalina ho cobreix parcialment.
Catedral
Dedicada a Sant Nicolau, del s. XIII a la plaça del mateix nom. En els s. XV, XVI i XVIII va ser repetidament retocada. S’assembla a les catedrals normandes pel seu aspecte quadrat i sever. Destaquem la seva façana principal, renaixentista, amb una rosassa i 2 finestres ogivals als seus costats, datada en 1656; altres dues portes, dels s. XV i XVI, estan a l’esquerra i a la dreta. Una vegada dins trobem 3 naus, que alberguen entre altres pintures d’Antonino Giuffré.
Palau dels Ducs de Sant Stefano
Construido entre els s. XIV i XV, és un clar exemple del gòtic sicilià entremesclant els estiels àrab i normando. 4 ajimeces a dalt i 4 en el primer pis, fan les seves muralles menys imponenetes.
Palau Corvaja
Del s. XV, va ser seu del Parlament Europeu. Projectat al principi pels àrabs, en el s. XI, com a torre de defensa, es van ser agregant les altres parts de l’edifici en els s. XIV i XV. En la seva façana trobem una franja amb una sèrie de sentències morals escrites en llatí. Destaca el seu pati intern. És una de les mansions més boniques i acull l’Oficina de Turisme.
Parc Ducs de Cesarò
També anomenat Jardí Trevelyan, per ser obra de Lady Florence Trevelyan en estil victorià. Trobem gran varietat de flors i arbres. També disposa de pistes de tennis i un parc infantil.
Funicular
És el més utilitzat per arribar a les Platges de Mazzaro i Isola Bella.
VOLCÀ ETNA
Encara està actiu a l’est de Sicília, proper a Messina i Catània. Uns 3.300 metres d’altura, que van variant en funció de les seves erupcions. És el volcà actiu més gran a Europa i, excepte en els Alps, la muntanya més alta d’Itàlia. L’Etna ocupa gairebé 1.200 km2, i el seu perímetre a la base arriba als 140 km.
Conegut com Gibellu fins a principis del s. XX, a causa de la influència àrab en què es denomina muntanya com yebel. Encara hi ha qui denomina Gibello o Mongibelo a Sicília a la muntanya, i Etna és solament el con volcànic.
La mitologia grega situava les forges d’Hefesto en el seu interior, treballant amb cíclops i gegants. Tifó, que vivia en el seu interior, era el causant de terratrèmols i erupcions de forma habitual.
Li ve el nom de la nimfa Etna, filla d’Urà i Gean o del gegant Briareo i de Cimopolia, convertida en la deessa del volcà. Ella va ser qui va resoldre la disputa entre Deméter i Hefestos sobre la possessió de Sicília.
Deixant de costat la mitologia grega, podria venir de la paraula fenícia “attanu” que significa cremar i més tard de la grega “aithos”, també cremar. En l’època àrab ho denominaven “Ŷébel Uhamat”, Muntanya de Foc, i finalment els italians ho van anomenar Mongibello.
L’Etna roman en erupció, sent un dels volcans més actius del món. No es considera extremadament perillós, però en ocasions ha causat grans destrosses. La fertilitat de la terra volcànica facilita l’agricultura, especialment vinyes i horts, situada en els seus vessants, ocupant a milers de persones que viuen en les rodalies o fins i tot en les seves pendents. Es freqüent que a l’hivern s’apreciï la neu cobrint les restes de les erupcions. Nacions Unides ho ha designat com un d’entre els 16 volcans de la dècada per la seva recent activitat volcànica i per la seva població.
Visites al volcà
El centre de visites principal Etna Sud/Rifugio Sapienza està en el vessant sud, a 1881 metres, hi ha tres tipus d’excursions organitzades:
• Contractar un guia i fer un recorregut fora dels camins habituals
• Telefèric amb vista a l’erupció de 2002 (uns 25 euros per persona i durada aproximada 1 hora)
• Telefèric+ruta en jeep amb guia fins a 2920 metres (uns 50 euros per persona i unes 3 hores)
VISITA PER LLIURE EN BAIXAR DEL VAIXELL
Lo més recomanable en Catània en baixar del vaixell és visitar la ciutat, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 2002 i compta amb més visites interessants del que ens dóna una primera impressió. A pesar que l’escala sol ser curta, resulta molt intensa ja que el centre històric es troba al costat del port. I si no volem caminar disposem d’un tren turístic que recorre el centre històric durant uns 30 minuts per uns 5 euros, surt de Plaça del Duomo. També trobem un bus turístic.
En sortir del port passem per sota dels Arcs de la Marina i ja estem a la ciutat, una mica més endavant arribem al centre, la Plaça del Duomo, que queda a la nostra esquerra. Iniciem el passeig per la Via Etnea, l’avinguda més important de la ciutat, amb molts palauets barrocs i comerços de tot tipus. En el camí trobarem restes romanes i podrem reposar forces en els Jardins Bellini, amb vista a l’Etna.
Si volem visitar l’Etna hi ha trens i autobusos, però no és fàcil pel curt temps que sol ser l’escala, alternatives serien llogar un cotxe, que no és fàcil o contractar un taxi just en baixar del creuer.
Catània no és un port habitual com a escala de creuers, i és molt possible que si contínua creixent el nombre d’escales, creixin les possibilitats.
Si volem visitar Taormina el més fàcil és anar amb tren. L’estació està prop del port, però és aconsellable prendre el metro que ens portarà en una parada a l’única línia que hi ha a la ciutat, i que discorre per l’exterior. Hi ha molts trens que ens portaran a Taormina en 40 min. aproximadament i ens baixarem en l’estació Giardini-Taormina, on agafarem un autobús llançadora per pujar a la ciutat.
Aquesta excursió a Taormina és l’opció més oferta pels taxis a la sortida del port de Catània, oferint per un preu tancat anada, temps per passejar per la ciutat i retorn a Catània.
Una altra opció, si ens atrevim, és llogar un cotxe, que si no perdem temps ens pot permetre una visita ràpida de l’Etna i un fugaç pas per Taormina.