Istambul – Guia d’Escala de Port Mediterrani Oriental

GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. ORIENTAL)

ISTANBUL  (Descarrega guia amb plànols en pdf) (versión castellano) (adquireix el bitllet del bus turístic)
Situada al nord-oest de Turquia situada a banda i banda del Bòsfor que va ser Constantinoble i Bizanci i és la ciutat més gran de Turquia. És el principal port i el centre comercial i financer més important de Turquia. Gairebé tot el comerç nacional pansa a través de la Banya d’Or, estreta part del Bòsfor. Important nus ferroviari i punt final i començament del famós Orient Express.

UNA MICA D’HISTÒRIA

El seu origen està envoltat de llegendes, entre les més populars la situada l’any 650 a. de C. en el qual el cap de la ciutat de Megera, Byzas, després de consultar amb l’Oracle de Delfos van partir a la recerca d’una zona oposada al país dels cecs i arribant al que avui és la part europea d’Istanbul van veure que uns altres s’havien establert en el costat asiàtic en lloc de l’europeu que oferia un port natural molt segur, així que van considerar que aquestes persones eren cegues per no haver-ho escollit i allí es van fundar la nova ciutat, que en honor al seu cap va rebre el nom de Bizanci.

Bizanci va passar a mans romanes feia el 100 a. C. que l’any 306 d. C. Constantí la va convertir en capital d’Imperi Romà Oriental amb el nom de Constantinoble. Va patir revoltes cap al 350 d. C. quan els bàrbars van conquistar l’Imperi Romà. Va ser destruïda en el 535 i restaurada per Justinià que va fer construir monuments destacats com Santa Sofia.

Va ser conquistada per perses, àrabs, pobles nòmades i la IV croada, fins que en 1.453 els turcs otomans la van conquistar i la van convertir en capital de l’Imperi Otomà. Cap a la meitat de 1.500, Istanbul es va convertir en el major centre cultural, polític i comercial superant el mig milió d’habitants. L’imperi otomà va perdurar fins a la I Guerra Mundial en què Istanbul va ser ocupada pels aliats. La República Turca va ser fundada per Kemal Ataturk en 1.923, que va convertir en capital Ankara, no obstant això Istanbul ha seguit creixent en indústria i turisme.

La moneda és la Lira Turca, però s’accepta normalment l’euro i el dòlar USA. La lira turca s’ha d’usar en compres de poc valor, bars, restaurants etc. El canvi pot fer-se en bancs i oficines de canvi, però també es pot treure diners en caixers automàtics. S’ha de consultar el canvi abans de viatjar, doncs varia constantment.

Targetes de crèdit: En grans ciutats i zones turístiques s’accepten la majoria de targetes de crèdit.

Caixers automàtics: es pot obtenir lires turques. Al banc GARANTI trobem menú en castellà, ho distingirem perquè el seu logotip té un trèvol i els seus colors són verd i blanc.

Els taxis en turc es diuen Taksi i solen ser Fiat de color groc. És molt fàcil trobar-los a qualsevol hora, a partir de mitjanit són un 50% més car i si anem fora de l’àrea metropolitana un 25% més. És convenient negociar el preu abans de prendre el taxi per evitar la picardia, com en gairebé totes les ciutats.

Istanbul té una bona xarxa d’autobusos. Els vermells o taronges són municipals i els blaus privats. En els vermells cal comprar el bitllet prèviament en els quioscos de les parades principals.

Hi ha un tramvia entre la plaça Taksim i Tünel, que és un funicular que uneix la plaça de Tünel i Karaköy passant per sota de la torre Gàlata. A més. en la part antiga hi ha dos tramvies. Un va de Kanatas a Yenibosna passant per Sultanahmet, on trobem Santa Sofia, La Mesquita Blava i el Palau de Topkapi fins a arribar al Gran Basar. L’altra uneix Aksaray i l’Aeroport.

Les dues línies es creuen en Zeytinburnu i Aksaray. El bitllet, una fitxa, es compra en les taquilles al voltant de les parades i s’introdueix en pujar, també existeix un bo electrònic denominat akbil.

El metro, amb una única línia, uneix Taksim i Levent en la part moderna.

També són interessants els vaixells que uneixen la part asiàtica i l’europea. Els embarcaderos estan en Eminonu, Karakoy i Besiktas per arribar a Uskudar i Kadikoy.

IDIOMA : No és difícil comunicar-se, les seves ganes de vendre aconsegueixen que no sigui difícil entendre’s amb ells.

 

VISITES D’INTERÈS

LA MESQUITA BLAVA: Construïda durant el regnat de Ahmet I, catorzè sultà otomà. És la més gran i més adornada d’Istanbul. Iniciada en 1.609 i finalitzada en 1.616. Al seu costat es va construir una escola alcorànica, un asil, un centre comercial d’artesania o kervansaray, allotjament per a camells, una font i complex soci-religiós.

 

Aquest sultà va accedir al tron als 14 anys i va aconseguir gran acceptació popular, morint als vint-i-vuit, segons sembla de càncer poc després d’inaugurar la mesquita. Està enterrat en el complex soci-religiós abans esmentat, en un mausoleu construït més tard.

La seva ubicació va ser anteriorment un hipòdrom romà i el motiu va ser la seva proximitat al Palau de Topkapi. Els materials i la decoració són exquisits, destacant les 21.043 rajoletes esmaltades usades que es van realitzar en els tallers del palau; les catifes teixides en els telers imperials i els cristalls dels llums d’oli portades de l’estranger.

MESQUITA DE SOLIMAN EL MAGNÍFIC : Construïda entre 1.550-57 governant el sultà Solimán (1.520-66). Durant el seu mandat l’imperi va créixer molt i va aconseguir la màxima extensió en l’època de l’emperador Justinià. És una de les mesquites més espectaculars d’Istanbul.

 

Sembla ser que els tres primers anys de la seva construcció van ser dedicats al fet que unes 3.000 persones excavessin i van construir una base de roca de més de 6 metres de profunditat. La seva construcció anava a poc a poc perquè l’arquitecte portava diverses obres alhora, la qual cosa va enutjar al sultà, i li va cridar l’atenció. La inauguració la va fer el propi arquitecte amb una clau d’or com a premi del sultà per demostrar la seva alegria i expressar-li el seu agraïment per l’obra realitzada.

 

MUSEU DE SANTA SOFIA: Santa Sofia és considerada l’obra més gran i sagrada de Bizanci. En l’actualitat és un museu que meravella a qui la visita. Va ser església durant més de 900 anys, des del 537, en què va ser construïda fins a 1.453 en què va ser conquistat Istanbul. A partir d’aquest moment i fins a 1.934, va ser utilitzada com a mesquita.

El fundador de la república Turca, Mustafa Kemal Ataturk, va manar restaurar-la i es va inaugurar com a museu en 1.935. La seva importància arquitectònica radica a ser la primera construcció de base quadrada d’aquestes dimensions coberta per una cúpula central i dues petites semicúpules. És la quarta església amb coberta més gran del món, solament superada per Sant Pau a Londres, Sant Pere a Roma i el Duomo a Milà.

PALAU DE TOPKAPI : Va ser la seu administrativa de l’Imperi Otomà, un dels tres més grans del món. És el lloc històric més important a visitar a Istanbul, la qual cosa el converteix en el palau més visitat de Turquia i amb més de milió i mig de visitants en un dels més visitats d’Europa.

Després de la conquesta d’Istanbul, Fatih Sultà Mehmet va fixar la seva residència en un petit palau prop del Gran Basar. En 1.475 va manar construir sobre les ruïnes d’una ciutat romana el que va acabar sent aquest palau. Els sultans següents van ampliar i van enriquir el complex, sent abandonat en el s. XIX.

El nom de Topkapi l’hi va donar el poble pels grans canons de l’entrada. Conté una de les col·leccions més riques del món, comparable a la dels Habsburg d’Àustria o els tsars de Rússia. Compta amb més de 65.000 peces de les que solament s’exposen el 10% per falta d’espai i personal. En ell van arribar a residir unes 5.000 persones i altres 5.000 es calcula que el visitaven cada dia.

HIPÒDROM ROMÀ : Construït en temps de Setè Sever, cap al 200 d.C, i ampliat per Constantí el Gran. Santa Sofia va ser el centre de la vida religiosa i l’ hipòdrom el de la vida civil.

Va funcionar sobretot com a centre d’esport amb un programa regular de carreres de carros i circs que van servir de diversió per als habitants durant més de mil anys. La seva espina tenia una línia d’estàtues, obeliscs i columnes, de les quals solament queden tres estàtues, l’obelisc egipci, la columna serpentina i l’obelisc emmurallat.

 

CISTERNA BASÍLICA O YEREBATAN: És la major de les 60 cisternes construïdes en l’època Bizantina. La seva entrada principal està enfront del museu de Santa Sofia. Davant l’escassetat d’aigua dolça durant segles va ser portada de fonts i rius des del bosc de Belgrad, a uns 25 Km. Aquests conductes eren destruïts o la seva aigua enverinada pels enemics quan assetjaven la ciutat. I per aquest motiu utilitzaven aquestes cisternes en cas de necessitat.

Construïda en el 532 molt ràpidament, acollia l’aigua portada per l’aqüeducte de Valente. Es va utilitzar fins al s. XIV i es va restaurar en el XIX, deteriorada pel desús en l’època otomana. Es va construir amb columnes romanes de diferents èpoques. Té 336 columnes en 12 files de 28 separades 4 metres el que s’assembla a un bosc de columnes. La seva superfície és una hectàrea amb 8 m d’altura i capacitat para prop de 80.000 m3. En 1.987 es va reobrir per al turisme. Durant la seva visita sol haver-hi música clàssica i un espectacle de llum. En el seu angle esquerre, es troben 2 columnes que tenen a la seva base dos estranys caps de Medusa.

BANYA D’OR : És un fantàstic port natural amb molta influència en el desenvolupament de la ciutat al llarg de la seva història. Divideix el costat europeu en dues parts: la ciutat vella i la part de Gàlata.

Té gairebé 8 Km des de la part més àmplia en el Bòsfor fins a l’entrada de la vall, on conflueixen dos rierols. El seu port és utilitzat des que es va fundar la ciutat. El seu nom li ve per la fertilitat de les seves terres i per la gran varietat de peixos a més de la seva forma, que sembla una banya.

Fins a 10 ponts s’han construït per unir ambdues riberes des de l’època de Justinià. Dels tres que van quedar, el més antic era el Pont de Gàlata, de 1.912, que ha estat recentment substituït per un pont modern molt més ample, construït al seu costat.

En l’època bizantina, s’impedia l’entrada de flotes enemigues en la Banya d’Or col·locant gruixudes cadenes entre les dues riberes. En la part històrica podem veure la drassana del Palau de Topkapi, el Pavelló dels Cistellers, l’estació de tren de Sirkeci, on arriben els trens des d’Europa, la mesquita de Validi i el Basar Egipci.

En gairebé tots els museus i mesquites es poden fer fotos i filmar, sense utilitzar flaix en general, atents als advertiments en els museus, menys en el Tresor del palau de Topkapi. Per usar trípode es precisa un permís escrit del ministeri de Cultura i Turisme.

Les mesquites no es consideren museus, l’entrada és lliure, sense molestar als que resen, podem fer fotos i filmar. Recordar llevar-se les sabates a l’entrada, podem portar una bossa de plàstic per portar-les amb nosaltres, les dones han de tapar-se el cap i no es permet l’entrada amb pantalons curts. En cas de dificultat, ambdues situacions poden salvar-se amb mocadors o faldilles que ens deixaran a l’entrada, la qual cosa farà convenient fer una donació a la mesquita a la nostra sortida.

 

QUE PODEM COMPRAR: Destaca la roba de cuir i les seves catifes. Però també pipes d’escuma de mar, objectes de ònix, espècies, cuir, ceràmiques, festucs, joies i moltes pedres precioses a bon preu.

EL GRAN BASAR : És una de les majors atraccions per a molts dels visitants. Fundat en l’època Otomana per Mehmet II, que va iniciar la seva construcció en 1.452. Destruït en diferents ocasions per incendis, va ser reconstruït segons el plànol original en 1.954, últimament ha perdut el seu ambient oriental.

És com una petita ciutat. En 1.880 es va fer un cens i comptava amb 4.399 botigues, 2.195 tallers, 497 telers, 12 magatzems, 18 fonts, 12 mesquites petites i gran, una escola primària i una tomba. En l’actualitat es manté el nombre de comerços, i han aparegut mitja dotzena de restaurants, moltes cafeteries, dos bancs, els serveis i un centre d’informació.

Dóna la sensació d’un laberint. El nom dels carrers acostumen a correspondre’s amb els articles de les seves botigues, la qual cosa és de gran ajuda si sabem el que busquem. El carrer amb columnes és de catifes orientals amb peces magnifiques de museu fins a les barates de tipus modern. Hi ha un carrer de joieries, de plata i adorns d’or amb tot tipus de joies. Interessant disposar de temps per caminar, veure i regatejar. La comunicació no és un problema, solen parlar moltes llengües.

EL BASAR EGIPCI O DE LES ESPÈCIES : És una part del complex de la mesquita nova situada a l’antic barri jueu de la ciutat. Amb unes 100 botigues en les quals s’oferien articles i espècies provinents d’Egipte. Es va crear com a centre comercial d’alimentació però trobem tot tipus de tendes mantenint el seu ambient original.

 

Té una forma de L, conserva el púlpit de fusta del cap de llotja en l’angle. En l’exterior hi ha un basar de flors en l’antic jardí de la mesquita es venen animals domèstics. També trobem verdures, peix. De camí al gran basar trobem el basar més antic i famós d’Istanbul, el Mahmutpasa, amb ambient de rastre.

VISITA PER LLIURE

Queda clar que en una escala d’un dia de creuer no tindrem temps per visitar a fons aquesta imponent ciutat, tan sol podrem fer-nos una idea aproximada, unes quantes fotos. Alguns creuers fan nit i disposarem d’una mica més de temps, però són els menys.

Sortint de l’estació marítima hi ha 2 opcions per arribar a la zona monumental:
– Prendre un taxi fins a Santa Sofia, negociant preu (uns 12 euros pot estar ben) i evitant ser portats a una tenda de catifes.

 

– Anar a peu cap al pont Gàlata, sortint a l’esquerra donant una curta caminanda al costat de l’avinguda Necatibey Caddesi. Després d’ aproximadament 10 minuts arribem a la Mesquita Nusretiye Camii, i una mica més endavant arribem al pont Gàlata.

A l’altre costat del pont, trobarem el Basar Egipci o Basar de les Espècies. Des d’aquí, amb tramvia o costa amunt podem arribar a Sultanahmet.

– També podem agafar el tramvia en la parada més propera a la Terminal, Findikli. Es troba sortint a la dreta, una vegada trobem els rails del tramvia hem de seguir-los cap a la dreta i arribarem a la parada, ens baixem en Sultanahmet, que serà anunciada amb anterioritat per megafonia.

Sultanahmet ens situa en plena zona turística, tenint al nostre abast Santa Sofia, la Mesquita Blava, la Cisterna de Yerebatán i la Plaça de l’ Hipòdrom. Per visitar-los millor començar per la Cisterna comprovant que els romans van ser uns mestres en enginyeria hidràulica. Santa Sofia ens sorprendrà pel seu enorme espai interior, en el qual la llum i la pedra es combinen de forma espectacular.

Després de Santa Sofia descobrirem el Palau de Topkapi, un gran museu en el qual es pot visitar fins i tot el misteriós harem. La seva valuosa col·lecció inclou multitud d’objectes: trons, joies, ceràmiques… i objectes sagrats com la barba i una impressió del peu del profeta Mahoma.

La Mesquita Blava serà el primer monument lliure de pagament, però gairebé segur que tindrem una llarga cua per accedir i admirar el resultat de la combinació de llum i color.

L’antic hipòdrom es troba dins d’uns agradables jardins, en els quals podrem aprofitar per descansar. Recuperats tornem al carrer principal i ens dirigim al Gran Basar, creuant la plaça de Cimberlitas, en la qual podrem provar un hamman. I arribem per fi al paradís de les compres, en el qual haurem de sobreposar-nos a una primera impressió difícil d’oblidar.

Important: vigilar les nostres pertinences, com en qualsevol altre lloc turístic del món. No comprar a la primera, convé comparar i no mostrar gran interès pel que desitgem comprar, entrar al regateig sol quan estiguem realment interessats; podrem pagar en euros, però atenció al canvi i és convenient portar bitllets de 5 i 10 euros, per a compres més importants podrem utilitzar generalment la targeta de crèdit, però el regateig serà menor.

Trobarem cafès en els quals descansar i degustar el típic te de poma, un cafè turc o una mica de menjar.

Segons el temps que ens quedi podem agafar el tramvia fins a Findikli, o alguna parada anterior, com Eminonu, enfront de la Mesquita Nova, per contemplar el fervor i la devoció dels que allí acudeixen. Al seu costat trobem el Basar Egipci o Basar de les Espècies. A la zona coberta hi ha joieries i parades d’espècies, a l’esquerra, sense cobrir, el curiós mercat d’animals, i a la dreta peixateries i fruites i verdures.

I si encara ens veiem amb forces podem visitar la Mesquita de Suleimán el Magnífic, molt prop de la part posterior del Gran Basar, i després seguir el camí descrit en l’opció anterior.

Per accedir a les mesquites cal descalçar-se, les sabates o sabatilles es deixen abans d’entrar a la zona de culte, al pati de purificació dels homes, en el qual es renten mans, colzes, genolls i peus. En la Mesquita Blava faciliten bosses de plàstic per cobrir el nostre calçat.

La vestimenta ha de contemplar que els homes no poden portar pantalons curts ni samarretes de tirants, i les dones no poden portar les espatlles descobertes i hauran de cobrir-se el cap amb un mocador.

Si abans de partir ens queden algunes Lires Turques podem comprar les típiques delícies turques festucs o alguna espècia o fruita seca, tot es ven al pes i s’adaptarà la quantitat als nostres diners.

.
Des del vaixell, molt recomanable pujar a la coberta més alta i contemplar la posta de sol.

Si el nostre creuer pernocta a Istanbul i disposem de temps l’endemà podrem incloure en la nostra visita la Torre Gálata, el cafè de Pierre Lotie, els Palaus Reials, …