GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. ORIENTAL)
KATAKOLON (Descarrega guia amb plànols en pdf) (Versión castellano)
Petita població en la costa occidental de Grècia amb no més de 600 habitants. Està englobada en el municipi de Pyrgos, 12 kms al sud de Patràs i 38 quilòmetres a l’oest d’Olímpia. El seu petit port és el més important de Pyrgos. Es dedicaven bàsicament a la pesca, però en convertir-se en escala de creuers sent el port més proper a les ruïnes d’Olímpia, s’ha incrementat l’activitat turística. La seva situació és en una península envoltada de petits pujols poblats de boscos. Destaca un far que data de 1.865. Alguns edificis es van reconstruir després de la II Guerra Mundial i la Guerra civil grega. Però el més destacat és Olímpia, encara que també es pot visitar l’antic celler Mercouri Estigues, a no més de 5 kms o gaudir d’un dia de platja, sent la millor la de Skafidia, al costat de l’hotel Olímpian Village o Aldemar. Altres platges: Agios Andreas a 4 kms, Kourouta a 25 kms i Zacharo a 45 kms.
OLÍMPIA
Ciutat de l’antiga Grècia situada en el Peloponès. Al peu de la muntanya Cronio i en la riba dreta del riu Alfeo. La ciutat actual viu del turisme, format per hotels, restaurants i botigues de records col·locats a banda i banda de la carretera principal. Podem visitar un museu dedicat als jocs olímpics. Les restes arqueològiques d’Olímpia són Patrimoni de la Humanitat des de 1.989.
UNA MICA D’HISTÒRIA D’OLÍMPIA
Famosa per ser seu dels primers Jocs Olímpics, dels quals es té constància van ser en el 776 a. C. i van ser abolits per l’emperador Teodosi a la fi del s. IV. També va destacar com a centre religiós i per la seva enorme estàtua d’or i ivori de Zeus realitzada per Fidias després de derrotar als perses en la Segona Guerra Mèdica, i que va ser una de les Set Meravelles del Món. Els seus molts tresors dels seus temples van ser saquejats pels arcadis. Va ser protectorat d’Alexandre Magne des del 342 a. C. Amb la dominació romana, Olímpia va prosperar, sobretot a la zona denominada Altis, en el qual Neró va manar construir un palau. La decadència va arribar amb la mort d’Adriano i en el 324 es van celebrar els últims jocs. Els bàrbars van assolar la ciutat, reduint-la a una petita aldea que va acabar abandonada i enterrada pels al·luvions del riu Alfeo, fins que en 1.875 va ser rescatada pels arqueòlegs. Les primeres excavacions daten d’1.829 pels francesos i continuades per alemanys fins a final d’aquest segle, descobrint l’estàtua d’Hermes obra de Praxíteles intacta, i també altres objectes. L’estadi va ser desenterrat a meitat del s. XX. El més destacat al costat del Museu que recull els tresors oposats són el temple de Zeus, l’estadi i el temple de Hera. La Flama Olímpica de cadascun dels Jocs Olímpics actuals neix aquí sent encesa en les restes de l’altar d’Hera amb el reflex de la llum solar en un mirall parabòlic, iniciant el periple fins a la seu dels Jocs. Va acollir les proves de llançament de pes en els Jocs Olímpics de 2004, celebrats a Atenes.
EL RECINTE SAGRAT
El santuari d’Olímpia ho trobem en un bosc de pins i està format per:
– Altis o recinte sagrat, de 200 x 177 metres, albergava els temples i edificis relacionats amb l’administració dels Jocs. Envoltat per un mur baix que delimitava el terreny consagrat als déus. Els edificis religiosos més rellevants eren el Heraion o Temple de Hera i el Temple de Zeus Olímpic.
– La zona esportiva, disposada en forma de U envoltant l’Altis i albergant la zona per als atletes, on s’allotjaven, entrenaven i competien, la palestra, l’estadi, l’ hipòdrom, un gimnàs, la Gran Hosteria de Leonideo,el Pritaneo i el Bouleutérion.
El Temple de Hera o Heraeion, dòric, data de 600 a. C. sobre 2 temples anteriors sent un dels primers edificis construïts. Les primeres columnes eren de fusta i tova i van ser canviades per pedra. En el seu interior estava l’estàtua d’Hermes amb Dionisos, de Praxíteles, ara en el Museu d’Olímpia. Entre el Heraeion i l’estadi hi havia moltes capelles o tresors. El Temple de Zeus és el major de tot el Peloponès, amb unes dimensions de més de 64 x 27 metres. Construït per l’arquitecte Libón de Élide en el s. V a. de C. en honor de Zeus Olímpic amb el botí aconseguit en la guerra contra Pisa i Trifilia pels Eleos. És dòric, amb 6 columnes en la façana i 13 als costats. Un terratrèmol el va esfondrar en el s. VI d. C. i tal com van quedar segueixen les seves restes, la qual cosa ens deixa veure com estaven formades les columnes dels temples grecs, amb peces superposades encaixades com en els actuals jocs de construcció. En el Museu podem veure gairebé intacta la decoració escultòrica de les seves mètopes i frontons, en marbre. Les dotze mètopes representen els dotze treballs d’Hèrcules. El frontó oriental mostra els instants previs a la mítica carrera de carros entre Pélope i Enómao i l’occidental la lluita entre lapitas i centaures.
Després de creuar l’entrada es trobava l’estàtua de Zeus Olímpic, 12 metres d’altura, obra de Fidias que va ser considerada una de les set meravelles del Món. Transportada en el s. IV a Constantinoble i més tard destruïda per un incendi. Pelopio, altar construït en honor a Pelope, que va donar nom al Peloponès. El Filipeion, edifici jònic circular iniciat per Filipo II de Macedònia en el s. IV a. de C. després de la victòria de Queronea i acabat pel seu fill Alexandre. En el seu interior estaven les estàtues de les princeses i prínceps de Macedònia.
Envoltant l’Altis tenim la Palestra, del s. III a. C. Era el lloc de trobada dels atletes, que iniciaven els entrenaments un mes abans dels Jocs, també era lloc d’allotjament i entrenament. Al seu pati central de sorra entrenaven boxa, salt i lluita, al seu voltant, de columnes dòriques, estava el gimnàs, armaris, banys, vestuaris i sales d’allotjament. El Gimnàs data del s. II a. C. Era gran, a l’aire lliure amb galeries als quatre costats. Aquí s’entrenaven els atletes de carreres i pentatlon. Encara podem veure les galeries aquest i sud. El Leonidaion va ser el major edifici d’Olímpia. Construït en el s. IV a. de C. per allotjar visitants i convidats VIP dels Jocs. En el centre hi havia un estany. L’Estadi Olímpic era una pista situada en una esplanada rectangular de sorra de gairebé 193 metres de longitud en la qual se celebraven les proves de carrera, lluita i pentatlón. L’estadi tal com ho veiem és del s. V a. C. No acostumava a haver-hi graderies per a públic, que van arribar en l’època romana. Els jutges ocupaven una tribuna de fusta. La seva capacitat era d’unes 45.000 persones, però només els nobles i persones influents tenien accés. La resta de persones podien veure’ls des del pujol proper a l’estadi. L’accés a l’estadi era per una passadís cobert per diversos arcs. L’ Hipòdrom, del que no es conserva res, estava al sud de l’Estadi. En ell es realitzaven les carreres de cavalls i carros donant voltes al mur central. Mesurava com 2 estadis.
ALTRES EDIFICIS.
-.El Pritaneo, on es proclamaven de campions i eren mantinguts a costa de l’Estat els 50 senadors d’Atenes investits del títol de pritans.
– El Bouleuterion. palau del Senat Olímpic on els atletes juraven les regles dels Jocs.
– Taller de Fidias, transformat en basílica paleocristiana en el s. V.
– El Theicoleon, habitatge dels sacerdots i servents del temple.
– Metroo, temple dòric de principis del s. IV a. de C
VISITA PER LLIURE
És gairebé obligat visitar les ruïnes de l’antiga Olímpia, l’alternativa és descansar, aprofitant les terrasses al costat del mar i comprar algun souvenir. També podem dedicar el dia a la platja, desplaçant-nos en taxi o llogant algun cotxe.
Si decidim visitar Olímpia, la distància és de 38 km, uns 35 minuts amb cotxe o 50 amb tren. Una vegada allí necessitarem entre hora i hora i mitja per a la visita de les restes arqueològiques, i un altre tant per al Museu, Les indicacions estan en anglès, francès i alemany. Hi ha una entrada combinada per accedir a tots dos recintes, que resulta millor que la compra per separat. Si l’escala és llarga, també es poden visitar les botigues a la ciutat nova, major que Katakolon i visitar el museu dels Jocs Olímpics, que està obert fins a les 15. Per anar a Olímpia per lliure hi ha tres opcions:
Taxi: estan a la sortida del moll. El preu normal per anar i hora i mitja de permanència ronda els 100 euros, però es pot regatejar i demanar incloure alguna platja, per exemple, en aquest cas el preu està sobre els 50 euros/hora.
Cotxe de lloguer : recomanable llogar-lo prèviament doncs no n’hi ha massa. No és difícil arribar i serà suficient amb les indicacions de la casa de lloguer, millor que els cartells en grec, que en tot cas sempre identificaran Olímpia com Ολυμπία.
Tren : és l’opció més econòmica amb una línia molt nova, trens moderns que en hores punta van atapaits. El bitllet ronda l’euro per trajecte si fa parades i una mica menys de 2 si és el Express (E). Horaris aproximats d’anada: 08:36 (E), 11:06, 12:52(E), 14:51(E). Horaris aproximats de retorn: 11:27, 13:46(E), 15:42(E). L’estació la trobem al final del carrer comercial de Katakolon, segons on estiguem atracats podem necessitar 15 minuts o més per arribar a ella, atenció a l’hora de retorn. Olímpia és final de línia, sortint per la part de darrere de l’estació en menys de 5 minuts arribem al museu i en altres 5 a l’entrada del recinte arqueològic. Si hi ha més d’un vaixell aquest dia i molts passatgers a l’anada, anar amb compte perquè no s’ompli el tren de tornada.
EL RECINTE ARQUEOLÒGIC
És espectacular pels edificis, encara que molts en ruïnes, i pel seu entorn natural. Camins envoltats d’arbres i flors. El primer que trobem és el gimnàs, del s. II a. C. Més al sud, la Palestra o escola de lluita, lloc d’entrenament els participants olímpics, parcialment restaurat. A continuació arribem a la casa dels Sacerdots o Theokoleon, amb el taller de Fidias, en el qual va esculpir l’estàtua gegantina de Zeus, considerada una de les set meravelles del món antic. Veurem també el recinte sagrat de Zeus, destacant el temple de Zeus per la seva extensió, encara que solament queden les seves ruïnes. Al nord i sobre un monticle boscós es va aixecar l’altar a Penélope, i al sud veurem la càmera del consell o Buleuterion, amb l’altar dels juraments. Altres punts d’interès són el temple de Hera, el millor conservat, construït en el s. VI, el Ninfeo, d’època de Herodes Àtic. Després del Ninfeo veiem els dotze tresors, llarga fila amb blocs de pedra utilitzats com a magatzem per les ciutats estat. Ens queda el temple de metroón, dedicat a Rhea i del que podem veure molt poques restes, els fonaments del Filipeion o la residència del magistrat, que era denominada Pritaneo i finalment una de les ruïnes més destacades és l’Estadi. Accedim passant per un arc bastant ben conservat. Encara es aprecien les línies de sortida i arribada de la carrera de velocitat i els seients dels jutges. Val la pena visitar-ho i podem prendre un respir abans de continuar veient més restes. No oblidar anar amb calçat còmode i aigua, gorra, barret o un paraigua ens guardaran del sol intens a l’estiu especialment.
EL MUSEU D’OLÍMPIA
Petit pel seu important contingut. Construït en 1.975 segons la idea de l’antic museu d’1.883 fundat per André Syngros després de reunir les més importants antiguitats trobades en les excavacions realitzades en aquests anys. Prop d’Olímpia, a l’Est del pujol de Drouva i en la riba dreta del Kladeos, podem visitar-ho abans o després de l’antiga Olímpia.
Comprem l’entrada al costat de la porta principal. En el vestíbul hi ha dos busts en honor dels impulsors de les seves excavacions, Ernest Curtius i Wilhelm Doerpferd i una maqueta realitzada per l’arquitecte alemany Hans Schleir en 1.931 que es correspondria amb la ciutat tal com havia de ser i que ens serveix per imaginar-nos com era l’antiga Olímpia. També trobem aquí moltes estàtues de l’època romana. Destaca la de Octavi August en marbre, a escala 2 vegades i mitjà la grandària real. La seva ubicació va ser en el temple de Rhea. A través de diverses inscripcions en làpides arribem a la que podria ser l’estàtua de Trajano. Hi ha una de Claudi Tiberi i la de l’esposa de Neró, Poppea Sabine. Al final del vestíbul l’estàtua d’Adriano, al costat de la sala A, que està dividida en tres parts: l’estàtua d’un toro amb la inscripció "Regilda, pare de Demeter, consagra a Zeus l’aigua i l’estàtua que aquí es presenta", està en el centre de diverses estàtues romanes. A la mateixa sala una espectacular estàtua de Agripina, mare de Neró, al costat de la jove Antinous, una de les seves favorites. També podrem veure l’estàtua de Faustina, dona de Antonino amb dos nens als seus peus que podrien ser els fills de l’emperador Herodes Atticus. Diverses de les estàtues estaven en el Temple o casa de Herodes, i una d’elles podria ser ell mateix, una de les estàtues és de Regilia, la seva esposa.
La Gran Sala és la més destacada. Conté el frontó del temple de Zeus, les seves mètopes i la Victòria de Paionios. Els seus relleus són molt realistes, i representen a déus i homes participant en un joc que igual podria ser esport o ritual, i que ajuda a comprendre el que significava l’esport per als grecs del moment. En el frontó oriental es representa la batalla de Tanagra. En l’occidental 21 figures alineades mostren els preparatius per a la lluita entre Pelops i Oenomaos.
En vitrines s’aprecien diversos objectes trobats en el taller de Fidias, la seva copa, martells, i eines de l’escultor. En altres vitrines hi ha objectes en terracota com els guerrers en posició d’atac. Al fons les mètopes del temple de Zeus, només trobades sis de les dotze que hi havia; figures del toro de Creta, de Cnossos, d’Hèracles i de la deessa Atenea. De l’època del bronze veiem un petit cavall en bronze, el cap d’Atenea, una nena amb un sàtir, un tros del cap i una orella del Toro dels Erectrians en bronze, i destacant sobretot això l’estàtua de Zeus i Ganímedes, molt bella i encara que no completa és espectacular. Des d’aquesta sala accedim a la sala de l’Hermes de Praxíteles, importantíssima obra del s. IV a. C. Estava en l’Altis i commemorava l’aliança entre hel·lens i arcadians. Després es va traslladar al temple de Hera, es va trobar el 26 d’abril d’1.877. Representa al missatger dels déus amb Dionisios que va ser confiat als ninfos de Beotia.
