Suècia – Informació turística i guia de viatge de Suècia

CAPITAL DE SUÈCIA

Estocolm

BANDERA DE SUÈCIA

Bandera de color blau amb dues franges de color groc, una horitzontal i una altra vertical, que formen una creu.

EXTENSIÓ DE SUÈCIA

449.964 km2.

MAPA I SITUACIÓ GEOGRÁFICA DE SUÈCIA

Suècia limita al nord amb Finlàndia i a l’oest amb Noruega. El Bàltic li separa de Dinamarca i la resta d’Europa. Les zones més grans del país són tres, Estocolm, Göteborg i Malm. Mesura uns 3.000 Km., i aquesta és la distància que separa aquest país d’Espanya. Al nord es troben cadenes muntanyoses que assoleixen els 2.111 mts. i extensos boscos, en la seva majoria d’avets, en contrast amb el sud d’extenses planes. Al país hi ha una gran quantitat de llacs, uns 100.000, i té més de 2.700 Km. de costes, que afronten a l’oest amb el Mar del Nord i a l’est amb el Bàltic. També posseeix uns 50 rius de gran importància, dels quals el 70% han estat aprofitats per subministrar energia elèctrica. Tant els llacs com els rius estan plens de peixos, entre els quals es troben salmons, truites salmonades, truites alpines, corégonnos i lluïu-vos. En el camp s’han creat un gran nombre de zones naturals protegides que ascendeixen al voltant del 5% del sòl del país. Les úniques zones naturals que no estan protegides són les contigües a les vivendes i les cases de camp, així com les terres cultivades.

POBLACIÓ DE SUÈCIA

9.006.405 milions d’habitants.

ÈTNIES DE SUÈCIA:

Suecs en la seva majoria, finlandesos i lapons (Samis)

IDIOMA DE SUÈCIA

A Suècia es parla sobretot suec que és idioma oficial. Però també hi ha altres 6 idiomes oficials de minoria: finlandès, meänkieli, sami, romaní, jiddisch i llenguatge de signes suec.

El visita’t es pot manejar molt bé amb anglès en tot el país, en particular amb els joves.

RÈGIM POLÍTIC DE SUÈCIA

Monarquia Constitucional. El Cap d’Estat és des de 1973 el Rei Carlos XVI.

El Parlament, Riksdag, és el màxim òrgan de decisió del país, amb una sóla cambra de 349 diputats, nomenats en elecció directa, cada 4 anys. Es practica el sufragi universal i la participació electoral és del 85 al 90%.

Des de 1994 els socialdemòcrates governen en minoria, amb 162 escons en el Parlament. El Primer Ministre és Göran Persson. El govern està compost per 22 membres, 11 dones i 11 homes.

Al país es poden celebrar referendums consultius, però són pocs freqüents. Un partit ha d’aconseguir almenys el 4% dels vots de tot el país o el 12% en una circumscripció electoral, per poder tenir representació parlamentària.

Els 13 ministeris existents són unitats petites dedicades a la preparació dels nous projectes de llei governamental. L’aplicació real de les lleis és a càrrec d’uns 100 organismes administratius centrals, relativament independents i dels 24 Governs Civils. Els Ombudsman Parlamentaris realitzen investigacio-nes en cas de sospita d’abús d’autoritat per part de funcionaris públics. Altres ombudsman protegeixen els ciutadans vigilant els drets dels consumidors, la discriminació ètnica, per raons de pertinença a un sexe, l’ètica de la premsa, els drets dels nens i adolescents i de les persones amb minusvalideses. La majoria dels documents dels òrgans de govern estan a disposició del ciutadà i dels mitjans de comunicació.

CIUTATS IMPORTANTS DE SUÈCIA

Estocolm, Göteborg, Malmö, Basteu, Helsingbord, Lund, Halmstad, Gotland, Visby i Kiruna.

RELIGIÓ DE SUÈCIA

El 88% de la població pertany a l’església luterana estatal. La immigració ha portat al país un altre moltes religions que tenen els seus propis centres religiosos i seguidors.

BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA DE SUÈCIA

Fa 14.000 anys tota la Suècia actual estava coberta de gel. En anar-se retirant les glaceres, l’humà va seguir el seu rastre i el primer lloc de residència coneguda, al sud del país, data d’uns 10.000 anys a.C. Dels anys 8.000 a 6.000 a.C. el país va començar a ser poblat per tribus que vivien de la caça i de la pesca, i que utilitzaven eines senzilles de pedra, Edat de Pedra. Durant la trucada Alta Edat de l’Hierro, del segle VI a.C. al V d.C., en el període de migració dels pobles, entre l’any 400 i 550, així com després, durant la trucada Edat de Vendel, del 550 al 800, que ha del seu nom a les magnífiques tombes en forma d’embarcació trobada al lloc del mateix nom en la regió d’Uppland, la població de Suècia es va fer sedentària, arran del qual l’agricultura va passar a constituir la base de l’activitat econòmica i de la societat. L’era dels víkings, del segle IX a mitjan XI, es va caracteritzar per una forta expansió orientada, cap a l’Est, amb incursions que van ser barreja d’incursions de pillatge i expedicions comercials durant les costes del Bàltic i dels rius, molt terra endins de la Rússia actual, en què els víkings suecs van fundar estacions comercials i dominis efímers com el de Rurik en Novgorod. En aquestes incursions, els víkings suecs van arribar fins als mars Negre i Caspi, on van establir relacions comercials amb Bizanci i amb els imperis àrabs. Al mateix temps, les missions cristianes van arribar a Suècia amb Ansgar, procedent de l’imperi carolingi en el segle IX. Va ser ja entrat el segle XI quan Suècia va quedar cristianitzada, subsistint no obstant això el paganisme de l’antiga mitologia nòrdica fins a ben avançat el segle XII. Suècia va tenir el seu primer arquebisbe propi en 1164. En els segles XII i XIII va seguir també l’expansió sueca cap a l’Est, quedant incorporada Finlàndia a l’imperi suec arran de diverses campanyes guerreres.

Els diferents territoris, que anteriorment havien estat unitats independents, es van unificar cap a l’any 1000, tenint com a centres, per una part, les regions de Västergötland i Östergötland i, d’altra banda, la zona del llac Mälaren, amb Uppland com nucli central. Des de mitjançats del segle XII es va donar una dura lluita pel poder secular d’aquell imperi entre les cases de Sverkery i d’Erik, que es van alternar en el poder real entre 1160 i 1250. Encara en aquella època, els diversos terrritorios van seguir sent unitats administratives, amb els seus propis tribunals (ting), els seus jutges i les seves lleis. Només en la segona meitat del segle XIII va arribar a aconseguir el rei una més gran influència, podent, amb el sorgiment de fortaleses reals i la introducció d’una administració provincial, defensar seriosament els interessos del poder central i aplicar lleis i ordenances vigents en tot l’imperi. En 1280, Magne Ládulos (1275-90) va poder dictar una disposició que va implicar l’aparició d’una classe laica alliberada d’impostos, la noblesa i una organització de la societat segons el model feudal. Al costat del rei va haver-hi un Consell de representants de l’aristocràcia i de l’Església. En l’època de Magne Eriksson (1319-64) van ser substituïdes les lleis territorials, en 1350, per una llei nacional vàlida per a tot l’imperi. En el segle XIV va augmentar el comerç, especialment amb les ciutats alemanyes, congregada sota la direcció de Lübeck en la Lliga Hanseàtica. En els dos segles següents, fins a mitjançats del XVI, la Hansa dòmino el comerç amb Suècia, on va ser fundat un gran nombre de ciutats com a conseqüència del viu intercanvi comercial. L’agricultura, que era i va seguir sent la base de la vida econòmica, es va desenvolupar al mateix temps degut, entre altres factors, a la introducció del cultiu durant dos anys alternats amb un de guaret, així com a la millora de les eines. La pesta negra, que va afectar Suècia en 1350, va implicar un llarg període de recessió econòmica caracteritzada per la disminució de la població i per quedar abandonades moltes propietats rurals.

Es pot dir que només en la segona meitat del segle XV va arribar a superar-se la crisi, al mateix temps que les foses de la Suècia central van començar a jugar un paper cada vegada més gran per a l’economia del país. Per herència i per relacions entre llinatges es va congregar, en 1389, el poder de Dinamarca, Noruega i Suècia en unes soles mans, amb la reina danesa Margarita com a regent. En 1397 es va decretar sota la seva direcció la trucada Unió de Kalmar, que va implicar que els tres països escandinaus quedessin sotmesos a l’autoritat d’un sol sobirà. Tanmateix, tot el període de la Unió, 1397-1521, es va caracteritzar per les lluites entre el poder central, representat pel rei i la noblesa, així com, de vegades, ciutadans i pagesos rebels. Aquests conflictes, entrellaçats amb l’aspiració a mantenir la unitat nacional de Suècia i els interessos econòmics relacionats amb la Hansa, van culminar a la matança d’Estocolm en 1520, on el rei unionista danès Cristian II va fer executar a 80 dels dirigents suecs. Això va conduir a una sublevació que va donar per resultat la deposició del monarca i el que un noble suec, Gustavo Vasa, prengués el poder i fora escollit, en 1523, Rei de Suècia. Durant el període de Gustavo Vasa, 1523-60, van ser assegudes les bases de l’Estat nacional suec. L’Església va ser nacionalitzada, les seves possessions van passar a poder de l’Estat, i la Reforma protestant va ser realitzada successivament. Al mateix temps, l’administració va ser organitzada segons el model alemany, concentrant-se el poder en el rei. El poder real es va veure reforçat encara més pel fet de convertir-se el país, en 1544, en una monarquia hereditària en comptes de ser, com fins llavors, una monarquia electiva en què l’aristocràcia havia tingut la possibilitat de fer sentir la seva veu en cada canvi de sobirana. Els intents de l’alta noblesa per restablir el poder del Consell durant els governs d’Erico XIV, 1560-68, Juan III, 1568-92, i Segismundo, 1592-99, van fracassar. Durant els regnats de Carlos IX, 1599-1611, i de Gustavo II Adolfo, 1611-32, el rei va mantenir i va reforçar la seva posició. A la mort de Gustavo II Adolfo en la batalla de Lützen, en 1632, l’alta noblesa va aconseguir aprovar una nova forma de govern en 1634, que va posar el poder a les mans de les administracions centrals creades al mateix temps. Tanmateix, aquesta constitució només va regir en períodes en que el monarca era menor d’edat, primer en el cas de la reina Cristina i després en el de Carlos XI, i va perdre actualitat en 1680, quan les terres de la corona que havien estat transferides a la noblesa van ser recuperades per Carlos XI. Per tal disposició va quedar l’aristocràcia reduïda a funcions administratives i plenament sotmesa a l’autoritat del sobirà.

Després de la mort del Rei guerrer Carlos XII en 1718 i les derrotes experimentades en la gran guerra nòrdica, el Parlament i el Consell van aprovar una nova Constitució, que abolió l’absolutisme i va posar el poder a les mans del Parlament. Durant la trucada època de la llibertat, 1719-1722, es va desenvolupar una forma de parlamentarisme, que implicava que el partit dominant en el Parlament nomenava el Govern que, al seu torn, era responsable davant el Parlament. Gustavo III, 1771-92, va reduir el poder del Parlament mitjançant un cop d’Estat en 1772, restablint l’absolutisme en 1789. El segle XVIII es va caracteritzar per un ràpid desenvolupament cultural, en estret contacte amb França. El comerç es va veure afectat per les guerres napoleòniques, cosa que va conduir a un estancament i a una crisi econòmica en la primera meitat del segle XIX. En la segona meitat d’aquest segle, malgrat el sorgiment del ferrocarril i de la indústria de les serradores, Suècia era un país pobre en què un 90% de la població vivia de l’agricultura. El resultat va ser un moviment emigratori, principalment a Amèrica del Nord. En 1890 la indústria va començar a créixer, convertint el país en un dels principals països industrialitzats d’Europa després de la Segona Guerra Mundial. Després del cop d’Estat de 1809, pel qual va ser disposat Gustavo IV Adolfo, 1792-1809, el país es va donar una forma de govern caracteritzada per una divisió de poder segons el model de Montesquie. Poc després el mariscal francès Jean Baptiste Bernadotte va ser escollit com el successor al tron, sent coronat en 1818 sota el nom de Carlos XIV Juan, 1818-44. En 1842 es va introduir l’obligatorietat de l’ensenyament i les escoles primàries. Els regnats del seu fill i del seu nét, Oscar I, 1844-59 i Carlos XV, 1859-72, van ser testimonis del triomf liberal, que va implicar l’abolició dels gremis i la introducció de la llibertat d’indústria en 1846, el triomf del comerç lliure en les dècades de 1850 i 1860, i la introducció de l’autonomia municipal en 1862 i d’una reforma de la representació parlamentària en 1866. Aquesta última va implicar l’abolició del Parlament dels quatre Estats, introduït en el segle XV, sent substituït per un Parlament bicameral, que després va seguir existint fins a la introducció el 1971 del sistema unicameral actual. En el segle XIX, el país es va caracteritzar pel sorgiment de forts moviments populars com l’antialcoholista i els de les Iglesias lliures, el feminista i el moviment obrer.

El sufragi igual i universal va ser introduït per als homes en 1909 i en 1921 per a les dones, al mateix temps que triomfava el parlamenta parlamenta-rismo. Durant la Segona Guerra Mundial es va constituir un govern d’unió dels quatre partits democràtics. Acabada la guerra, va tornar a formar-se un govern socialdemòcrata, dirigit per Per Albin Hansson. Després d’aquest el 1946, Tage Erlander va passar a ocupar el seu càrrec, fins al 1969, any en què Olof Palme li va succeir fins al 1976. El 1974, es va adoptar una nuva llei fonamental que assenta el principi segons el qual tot poder emana del poble, que per votació lliure escull el Parlament. El 1973, després de la mort de Gustavo VI Adolfo, Carlos XVI Gustavo va pujar al tron. Durant aquest any, la crisi econòmica internacional provocada per la dràstica alça de preus del petroli, va fer augmentar la desocupació al país. La crisi va ser la causa de la derrota socialdemòcrata el 1976 i la formació d’un govern de coalició de centre-dreta, dirigit per Thorbjörn Fälldin. El 1982 van tornar al govern els socialdemòcrates amb Olof Palme com primer ministre. El nou govern va aconseguir millorar la situació econòmica del país i ampliar el sector públic. L’assassinat del primer ministre va causar una forta commoció al país. Ingvar Carlsson li va succeir, continuant amb la seva política en tot el més essencial. En la dècada dels 80 l’índex de creixement de la producció es va aturar i va haver-hi un increment de l’atur forçós. El 1991, després del descontentament del poble amb el govern, va pujar en poder una coalició centre-dreta, amb Carl Bildt com primer ministre. Però el nou govern no va aconseguir plantar cara a la desocupació ni pal·liar el dèficit pressupostari i el deute públic. El 1994 tornen en poder els socialdemòcrates, formant govern en minoria, amb Ingvar Carlsson com primer ministre. El 1996 aquest va deixar el càrrec per raons personals i va ser succeït per Göran Persson, llavors ministre d’Hisenda. Actualment, malgrat la crisi econòmica que ha suportat, Suècia té una millor conjuntura internacional, un augment de les exportacions i un enfortiment de la balança de pagaments, que infonen esperances d’un futur millor.

DIES FESTIUS DE SUÈCIA

1 de gener Cap d’any.

6 de gener Dia de l’Epifania.

1 de maig Dia del Treballador.

8 de maig Dia de l’Ascensión.

1 de novembre Dia de Tots Sants.

25 de desembre Nadal.

31 de desembre Cap d’any.

ECONOMIA DE SUÈCIA

En la segona meitat de la dècada dels 80, l’economia sueca va experimentar un increment excessiu de la demanda interna, que va conduir a la necessitat d’aplicar una política econòmica més austera. A causa de les restriccions que frenaven la capacitat productiva, l’auge industrial es va estabilitzar de seguida, donant per resultat una taxa de creixement moderada en comparació amb la d’altres països industrialitzats durant el mateix període. El reescalfament del mercat de treball va erosionar la competitivitat dels costos de la indústria sueca, contribuint a una profunda recessió entre 1990 i 1993. Un altre factor important va ser l’excés de construccions, amb la consegüent caiguda dels preus immobiliaris, que va afectar durament el subsector dels serveis financers. Però al començament de 1996, la indústria sueca era ja fortament competitiva a causa d’importants reformes estructurals, al baix creixement dels salaris, a la depreciació de la moneda sueca i a l’increment de la productivitat resultant de les racionalitzacions realitzades. Així, la rendibilitat a millorat i la producció i la inversió van en augment. Suècia, igual que altres economies industrialitzades, ha evolucionat ràpidament cap a una societat orientada als serveis i als coneixements. Entre 1960 i 1994, el lloc de treball en el sector terciari va augmentar molt, mentre que el lloc de treball en la indústria manufacturera va baixar. La tendència cap a una economia terciarizada va adoptar sobretot la forma d’un sector públic creixent, atès que els serveis orientats al benestar, com ara l’assistència sanitària i l’educació, han estat subministrats, en general, baixo els auspicis públics. La manufacturación segueix exercint un paper dominant en les exportacions i representa més del 80% de les exportacions totals de béns i serveis. De les indústries bàsiques tradicionals, els productes forestals exerceixen encara un paper molt important en l’economia.

La indústria de construccions mecàniques (exclosos les drassanes) s’ha expandit i representa actualment gairebé la meitat de la manufacturación, encara que el subsector manufacturer de més ràpid creixement és el de productes farmacèutics. Suècia es troba entre els més grans inversors del món en el camp de la investigació i desenvolupament (R+d) industrials en relació amb la producció nacional. Al voltant del 80% de les despeses en R+d estan relacionats amb equips de transport i de telecomunicacions, productes farmacèutics i maquinària. Suècia també està dotada d’abundants recursos naturals, en forma de boscos de coníferes, energia hidràulica, mineral de ferro, urani i altres minerals, però manca de jaciments importants de petroli i carbó.

Els únics jaciments de ferro es troben al nord del país i la més gran part és exportat. Els grans boscos d’avets, pins i altres arbres de fusta tova serveixen per proveir de primeres matèries a indústries altament desenvolupades com la de serradores, la de la polpa, la del paper i la de productes acabats de fusta. Suècia exporta un 60% dels productes forestals. Un 15% del proveïment energètic del país procedeix de les seves centrals hidroelèctriques, moltes de les quals es troben en els principals rius del nord. Una mica més del 40% de l’energia consumida procedeix del petroli importat i el 7% del carbó, també importat. Dotze reactors nuclears subministren el 15% de l’energia o el 50% de l’energia elèctrica. La resta del proveïment energètic procedeix de biocombustibles, torbes, calor de recuperació, etc. Arran d’un referèndum celebrat el 1980, el Parlament va decidir que l’ús de l’energia nuclear haurà d’haver estat eliminat l’any 2010, tanmateix aquest tema segueix donant lloc a debat.

NIVELL DE VIDA DE SUÈCIA

Superior a l’espanyol.

PESOS I MESURES DE SUÈCIA

Sistema mètric internacional.

MONEDA OFICIAL DE SUÈCIA:

La Corona Sueca. 1 Corona Sueca = 100 öres.

Bitllets de 20, 50, 100, 500, 1.000 i 10.000 corones.

Monedes de 50 öres i d’1, 5 i 10 corones.

CANVI APROXIMAT:

Un Euro eren El gener 2006 aproximadament unes 9,25 Corones sueques.

MONEDES D’USO TURÍSTIC HABITUAL DE SUÈCIA:

Es pot viatjar a Suècia amb qualsevol moneda forta.

TARGETES DE CRÈDIT HABITUALMENT ACCEPTAT:

S’admeten les targetes de crèdit més utilitzat, American Express, Acces/Mastercard, Diners Club i Visa.

XECS DE VIATGERS:

Són igualment acceptats en bancs, hotels i restauranes.

CONTROL DE DIVISES A L’ENTRADA I DE MONEDA LOCAL A LA SORTIDA:

No hi ha límit d’entrada i de sortida de divises al país.

LLOCS DE CANVI DE SUÈCIA:

Es pot canviar moneda en els bancs i en els hotels.

CLIMA DE SUÈCIA

Malgrat la seva ubicació septentrional, Suècia gaudeix d’un clima força moderat, amb algunes diferències donades la gran extensió del país. Els estius poden ser força calorosos; més llargs al sud que al nord. El sol de mitjanit es pot veure des de mitjançats de maig fins a mitjançats de juny per damunt del cercle àrtic (entre els paral·lels 66è i 67è). Els hiverns poden arribar a ser molt freds, especialment al nord. De finals d’agost a principis de setembre és l’època de pluges. Roba adequada: Per a l’estiu roba lleugera i alguna peça d’abric. Per a l’hivern roba d’abric i durant tot l’any alguna peça per a la pluja.

FENÒMENS METEOROLÒGICS MÉS DESTACABLES DE SUÈCIA:

No hi ha cap fenomen meteorològic a destacar.

Encara que no són fàcils de veure, les aurores boreals són un verdader espectacle nocturn.

HORARIS DIFERÈNCIA HORÀRIA AMB ESPANYA DE SUÈCIA:

L’hora respecte a Espanya és la mateixa, com a la resta dels països europeus.

HORARIS DEL COMERÇ DE SUÈCIA:

De dilluns a divendres de les 09:00 h. a les 18.00 h. Dissabte de les 09:00 h. a les 16.00 h. En algunes ciutats les botigues també obren durant unes hores diumenge.

HORARIS DELS BANCS DE SUÈCIA:

De dilluns a dimecres de les 09:30 h. a les 15.00 h. Dimecres en el mateix horari.

Dijous de les 09:30 h. a les 17.30 h.

HORARIS DELS RESTAURANTS DE SUÈCIA:

En general de les 09:00 h. a les 14.00 h. i de les 18.00 h. a les 23.00 h.

Pot haver variacions segons l’establiment.

HORARIS DELS MUSEUS NACIONALS DE SUÈCIA:

Museu del Vasa, a l’estiu (del 10 de juny al 20 d’agost), cada dia de les 09:30 h. a les 19.00 h. A l’hivern (21 d’agost al 9 de juny), cada dia de les 10.00 h. a les 17.00 h., dimecres de les 10.00 h. a les 20.00 h.

DOCUMENTACIÓ

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER A L’ENTRADA Al PAÍS (per a persones de nacionalitat espanyola exclusivament):

Suècia és un país membre de la Unió Europea, per tant només cal presentar el Document Nacional d’Identitat per entrar al país.

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA A LA SORTIDA DE SUÈCIA:

Cap tràmit especial per als turistes cuya estada no superi els 90 dies.

TAXES D’ENTRADA / SORTIDA:

No hi ha taxes d’entrada ni de sortida del país.

LIMITACIONS A LA IMPORTACIÓ I EXPORTACIÓ:

Els passatgers més grans de 18 anys, no residents a la Unió Europea, poden importar lliurement:

200 cigarrets, 100 cigars, 250 grams de tabac, un litre de beguda alcohòlica, 2 litres de vi, 15 litres de cervesa i una quantitat raonable de perfum.

Els passatgers més grans de 18 anys, no residents a la Unió Europea, poden exportar lliurement:

200 cigarrets, 100 cigars, 250 grams de tabac, 1 ampolla d’alcohol, 2 litres de vi, 15 litres de cervesa i una quantitat raonable de perfum.

Els passatgers més grans de 18 anys, residents a la Unió Europea, poden importar lliurement:

1 litre de beguda alcohòlica, 5 litres de vi, 15 litres de cervesa, 300 cigarrets, 75 cigars i 400 grams de tabac.

Els passatgers més grans de 18 anys, residents a la Unió Europea, poden exportar lliurement:

1 litre d’alcohol, 5 litres de vi, 15 litres de cervesa, 300 cigarrets, 75 cigars i 400 grams de tabac.

INFORMACIÓ SANITÀRIA DE SUÈCIA

VACUNES:

No cal cap tipus de vacuna per entrar al país.

FORMALITATS SANITÀRIES PER A L’ENTRADA D’ALIMENTS, ANIMALS, I PLANTES:

Tots els animals de companyia necessiten un certificat veterinari oficial, del país d’origen, que acrediti la seva bona salut. Els gossos aniran també acompanyats d’un certificat de vacunació contra la ràbia.

ESTAT SANITARI GENERAL DE SUÈCIA:

Molt bones. Hi ha un total de 90 hospitals al país, amb uns 22.500 metges.

A l’estiu, especialment durant els mesos de juny i juliol, la visita al nord del país pot plantejar problemes a persones especialment sensibles a les picades d’insectes.

Drogues. El consum, tinença i tràfic de drogues està penat amb penes privatives de llibertat que van de 6 mesos a 10 anys.

NIVELL SANITARI DE L’AIGUA DE SUÈCIA:

Es recomana beure aigua embotellada, encara que l’aigua al país està en bones condicions.

COBERTURA DE LA SEGURETAT SOCIAL ESPANYOLA:

Cap.

FARMÀCIES (Compra de medicaments):

Al país es poden trobar farmàcies sense cap dificultat.

ARTICLES SANITARIS QUE ELS RECOMENDAMOS S’ENDUGUIN DES D’ESPANYA:

Es recomana portar des d’Espanya una farmaciola amb analgèsics, antibiòtics, antisèptics, antiestamí-nicos i antidiarréticos.

ELS W.C. :
Es recomana usar els dels hotels i restaurants.

COMPRES

ARTESANIA DEL PAÍS:
L’artesania del país es centra en objectes per a la llar, objectes decoratius i d’utilitat pràctica, sobretot per a la cuina i per a la taula. Destaquen les coberteries d’acer inoxidable i les cristalleries. També és important l’artesania de forja i els objectes de fusta com el típic cavall de fusta, original de la regió de Dalarana. En peces de vestir destaca la pelleteria, visons, abrics de pell de guineu o llop.

PRINCIPALS ARTCLES A ADQUIRIR:
Objectes de fusta per a la llar, el cavall típic de Dalarana, artesania de forja, abrics de pell i cristalleries.

PRINCIPALS ZONES DE COMPRA:
En totes les ciutats del país es troben botigues i grans magatzems on poder comprar tot el més esmentat anteriorment.

PREU FIX O "REGATEIG" :
No s’acostuma a regatejar.

NIVELL DE PREUS DE SUÈCIA:
Els preus són més elevats que a Espanya.

GASTRONOMIA DE SUÈCIA
Suècia s’ha desenvolupat fins a arribar a ser un dels països amb oferta culinària més excitant. Es pot afirmar que res no sorprèn tant als visitants estrangers com la varietat i alta qualitat del menjar en els restaurants suecs. La cuina sueca ha aconseguit recentment enormes èxits i ha absorbit influències de tot el món. Els xefs i propietaris de restaurants suecs han estat aclamats internacionalment pel seu esperit innovador i han guanyat importants premis en les creixents competicions culinàries internacionals. Els experts culinaris classifiquen Suècia avui dia com un dels països més creatius i innovadors del món.

La columna vertebral de la cultura culinària sueca segueix sent les seves nombroses delícies nacionals i ingredients de primera qualitat com el salmó, arengada i altres peixos i també la carn de caça, els bolets i els fruits del bosc.

PLATS TÍPICS:
Salmó Marinat.
Rostit de ren fumat.
Parfait de nabius.
Gelat amb camemoros.
Panqueques.
Creps de patata.
Sopa de pèsols blancs amb ponx.
Sm"rgasbrd Taula d’entremesos. Buffet que reuneix
totes les especialitats de la gastronomia sueca, barrejada, de vegades, amb altres plats importats.

GASTRONOMIA INTERNACIONAL:
El fet que els productes del país siguin a base dels menjars a Suècia no implica el que s’estigui obligat a menjar només menjar ‘suec’. Menjar menjars internacionals també és molt suec. En la majoria de les ciutats hi ha abundants restaurants internacionals de primera qualitat, amb cuines creatives que unifiquen influències culinàries internacionals en la cerca de noves sensacions gastronòmiques.

BEGUDES:
Al país es pot trobar qualsevol tipus de begudes alcohòliques, vins i una gran varietat de cervesa. L’akuavit suec és un meravellós aiguardent.
L’edat mínima per consumir alcohol és de 18 anys, i de 20 anys per poder comprar-ho. Abans de les 13.00 h. de diumenge no es pot comprar alcohol en els bars, cafès i restaurants. Després de mitjanit es pot comprar alcohol només en els nightclubs que romanguin oberts fins a les 02:00 h. o les 03:00 h. de la matinada.

RESTAURANTS:
Els restaurants del país solen ser cars, però a les ciutats més petites hi ha bars que ofereixen carn a la brasa i esbufegui’t lliure. Molts restaurants ofereixen el menú del dia, compost per una amanida, primer plat, beguda i cafè.

DIVERSIONS
Els suecs són grans aficionats a l’esport i ofereixen una gran varietat d’activitats per al turista. A Lapònia, durant l’hivern, es poden realitzar safaris turístics, a través del paisatge del nord. Durant l’estiu es poden practicar descensos pels rius salvatges del nord, ràfting o trekking, portant als excursionistes a camp obert. També es poden realitzar excursions i creuers de diversos dies per les diferents illes que formen el paisatge d’Estocolm. Les rutes inclouen aturades i visites a alguns monuments històrics i l’oportunitat de comprar en els pintorescos mercats de les illes. Si es vol gaudir de la natura i el folklore del país s’ha d’anar al parc de Skanse, també a Estocolm. Des de la capital també surten creuers de 4 o 6 dies de durada cap a Göteborg pel canal de Göta. A Göteborg es troba el parc Liseberg, un dels parcs d’atraccciones més antics del país. A l’estiu en el parc es fan balls i actuacions dels principals artistes del país. També es pot practicar golf en un dels 150 excel·lents camps que hi ha al país. Els esports aquàtics que es poden practicar són windsurfing, esquí aquàtic i pesca. El país té més de 96.000 llacs i una gran quantitat de rius on els visitants poden practicar aquest esport.

Pel que fa a les activitats nocturnes, a Estocolm es troben pubs, cafès, discoteques, cinemes i teatres. A l’estiu el Royal Ballet va a la capital, i també es realitzen diverses produccions de teatre i música.

TRANSPORTS

TRANSPORT AERI:
Els Aeroports Internacionals són l’Aeroport Internacional d’Estocolm, (STO), Arlanda, a 40 Km. al nord de la ciutat; Aeroport Internacional de Göteborg (GOT), Landvetter, a 25 Km. a l’est de la ciutat i Malmö (MMA), Sturup, a 31 Km. al sud-est de la ciutat. La companyia nacional és la Scandinavian Airlines System (S.A.S).

TRANSPORT MARÍTIM:
El vaixell és el mètode de transport més utilitzat en en Arxipèlag i en la zona dels canals. Scandinavian Seaways és la companyia de ferris que opera tot l’any des d’Harwich a Göteborg i des de Newcastle a Göteborg. També hi ha ferris que connecten Copenhaguen i Helsingor.

TRANSPORT FERROVIARI:
Per tot el país hi ha línies dels Ferrocarrils Estatals Suecs, SJ, des de les zones més septemtrionales fins a la ciutat noruega de Narvik. És convenient informar-se bé de les ofertes, descomptes i reduccions que existeixin, ja que aquest mètode de transport és car.

TRANSPORT EN AUTOCAR:
Les línies d’autobusos en les principals ciutats del país funcionen tot el dia, amb línies nocturnes específiques. La companyia és la SJ. Els autobusos són moderns i còmodes, però car. Tanmateix, per al turista, a través de l’Oficina de Turisme, sol haver ofertes especials que inclouen altres transports metropolitans.

XARXA VIÀRIA:
La xarxa de carreteres és molt bona amb més de 41.500 Km. Dos terços d’aquestes són privades.

CONDUCCIÓ:
A Suècia es condueix per la dreta.

A tenir molt en compte si es condueix:
En relació amb les infraccions de trànsit, és convenient tenir en compte que la policia sueca és especialment estricta en el control de l’excés de velocitat. Això arriba fins a l’extrem de que la policia pot obligar, en casos greus, o en què hi hagi sospita de que la persona pot abandonar Suècia sense pagar la multa, a fer-ho immediatament, sent possible abonar-la no només en corones sueques sinó també en una altra divisa. Experimentalment, en algunes parts del país, Estocolm inclòs, es pot pagar amb targeta de crèdit.

També convé tenir en compte que el caràcter molt estricte de les mesures de control de la conducció havent ingerit begudes alcohòliques (el màxim permès és el 0,2 per mil d’alcohol en sang, que ve a equivaler a mitjà got de vi o a una cervesa baixa en alcohol).
Aquestes autoritats són especialment intransigents amb les infraccions per aparcament incorrecte, cosa que pot donar lloc a que el cotxe sigui retirat per una grua, sent necessari per poder recuperar-ho el pagar les despeses del seu transport, a part de la corresponent multa.
Com peculiaritat de les regles d’aparcament a Suècia, cal assenyalar que no està permès aparcar a menys de 10 metres d’un pas zebra.
Cal assenyalar que els límits de velocitat en autopistes són inferiors als existents a Espanya no podent-se sobrepassar en cap cas els 110 kms. per hora. També és molt important respectar escrupolosament els límits de velocitat per proximitat d’escoles no podent-se sobrepassar en aquests casos els 30 kms. per hora.

PERMÍS DE CONDUCCIÓ:
S’ha de posseir el permís internacional de conduir o la llicència vàlida amb un mínim de dos anys.

COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació):
Es poden llogar cotxes en totes les ciutats del país. Les tarifes de cap de setmana són més barates.

TAXIS:
En els aeroports i en totes les ciutats del país s’encuntrar taxis.

CORRENT ELÈCTRIC
220 V. 50 Hz.

TELÈFONS
La xarxa de telèfons del país està connectada amb la internacional, per tant es poden fer trucades a l’estranger des de tots els telèfons públics, que admeten monedes i targetes.
Els telèfons mòbils espanyols es poden utilitzar a Suècia sempre que abans de sortir s’hagi demanat a la companyia telefònica autorització per realitzar trucades en itinerància.

PREFIX D’INTERNACIONAL:
009

PREFIX D’ESPANYA:
34 més el prefix de la província corresponent, més el nombre de l’abonat.

DEL SERVEI "ESPANYA DIRECTA" :
No hi ha.

MITJANS DE COMUNICACIÓ
Les províncies tenen els seus propis periòdics. Molts dels diaris estan finançats per partits polítics. Tots els diaris estan escrits en suec.

SEGURETAT CIUTADANA
Cal prendre les mesures mínimes de seguretat, però en general no tindrà cap tipus de problema.

REPRESENTACIÓ DIPLOMÀTICA ESPANYOLA

TIPUS:
Ambaixada

DIRECCIÓ CENTRAL:
Djurgårdsvägen, 21
LOCALITAT:
115 21 Stockholm
Codi postal: 10295 – 100 55 Stockholm
TELÈFON / FAX:
(07-46) 667 94 30 (8 línies)
Fax: 663 79 65
Secció Consular:
Telèfon: 667 94 30 (8 línies).
Fax: 662 67 45
OFICINA DE TURISME NACIONAL
DIRECCIÓ CENTRAL:
Visit Sweden
Box 90
ES – 881 22 Sollefteå, Suècia

IDIOMA D’ATENCIÓ:
Suec i anglès.

PRINCIPALS ZONES I CIUTATS D’INTERÈS TURÍSTIC

ESTOCOLM I LES ILLES:estocolmo-suecia
La capital del país, construïda sobre 14 illes, està coberta en una tercera part per aigua. Molls, ponts i rescloses uneixen les diferents parts de la ciutat. De tots els llocs interessants destaca Gambla Stan, la Ciutat Vella, situada sobre una illa, amb estrets carrers, restaurants, botigues típiques i galeries d’art. Aquí es troba el Palacio Real, un edifici d’inspiració barroca amb més de 600 habitacions i diversos museus interessants, entre ells el Museu d’Antiguitats, les cambres reals i el Tresor de les joies de la corona. També s’han de visitar l’Església de Riddarholm, amb les tombes dels reis de Suècia i l’Església Més gran, amb l’escultura de fusta de San Jorge i el drac. A les afores d’Estocolm es troba la residència actual dels reis, en el Palacio de Drottningholm, del segle XVII. En el palau es troba el Pavelló Xinès i el Teatre del Palacio amb òpera. Una altra visita obligada és Statshuset, l’Ajuntament, des de cuya torre es domina gran part d’Estocolm, el Palacio d’Ulriksdal, ubicat en un bell paratge al costat del mar i amb un meravellós parc i Kaknästornet, la construcció més alta d’Escandinàvia, fins al 1955, amb 155 metres. La torre es va construir el 1967 i és un terminal satelital i antena emissora de ràdio i televisió. Dalt de la torre es troba un restaurant des d’on s’aprecia una vista global de la ciutat. En la illa de Djurgarden destaca el Museu Vasa, orgull de la flota sueca i el millor de la ciutat. Al centre de la nau principal està el Vaixell Vasa, amb els seus aparellaments reconstruïts. A seu al voltant, i en cinc plantes diferents, hi ha exposicions que relaten la història de les escultures del vaixell, els combats navals, les condicions de navegació a vela, el salvament, la construcció del Vasa, etc. Una vegada cada hora es projecta la pel·lícula El vaixell Vasa, en la gran sala de projecció del museu. Aquesta pel·lícula ha estat traduïda a molts idiomes. En la planta baixa del museu està la secció anomenada l’Aventura del Vasa, on els visitants poden moure’s per dins el vaixell amb ajuda d’ordinadors multimèdies. També es pot intentar reconstruir el Vasa per augmentar la seva navegabilitat. En l’exposició anomenat El vaixell del rei, es projecten una sèrie de diapositives sobre els interrogatoris realitzats arran de la catàstrofe en 1628, dia de la inauguració del vaixell i també dia en què es va enfonsar, sense saber el motiu, morint entre 30 i 50 persones. En l’exposició Vaixells en Combat, es projecta en una pantalla esfèrica una pel·lícula sobre combats navals. Durant el dia es realitzen visites al vaixell amb guies especialitzats. En el museu també hi ha una botiga amb rèpliques d’objectes originals del Vasa, llibreria, história i records. També hi ha un restaurant. El Museu Medieval, on s’han recreat zones de l’Estocolm més antic, el Museu Nòrdic, que mostra com els suecs han viscut i treballat durant els últims 500 anys, el Museu de la Història, amb deu mil anys d’història sueca i una dedicació especial a l’època dels víkings, l’Skansen, el museu a l’aire lliure més antic del món, amb edificis suecs de gran antiguitat, parc zoològic i aquari i el Milles Garden, museu també a l’aire lliure, ubicat en la illa de Liding", amb les escultures de Carl Milles, són altres dels llocs que s’han de visitar.

Menjar a Estocolm:
Bakfickan. Jakobs Torg 10 Norrmalm 11523. Tel: 08 676 5809. Menjar suec. Bon servei. Bona qualitat a preus moderats.

Donin Gyldene Freden. Osterlånggatan 51 Gamla Stan 103 17. Tel: 08 10 90 46. Restaurant de luxe que atreu una clientela elegant des de 1722. Un “clàssic” suec. Car.
Hermans. Fjällgatan 23A Södermalm 11628. Tel: 08 643 9480. Vegetarià. Econòmic.
Li Bistrot de Wasahof. Dalagatan 46 Vasastaden 11324. Tel: 08 32 34. Menjar de peix. Estil suec. Preus mitjans.

Operakällaren. Karl XII’s torg Norrmalm. Tel: 08 676 5800. Francès de luxe. Menú que inclou caviar, pecat, llebre i tórtores. Reserva indispensable.
Pelikan. Blekingegatan 40 Södermalm 11662. Tel: 08 5560 9090. Bona menjada casolana. Tradicional suec. Preus mitjans.

Salzer Restaurant & Bar. John Ericssonsgatan 6 Kungsholmen. Tel: 08 650 3028. Menjar internacional i sueca. També plats vegetarians. Bon servei. Preus mitjans.

Stadshuskällaren. Stadshuset; Hantverkargatan 1 Kungsholmen. Tel: 08 506 322 00. Ambient escandinau en l’edifici de l’Ajuntament. Coma com si li haguessin concedit el Premi Nobel. Car.

Tranan. Karlbergsvägen 14 Vasastaden 113 27. Tel: 08 5272 8100. Antiga cerveseria. Sempre omplo amb gent local. Un dels millors restaurants senzills de la ciutat. Preus mitjans.

REPRESENTACIÓ ESPANYOLA
Ambaixada:
Codi Postal 10295,
100 55 Stockholm
Adreça:
Djurgårdsvägen, 21
115 21 Stockholm
Telèfon: 667 94 30 (8 línies).
Fax: 663 79 65
Secció Consular
Telèfon: 667 94 30 (8 línies).
Fax: 662 67 45

INFORMACIÓ TURÍSTICA A ESTOCOLM
Stockholm Visitors Board
Postal address
Box 16282
103 25 Stockholm
Adreça:
Drottninggatan 33
Telèfon +46 8 508 28 500
Fax +46 8 508 28 510

Centre Turístic:
Sverigehuset (Sweden House) – Stockholm Tourist Centri, Hamngatan 27

Informació Turística:
+46 8 508 28 508

TELÈFONS D’INTERÈS A ESTOCOLM
Emergències (Policia): +46 (0)8.401 00 00

LA COSTA OEST:
En aquesta zona es troba la ciutat de Göteborg, la segona ciutat més gran del país i el port més important. Aquí es troben les grans drassanes, des d’on surten per vaixell els principals productes d’exportació. En el carrer principal, Avenyn i en la Plaza Götaplatsen, es desenvolupa la vida comercial. En el carrer Avenyn es troba el Museu d’Art, el segon museu d’art més important del país, amb col·leccions dels segles XIX i XX. Compta amb pintures alemanyes, flamenques i italianes, encara que el centre de les col·leccions és d’autors suecs i noruecs. També Rembrandt, Van Gogh, Monet i Picasso estan aquí representats. A la ciutat destaquen, Kronhuset, l’edifici més antic de la ciutat, construït en 1643, i avui dia Museu de la ciutat, Gustav Adolfs Torg, una de les places més antigues, Fiskekörkan, església dedicada als pescadors i el Jardí Botànic, un dels més impressionants del món, amb més de 3.000 espècies de plantes alpines. El parc Slottsskogen compta amb un parc zoològic per a nens, un estany amb foques, fonts per a aus i un gabial. Durant l’estiu es succeeixen els esdeveniments, però és un lloc molt visitat durant tot l’any. Al centre de la ciutat es troba el Jardí d’ädgardsföreningen, amb el seu restaurat Palm House, construïda a l’estil del Palacio de Cristal de Londres. Un altre museu a destacar és el Museu Marítim, amb il·lustracions de la història marítima del país i el desenvolupamiento de la indústria pesquera.

Durant el litoral de la costa es troben infinitat de petites ciutats i pobles, barrejats amb les grans granges situades en les províncies d’Halland i Escania. Seguint cap al sud s’encuntra Halmstad, capital d’Halland, ciutat petita i pintoresca amb magnífiques platges. A Escania es troba Basteu, Ciutat de Vaixells. Allà es celebren uns campionats de tennis de gran importància dins i fora del país. Helsingborg, davant la ciutat danesa d’Helsingor, és un dels principals centres comercials d’Escania, després de Malmö, capital de la regió. En Malmö es pot veure la Lilla Torg, la plaça petita, amb carrers de pedra i boniques cases que daten del segle XVII. Malmö també és coneguda com la ciutat dels parcs. Es troben el parc de Kungsparken i el de Slottparken, uns dels parcs més bonics urbans del país. Al nord es troba el castell de la província de Malmöhus, fortalesa envoltada d’un fossat, és el castell renancentista més antic d’Escandinàvia. Des del centre de Malmö s’arriba en cinc minuts, viatjant en òmnibus, a la plaça Möllevangstorget, un món completament rendeixi dife-rente. Cada nacionalitat està aquí representada. En les botigues i mercats el visitant pot comprar productes provinentes de qualsevol part del món. En la zona oest també es troba la ciutat de Lund, una de les ciutats més boniques i ciutat universitària per excel·lència.

GOTLAND:
La més gran illa de Suècia, enmig del mar Bàltic és Gotland. La llegenda compte que la illa va ser descoberta per un home trucat Tjelvar. En aquesta època la illa estava embruixada, per la qual cosa durant el dia desapareixia sota el mar i apareixia només a la nit. Tjelvar va portar a la ciutat el foc i les truques, espantant a les bruixes i així la illa mai més va tornar a desaparèixer sota les aigües. Avui la illa es coneix com la Perla del Bàltic i és considerada com un exòtic lloc, carregat de llegendes mil·lenàries. Els víkings i els comerciants europeus medievals han deixat una rica història cultural en un paisatge realment bell, amb vastes platges amb fòssils i les peculiars agulles litorals coneguts com Raukar. L’única ciutat de Gotland és Visby, la ciutat de les roses i les ruïnes. A la ciutat, que està envoltada per unes muralles de 3,4 Km. de longitud, es poden apreciar encara els rastres de l’antiga Lliga Hanse Tica, amb cases de testera esgraonat, esglésies i convents. En els seus carrerons estrets hi ha roses i cafeteries. Durant la setmana medieval tota la ciutat es converteix en un gran escenari teatral.

LAPLAND:
En la regió de Lapland es troben els parcs nacionals de Sarek i Padjelanta. A qui els agradi el senderisme, en aquesta regió podrà fer la ruta de Kungsleden i pujar al Kebnekaise. Vorejant el sud de Lapland es troben les regions de Jämtland i Härjedalen amb una bonica vegetació i nombrosos rius.

SWEDISH LAKELAND:swedish-lakeland
Aquesta regió comprèn les nou províncies de Västergötland, Dalsland i Värmland a l’oest, Närke, Västmanland i Dalarna al nord i Östergötland, Södermanland i Uppland a l’est. Aquesta zona destaca pels seus vastos llacs, les seves esplanades i per ser un gran escenari natural. En les províncies de l’est es troba Vänern, el gran llac de Suècia. Al nord i aquest es troben els llacs de Vättern, Mälaren, Hjälmaren i Siljan. La regió és considerada una de les més importants i on viuen la major part dels suecs.

RUTA DELS VIDRES:
En la zona aquest del país es troben les principals fàbriques de cristalleria del país, un dels atractius de Suècia, obertes al públic, on es pot conèixer i veure l’elaboració de les cristalleries i comprar a preus més barats que en les botigues de les ciutats.

VIDA QUOTIDIANA
Els suecs, en comparació amb els habitants del sud d’Europa, són persones poques obertes i amb poc interès a relacionar-se fora del seu propi cercle d’amistats.

PROPINES:
En els restaurants, cafeteries, bars i taxis s’inclou un 10% de propina en les factures. Tot i així es recomana deixar alguna cosa més, sobretot en els restaurants, si s’està content amb el servei rebut.

MATERIAL FOTOGRÀFIC I DE VÍDEO:
Es recomana portar tot el material fotogràfic des d’Espanya, ja que a Suècia, malgrat que es pot trobar tot el que calgui, els preus són més elevats.

ILTRIDA VIATGES – ILTRIDA VIATGES BARCINO

viatgersonline.cat

Reserva assessorada a Iltrida Viatges / Iltrida Viatges Barcino | Instal·la icona d’iltridaonline i guanya un creuer

Deja una respuesta