CAPITAL
Bucarest.
BANDERA
Tres franges verticals de color blau, groc i vermell d’igual amplària i col·locades respectivament d’esquerra a dreta.
EXTENSIÓ
La seva extensió és de 91.699 milles2 que correspon a 237.500 Km2.
SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Romania aquesta situada al nord d’Ucraína , a l’est amb Moldàvia i el Mar Negre, a l’oest amb Hongria i Iugoslàvia i al sud amb Bulgària. Aquest país s’estén aproximadament 480 km. de nord a sud i 640 Km. d’est a oest.
La geografia de Romania té tres característiques bàsiques: en la part central les muntanyes es troben en forma d’arc, també trobem pujols i altiplans i les planicies en el sud i l’oest. Els boscos cobreixen més de la quarta part del país.
Romania està travessada per les cadenes muntanyenques dels Carpats, que es divideixen en Orientals, Meridionals i Occidentals, formant un cercle que envolta l’altiplà de Transilvania, delimitat al nord-oest per les muntanyes Apusení.
Al llarg de la frontera amb Iugoslàvia i Hongria, es desenvolupen planes on fan acte de presència nombrosos rius com el Munes i el Crisul, mentre que a l’est es troba la plana baixa de Panórica i més al sud, el Banato. En el curs final de Danubio s’estén la zona pantanosa de Dobredja, més coneguda com el Delta del Danubio.
POBLACIÓ
Té 22.270.000 habitants.
IDIOMA
Romanès (oficial). Molt més proper al llatí que altres idiomes romànics.
També es parla l’Hongarès i Alemany i cada vegada hi ha mes gent que parla l’anglès.
RÈGIM POLÍTIC
República.
PODER EXECUTIU :
Prefectura de l’Estat, Primer ministre.
Composició del Govern: Consell de Ministres designat pel primer ministre.
PODER LEGISLATIU :
Parlament Bicameral: Senat i la Cambra de diputats.
DIVISIÓ ADMINISTRATIVA :
Es divideix en 40 Districtes.
REPRESENTACIÓ A ESPANYA
Ambaixada
Av. Alfonso XIII, 157
Madrid 28016
Tel.: 91.350.44.36
Fax : 91.669.32.15
CIUTATS IMPORTANTS
Constança,és l’únic port romanès en el mar Negre; Brasov, destaca per la manufactura de teixits i productes químics i metàl·lics; Timisoara, és un important centre industrial; Lasi, destaca per ser una important ciutat comercial; Cluj-Napoca, centre comercial i industrial; Galati,destaca pel seu centre naval i metal·lúrgic; Craiova, centre tèxtil, elèctric i químic, i Ploiesti, centre de la indústria del petroli.
RELIGIÓ
RELIGIÓ :
Ortodoxos romanesos 87%.
ALTRES RELIGIONS QUE ES PRACTIQUEN:
Protestants 6,8%.
Catòlics romans 5,6%.
ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN RELACIÓ A la RELIGIÓ :
Guardar el degut respecte en els llocs de culte.
BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA
Romania va estar habitada per dacios i ilinios. A partir del segle VII aC, els grecs es van establir al llarg del Mar Negre, en el 105 aC van ser conquistats per l’Imperi Romano fins que en el 271 la legions romanes es van retirar. Entre els segles IV i X, Romania va ser envaïda per godos, ávaros, hunos, gépidos, eslaus, búlgars, i turcs. Els romanesos van sobreviure en petites comunitats, absorviendo la cultura eslava i d’altres grups.
A partir del segle X els hongaresos inicien la seva expansió per la regió de Transilvania tant al nord i a l’oest dels Carpats i ja, en el s. XII, el territori constituïa una autonomia. després de la devastació dels Tàrtars entre els anys 1241 i 1242, el rei Bela IV d’Hongria convida als alemanys a assentar-se en Transilvania , per prevenir futurs atacs.
A principis del s. XIV comencen a formar-se els principats autònoms de Moldàvia i Valaquia, que posteriorment serien obligats a reconèixer la sobiranía de Turquia. Una successió de caps nobles van resistir als Turcs, dels quals destaquen el Príncep Vlad Tepes i Esteban el Gran de Moldàvia que va edificar prop de 50 monestirs i va modelar la cultura moldava. Els segles XV i XVI, van ser una època d’or per a l’arquitectura i l’art.
L’autonomia de Romania va ser reconeguda al final de la guerra rus turca en 1829. Moldàvia i Valasquia van ser unificades sota el principat de A. Cuza. Carol I, que aliat amb Rússia, en la guerra contra Turquia, va aconseguir al Congrés de Berlín la independencía del país en 1877.
Al principi de la primera Guerra Mundial, en l’any 1916, entra en guerra al costat de Gran Bretanya, França i Rússia per prendre Transilvania.
En la postguerra Romania va formar part de la Societat de Nacions i es vió agitada pel moviment nacionalista de la Guàrdia d’Acer. A causa de la greu situació econòmica van sorgir corrents autoritaris.
En l’any 1940 va abdicar el rei Carol II i va pujar al poder el general Antonescu qui va reforçar la dictadura militar entrant en guerra al costat d’Alemanya, on va ser obligada a la rendició. Això va ocasionar que entrés a formar part del bloc Comunista.
En l’any 1946 les eleccions van donar la majoria al bloc comunista i en 1947 va ser proclamada República Popular, i es decideix per una política de major autonomia.
En l’any 1965 amb la pujada al poder de Ceausescu s’inicia un període de majors contactes amb Occident. Va mantenir una posició distant davant els esforços socialistes de vincular a Romania a les decisions del Pacte de Varsòvia o de Comecon.
En 1989, els moviments de protesta per la política contra les minories hongareses de Transilvania, van provocar una reacció a nivell nacional, obligant al president i a la seva família a abandonar la capital però van ser detinguts, jutjats i afusilados.
En 1990 el partit polític El Front de Salvació Nacional, puja al poder.
En 1991 s’aprueva , mitjançant referendum, la Constitució que institueix un règim semipresidencial.
DIES FESTIUS
1 i 2 de gener Any Nou.
6 de gener Reyes Mags.
1 de desembre Dia de la Unitat Nacional
25,26 i 27 desembre Nadal.
Setmana Santa, Dilluns de Pasqua.
DATES DESTACADES
Del 10 al 20 de Gener Festival Internacional de
teatre d’Aficionats Concòrdia Days in Starto .
23 d’Abril Festivitat de Sant Jordi.
Maig Festa dels Narcíss en
Vlahita i el Festival
Internacional de Jazz en
Brasov.
Principis Juny Festa de Sanziene, en
Borsa. En els pujols es
encenen focs i els
homes realitzen salts
sobre les fogueres para
conservar la salut.
Intervinguts- agost Hora de la Prislap, una
bell Festival folklòric en
la Muntanya Prislap.
ECONOMIA
En Recursos Naturals, Romania destaca pel petroleo (encara que estigui disminuint), estany, gas natural, carbó, mineral de ferro, sal.
Els Productes Agrícoles i Ramaders són el blat, el maiz, la remolatxa azucarera, el girasol, les patates, els raïms, la llet, els ous i la carn.
Les Principals Indústries existents a Romania són les minerals, l’estany, materials de construcció, metal·lúrgia, productes químics, indústries agroalimentàries, petroleo, producció i refí.
El percentatge de creixement industrial és del 3.3%
NIVELL DE VIDA
És un dels països més pobres de l’Europa Oriental.
PESOS I MESURES
Sistema metrico decimal
MONEDA
OFICIAL :
Lei.
Monedes de 500, 1 000 i 5 000 lei
Bitllets: 2.000, 5.000, 10.000, 50.000, 100.000 i 500.000
MONEDES D’ÚS TURÍSTIC HABITUALS :
El Dòlar Americà i l’Euro.
TARGETES DE CRÈDIT HABITUALMENT ACCEPTADES :
Es poden utilitzar targetes de crèdit en les agències de les línies aèries, alguns hotels i en pocs establiments comercials.
Les mes utilitzades són: America Express, Diner’s Club, JBC International, EuroMaster Card i VISA .
Hi ha caixers automàtics d’on es pot obtenir moneda local.
XECS DE VIATGERS :
L’ús de targetes de crèdit i de caixers automàtics no està molt generalitzat i la seva utilització no és sempre possible, per la qual cosa és recomanable que el turista pagui en efectiu.
CONTROL DE DIVISES A l’ENTRADA I DE MO-NEDA LOCAL A la SORTIDA :
No es permet l’exportació de moneda del país.
Les persones físiques poden entrar i sortir de Romania amb sumes en efectiu equivalents a 10.000 dòlars/persona/viatge, com a màxim. Les quantitats en efectiu i xecs de viatge que superin els 10.000 dòlars hauran de ser declarades en la duana i a petició dels funcionaris de duanes, hauran de ser dipositades. La quantitat dipositada es recull a la sortida o a l’ingrés, segons el cas, en el termini de 3 anys des de la data del dipòsit.
LLOCS DE CANVI :
Es pot canviar al tipus oficial en les entitats bancàries o en les agències de canvi legalment establertes. El tipus de canvi pot variar lleugerament entre unes agències i unes altres. Està prohibit canviar divises fora dels establiments autoritzats. Ha de prestar-se especial atenció als individus que aborden als estrangers al carrer oferint-los canvi més avantatjós; per regla general, es tracta de timadores organitzats que intenten robar a les seves víctimes.
CLIMA
Romania posseeix un clima continental amb estius càlids a l’interior i més suaus a les zones de la costa i en el Delta del Danubio. Els hiverns són perllongats amb abundants pluges i neu, especialment en els Montes Carpats. Per els qui viatgen a les platges del Mar Negre, la millor època és d’entre juny i setembre, mentre que la millor temporada per a la pràctica dels esports de neu és entre desembre i març. La primavera i la tardor es caracteritzen per les seves suaus temperatures
FENÒMENS METEOROLÒGICS MÉS DESTACABLES:
Elevada pluviosidad i a l’hivern pot haver-hi ones de fred.
HORARIS
DIFERÈNCIA HORÀRIA AMB ESPANYA :
Una hora més respecte a Espanya.
HORARIS DEL COMERÇ :
De dilluns a divendres de les 08;00 h. a les 18;00 h.
Dissabtes de les 08;00 h. a les 12:00/ 14:00h.
Algunes grans tendes tenen horaris més flexibles i tanquen sobre ls 20,00 hores. Existeixen oberts les 24 hores.
HORARIS DELS BANCS :
De dilluns a divendres de les 09;00 h. a les 12:00 h.
Dissabtes i diumenges tancats.
HORARIS DELS RESTAURANTS :
De les 11;30 h. a les 21;00/22;00 h.
Alguns deixen de servir des de les 14;00 h. a les 18;00 h., encara que si ofereixen plats freds.
HORARIS DELS MUSEUS NACIONALS :
La majoria obren de dimarts a diumenges de les 09;00 h. a les 18;00 h.
Alguns tanquen al migdia una hora i uns altres obren els dilluns.
DOCUMENTACIÓ
DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER L’EN-TRADA Al PAÍS (per a persones de nacionalitat espanyola exclusivament) :
DNI o passaport. L’entrada amb D.N.I. només permet una estada de 30 dies des de la data d’entrada, improrrogables.
A partir del 01 de gener de 2001, els nacionals d’Espanya i els altres Estats de la Unió Europea, no necessiten visat per entrar a Romania. L’entrada amb passaport permet una estada de 120 dies, des de la data d’entrada. Si es desitja perllongar aquesta estada, és necessari obtenir un permís de residència temporal en les condicions previstes en la Llei.
Segons quins països es vulguin visitar des de Romania serà necessari anar proveït del passaport.
LIMITACIONS A la IMPORTACIÓ I EXPOR-TACIÓN :
Lliure importació de:
200 cigarrets, o 250 grams de tabac.
Material esportiu
Càmera fotogràfica i de vídeo
0,5 litres de colònia.
Els objectes de gran valor com a joies i les divises que excedeixin la suma de 10.000 dòlars americans, han de declarar-se en el moment d’entrada.
Està prohibida la importació de moneda romanesa, armes explosius, narcòtics i material pornogràfic.
Està prohibida l’exportació d’objectes de valor cultural, històric o artístic.
INFORMACIÓ SANITÀRIA
VACUNES :
No és obligatòria cap vacunació per viatjar a Romania. No obstant això com a mesura preventiva, es recomanen les vacunes contra el tètanus, l’hepatitis i el tifus. En cas de ser mossegat per un gos seráindispensable procedir immediatament a la vacunació antirrábica.
FORMALITATS SANITÀRIES PARA L’ENTRA-DÓNA D’ALIMENTS, ANIMALS, I PLANTES :
Aquesta prohibit importar tota classe d’aliments, de productes animals, carn, llet o productes làctics.
Els gossos i gats han d’estar vacunats contra la ràbia i disposar d’un certificat que acrediti aquesta vacuna. La vacuna ha d’haver-se administrat entre 6 mesos i 30 dies abans de l’entrada al país.
ESTAT SANITARI GENERAL :
Encara que existeixen bons metges, les instal·lacions hospitalàries, els mitjans que disposen, així com les mesures d’higiene són deficients. Existeixen clíniques privades, encara que no hospitals, amb assistència ambulatoria que ofereixen millors condicions d’atenció i higiene.
NIVELL SANITARI DE L’AIGUA :
Es recomana beure aigua embotellada. L’aigua corrent, encara que teòricament potable, sol ser la principal via d’epidèmies tals com la meningitis, disenteria o còlera, que es propaguen en zones restringides del país i habitualment en època estival, hagut de tant a l’acumulació d’escombraries i residus com a la calor i a la proliferació d’insectes. No és aconsellable adquirir comestibles en llocs de carrer.
COBERTURA DE LA SEGURETAT SOCIAL ESPA-ÑOLA :
No existeix conveni de Seguretat Social entre Romania i Espanya. Es recomana subscriure una pòlissa d’assegurança mèdic de viatge ja que les despeses mèdiques poden arribar a ser molt elevats.
FARMÀCIES (Compra de medicaments):
Les farmàcies solen estar bé assortides de medicaments. Els seus horaris són els de el comerç normal. Existeix servei de guàrdia.
ARTICLES SANITARIS QUE ELS RECOMEN-DONEM ES PORTIN DES D’ESPANYA :
Es recomana portar amb si les medicines necessàries des d’Espanya i en cas de contratemps al país procurar ser traslladat al més aviat possible a Espanya.
ELS W.C. :
L’estat dels WC és excel·lent. Se sol cobrar una petita quantitat per al seu ús.
COMPRES
ARTESANIA DEL PAÍS :
Teixits típics, cristalleria, ceràmica, terrisseria, catifes, vestits folklòrics, talles de fusta, porcellana, plata, icones, estovalles, tovallons brodats i discos de música romanesa.
PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR:
El brandy de pruna, el Gerovital H3, els cosmètics Pellamar. Una de les compres imprescindibles són els vestits populars de Maramures, Oas, Cucovina, Muscel, Arges, Òlt, Sibiu, Valcea, Gorj, Mehedeti,… a pesar que varien d’un lloc a un altre, conserven la forma del tall i els motius antics datats del Temps de Dacia Félix, d’inspiració Traco-ilírica.
També poden adquirir els cèlebres abrics curts d’hivern anomenats guba, echos de llana i brodats amb vellut negre en el coll i les butxaques, o un dels davantals, zadie, que les dones solen portar damunt de la camisa.
Tovalloles, cortines, coixins, cobertors brodats o catifes de llana teixida i creades per harmonitzar amb el mobiliari de l’habitatge.
Les catifes romaneses es caracteritzen per la finura del seu treball, les trobem amb motius ornamentals com l’arbre de la vida a la Regió de Moldàvia, els complicats motius geomètrics a la Regió de Banat, entre les catifes més famoses i benvolgudes es troben les de la Regió d’Olteria que presenten una ornamentació exuberant amb motius florals i animals estilitzats o bién amb ecenas i moments de la vida quotidiana en combinacions de blanc, vermell i blau.
PRINCIPALS ZONES DE COMPRA :
Trobem tendes lliures d’impostos en els aeroports internacionals.
Les areas recomanades per a les compres són les del centre de zones residencials de les ciutats.
També es poden trobar molts productes d’artesania en mercats i petites tendes municipals.
PREU FIX O "REGATEIG" :
Preu fix. Si té algun dubte en els preus es pot escriure el preu que ens agradaria pagar per l’article i arribar a un acord.
NIVELL DE PREUS :
Més baix que l’espanyol.
GASTRONOMIA
PLATS TÍPICS :
Brou o sopa de verdures: ortigues, acederón, armuelle, dent de lleó, bolets, ficaria, ceba i all.
Botifarra: carn picada de porc, arròs, ceba i condiments.
Morcillón: budells de porc farcides de trossos de cap, llengua, cor, carn picada, all, pebre, sal i fiambre de gelatina.
Pilaf: arròs a la turca, és molt semblat a la paella.
La Musaca: carn picada, rodanxes d’albergínies, patata i carbassó.
Ous a la romanesa: ous cuits en aigua o fregits, esquitxats amb ceba daurada i acompanyats de mamaliga ( polenta a força de farina de maiz que substitueix ala pa).
Tochitura: carn de porc magra amb riñon i fetges trossejats i fregits en llard, va venir, pebre i all.
Calls: menudencia i potes de vedella, pastanaga, ceba, api, all i pebre, tot ben cuit, acompanyat i amanit amb rovell d’ou, yogurt o crema de llet.
Brou Transilvano: preparat amb mongetes verdes, triturado de cansalada blanca trossejada, ceba verda, tomàquet i fulles de julivert, tot això agriado amb sèrum.
Col a la cluj: capes de col esmicolades, alternades amb carn picada i ruixat amb crema de llet.
Guisat a l’haiduc : a força de col i naps, farciments de carn, arròs i pebre.
Tomàquets farcits d’albergínies.
Sopa de llegums: com patates, remolatxa, coliflor, col, porro, barrejades amb beixamel.
Budín de Banat: plat de tallarines acompanyat amb crema de llet, panses i vainilla.
Baclava: dolç oriental a força de mel i de nous.
Jalvá: espècie de torró a l’estil oriental.
Rajat: dolç gelatinoso de fruites.
GASTRONOMIA INTERNACIONAL :
La trobarem en tots els bons restaurants.
FRUITES AUTÒCTONES :
Raïms, pomes, síndries, codony, mores, entre uns altres.
BEGUDES :
La beguda més important a Romania és el vi. Trobem els vins de Cotnari, fomados en vinyers d’antigues espècies autòctones, entre uns altres també destaquen els vins de Tamaiosa Romanesca, Francusa o Feteasca Alba i els de els vinyers Bucium, d’Aligoté , Riesling i Mscat Ottonel.
La" tuica", una espècie de tequila feta de prunes es beu en moltes ocasions com a aperitiu
La cervesa a Romania és molt econòmica i a més de les marques nacionals es pot trobar cervesa importada d’Hongria.
El cafè romanès se serveix molt dolç i els tes es preparen a l’estil rus.
DIVERSIONS
El país ofereix una àmplia gamma de possibilidades per a totes les despeses, edats i tipus de butxaques.
Per als amants de la platja trobem la costa del mar negre on podem gaudir del sol, de l’aigua i practicar qualsevol esport aquàtic, com el bussejo, windsurging, surf o esquí aquàtic.
Trobem centres turístics amb xalets de luxe com el Neptum i Olimp, però també centres destinats a l’acampada lliure com Júpiter, Cap Aurora, Venus o Saturn.
També es poden realitzar activitats hivernals, devido al fet que durant els mesos d’hivern es pot viatjar a meravelloses pistes d’esquí com la de Poiana Brasov, que compta amb tot l’indespensable, amb excel·lents pistes de diferents nivells. Podem trobar altres centres com Sinaia, Predeal, Busteni que ofereix un centre d’alpinisme a l’estiu, Durau, Paltinis, Vatra Dornei que explica a més amb una estació balneoclimática, Semenic, Stana de Val i Borsa que és el lloc on es localitza el primer trampolí romanès de salts d’esquí amb 90m. La temporada de neu s’estén de desembre a març.
La gran mayoria de centres d’esquí durant l’estiu es transformin en bells paratges per realitzar caminades i trekking. Romania també compta amb nombroses senderes senyalitzades i zones d’acampada. Romania té Parcs Nacionals o Reserves Naturals amb més de 75.000 hectareas protegides, on es pot admirar la fauna autòctona com els voltors de barba, cérvols, gamuzas, marmotas, senglars, linxs i óssos.
Si prefereixen els entorns naturals, no es quedi sense gaudir del meravellós Delta del Danubio, una gran zona humida amb més de 300 espècies d’aus i una variada fauna marítima. Es pot navegar entre els seus nombrosos canals, llacs, illes de canyes, boscos tropicals,…
També es poden practicar esports de risc i d’aventura, ja que existeixen més d’11.000 coves per als amants de l’espeleologia, senderes per pujols i boscos per als afeccionats a la bicicleta tot terreny, i navegar en Kayac per nombrosos rius, llacs o pel Delta del Danubio. El més aconsellable és portar l’equip propi.
Pels quals volen gaudir de la tranquil·litat gens com els Spa o Balnearis Romanesos. Tots els balnearis proposen cures naturals com la fisioteràpia, acupuntura, essència de plantes o medicines especialitzades com el Gerovital H3 o el Pell Estimar, d’origen romanès. Entre els Spas de Muntanya es troba el Ball Herculane i Ball Félix a 8Km. d’Oradea, en els Carpats trobem Covansa, coneguda per les seves 1.000 fonts d’aigua carbogaseosa i el Ball Tusnad enmig de cinc llacs d’on s’extreu un fang terapeutico.
I en fosquejar ens trobem amb bars, discoteques i cafeterias on es reune tothom per delectar-se amb música i ambients acojedores.
TRANSPORTS
TRANSPORT AERI :
Romania compta amb 17 aeroports nacionals, quatre d’ells amb categoria d’aeroport internacional, Otopeni, Barcasa, Timisora i Constança.
El transport aereo s’ha vist molt descurat a Romania en els últims anys, amb reduccions tant en el nombre d’aeronaus per al transport de persones i mercaderies, com en el nombre de passatgers i mercaderies transportades
Taron, (línies Aèries Romaneses), manté tres vols setmanals directes des de Madrid i Barcelona a Bucarest. També es pot volar diàriament amb escala a les principals capitals europees.
TRANSPORT MARÍTIM :
La infraestructura portuària Romanesa està instal·lada al llarg del curs del Danubio, compta amb sis ports i està unit per un canal amb el port de Constança i el Mar Negre.
Les connexions de transport marítim amb el nostre país solen fer escala en algun port israelià, Atenes o ports turcs.
La durada del transport és d’unes dues setmanes.
TRANSPORT FERROVIARI :
L’empresa nacional de ferrocarrils CFR (Cailor Ferate Romane) compta amb una extensa xarxa de més d’11,000 Km. de vies. Existeixen dos tipus de trens: els locals i els expressos. Aquests últims amb un suplement del 50 % sobre el valor del bitllet, mentre que la primera classe és un 40% més cara que la segona. Els trens expressos compten amb cotxe menjador. És convenient fer les reserves amb anticipació i cerciorar-se dels horaris, sobretot si es van a fer connexions.
TRANSPORT EN AUTOCAR :
Els autobusos a Romania són nombrosos encara que, en ocasions, en algunes zones rurals, pot donar-se el cas que existeixi tan sols una sortida diària. Si es pensa utilitzar aquest servei o és l’únic mitjà de transport per accedir a la nostra destinació, és recomanable adquirir el bitllet amb anticipació i presentar-se amb temps suficient abans de la sortida de l’autobús. Els bitllets poden adquirir-se en Kioscos situats en les proximitats de les estacions. Les principals estacions d’autobusos (autogara) a Bucarest es troben en 164 Soseaua Alexandriei, 1 Ion Ionescu de la Brad Blvd.;1 Piata Garii Filarest; 221 Soseaua Chitilei; 141 Pacii Blvd i 3 Garii Obor Blvd.
XARXA VIÀRIA :
La infraestructura viària romanesa presenta la densitat de carreteres més baixa d’Europa central. Existeix un pla de Govern per a la seva modernització Malgrat això i al fet que molts camins poden trobar-se en mal estat, és possible arribar a gairebé tots els llocs.
CONDUCCIÓ :
Es condueix per la dreta. És obligatori l’ús de cinturó, inclusivament pels passatgers de la part del darrere. Prohibit conduir després d’haver ingerit alcohol. És aconsellable conduir amb precaució, sobretot a la zona de muntanyes durant la temporada de pluges. El límit de velocitat a les zones urbanes és de 60 Km. per hora i de 80 Km. en les carreteres. El Real Automòbil de Romania disposa d’un telèfon per a emergències (12-345).
PERMÍS DE CONDUCCIÓ :
Serveix el permís espanyol.
COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació) :
En molts hotels s’ofereix el servei de lloguer de cotxes, pagabel aen dies o en Quilòmetres. També existeix la possibilitat de llogar un cotxe amb xofer, perquè els preus són molt atrayentes.
Algunes de les signatures de lloguer de cotxes són:
ONT Carpati SA Bucarest , Bd. Gen. Magheru 7,
tel:6145160,fax:3122594; Intercontinental
Bucharest, Bd. Balcescu 4, tel:6140400,
Fax:3120486
També és possible llogar cotxes amb conductor, per quilòmetres recorreguts o bé, per kilometraje il·limitat.
Quant a les estacions de servei no són molt nombroses pel que és recomanable viatjar sempre amb el tanc ple.
TAXIS :
Existeixen taxis estatals, propietat del govern i taxis privats. Ambdós disposen de taxímetro i en cas contrari és necessario pactar el preu abans d’iniciar el trajecte.
Tel. 9461/9466, 9631, 9422, 9481
També existeixen els anomenats maxi-taxi que són furgonetes amb itineraris fixos i amb un preu més econòmic que un taxi normal.
CORRENT ELÈCTRIC
220 volts i 50 Hz. Endoll de dos forats
TELÈFONS
La xarxa telefònica està totalment automatitzada. Es poden utilitzar cabines públiques convenientment senyalitzades per a aquesta fi, també es pot cridar des de restaurants i hotels.
Els telèfons mòbils espanyols es poden utilitzar a Romania sempre que abans de sortir s’hagi demanat a la companyia telefònica autorització per realitzar trucades en itinerància.
PREFIX D’INTERNACIONAL :
00.Per cridar a través d’operadora marcar el 971
PREFIX D’ESPANYA :
34 més el prefix de la província ometent el 9, més el nombre de l’abonat.
NUMERO DEL SERVEI "ESPANYA DIRECTE" :
(ROMTELECOM) 021 800 3434
MITJANS DE COMUNICACIÓ
Els dos periòdics mes importants de Romania són l’Adevarul i el Ziua, també es publiquen l’Everimentul Zilei i el Nine O’clock en Inglés.
Les emissores de ràdio més importants són: Radio Sibiu, Ràdio Sonic 68.7, Ràdio Hit 94.9, Ràdio Romantic 101.7,..
Entre les diferents cadenes de televisió trobem Antena 1, HBO Romania, Pro TV, Tele 7ABC.
SEGURETAT CIUTADANA
En general, Romania és un país segur. No obstant això, cal prendre certes precaucions per evitar els furts, generalment sense violència, dels quals solen ser objecte els turistes. És convenient no perdre de vista les bosses i carteres quan es passeja pel carrer i, sobretot, en els mitjans de transport públics. Tampoc s’han de deixar objectes a la vista a l’interior dels cotxes. Els vehicles de gamma alta solen ser objecte de robatori. També cal estar previngut contra els falsos policies que solen atracar als estrangers sota pretext d’una operació il·legal de canvi de divisa. La víctima és abordada per un individu que li ofereix canviar diners al carrer i, de seguida, s’apropen altres individus que es fan passar per policies que requereixen a la víctima perquè els mostri la seva documentació i la seva cartera, moment que aprofita per sostreure diners en efectiu o targetes de crèdit.
DROGUES: El tràfic, la tinença i el consum de drogues, està castigat amb penes de fins a 25 anys de presó,
REPRESENTACIÓ DIPLOMÀTICA ESPANYOLA
TIPUS :
Ambaixada.
ADREÇA :
Str. Tirana, 1
LOCALITAT :
Bucarest 71274
TELÈFON / FAX :
00(40)21-9190
Fax: 00(40)21-2307626
OFICINA DE TURISME NACIONAL
La pàgina web de l’Oficina Nacional de Turisme de Romania és: www.rumaniatour.com.
L’Oficina de Turisme de Romania a Espanya la trobem en:
Oficina de Turisme de Romania
C/Alcántara No. 49-51 28006 Madrid
Tel. 91.4014268 Fax 4027183
E-mail:oficina@rumaniatour.com
A les principals ciutats es poden trobar oficines d’informació turística, informar-se a l’hotel.
PRINCIPALS ZONES I CIUTATS D’INTERÈS TURÍSTIC
BUCAREST.
Fundada en les planicies, entre els vessants dels Carpats i el Danubio, Bucarest va ser la capital de Valaquia durant el regnat de Vlad Tepes. Cridada la Ciutat dels Parcs i Bulevards o la "Petita París de l’Est" en els anys 30, és una ciutat agradable, alegre i acollidora. De totes maneres el seu urbanisme és una mica contradictori, amb un fals centre rebentat i barris satèl·lits de formigó aixecats a tot córrer. El nom de Bucarest deriva segons alguns de Bucur, que significa alegre. Per a uns altres, no obstant això, prové d’un pastor local famós en el seu temps. El que la història explica és que la ciutat va ser fundada pel príncep Vlad Tepes, més conegut com Drácula, qui va fundar la ciutat en 1459.
TRANSPORT A BUCAREST
El transport públic a les ciutats és molt eficient. A Bucarest trobarà autobusos, tramvies i trolebuses amb un preu únic per trajecte sense dependre de la distància. Generalment comencen a funcionar a les 5.00 del matí fins a les 23.00 h. La majoria de les línies s’anuncien amb nombres pel que és necessari preguntar prèviament sobre el recorregut. Els bitllets es poden adquirir en els quioscs i en els estancs i es validen en el moment d’abordar. El Metre de Bucarest accepta monedes que s’insereixen en els torniquets.
Existeixen taxis estatals, propietat del govern i taxis privats. Ambdós disposen de taxímetro i en cas contrari és necessari pactar el preu abans d’iniciar el trajecte.
El lloc més important és el Bulevard Calea Victoriei, que va des del riu Daubovita, prop del Parc Cismigiu fins a la Piatia Victoriei, on es creuen diverses avingudes.
Si comencem pel centre, en la Piata Revolutiei, trobem l’edifici del Comitè Central del Partit Comunista, d’on Ceausescu va llançar el seu últim discurs dictatorial. Molt a prop es troba l’Ateneul Roman de l’any 1888 i seu dels principals concerts i la Biblioteca Central Universitària en una construcció d’estlo neoclàssic i amb estupendes mostres d’art.
Més al nord estan situats el Museu de Ceràmica i el Muzeul Colectilor d’Art, que exhibeix excel·lents col·leccions d’art, especialment del s.XIX.
No pot oblidar-se el Palau de la República, encara que les seves obres d’art van sofrir danys ocasionats pels enfrontaments, es pot visitar una part del museu de belles arts situat al costat de l’Església Cretulescu del s.XVIII.
Continuant cap al sud per Calea Victoriei s’arriba al Museu d’Història que posseeix una esplèndida col·lecció d’or, plata i pedres precioses; molt a prop es troba l’Església Savropoleos datada de 1724, una de les més típiques de l’estil Brancoveanu amb meravelloses icones i també el Vell Palau de la Cort, un dels racons més romàntics de la ciutat. A un costat està situada l’Església del Príncep Mercea, que és el temple més antic dela ciutat, està datat de 1546.
Avançant pel Boulevard Unirri trobem la casa de la República, és el segon edifici més gran del món i també l’Església del patriarcat amb quatre campanars i construïda en l’any 1656.
Al nord de Bucarest començant en la Piata Victoriei es troba la seu del Govern de Romania, un edifici de 1938, des d’aquí es pot anar al Museu del Llogaret situat al Parc Herastrau prop de l’Arc del Triomf. El museu és a l’aire lliure i conté prop de 300 mostres a grandària real de l’arquitectura dels llogarets del país, com a cases de fusta, graners, quadres inclusivament Iglesias de Mapanures, aquí es pot adquirir artesanies i vestits tradicionals.
També es recomana visitar el Palau de Primavera, els Jardins Botànics de Bucarest el Museu de la História Romanesa i el Mercat de les Puces de Talcioc que s’instal·la tots els diumenges a la vora del riu Pambovita.
VOLTANTS DE BUCAREST.
Bucarest es troba envoltada de nombrosos llacs. Algunes de les excursions i visites més usuals són les següents:
Snagov. Situat 34 quilòmetres al nord de Bucarest, és un de llocs preferits pels de la capital, sobretot pel seu llac i per la petita illa on es troba el Monestir Snagov. El primer monestir va ser construït al segle XI i en l’any de 1456 el príncep Vlade Tepes (Conde Drácula) va construir una sèrie de fortificacions i una presó. En l’altre extrem es troba el Palacio Snagov de principis de segle d’estil renaixentista.
Palacio Mogosoaia. Carretera 1 A, km 20
Construït al segle XVIII, aquesta residència estiuenca pertanyia al Príncep Brancoveanu, qui va adaptar els estils arquitectònics del renaixement i barroc als gustos romanesos. A l’interior està el Museu d’Art Bracován, amb escultures, manuscrits i objectes de principis del segle XVIII.
Buftea. Carretera 1 A, km 26
Localitat amb una petita platja i el Palacio Stirbei, residència d’estiu del príncep Babu Stirbei.
Monestir de Caldarusani. Carretera 1, km 40
El príncep Basessin va fundar en l’any de 1683 un preciós monestir que s’ha enriquit recentment amb les primeres obres del pintor Nicalae Grigorescu.
Potlogi. Carretera A 1, km 45
En aquesta localitat es pot visitar el palau i l’església construïts per Brancoveanu.
Monestir de Cernica. Carretera 3, km 17
Envoltat d’un bosc, al sud de Bucarest, un lloc que sempre ha atret a pintors i artistes. El conjunt està format per l’església de Sant Nicolás, l’església de Sant Jordi i el Museu d’Art Sacre.
DOBRUDJA.
Aquesta regió es troba entre el Riu Danubio i la Costa del Mar Negre. És la ciutat més antiga de Romania i va ser fundada pels mercaders grecs en l’any 647 aC. En l’actualitat constitueix el centre d’activitat Turística del país.
CONSTANTA.
És el principal port de Romania i la porta d’entrada a les costes del Mar Negre.
Una de les principals atraccions de la ciutat és el Museu Arqueològic, amb excel·lents peces de diversos períodes. Molt prop d’aquí, es pot contemplar un delicat mosaic romà, situat en el mateix lloc on es va trobar en 1959. També es poden visitar la Mesquita de 1919, la Catedral Ortodoxa de 1885, el Monumneto Saligny, el Museu d’Art Folklòric on es poden admirar les millors obres de pintura romanesa sobre el cristall, el Museu d’Història Naval i la Galeria d’Art.
MAMAIA.
Està situada al nord de Constanta, entre el Mar Negre i el Llac Siutghiol i és coneguda com "La Perla del Litoral Romanès". A causa de la poca profunditat de les seves aigües, és un dels millors llocs perquè els nens aprenguin a nedar. Compta amb hotels, centres de jocs, espectacles, restaurants, casinos, i tot l’indispensable per practicar esports aquàtics. Una de les excursions més interessants és la que creua el llac cap a la Illa Ovidiu, on es troba un restaurant amb el millor del menjar del març
EFORIE NORD I EFORIE SUD.
Eforie nord, va ser un dels primers Balnearis de la Costa Romanesa de 1829 i constitueix en l’actualitat un dels llocs més sol·licitats per a tractaments de fang fred o calent, dels banys de plantes o dels massatges. Les platges del Llac Belonia ressalten per la suau temperatura de les seves aigües.
Eforie sud es caracteritza per estar situada entre una rica vegetació i és la millor estació per als tractaments de fang a la vora del Llac Techirighiol.
MANGALIA.
Aquesta situada a 48 Km al sud de Constanta, molt prop de la frontera amb Bulgària. En ella podem trobar restes arqueològiques del s. VI d.C com les ruïnes de la Basílica Paleo-Cristiana. També destaquen el Museu Arqueològic Callatis, la Casa de la Cultura amb un gran mural i la Mesquita del Sultan Esmahan, de 1460.
Compta amb un centre de cura a través de banys en aigües minerals, mesotermales o tractaments de fang, eficaços per a les afeccions reumàticas i ginecológicas.
EL DELTA DEL DANUBIO
Està declarat Reserva de la Biosfera, és un dels paradisos de Romania. Es troba una gran vairedad de flora i fauna, amb més de 250 espècies d’aus i nombroses espècies de peixos com els esturions, lucios, percas o carpes.
La zona es pot recórrer en tranquil·les llanxes o en ràpides barques.
TULCEA.
És na ciutat moderna i industrial, amb atractius com el Monument a la Independència, el Museu Historico, la Mesquita Azizie de 1863, l’Acuarium i el Museu d’Història Natural amb una mostra de la fauna del Delta del Danubio.
IASI.
En la Piata Uririi s’aixeca l’estàtua del Príncep Alexandru Ioan que va ser el fundador de la Romania Moderna, molt a prop es troba el Museu de la Unió.
En aquesta ciutat es poden trobar impressionants esglésies com la Catedral Metropilitana de Moldàvia de 1886 amb 4 torres i un interior sobrecojedor, o l’església de les 3 Jerarquies de 1639 amb les tombes d’importants prínceps. La visiat al Palau de Cultura, d’estil neogòtic és imprescindible. Al capdavant s’aixeca l’Església de Sant Nicolae Domensch, el temple més antic de la ciutat de 1492 i la Casa Dosoftei.
També es pot visitar el Jardí Botànic, el més gran de Romania, el Parc Copou, la Universitat d’estil neoclàssic i el Museu Literari Casa Pogor, una mansió de 1851 on es ret homenatge als artistes romanesos.
BUCOVINA.
Les esglésies i monestirs pintats són la principal atracció, especialment pels seus frescs de vius colors, que generalment representen escenes de la bliblia i altres temes en forma d’historietes.
SUCEAVA.
En aquesta ciutat es pot trobar l’Hanul Domnesc, que és una casa del s. XVI i seu del Museu Etnogràfic, el Museu Històric, on es mostren obres de l’era comunista i el Monestir de Sfintu Ion cel Nou del s. XVI.
TRANSILVANIA.
S’encuetra en la part central del país envoltada pels Montes Carpats. És la regió més pintoresca de les tres províncies de Romania i es distingeix per les seves verdes valls, pels seus rierols, per les seves altes esglésies de fusta, pels seus impressionants castells i per ser la terra del Príncep Vlad Tepes, el temut Drácula.
BRASOV.
És una ciutat medieval edificada en els vessants de verds pujols enel centre de Transilvania.
Aquí podem visitar el Museu d’Història, l’Església Negra del s. XIV, la Porta Schei de l’antiga Muralla, el Museu de la Primera Escola Romanesa, amb icones i pintures sobre cristall i la Ruïnes de la Ciutadella del s. XV.
Des de Brasov es pot accedir al Castell de Bran, que forma part dels denomidados "trajectes Drácula". Aquest Castell majestuós se situa a la part alta d’una penya i acull el Museu d’Art Feudal amb interessants col·leccions de mobles, armes i armadures.
SIBIU.
És una bonica població amb carrers empedradas i cases pintades en colors pastissos. Aquí es troba el Museu de Tecnologia Popular, a l’aire lliure en el centre d’un bosc, el Museu d’Art Brudenthal, la més vella i fina galeria d’art romanesa, la Catedral Catòlica del s.XVIII, l’Església Evangèlica d’estil gòtic del s. XIV, així com realitzar tranquils passejos per les muralles de la ciutat.
LA REGIÓ DE MARAMURES.
S’estén al nord-oest de Transilvania i és una de les zones més riques en tradicions i costums.
La ciutat principal és Sighetu Marmatiei, famosa pels seus vestits tradicionals, els seus mercats de carrer i el seu animat ambient. Des d’aquí es pot accedir a l’Estació de muntanya de Borsa i als llogarets de Bogdan Voda i Rozaviea.
En aquesta regió també destaca la ciutat de Baia Mare on es troba l’Església de Fusta més alta de la regió.
ORADEA.
És la capital de la Regió de Crisana i la que millor conserva la majestuosidad de l’antic imperi. Els llocs d’interès es concentren a les Places d’Unirii i Republicii. Destaquen l’Església Ortodoxa, coneguda com l’Església de la Lluna, el Teatre Estatal d’estil neoclàssic, la Catedral Catòlica, el Palau Episcopal i el Passatge Cànon, amb arcs del s. XVIII.
VIDA QUOTIDIANA
En general els romanesos són gent hospitalària, que sap del sofriment i de la solidaritat, raó per la qual solen fer amistats de forma molt ràpida. El seu tímid somriure és tan sols la punta de l’iceberg d’una profunda alegria.
EN ELS BARS :
Els preus són raonables i l’atmosfera dels bars, restaurants i clubs de nit molt acollidora, moltes vegades alegrada pels ritmes de la música gitana.
PROPINES :
Les propines, no són obligatòries, no obstant això s’aquesta imposant ús d’una propina no menor al 10% en restaurants.
TABAC :
S’expèn tabac nacional i americà.
MATERIAL FOTOGRÀFIC I DE VÍDEO:
És convenient viatjar amb suficients rotllos de pel·lícula, sobretot si s’utilitzen diapositives, ja que en algunes zones és dificil aconseguir material.
Els preus són molt similars als de la resta d’Europa.
A TENIR EN COMPTE :
Diversos mapes de carreteres faciliten el viatge per Romania.
TELÈFONS D’EMERGÈNCIA
Policia: 955
Emergències i ambulàncies: 981
Bombers: 958