CAPITAL
Ciutat de Guatemala
(Guatemala City)
BANDERA
Tres franges verticals, les dels extrems de color blau i la del centre de color blanc. En el centre hi ha un ocell, el quetzal, au nacional del país, de colors vermell, verd i groc, sobre un pergamí. L’ocell està envoltat de branques de fulles verdes. De les branques penja una cinta de color blau.
El símbol nacional guatemalenc és el quetzal, un au de plomatge verd i carmesí que es troba en vies d’extinció, a causa de la tala d’arbres que està arrasant la selva de Centreamèrica i a la caça furtiva.
EXTENSIÓ
108.899 Km2.
MAPA I SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Guatemala està banyada per dos oceans, l’Atlàntic al nord i el Pacífic al sud. Al nord i a l’oest té fronteres amb Mèxic i Belize, i per l’est amb El Salvador i Hondures. La costa del Pacífic és llarga, mentre que la de l’Atlántico és més petita, tancada per un llarg braç a l’est, formant així l’àmplia Badia d’Amatique. La geografia de Guatemala és bàsicament muntanyenca, a excepció de la zona nord, on es troba una zona baixa i selvática coneguda com El Petén, abundant en fustes precioses, arbres productors de xiclet i petroli. Hi ha dos sistemes muntanyencs, el sistema de la Serra Mare, per Niquihuil en Sant Marcos i el sistema dels Cuchu-matanes per Huehuetenango. El primer amb 260 Km. corre paral·lel al Pacífic, formant el planell central, seient de les ciutats de Guatemala, Antiga, Sololá, Santa Creu del Quiche i Chimaltenango, entre unes altres. Guatemala és potser la zona de major concentració volcànica de tota Amèrica. El país compta amb nombrosos volcans, més de 30, entre els quals es troba el Tajumulco, amb 4.220 mts., sent el més elevat del país. Al país també existeixen diversos rius, entre ells el riu Paz, que marca els límits fronterers amb El Salvador i els rius Suchiate i Usumacinta que marquen la frontera amb Mèxic. També existeixen llacs, molts dels quals són d’origen volcànic, entre els quals destaca l’Atitlan .
Gràcies a la seva ubicació i geografia, Guatemala és un veritable paradís de nombroses espècies de flora i fauna. A les terres calentes i al llarg dels rius existeix una selva verda on predominen les ceibas i les caobes. A les zones menys humides hi ha arbres de zapote, la chinchona o l’arbre del pa. A les terres altes es troben boscos d’alzines i coníferes.
Entre les diferents espècies d’aus destaquem els picots, tucanes, guanes, lloros, llaures i el poc, una au zambullidora única al món i en vies d’extinció. L’au nacional és el quetzal, de llargues plomes en la cua i de colors que varien segons es refracti la llum. També existeixen jagures, cocodrils i serps verinoses com la del coral i variants tropicals de la cascavell. Destaquen a més, guajolotes, flamencs, felinos, ocelotes, pumes, cérvols, iguanas, tortugues marines, serps, armadillos, óssos formiguers, tapires, pecaríes i una infinitat d’insectes.
POBLACIÓ
13.900.000 habitants.
ÈTNIES :
56% mestissos, 44% descendents de mayas
Gairebé la meitat de la població pertany a 21 grups d’indígenes descendents dels mayas. La resta és d’origen europeu, sobretot d’Espanya i en la seva major part, mestissos, barreja d’espanyols i indígenes.
IDIOMA
L’idioma oficial és l’espanyol.
ALTRES IDIOMES:
El garífuna i 21 llengües mayas. A més, l’anglès, l’alemany i el francès es parlen en les principals destinacions turístiques.
RÈGIM POLÍTIC
Guatemala és una República Democràtica i Independent, amb un poder Executiu que ho exerceix el President de la República, triat pel vot popular i un Govern, un poder Legislatiu i un poder Judicial. A efectes administratius, el país compta amb 22 departaments, que al seu torn, es divideixen en municipis. En les últimes eleccions va sortir vencedor Alfonso Portillo.
REPRESENTACIÓ A ESPANYA
Ambaixada
Rafael Salgado, 3
MADRID 28036
Tel.: 91/344.03.47
Fax : 91/458.78.94
CIUTATS IMPORTANTS
Ciutat de Guatemala, Antiga, Chichicastenango, Quetzaltenango, Huehuetenango, Esquipulas, Copán (Hondures), Saint Lucia Cotzumalguapa, Ciutat Flores, Tikal, Uaxactún.
RELIGIÓ
RELIGIÓ :
65% Catòlics.
25% Protestants (Evangelistes).
10% Costumistes.
BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA
Els mayas van desenvolupar una civilització localitzada als territoris del sud-est de Mèxic, en la Península de Yucatán, Guatemala i l’oest d’Hondures i El Salvador. Considerada com una de les civilitzacions més avançades de l’Amèrica precolombina, els mayas van ser grans artistes intel·lectuals que van dominar les matemàtiques. La seva estructura social era molt tancada i s’articulava en autonomies governades per sacerdots. Els mayas van mantenir relacions estretes amb Teotihuacán i Muntanya Albán, comerciant amb productes com la sal, ja que en aquells temps Yucatán era el primer productor d’aquest mineral. Va ser la civilització més important del continent americà.
Els seus inicis es remunten a més de 4.000 anys. En el Període Preclásico Primerenc, de l’any 2000 al 800 aJC, s’estableixen poblats dedicats a la pesca i a una agricultura de primitius cultius. En aquest temps apareixen les típiques cases de sostre de palla. En el Període Preclásico Mitjà, de l’any 800 al 300 aJC, es funden assentaments importants com Tikal, s’estableixen les principals rutes comercials i apareixen les primeres manifestacio- nes primitives del que seria la gran cultura maya. En el Període Preclásico Tardà, de l’any 300 aJC al 250 de nostra era, proliferen les construccions de piràmides i temples, sobre els quals s’anirien superposant els construïts per la descendència. En el Període Clàssic Primerenc, de l’any 250 al 600, els teotihuacanos envaeixen als mayas conquistant-los i imposant les seves lleis. No obstant això, la cultura maya aconsegueix absorbir-los. A aquesta etapa la hi coneix com la cultura Esperanza on es troben elements propis de les cultures del centre de Mèxic. És també en aquesta època quan ciutats com Tikal, Copán o Kaminaljuyú arriben a la seva el seu apogeu i quan es desenvolupa un elaborat calendari. Apareixen, d’altra banda, els deixants amb glifos i la ceràmica policromada canvia les seves formes i dibuixos. En el Període Clàssic Tardà de l’any 600 al 900, la cultura maya aconsegueix la cúspide del seu desenvolupament. En aquest temps es regien per autonomies i cada regnat era independent dels altres. Al final d’aquest període, en la Península de Yucatán té inici la civilització de Chichén Itzá i Uxmal, imposant-se sobre les altres paulatinament. En el Període Posclásico Primerenc, de l’any 900 al 1200 és quan s’inicia l’estrany declivi. És el moment en el qual els toltecas inicien la seva expansió introduint a Quetzalcóatl que apareix sota la forma del déu Kukulkán en la cultura maya. Finalment, en el Període Posclásico Tardà, de l’any 1200 al 1530, es desenvolupa la cultura dels mayas itzaes, els qui funden la ciutat de Mayapán, destruïda posteriorment pels xiú d’Uxmal. A l’arribada dels espanyols, només quedaven vestigis de la cultura maya. No obstant això, els Itzá es van resistir a la conquesta per més de 170 anys, fins que Martín d’Ursúa els va sotmetre en 1697. En l’any 1542 el país s’organitza sota la Capitania General, que incloïa les províncies d’Hondures, Nicaragua, Guatemala i Costa Rica. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, l’església va concentrar gran part del poder polític. A Guatemala s’estableix el primer arzobispado de Centreamèrica en l’any 1742. A principis del segle XIX se succeeixen una sèrie de motins i enfrontaments que desembocaran en la proclamació d’independència, el 15 de setembre de 1821, encara que al gener de 1822 Guatemala va ser annexionada per Mèxic. L’1 de juliol de 1823 el país va obtenir la seva completa independència i el 21 de març de 1847 es va establir oficialment com a república. Des de l’any 1831 fins a l’actualitat, s’han succeït diferents dictadures sota la forma de governs liberals i conservadors. Al segle XX, en la dècada dels anys seixanta i setanta, fa la seva aparició la guerrilla, tant d’extrema dreta com d’esquerra, que s’enfronten durant diversos anys. En els anys vuitanta es van succeir cops d’estat per part dels militars, els qui van instaurar una política de repressió i injustícia. És necessari assenyalar que un dels elements que han caracteritzat a la història contemporània de Guatemala han estat els continus enfrontaments entre les dues ideologies predominants al país, els liberals i els conservadors. Aquestes lluites que provenen del segle XVII, tan sols han aconseguit que el país retardi sempre la seva oportunitat per viure en pau i iniciar un desenvolupament social just.
El 14 de gener de 2000, Guatemala va estrenar Govern, encapçalat pel president conservador Alfonso Portillo, que va guanyar les eleccions en proclamar que si ell podia defensar-se a si mateix també podria defensar al seu poble. La seva principal promesa electoral va ser la reorganització de les forces armades.
DIES FESTIUS
1 de gener Any Nou.
Març o abril Setmana Santa.
1 de maig Dia del Treball.
30 de juny Dia de l’Exèrcit.
15 d’agost Ntra. Sra. de l’Asunción.
15 de setembre Dia de la Independència.
20 d’octubre Dia de la Revolució.
1 de novembre Dia de Tots els Santos.
8 de desembre Verge de la Immaculada Concepción.
25 de desembre Nadal.
DATES DESTACADES
La Setmana Santa és una de les festivitats que major fervor desperta, a Guatemala, en la qual destaquen les procesiónes que es desenvolupen en Antiga. El Rabin Ajau, d’origen maya (qeqchi), se celebra del 21 al 26 de juliol a la zona de Verapaces i mereix especial atenció l’espectacle que s’ofereix en Cobán. Altres festes del calendari guatemalenc són el Dia de la Independència, que es commemora al setembre amb caràcter nacional, el Dia de Tots els Santos, i la de Sant Tomás, del 13 al 21 de desembre en Chichicastenango.
Festes locals:
25 de juliol Festes d’Antiga.
26 de juliol Festes de Chimaltenango.
15 de setembre Festes de Quetzaltenengo.
4 d’octubre Festes de Panajachel.
25 de desembre Festa Popular de Livingstone.
ECONOMIA
El cafè és la base principal de l’economia. Altres productes bàsics en l’agricultura són: cotó, cacao, blat de moro, frijoles, bananes, canya de sucre, vegetals, flors i fruites. L’exportació de caps de bestiar i carns també ocupa un lloc destacat. El turisme durant els últims anys, ha arribat a exercir un paper cada vegada més important dins de l’economia del país, sent actualment la segona font de divises. A més dels seus famosos tèxtils i ceràmiques, a Guatemala s’han desenvolupat, entre unes altres, les indústries d’assemblatge d’articles electrònics, mobles i productes enllaunats. La indústria petroliera està en auge.
NIVELL DE VIDA
Similar a l’espanyol.
PESOS I MESURES
Sistema mètric decimal.
MONEDA
OFICIAL :
El Quetzal, que són 100 centaus.
Monedes d’1, 5, 10, 25 i 50 centaus i d’1 quetzal.
Bitllets d’1, 5, 10, 20, 50 i 100 quetzales.
Encara que la moneda nacional és el Quetzal, és possible pagar en dòlars en pràcticament qualsevol lloc.
MONEDES D’ÚS TURÍSTIC HABITUALS :
La més acceptada és la moneda nord-americana.
Encara que alguns bancs locals han començat a acceptar euros, segueixen existint dificultats per al seu canvi per moneda local, per la qual cosa es recomana viatjar amb dòlars.
TARGETES DE CRÈDIT HABITUALMENT ACCEPTADES :
La majoria de les targetes de crèdit són acceptades a les grans ciutats, com Visa, Mastercard, American Express i Diners Club.
XECS DE VIATGERS :
Visa i Mastercard.
CONTROL DE DIVISES A l’ENTRADA I DE MO-NEDA LOCAL A la SORTIDA :
No existeix cap limitació a l’entrada ni a la compra de divises.
LLOCS DE CANVI :
Es pot canviar la moneda als bancs i als hotels. A Guatemala també existeix el mercat lliure de divises, trobarà nombrosos cambistas per tots llocs.
CLIMA
La zona costanera del Pacífic posseeix un clima tropical càlid, amb temperatures entorn dels 38ºC. L’elevada humitat, aparentment constant, disminueix durant l’època seca. A les terres altes, les nits són summament fredes; durant l’estació plujosa, el clima és humit i fresc; i, en l’estació seca (d’octubre a maig), temperat i agradable, a diferència del clima abrasador que suporta la resta del país de desembre a abril. En El Petén, el clima torna de calorós i humit a calorós i sec.
HORARIS
DIFERÈNCIA HORÀRIA AMB ESPANYA :
Guatemala està 8 hores per davant en els mesos d’estiu i 7 hores en els mesos d’hivern.
HORARIS DEL COMERÇ :
El comerç obre de dilluns a dissabte de les 09:00 h. a les 13:00 h. i de les 15:00 h. a les 17:00 h.
HORARIS DELS BANCS :
De les 09:00 h. a les 15:00 h. de dilluns a divendres. Els dissabtes també obren alguns bancs, en horaris especials.
HORARIS DELS RESTAURANTS :
En general els restaurants obren de 09:00 h. a les 15:00 h. i de les 18:00 h. a les 22:00 h.
Pot haver-hi variacions segons l’establiment.
HORARIS DELS MUSEUS NACIONALS :
Els museus en l’Antiga Guatemala, Chichicastenanto, El Petén i Quetzaltenango, obren de dimarts a diumenge de les 09:00 h. a les 15:00 h. La majoria dels museus en Ciutat de Guatemala obren de dilluns a divendres de les 09:00 h. a les 16:00 h., però uns altres ho fan de dilluns a dissabte de les 09:00 h. a les 15:30 h. Alguns canvien el seu horari els caps de setmana.
DOCUMENTACIÓ
DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER L’EN-TRADA Al PAÍS (per a persones de nacionalitat espanyola exclusivament) :
Passaport vigent. Les autoritats guatemalenques no exigeixen un termini mínim de vigència del passaport per permetre l’entrada al país. No obstant això, en el cas que desitgin visitar altres països de la zona com Mèxic i Nicaragua que exigeixen un termini mínim de vigència del passaport de sis mesos, els recomanem vivament que el seu passaport tingui un termini de vigència adequat (1 any), ja que l’Ambaixada espanyola només podrà renovar o estendre als no residents el seu passaport per un termini màxim de tres mesos, la qual cosa els faria impossible la seva entrada en aquests països.
– En entrar a Guatemala verifiqui que les autoritats de Migració estampen un segell d’entrada en el seu passaport ja que, en el cas de no comptar amb aquest segell, li serà imposada una multa per permetre-li abandonar el país.
L’entrada a Guatemala no està subjecta a cap pagament, per la qual cosa no ha d’accedir-se a les exigències d’alguns funcionaris que sol·liciten petites quantitats de diners per estampar els passaports. En cas de robatori o pèrdua del passaport l’interessat haurà de presentar la denúncia corresponent en la Fiscalia d’Atenció Permanent. 7º Av., 11-20 (Zona-1). Telèfons 22-20-39-08//15. Telèfon d’Informació del Ministeri Públic 1570. sol·licitar el seu nou passaport en la secció consular de l’Ambaixada, i amb aquests documents presentar-se en la Direcció general de Migració (4ª Calli 4-37, zona 9, telef. 23.60.85.40, horari d’atenció al públic de 8:00 a 4:30 p. m.) perquè tornin a estampar-li el segell d’entrada sense cost algun.
No és necessari el visat per a una estada per motiu de turisme inferior als 90 dies. Existeix la possibilitat de prorrogar aquesta estada (Departament d’Estrangeria, Edifici de l’Inguat , 7ª Av., 1-17, zona 4, Tel. 23.61.84.76/77/78 -Horari de 8 a 13 hores-).
DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA A la SORTIDA :
Cap tràmit especial per als turistes l’estada dels quals no superi els 90 dies, excepte l’exigència que en el passaport consti el segell d’entrada.
TAXES D’ENTRADA / SORTIDA :
Cal pagar una taxa en els vols internacionals.
LIMITACIONS A la IMPORTACIÓ I EXPOR-TACIÓN :
Importació:
Les persones majors de 18 anys poden importar 80 cigars, 99 gr. de tabac, 1 litre i mitjà de beguda alcohòlica i 2 ampolles de perfum.
Exportació:
Les persones majors de 18 anys poden exportar 80 cigars, 99 gr. de tabac, 1 litre i mitjà d’alcohol i 2 ampolles de perfum per persona.
INFORMACIÓ SANITÀRIA
VACUNES :
Vacunes: No existeix cap vacuna obligatòria. No obstant això, es recomana a aquelles persones que pensin romandre al país de forma perllongada o que vagin a desplaçar-se a l’interior per llocs no visitats habitualment pel turisme, que es vacunin de tètanus, hepatitis A i B, febre tifoidea i febre groga. Així mateix, es recorda que a les regions tropicals (àrea de Peten, manglars,…) existeix el risc de contreure malària, per la qual cosa es recomana prendre antipalúdicos en cas d’estades perllongades en aquestes zones.
FORMALITATS SANITÀRIES PARA L’ENTRA-DÓNA D’ALIMENTS, ANIMALS, I PLANTES :
Els animals de companyia hauran d’anar acompanyats d’un certificat veterinari de bona salut i un certificat contra la ràbia emès en el lloc d’origen. La vacuna contra la ràbia ha d’inocular-se en menys d’un any i, com a més tard, dos mesos abans de l’arribada.
L’ingrés d’embotits i formatge (encara que estiguin envasats al buit) està terminantment prohibit. Es poden introduir fins a 5 quilos de productes enllaunats, no cárnicos. També es poden ingressar fins a 5 litres de licor i 500 grams de tabac per persona.
ESTAT SANITARI GENERAL :
Les condicions sanitàries són bones tant a la capital com a les zones eminentment turístiques. A l’interior, resulten precàries, existint un important risc de contreure infeccions, especialment de l’aparell digestiu. L’atenció sanitària a la capital és bona, existint un nombre elevat d’hospitals i d’especialistes qualificats. L’interior, per contra, s’hagi desabastit existint zones en les quals l’atenció mèdica és inexistent.
Les principals poblacions disposen de, almenys, un hospital on es poden realitzar cures d’urgència.
Centre Mèdic, 6a. Avinguda, 3-47, Zona 10, a la capital.
Creu Vermella, en 3a. carrer 8-40, Zona 1, també a la capital.
DROGUES: Els tipus de condemnes que s’imposen per tràfic i consum de drogues en aquest país varia segons la quantitat confiscada. Igual o inferior a un gram(sigui cocaina o marihuana), la pena mínima és de dues a tres anys.
En el cas que les quantitats aprehendidas siguin majors, les penes van des de cinc anys de presó d’ara endavant, depenent de les circumstàncies agreujants o atenuants, sent l’ingrés a la presó automàtic des del primer moment.
NIVELL SANITARI DE L’AIGUA :
Es recomana vivament no beure aigua directament de la xarxa, prendre aigua embotellada o bullida prèviament i extremar les precaucions amb les verdures i les fruites rentades, els gelats i els glaçons. Eviti consumir els productes que ofereixen els venedors ambulants.
COBERTURA DE LA SEGURETAT SOCIAL ESPA-ÑOLA :
No hi ha cap tipus.
Es recomana la contractació d’un segur de viatge. Informi’s en la seva agència de viatges. És imprescindible cerciorar-se que el segur metge cobreix les despeses sanitàries a l’estranger, doncs és comú que els hospitals i metges exigeixin el pagament en efectiu per endavant, si no existeix el respatller d’una companyia asseguradora i les despeses mèdiques solen ser, per als estrangers, molt onerosos. Dita segura metge ha d’incloure també la repatriació per a casos d’urgència.
FARMÀCIES (Compra de medicaments):
A Guatemala existeixen un bon nombre de farmàcies, sobretot en les principals poblacions. Les farmàcies de guàrdia s’indiquen en l’aparador de cadascuna d’elles, igual que a Espanya.
ARTICLES SANITARIS QUE ELS RECOMEN-DONEM ES PORTIN DES D’ESPANYA :
Es recomana portar els medicaments d’ús personal des d’Espanya. També s’aconsella portar una farmaciola amb analgésicos, antisèptics, antidiarréticos, antibiòtics, locions calmants contra picades o al·lèrgies i repel·lents per a insectes.
ELS W.C. :
Es recomana utilitzar els de els hotels, restaurants i tendes grans.
COMPRES
ARTESANIA DEL PAÍS :
Guatemala és el lloc ideal per adquirir excel·lents teixits, de totes maneres i colors. També són típiques la talles de fusta, sobretot les màscares i les talles de la zona del Petén. En terrisseria destaquen les peces de fang cuites i decorades amb motius florals i les reproduccions de peces precolombinas. Altres productes que trobarà són cistelles, instruments musicals, treballs realitzats en metall, joies, llibres i il·lustracions sobre la cultura maya, figures de fruites elaborades amb molles de pa i articles i figures religioses.
PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR :
Teixits, talles de fusta, terrisseria, llibres i il·lustracions sobre la cultura maya.
PRINCIPALS ZONES DE COMPRA :
Es pot comprar als mercats tradicionals com el qual se celebra els dijous i els diumenges en Chichicastenango. Un altre lloc és el Mercat Central, a la capital. També hi ha tendes i centres comercials.
PREU FIX O "REGATEIG" :
Als mercats i tendes s’ha de regatejar.
NIVELL DE PREUS :
Els preus són elevats.
GASTRONOMIA
La cuina guatemalenca és molt semblada a la mexicana, a diferència que s’utilitzen més el frijol i el blat de moro i molt menys el picante. Els ingredients bàsics són la carn, el formatge, les truites de blat de moro o de farina de blat, l’alvocat, l’arròs i moltes espècies. Entre els plats més freqüents es troben els filetes de cap de bestiar o bistecs, pollastre rostit o preparat amb alguna salsa, costelles de porc, picadillo a força de carn mòlta amb verdures, hamburgueses, salchichas, frijoles amb arròs i a les zones costaneres, els peixos. En molts llocs se serveix el “menjar corregut”, igual que el “menú del dia” a Espanya. Consisteix en un primer plat que sol ser sopa o arròs, seguit del plat principal acompanyat d’amanida, truites de blat de moro, aigua fresca de fruites i cafè. No ha de deixar de provar els dolços típics del país.
GASTRONOMIA INTERNACIONAL :
Es poden trobar restaurants de menjar xinès, mexicana, espanyola i francesa.
FRUITES AUTÒCTONES :
Dátiles, coco, taronja, papaya, guayaba, figa, llima, mànec, pinya, plàtan i raïm.
BEGUDES :
Es pot trobar aigua fresca preparada a força de llimona, taronja o papaya i batuts. Les cerveses nacionles són la Gall i la Cabro, però també es pot trobar cervesa d’importació. En alguns llocs, la cervesa se serveix a temperatura ambienti, per la qual cosa aconsellem preguntar abans de prendre-la. Els vins nacionals no són molt recomanables i els de importació són bastant cars. El rom i l’aguardiente són begudes molt consumides al país. El Botrán i l’Aguardiente Cérvol són forts i de gran qualitat, mentre que el rom Centenari Zacapa és més suau.
DIVERSIONS
Guatemala ofereix sobretot una variada oferta per al turisme d’aventura. Es pot practicar trekking en les diferents reserves naturals com la del Biòtop del Quetzal Mario Dary Rivera, en Livingstone. També es poden realitzar ascensions a alguns volcans com el Volcà Pacaya, als voltants del Llac d’Atitlan . Per a emocions fortes es pot practicar canotaje per alguns dels ràpids, com els de el Riu Cahabón. També es pot realitzar un passeig amb barca pel Riu Dolç, des de Livingstone cap al Llac Izábal. En el Llac d’Atitlan , els amants de la pesca trobaran en les seves aigües una gran varietat de peixos, a més de poder nedar, bussejar, esquiar i practicar vés-la. Les costes del Pacífic són ideals per practicar surf i windsurf, a causa de l’excel·lent onatge de la zona. Per els qui agradin de les caminades, podran fer passejos des de Panajachel als pobles propers. En Antiga, es poden llogar cavalls i cavalcar pels voltants. En les Reserves Naturals i a la zona del Petén, es poden observar els diferents tipus d’aus que es troben a Guatemala. També es poden visitar les zones arqueològiques del país. Igualment es poden practicar esports com el tennis, el golf, el voleibol, el futbol i l’esquaix.
Quant a la vida nocturna, en Ciutat de Guatemala i en algunes poblacions, es troben bars i night clubs. Els restaurants ofereixen música en directe.
TRANSPORTS
TRANSPORT AERI :
L’Aeroport Internacional es troba a 15 minuts, amb cotxe, del centre de Ciutat de Guatemala. Guatemala està connectada per via aèria amb les principals ciutats.
La línia aèria nacional és l’Aviateca . American Airlines i Iberia ofereixen vols diaris a Guatemala. Altres companyies que ofereixen vols al país són Continental, United Airlines, Grup Taca, Delta, KLM, Mexicana, Lacsa, Copa i Aerocaribe.
TRANSPORT MARÍTIM :
En Port Barris, des del moll principal, salpen els vaixells que es dirigeixen a Livingstone. El trajecte dura aproximadament 1 hora i mitja i si vol anar assegut es recomana arribar amb suficient antelació.
TRANSPORT EN FERROCARRIL :
Hi ha trajectes diaris des del Pacífic i les costes del Carib cap a Ciutat de Guatemala i Port Barris. Des del país surten trens amb destinació a Mèxic passant per Mazatenango.
TRANSPORT EN AUTOCAR :
El servei públic és deficient, no obstant això, existeixen companyies que ofereixen vehicles més còmodes que comuniquen les principals ciutats. No existeix una terminal d’autobusos, sinó que cada empresa compta amb la seva pròpia oficina i els seus punts de partida. A la capital els autobusos es troben a la Zona 4, però de totes maneres, es poden prendre en qualsevol punt. Les companyies turístiques ofereixen minibuses turístics que cobreixen les rutes principals, Antiga, Panajachel i Chichicastenango. El servei d’autocar acaba a les 22:30 h., hora en què comencen a funcionar els “ruleteros” per les principals avingudes.
XARXA VIÀRIA :
El tràfic a la capital és una mica carregat, no obstant això, la conducció per la majoria de les carreteres del país és tranquil·la perquè no hi ha gairebé tràfic. És aconsellable conduir de dia i evitar les hores nocturnes per desplaçar-se.
CONDUCCIÓ :
Es condueix per la dreta.
L’estat de les principals carreteres és bo, sent recomanable l’ús de vehicles 4×4 en les altres carreteres. No obstant això, no es respecten en absolut les normes de circulació pel que es recomana extremin la precaució si condueixen. En cas de sofrir un accident de trànsit, posi’s en contacte immediatament amb l’Ambaixada i amb la Policia Nacional Civil per prevenir eventuals reaccions dels afectats i d’aquelles persones que puguin congregar-se en el lloc dels fets. Quan com a conseqüència de l’accident algú resulta lesionat tots els conductors involucrats són detinguts per la Policia fins que un Jutge determina la responsabilitat de cadascú.
Extremin les precaucions a les platges ja que en poques d’elles existeixen vigilants i els corrents són molt forts.
PERMÍS DE CONDUCCIÓ :
El permís de conduir espanyol és vàlid pel mateix termini pel qual tingui autoritzada la seva estada al país (turistes, 90 dies sense necessitat de visat).
COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació) :
Les principals signatures internacionals de lloguer de cotxes tenen oficines al país. En general els preus són alts. Per llogar un cotxe s’ha de ser major de 25 anys, tenir passaport i una targeta de crèdit.
TAXIS :
A Guatemala el servei de taxi és molt car, en comparació d’altres regions de Centreamèrica. Els taxis no porten taxímetro, per la qual cosa és aconsellable pactar el preu amb el conductor abans d’iniciar el recorregut.
CORRENT ELÈCTRIC
110 Volts. 60 Hz.
TIPUS D’ENDOLL UTILITZAT :
TELÈFONS
Es pot cridar des de les oficines de Guatel, que es troben per tot el país. Les trucades de llargues distàncies des de les cabines telefòniques, només es poden fer de cobrament a destinació. També poden fer-se cridades des de l’hotel, també de cobrament a destinació, amb un petit càrrec. Aquesta última forma no és recomanable, ja que li costarà gairebé el doble.
Els telèfons mòbils espanyols poden utilitzar-se a Guatemala sempre que comptin amb el tipus de banda utilitzat a Amèrica (diferent de l’europeu) i que abans de sortir d’Espanya s’hagi sol·licitat a la companyia telefònica autorització per realitzar trucades en itinerància.
PREFIX INTERNACIONAL :
00.
PREFIX D’ESPANYA :
34 més el nombre de l’abonat.
NUMERO DEL SERVEI "ESPANYA DIRECTE" :
99 99 034
MITJANS DE COMUNICACIÓ
Els periòdics que es troben al país són El Gràfic, Premsa Lliure, Segle Vint-i-u, Diari Centre America i L’Hora.
SEGURETAT CIUTADANA
A pesar que, després de la signatura dels Acords de Pau al desembre de 1996, els riscos derivats d’un conflicte armat han desaparegut, encara persisteixen els problemes provocats per la cultura de la violència que ha viscut el país durant els últims 40 anys. En efecte, existeix un important nombre d’armes descontroladas, la qual cosa unit a la situació d’inestabilitat política, econòmica i social, provoca un clima de delinqüència violenta de certa consideració.
Zona de risc (han de ser evitades).
A la Capital s’han d’evitar les zones 2, 3, 4, 5, 6, 7, 17 i 18 i molt especialment, les colònies "El Gallito" i "La Ruedita" a la zona 3 i "La Llimonada" en Zona 5, límit amb la Zona 1, per ser centres habituals de distribució de drogues i altament perillosos. Així mateix, han d’evitar-se totes les petites poblacions situades als voltants de la capital. Fora de la capital, s’ha d’evitar anar a les zones que no estan catalogades com a turístiques, així com desplaçar-se fora de les rutes principals de comunicació.
Cal tenir molt especial precaució en utilitzar la denominada Ruta a l’Atlántico, carretera que uneix Guatemala amb Port Barris, sobretot entre els Kms. 30 a 100, on s’han registrat assalts per part de violents grups criminals que utilitzen de vegades roba militar.
Zona de risc mitjà.
Totes les zones turístiques del país, així com les zones residencials de la capital (zones 9, 10, 13, 14 i 15). A aquelles persones que desitgin visitar el centre històric de la ciutat, a la zona 1, se’ls recomana transitar únicament entre la 5ª i la 8ª Av., on es troben els principals monuments, evitant circular per la resta de l’àrea. Per visitar la ciutat d’Antiga, un de les principals destinacions turístiques del país, ha d’utilitzar-se sempre la carretera principal que uneix Guatemala cabdal amb aquesta ciutat, evitant rutes secundàries properes a Antiga.
D’altra banda, es recomana adoptar les següents precaucions en tot lloc, incluídos els enclavaments turístics :
Viatjar i desplaçar-se preferiblement en grup.
No viatjar mai de nit
No utilitzar mitjans de transport públics col·lectius, ni a la capital ni a l’interior, hagut de tant a l’alt nombre de robatoris que es produeixen en els mateixos, com per la conducció temerària i imprudent dels seus pilots.
Assegurar-se que el taxi porta taxímetro. En cas contrari, pacti prèviament una tarifa raonable. A la Capital es recomana la utilització de "taxis grocs" (Tefno. 23.32.15.15) Tots disposen de taxímetros i en cas d’emergència la localització del mateix és per GPS i, finalment, són més barats que la resta.
No desplaçar-se amb equips de fotografia o vídeo, o objectes de valor a la vista. – No portar el mòbil a la vista.
No realitzar acampada lliure.
Guardar documentació (passaports i bitllets d’avió) així com els efectes de valor en algun lloc segur. Existeix la possibilitat de dipositar tals objectes en l’Ambaixada. Portin amb si una fotocòpia del passaport a l’efecte d’identificació. El Consolat li pot facilitar una fotocòpia compulsada del passaport. L’original, bitllets d’avió i altres documents importants poden quedar dipositats com a "Dipòsit Consular". A la sortida del país haurà de passar novament a recollir-los.
Tractar d’allotjar-se en hostalatges utilitzats per viatgers estrangers. A la capital es recomana allotjar-se en algun dels hotels de les zones 10, 12, 13, 14 i 15. Existeix la possibilitat que la policia de turisme acompanyi a grups de turistes en alguns recorreguts sempre que se sol·liciti amb 4 dies d’antelació :
Per a l’ascensió al volcà Pacaya dirigir-se a la comissaria d’Escuintla : 78.88.02.54 – 78.88.11.20 i 78.89.19.65.
Per a l’ascensió al volcà d’Aigua, al volcà de Foc i al Monument del Turó de la Creu, dirigir-se a la comissaria d’Antiga : 78.32.22.71 i 78.32.22.65
REPRESENTACIÓ DIPLOMÀTICA ESPANYOLA
TIPUS :
Ambaixada i Consolat.
ADREÇA :
6ª. Calli 6-48, Zona 9.
LOCALITAT :
Ciutat de Guatemala.
TELÈFON / FAX :
2379 35 31 i 2379 35 303322456
Fax: 2379 35 33
L’horari d’atenció al públic en el Consolat d’Espanya a Guatemala, és de 09´00 a 14´00 hores.
OFICINA DE TURISME NACIONAL
ADREÇA CENTRAL :
7a. Avinguda 1-17. Centre Cívic, Zona 4.
LOCALITAT :
Ciutat de Guatemala.
TELÈFON / FAX :
2-311333
IDIOMA D’ATENCIÓ :
Español i Inglés.
PRINCIPALS ZONES I CIUTATS D’INTERÈS TURÍSTIC
LA CAPITAL I ELS SEUS VOLTANTS :
Ciutat de Guatemala, és la ciutat més gran de tota Centreamèrica i és la capital del país. El seu nom significa “lloc entre arbres” en l’antiga llengua cachiquel.
S’estén per un planell amb grans barrancs, envoltada de valls. Com en totes les ciutats del país, s’ha imposat un estricte sistema quadriculat en el seu traçat: les avingudes discorren de nord a sud; els carrers, d’est a oest. La capital ha estat dividida en quinze zones, cadascuna amb el seu propi sistema en damero.
Són escassos els edificis colonials que es conserven en ella i, més que un focus d’atracció per al turisme, les visites a la capital guatemalenca es deuen principalment al fet que és el centre administratiu i de transports.
La Plaça Major, coneguda com a Parc Central és un bon exemple de la típica planificació d’una plaça colonial. Cap a l’est es troba la Catedral Metropolitana de finals del segle XVIII. En la part del darrere es localitza el Mercat Central, poblat de llocs que venen artesania per als turistes, la visita val la pena per tenir una idea dels articles que podrà trobar a l’interior del país. Davant de la catedral es troba el Parc Centenari, el parc de la ciutat, on la gent va a passejar pels seus jardins. Al nord de la Plaça Major es troba el Palau Nacional, una reconstrucció de l’antic palau de l’any 1925. Destaquen els seus frescs, així com els treballs en fusta i els gravats en pedra. La visita es realitza amb un guia gratuït. Cap al sud de la ciutat es troba el Museu Popol Vuh on podrà admirar nombroses peces com a terrisseria, màscares, etc. dels mayas. Seguint per l’Av. Reforma, cap al sud es troba el Museu Nacional d’Arqueologia i Etnologia, una construcció d’estil mossàrab, que val la pena visitar. Al capdavant es troba el Museu Nacional d’Art Modern on s’exhibeix l’últim de l’art guatemalenc. Més cap al sud es localitza el Museu Ixchel del Vestit Indígena que alberga una col·lecció de vestits tradicionals. Quant a parcs destaca el Parc Aurora, on es troba el zoològic i el Parc Minerva on es troba el mapa en relleu de Guatemala. En la colònia Kaminaljuyú es troben les Ruïnes Kaminaljuyú, que en el seu moment van ser un centre maya del Període Preclásico Tardà.
La majoria dels establiments hotelers de preu baix i mitjà estan situats a la Zona 1, mentre que els més distingits es troben a la Zona 10. Els restaurants cars i la vida nocturna es concentren a la zona anomenada Zona Viva.
ELS ALTS DE GUATEMALA :
Antiga, es troba a 45 Km. de Ciutat de Guatemala. Considerada una de les metròpolis més belles d’Amèrica, Antiga va ser capital del país des de 1543 fins a 1776. Després d’un terratrèmol devastador, es va traslladar 45 km cap a l’est, actual enclavament de la ciutat de Guatemala. Edificada entre els tres grans volcans, Aigua, Foc i Acatenango, els seus preciosos i encara ferms edificis colonials han resistit setze terratrèmols i nombroses inundacions i incendis. Durant la Setmana Santa, Antiga s’engalana; cobreix els seus carrers amb catifes florals i decoracions executades amb serrín acolorit.
Les seves esglésies han perdut molt de la seva esplendor barroca, a causa dels continus treballs de restauració que segueixen a cada sisme. Malgrat això, segueixen sent imponents, especialment la de la Mercè, la de Sant Francisco i la de les capuchinas (ara museu). La Casa K’ojom conté un museu de música, cerimònies mayas i objectes rituals. Els diumenges, tant oriünds com a visitants acudeixen al bullicioso comprat que se celebra al parc Central, per fer les seves compres.
Avui és una de les ciutats més belles de Centreamèrica, pels seus carrers empedrats i els seus cuidats edificis d’estil colonial espanyol. El recorregut per la ciutat ha de començar per la Plaça Major, on està la Font de les Sirenes, el punt de reunió més popular de la ciutat. Al sud de la Plaça es troba el Palau dels Capitans, del segle XVI amb uns preciosos portals en la seva façana. Durant més de 200 anys va ser la residència del Virrey, en l’època colonial. Actualment és la seu del Govern Regional. A l’est es troba la Catedral de Santiago, construïda entre els segles XVI i XVII. Molt a prop es troba el Museu d’Art Colonial a l’antiga seu de la Universitat de Sant Carlos de Borromeo. S’exhibeixen peces del període colonial, incloent una pintura de Pedro d’Alvarado, conqueridor de Guatemala. Al nord es troba el Palau de l’Ajuntament, del segle XVIII, on es troba la seu del Govern Municipal. També es troben el Museu de Santiago i el Museu del Llibre Antic, on es mostra el procés d’impressió durant la colònia. En la 5a. Avinguda Nord, es troba l’Església de La nostra Senyora de la Mercè, el temple més bonic de la ciutat, per la seva esplèndida façana barroca i la seva font, la més gran d’Antiga. Cap a l’oest es troba el Convent de les Capuchinas del segle XVIII i que acull un museu que mostra com va ser la vida religiosa en la colònia. En el centre i en adreça sud-est es troba l’Església de Santa Clara, del segle XVIII, on destaquen els arcs que envolten el claustre i la façana. Més al sud, l’Església de Sant Francisco, del segle XVI. Sobresurt la Capella al germà Pedro, el monjo que va fundar un hospital per als pobres. No ha de deixar de visitar el Convent de la Companyia de Jesús, el Mercat d’Artesanies, el Museu de la Música o Casa Kójom, centre on s’exhibeix tot el relacionat amb la música tradicional i la Casa Popenoe, amb una esplèndida col·lecció de mobles de l’època colonial. També s’ha de fer una visita a les Ruïnes Ixmché, antiga capital dels mayas cakchiquiles al segle XV. Al sud-est de la ciutat es troba el volcà Pacaya, la seva ascensió durant la nit garanteix un espectacle de llum i foc excepcional.
Menjar en Antiga.
CAFÈ FLOR. 4ª Avinguda Sud nº 1 i 3ª Avinguda Sud, nº 4 – A. Prop de la Catedral, senzill cafè amb pati. Dues adreces al mateix edifici amb diferents accessos i cuines una índia i una altra thai amb plats vegetarians.
CAFÈ MEDITERRANI. 6ª Calli Ponent nº 6 – A. olamente sis taules formen el millor italià de la ciutat. Delicioses bruschettas de fongs, formatge i tomàquet amb all. Mereix la visita.
DONYA LUISA. 4ª Calli Orient, nº 12. Aquesta fleca i rebosteria és tota una institució des de fa vint-i-cinc anys. un ambient acollidor per desdejunar, berenar i menjar de manera informal a força de sandwichs, sopes, amanides i patates rostides, bescuits i pastissos.
EL REFETOR. 3ª Calli Orient, nº 28. (Hotel Casa Santo Domingo). Preciós entorn amb elements antics i cues de quetzal (falgueres). La il·luminació és màgica, tota amb veles en els llums, taules i parets.
Panajachel, es troba a 88 Km. d’Antiga i la seva població està totalment bolcada en el turisme. No cal deixar-se dissuadir per l’àlies amb el qual es coneix a aquesta ciutat, Gringotenango (lloc d’estrangers), ni per la manca d’arquitectura colonial o de mercats coloristes. L’imant turístic ho constitueix la caldera del llac d’Atitlán , un con volcànic cobert d’aigua. A partir de l’època hippie, aquest llac envoltat de volcans és el paratge predilecte dels viatgers més bohemis que, en general, troben l’aigua més freda de l’esperat. Des de la ciutat es poden visitar poblats indígenes localitzats en les ribes oest i sud del llac. La destinació més demandada per a excursions d’un dia és Santiago Atitlán, famós per les indumentàries tan colorides dels seus habitants i per un déu que fuma purs, anomenat Maximón. La ciutat mercantil de Sololá ha atret durant segles a comerciants; la seva plaça principal segueix desbordant activitat durant els dies de mercat. Per fer-se una idea de la vida d’aquests pobles, el més idoni és visitar Santa Catarina Palopá. El contrapunt ho posa Sant Pere La Llacuna, just a l’altre costat del llac, el principal atractiu del qual radica en la mínima afluència de públic que rep.
Des de la ciutat es poden visitar els pobles de Santa Creu, La Llacuna, Sant Marcos, Sant Pablo, Sant Joan, Sant Antonio Palopó o Santa Catarina Palopó. Chichicastenango, es troba a 185 Km. de Panajachel, en el Departament del Quiché. Aquí té lloc, els dijous i els diumenges, el mercat més espectacular del país. Destaca l’Església de Sant Tomás, un temple del segle XVI. Els diumenges es poden veure les processons de les confraries que acudeixen a l’església. En Santa Creu de Quiché, capital del departament, es poden admirar les Ruïnes de Kújumarcaaj.
Chichicastenango. A una altura de 2.030 m, situada a les terres altes i embolicada en boira, es troba la ciutat de Chichicastenango (Chichi), envoltada de valls i muntanyes. Malgrat el seu aïllament, ha aconseguit mantenir-se com un important enclavament comercial. El mercat del diumenge és dels més suggestius, ja que les confraries surten en processó en aquest dia. Els naturals del lloc han sabut conjuminar els ritus religiosos tradicionals mayas amb el cristianisme; per gaudir d’aquests rituals, els emplaçaments més aconsellables són els voltants de l’església de Sant Tomás i el santuari de Pascual Abaj, aixecat en honor al déu maya de la terra. Durant aquestes processons ofrendan encens, beguda i menjar als avantpassats amb la finalitat d’assegurar la fertilitat de la terra. El Museu Regional guarda ceràmica antiga i estatuillas de fang, puntes de llança de pedernal i d’obsidiana, pedres per moldre blat de moro i una exquisida col·lecció de peces de jade.
Quetzaltenango, està a 206 Km. al sud-oest de Ciutat de Guatemala. i és el centre comercial d’aquesta zona del país. Més conegut com Xela, és el punt de partida per efectuar excursions als pobles d’al voltant, famosos per les seves fonts termals i la seva artesania. El segle XIX va ser la seva època daurada com a lloc clau per al magatzematge i el comerç de cafè, fins que un terratrèmol i una erupció volcànica van acabar amb aquella prosperitat. En els últims anys ha cobrat fama per les seves escoles de llengua espanyola. Les principals atraccions turístiques de la ciutat són la plaça central i els edificis circumdants, un parell de mercats de productes bàsics i el parc Minerva, construït durant la presidència de Manuel Estrada Cabrera (1898-1920), com a punts altres monuments d’aquest tipus, en honor a la deessa de la saviesa, amb l’esperança d’inspirar així a la joventut guatemalenca. Del paisatge volcànic de Xela destaquen els banys de vapor naturals dels Bafs i Fuentes Georginas ; en les seves proximitats es troben el poble de Zunil, districte de la confecció a Guatemala, Sant Francisco l’Alt i Momostenango, centre de producció de roba de llana.
Aquí es troba el Parc Centreamèrica, el punt de reunió més popular de la ciutat. Al sud es troba la Casa de la Cultura, seu del Museu d’Arqueologia, Història i Naturalesa, que alberga exposicions mayas, instruments de música, així com una mostra de les tradicions més importants del país. Cap a l’est es troba l’Ajuntament, d’estil neoclàssic. Per l’oest es localitza el Passatge Enríquez, que destaca pels seus vitralls. Més cap al nord es troba el Teatre Municipal, d’estil neoclàssic. No ha de deixar d’anar al Parc Minerva, on es troba l’estrany Temple de Minerva, també d’estil neoclàssic.
A 9 Km. de la ciutat es troben els pobles de Zunil i Almolonga. Arribant a Zunil sorprèn la fumera produïda per les seves aigües termals a més de 40 graus i la seva forta olor a sofre que impregna la ciutat. Destaca per ser un dels centres religiosos indígenes, on es troba el “Sant Simn”, un ninot amb figura humana assegut en una cadira, vestit de forma extremadament peculiar, cobert totaltmente de corbartas, mocadors, ulleres de sol i un capell on se li sol·liciten favors a canvi d’ofrenes com a diners, rom, tabac o menjar. Zunil és un bell poble on trobarà bells teixits, especialment els dilluns, quan hi ha mercat. Almolonga és la típica població agrícola. Més al nord es troba el poble de Sant Francisco l’Alt, un bell poblat a la part alta d’un turó que acull un espectacular comprat els divendres.
Huehuetenango es troba a 266 Km. al nord de Ciutat de Guatemala. Sobresurt el Mercat Central, l’Església, l’Ajuntament i el Parc Central. Les Ruïnes de Zaculeu, a 4 Km. de la ciutat és el principal atractiu. Va ser un important centre religiós dels mayas mam. Aquí trobarà diverses piràmides, jocs de pilota o plataformes cerimonials, totes elles restaurades.
A 50 Km. d’Huehuetenango, en el cor dels Alts Cuchumatanes (la serralada més alta de centreamèrica), es troba el poble indígena Tots Santos Cuchumatán. Est és un dels pocs llocs al país on els seus habitants, descendents dels mayas mam, continuen utilitzant el calendari maya tzolkin.
L’EST DE GUATEMALA :
Aquesta regió és visitada principalment per accedir a les Ruïnes de Copán, a Hondures. El camí des de la capital transcorre per la carretera principal que condueix cap al Mar Carib, realitzant una desviació en direcció a Zacapa, on trobarà excel·lents teixits i el Museu de Paleontologia, i Chiquimula, que destaca per la seva bullicioso comprat.
Esquipulas, es troba a 55 Km. de Chiquimula i a 167 Km. de la capital del país. Destaca pels seus paisatges que l’envolten i per la impressionant Basílica del Crist Negre, construïda al segle XVIII i que rep milers de pelegrins que acudeixen a sol·licitar l’empara i l’ajuda de la imatge tallada en fusta.
Copán (Hondures). Localitzades a 12 Km. de la frontera amb Guatemala, les Ruïnes de Copán constitueixen un dels llocs més espectaculars de la Ruta Maya. Es tracta d’un important jaciment arqueològic de la cultura maya de l’època clàssica dels segles IV al XI. Destaquen les piràmides del Grup Principal com l’Estructura 16, l’Escalinata Jeroglífica, on en 63 graons es narra la història de la Casa del Copán, el Temple 26, el Joc de Pilota, el segon més gran d’Amèrica Central, els Deixants de la Plaça Major o l’Acròpoli, a la Plaça Occidental, a un costat del Temple de les Inscripcions. Al Poble de Copán es troba el Museu Arqueològic on podrà admirar peces de jade i de terrisseria dels antics mayas.
CAP Al PACÍFIC :
En aquesta zona destaca Santa Lucia Cotzumalguapa, a 100 Km. de la capital del país, per les talles preolmecas que es troben en les seves rodalies. Són tres els jaciments més importants, El Bagul, Les Il·lusions i Bilbao. Pel camí que condueix a la costa se situa el poble La Democràcia, on trobarà, a la plaça principal, alguns caps tallats en pedra que recorden als Caps Olmecas de Tabasco, Mèxic. També es troba el Museu Rubén Chávez Van Dorne, on s’exhibeixen peces trobades a la zona.
Retahuleu destaca pels recents descobriments en Abaj Takalik, ruïnes on s’han trobat caps tallats en pedra d’influència olmeca i que sembla ser que es tracta dels primers assentaments de la zona.
Entre els llocs de la costa, destaca Monterrico, en el cor de Biòtop Monterrico-Hawaii, una important reserva natural que alberga manglars costaners i una important fauna marítima.
CAP Al MAR CARIB :
Per la carretera principal fins a Port Barris, s’ha de fer un desviament en El Ranxo per visitar el Biòtop de Quetzal, una reserva natural amb un ecosistema tropical i lloc natural del quetzal, l’au nacional. Reprenent la carretera principal es localitzen les Ruïnes de Quiriguá, que destaquen pels seus impressionants deixants. El Deixant I, amb 8 mts. d’altura i 3 mts. de profunditat és la més gran del món maya trobada fins ara. Port Barris és el principal port atlàntic de Guatemala. A la ciutat no hi ha gens interessant que veure, excepció dels ambients propis dels ports fronterers i per ser el punt de partida de les excursions cap a Livingstone.
Livingstone és un petit poble de pescadors fundat per esclaus rebels escapats a la fi del segle XVIII de les Illes del Carib. Livingstone i els paisatges que ho envolten són completament diferents a la resta del país. Des d’aquí parteixen els creuers cap al Llac d’Izábal , amb parada en El Golfete on es troba la reserva natural de palmeres i plantes tropicals Biòtop Chocón-Piques. Continuant pel riu i on comença el llac es troba la Fortalesa de Sant Felipe de Lara, construïda en 1652 en honor a Felipe II per defensar-se dels atacs dels pirates anglesos.
EL NORD DE GUATEMALA :
La ciutat de Flores, capital del departament del Petén, la zona selvática situada al nord-oest, es va aixecar sobre una illa en el llac de Petén Itzá ; un pont de 500 metres la connecta amb les ciutats de serveis de Santa Elena i Sant Benito en la riba. En els seus voltants es troba l’aeroport i la zona hotelera. Flores és una urbs majestuosa, amb l’església i l’edifici governamental envoltant la plaça principal, que corona el pujol en el centre de la illa. Va ser fundada pels Itzaes i, en el moment de la conquesta, potser fos l’únic centro cerimonial maya actiu. El xoc cultural amb els europeus va suposar la pèrdua de bona part del patrimoni originari i la dispersió de les seves gents per la selva, la qual cosa va generar el mite d’una ciutat maya perduda. En l’actualitat, poden donar-se passejos amb barca amb parades en els diferents assentaments de la llacuna i visitar-se les coves de pedra calcària d’Actun -Ca. Destaquen les Grutas Actun-Ca, on es poden veure, amb una mica d’imaginació, diverses figures en les formacions de pedra que es troben a l’interior. També es troba el Biòtop Cerro, una reserva de selva tropical.
Tikal es troba a 70 Km. de Ciutat Flores, enmig de la selva. És el més gran dels centres cerimonials mayas i un dels principals atractius del país. Es troba el Museu Tikal, on s’exhibeixen peces de ceràmica, jade i os, objectes procedents dels sepulcres dels senyors de Tikal i una reproducció de la tomba 116 del Temple del Gran Jaguar. A la ciutat destaquen la Casa de Baños, l’Acròpoli Central, el Temple V, des d’on s’obtenen excel·lents vistes de la ciutat, l’Acròpoli Sud, amb palaus i construccions del segle IX, la Plaça Major, envoltant el Temple del Gran Jaguar, la Plaça dels Set Temples, conjunt de construccions on s’aprecien els estils dels diferents períodes, el Temple de la Serp Bicèfala o Temple IV, de l’any 741, té 65 mts. d’altura i és l’edificació Maya més alta del món, el Món Perdut, un important complex on destaca la Gran Piràmide Central, amb unes grans màscares al llarg de l’escalinata, el Palau de les Ratapinyades i la Plaça Oest o el Temple de les Inscripcions o Temple VI, on estan gravats una sèrie de jeroglífics de l’any 766 d. de C.
A 25 Km. al nord de Tikal es troba Uaxactún, on podrà veure les ruïnes de les piràmides. Desafortunadament el jaciment no ha estat restaurat i moltes de les piràmides van desaparèixer quan "huaqueros" hollaron les seves profunditats a la recerca de possibles tresors.
VIDA QUOTIDIANA
Els guatemalencs són gent que atorga a l’amistat un valor molt alt, a més de comptar amb un molt bon humor i una generositat que es manifesta en els seus constants gestos hospitalaris.
Els indígenes solen desconfiar dels estrangers, però es tracta d’una actitud raonable a causa del seu passat de constant explotació i injustícia, però després d’un primer contacte es mostren curiosos i atents.
EN ELS BARS :
En la majoria dels hotels es poden trobar bars.
PROPINES :
En la majoria dels hotels i restaurants el servei no està inclòs. La propina és facultativa i es recomana donar-la si s’està satisfet amb el servei rebut. No s’acostuma a deixar propina als taxistes. Als maleters se sol donar un dòlar.
TABAC :
Es pot trobar tot tipus de tabac.
MATERIAL FOTOGRÀFIC I DE VÍDEO :
Es pot trobar tot tipus de material fotogràfic a les ciutats, però s’aconsella portar tot el material des d’Espanya. Per la intensitat de la llum, es recomana utilitzar sensibilitats baixes i filtres ultraviolats i polaritzadors.
TENIR EN COMPTE
Extremar en tot moment i lloc la custòdia del passaport, el bitllet d’avió i els diners.
Es recomana a aquelles persones que vagin a romandre més de dues setmanes que es personin en l’Ambaixada o remetin una còpia del seu passaport via fax. Si el temps d’estada és superior a les tres setmanes, es prega la inscripció com no resident en el Registre de l’Ambaixada (fax : 23.79.35.33)
No haurà d’abonar res si surt del país a través d’una frontera terrestre. En el cas en el qual li exigeixin el pagament de qualsevol taxa quan creua la frontera per terra, sol·liciti un rebut oficial, amb el que evitarà l’abús.
Es prega als visitants tinguin especial cura en el seu tracte amb els nens, donada la creença que es produeixen robatoris de nens per estrangers. Per això, es recomana tenir precaució en el tracte amb els mateixos, evitant el contacte personal i prenent fotografies dels mateixos només amb el permís dels familiars del menor (en alguns casos, demanen alguna moneda a canvi de la foto).
Es recomana consultar els parts metereológicos de la costa del Carib de Guatemala abans d’emprendre el viatge cap a aquesta regió, especialment en la temporada d’huracans que comença oficialment l’1 de juny i acaba el 30 de novembre però el període més problemàtic té lloc entre els mesos d’agost i octubre.
TELÈFONS D’INTERES
Consolat d’Espanya: 2379 35 31 i 2379 35 303322456
Emergència de la Policia: 110
Nombre gratuït i vàlid en tot el territori nacional. Com poden estar congestionades aquestes línies, es pot cridar al 56.08.84.50 (Funciona les 24 hores).
Emergència de l’INGUAT: 24.21.28.10. També el 1500, nombre gratuït les 24 hores al dia.
Desastres naturals (CONRED): 119, nombre gratuït i vàlid en tot el territori nacional.
Institut de sismologia, volcanología, metereología i hidrologia : 23.31.49.67- 23.31.49.86
POLICIA NACIONAL CIVIL CIUTAT GUATEMALA: 56.08.84.50
POLICIA NACIONAL CIVIL ANTIGA: 78.32.22.64/65/66
POLICIA NACIONAL CIVIL PORT BARRIS: 79.48.10.36
POLICIA NACIONAL CIVIL QUETZALTENANGO: 77.61.94.09
POLICIA NACIONAL CIVIL HUEHUETENANGO: 77.64.14.75
POLICIA NACIONAL CIVIL FLORES, PETEN: 79.26.11.10 i 79.26.13.65
POLICIA NACIONAL CIVIL COBAN: 79.48.61.13
POLICIA NACIONAL CHIMALTENANGO: 78.39.14.18 i 78.39.60.05
Subestació de Policia de Chichicastenango: 77.56.13.65
Subestació de Policia de Panajachel: 77.62.11.20