Cap Verd – Informació turística i guia de viatge de Cap Verd

CAPITAL DE CAP VERD

Cidade de Praia

BANDERA DE CAP VERD

Bandera de color blau fosc amb dues franges horitzontals de color blanc i una de color vermell. Té 10 estels grogues, de cinc puntes cada una, que formen un cercle.

EXTENSIÓ DE CAP VERD

4.033 km2.

MAPA I SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE CAP VERD

Cap Verd és un arxipèlag d’origen volcànic-submarí, inclòs entre els cinc arxipèlags atlàntics de Macronesia, situat a 600 Km. de la costa del senegal, a l’oest de L’àfrica. L’arxipèlag el componen deu illes, de les quals nou estan habitades, i vuit illots. Les illes estan dividides en dos grups, Balavento i Sotavent. En el primer grup es troben les illes de San Vicente, San Antonio, San Nicolás, Saint Lucia, Sal i Buenavista, juntament amb les illes més petites de Branco i Raso. El segon grup comprèn les illes de Santiago, Maio, Fogo i Brava, juntament amb les més petites de Rei i Rombe. Les illes, amb alts penya-segats de terra vermellosa i àrida, posseeixen altures de fins a 2.800 metres, el pic més alt és Pic de Cano, un volcà actiu de Fogo, i platges daurades situades al costat d’un mar de color turquesa. La flora no és abundant en les illes, però sí es poden trobar acàcies, arbre que els capverdians utilitzen per intentar donar a les illes la verdor que tenien anys endarrere. En la illa de San Nicolás es pot trobar la Dracena, símbol del país. La fauna selvàtica és poc abundant, però en el fons marí es poden trobar qualsevol tipus d’espècies com orques, taurons, dofins, murenas, tortugues, etc, gràcies a la puresa de l’aigua.

POBLACIÓ DE CAP VERD

470.000 habitants.

L’idioma oficial és el Portuguès, però el Kriolu (crioll) és parlat per la majoria dels habitants. També es parla una mica Anglès i Francès.

El Kriolu de Cap Verd va sorgir en el segle XV com a conseqüència del comerç esclavista en la costa occidental africana. Inicialment el negoci es realitzava en portuguès. Els africans fets esclaus pels portuguesos eren conduïts cap a Cap Verd i així el Kriolu es va ser enriquint en conceptes i estructures de les llengües dels molts africans que van ser portats a les illes. Després del final del comerç d’esclaus, el portuguès va romandre com a llengua de l’imperi i en la cultura colonial l’ús del Kriolu va passar a ser un senyal d’inferioritat social. Tanmateix, per a molts treballadors i intel·lectuals es va convertir en un element de resistència cultural al colonialisme portuguès. Després de la independència el portuguès va continuar sent la llengua oficial de Cap Verd, empleada en les escoles i en la premsa. El Kriolu és considerat com l’idioma nacional i el seu ús per part d’organitzacions populars, sindicats i programes infantils en els mitjans de comunicació ha crescut enormement, malgrat no haver-se realitzat encara el procés de normalització lingüística que unifiqui el llenguatge oral i escrit. Per exemple el Kriolu de San Antonio difereix sensiblement al de Brava.

RÈGIM POLÍTIC DE CAP VERD

República de partit únic. El Moviment per la Democràcia, MPD, va guanyar les últimes eleccions amb un 59% dels vots i va obtenir 51 escons en l’Assemblea Nacional (Parlament). El Partit Africà per la Independència de Cap Verd, PAICV, va obtenir el 21% dels vots i 20 escons. El Partit Democràtic Convergent, PCD, va obtenir el 6% dels vots i 1 escó. L’Associació Independent i Democràtica Capverdiana, ucid, i el Partit Social Demòcrata, PSD, van obtenir un 1% dels vots i no tenen escons en el Parlament. L’Assemblea Nacional (Parlament) està formada per 72 diputats que administren el poder legislatiu i que són escollits cada 5 anys. Actualment el President de Cap Verd és Antonio Mascarenhas Monteiro.

REPRESENTACIÓ A ESPANYA DE CAP VERD

Cap Verd no té representació directa a Espanya tenint encomanats els seus interessos al nostre país a l’Ambaixada a Lisboa.

Av. do Restelo, 33 Lisboa 1400

Tel.: (351 1) 301.52.71 i 301.52.73 – Tèlex: 13766

Fax: (351 1) 301.53.08

CIUTATS IMPORTANTS DE CAP VERD

San Antonio, Santiago, Brava, Fogo, Maio, San Nicolás, Sal, San Vicente, Saint Lucia, Buenavista.

RELIGIÓ:

Gairebé tota la població és catòlica (95%) però existeix una minoria protestant.

BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA DE CAP VERD

En 1460, Antonio i Bartolomeo de Noli, navegadors genovesos al servei de Portugal, reclamen les Illes de Cap Verd. Les illes van ser descrites oficialment com deshabitades, però les illes podien haver estat visitades per Moros o pescadors Wolof, Serer o Lebu de la Costa de Guinea. La història suggereix que Àrabs i Fenícios Séculos també van poder visitar-les abans que els Europeus. Cap Verd va ser descobert oficialment en 1460 pel navegant portuguès Diego Gomes. Fins llavors les illes no apareixien en les cartes marítimes, però arran del comerç amb Amèrica els portuguesos van pensar en elles com lloc idoni per a l’aprovisionament dels seus vaixells que havien de creuar l’Atlàntic rumb a les Antilles, i així aviat es van utilitzar com a base de suport en la ruta de les espècies, que els navegants esperaven a través del continent africà. Amb el temps es van convertir en una base comercial de certa importància a què van arribar aventurers, artesans i alguns nobles, al costat d’esclaus capturats en Guinea i El senegal, que aviat es van posar en contacte amb els poderosos regnes de L’àfrica Occidental amb què van intercanviar or i esclaus per teles, manufactures i armes. Així va començar una llarga cadena de mestissatges, de més de cinc segles, que va donar lloc a la població actual. També es van establir negrers que van crear dipòsits d’esclaus per al proveïment dels navilis que arribaven a l’arxipèlag i es va introduir la canya de sucre, de cuyo cultiu es van cuidar els esclaus. En aquella època nombrosa navegants cèlebres van passar per Cap Verd: el 1947 Basc de Gamma, el 1948 Cristóbal Colón i en 1522 el navili Victoria de la flota de Magallanes va atracar en el port de Santiago. Durant el segle XVII les relacions comercials es van desenvolupar i Ribeira Gran, actualment Ciudade Velha, en Santiago, va viure, gràcies al comerç d’esclaus i malgrat els atacs freqüents de pirates anglesos i francesos, la seva època de més gran esplendor. El segle XIX va estar marcat per sequeres importants, algunes d’elles veritables catàstrofes naturals. La de 1864 va ser la pitjor, amb més de trenta mil morts. Com a conseqüència l’emigració es va fer habitual en l’arxipèlag. Va començar al final del segle XVIII, quan els vaixells baleners nord-americans solien aturar-se en Brava per contractar mariners. Les condicions de treball a bord eren molt dures i el sou baix, de manera que en arribar a terra la majoria ja no tornaven a embarcar. Així va començar la important colònia capverdiana que avui existeix en Nova Anglaterra. Després de la Segona Guerra Mundial l’emigració es va orientar cap a Europa: França, Holanda, Itàlia, Portugal, Luxemburg, etc. Per a qui van romandre en les illes quedava, entre escasses alternatives, la possibilitat de treballar en les mines de Maio o de Sal. La seva explotació va començar durant el segle XVI i va prosseguir fins al segle XX. Avui dia l’extracció gairebé ha cessat. Cap Verd va aconseguir la independència el 1975, després d’atorgar-se la independència a Guinea Bissau, amb qui Cap Verd va tenir associacions polítiques. El Partit Africà d’Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC) va prendre el govern d’ambdós països, i la unificació va ser molt discutida. Aristides Maria Pereira va ser escollit President de la nació i Pedro Verono Pires Primer Ministro. A partir de llavors el paper de les remeses d’emigrants en l’economia nacional assumeix més gran importància. Els anys 80, a prop del 25% del producte nacional brut de Cap Verd deriva de les remeses d’emigrants. El 1980 el partit es va separar i es va anomenar el Partit Africà d’Independència de Cap Verd (PAICV) i els dos països van perseguir per separat el seu desenvolupament. El 1990 el primer ministre Pedro Pires inicia formalment una "Obertura" política, un moviment deliberat d’obertura del procés polític que iria a proporcionar eleccions multipartidistes a Cap Verd. Després de les eleccions Carlos Wahnon Veiga, del partit Moviment per la Democràcia, és escollit Primer Ministro i Antonio Mascarenas Monteiro, antic President del Tribunal Suprem de Cap Verd és escollit President de la República. El 1993 el congressista americà Barney Frank, de Massachusetts, realitza la primera visita oficial d’un membre del Congrés dels Estats Units a Cap Verd. Com a resultat dels contactes iniciats durant aquesta visita, un grup de representants privats de la indústria pesquera de Nou Bedford, comença diàleg amb el govern de Cap Verd per establir una parcería de pesca en aigües de L’àfrica Occidental. El 1995 una epidèmia de còlera va afectar Cap Verd amb més de 10.000 casos detectats i uns 210 morts.

DIES FESTIUS DE CAP VERD

1 de gener Cap d’any.

20 de gener Dia dels Herois Nacionals.

1 de maig Dia del Treball.

5 de juliol Dia de la Independència.

15 d’agost Dia de l’Asunción.

1 de novembre Dia de Tots Sants.

25 de desembre Nadal.

DATES DESTACADES DE CAP VERD

A Cap Verd es celebren multitud de festivals, però les dates varien cada any. Destaquen el Carnaval a la ciutat de Mindelo, El febrer i el Festival Badia de Gates L’agost, que va començar sent una festa de caràcter local i que està adquirint un reconeixement internacional per l’animació i la qualitat de les interpretacions dels participants.

ECONOMIA DE CAP VERD

Gairebé tota la població de Cap Verd es dedica a l’agricultura de subsistència, produint maiz i fruita. Les remeses dels emigrants és la principal font d’ingressos, uns 700.000 capverdians viuen a l’estranger, principalment als Estats units. Exportacions de productes de pesca cobreixen menys del 5% de les importacions. Portugal i els Països Baixos proporcionen la meitat dels productes importats. Hi ha una indústria petita, fàbriques de processat i enllaunat de peix i mineria de sal.

NIVELL DE VIDA DE CAP VERD

Renda per cápita: 1.040 dòlars USA.

MONEDA OFICIAL DE CAP VERD:

L’Escut Capverdià = 100 centaus

Bitllets de 100, 200, 500, 1.000 i 2.500 CVEsc.

Monedes d’1, 2’5, 10, 20, 50 i 100 CVEsc. i de 20 i 50 centaus.

MONEDES D’USO TURÍSTIC HABITUAL DE CAP VERD:

S’accepten les principals divises: Euros, Dòlars USA, xecs de viatge en dòlars USA.

TARGETES DE CRÈDIT HABITUALMENT ACCEPTADES DE CAP VERD:

Les targetes de crèdit no són molt acceptades, però està augmentant amb l’augment del turisme. Es recomana portar VISA, American Express i Màster Card.

XECS DE VIATGERS DE CAP VERD:

S’accepten els més usuals, American Express, Visa, Màster Card, etc.

CONTROL DE DIVISES A L’ENTRADA I DE MONEDA LOCAL A LA SORTIDA DE CAP VERD:

Es prohiben la importació i exportació de diners local. La importació de divisa és limitada; la declaració de diners és obligatòria a l’entrada i sortida. El màxim d’exportació acceptable de divises és de 25.000 Escuts de Cap Verd o la quantitat declarada a l’arribada.

LLOCS DE CANVI DE CAP VERD:

Es pot canviar moneda en els bancs.

CLIMA DE CAP VERD

El clima és tropical i sec amb dues estacions, seca del novembre al juliol i humida de l’agost a l’octubre. La temperatura mitja anual ronda els 25 graus i les diferències de temperatura mai no sobrepassen els 10 graus. Pràcticament disposa de 365 dies de sol, ja que les precipitacions són escasses i estranyes.

HORARIS DIFERÈNCIA HORÀRIA AMB ESPANYA:

Una hora menys respecte a Espanya.

HORARIS DEL COMERÇ DE CAP VERD:

A Cap Verd hi ha mercats diaris. Destaca el mercat de Santa Catarina dimecres i dissabte.

HORARIS DELS BANCS DE CAP VERD:

De dilluns a divendres de les 08:00 h. a les 14.00 h.

HORARIS DELS RESTAURANTS DE CAP VERD:

Els restaurants estan principalment en els hotels. En general de les 08:00 h. a les 14.00 h. i de les 18.00 h. a les 23.00 h.

HORARIS DELS MUSEUS NACIONALS DE CAP VERD:

Generalment de dilluns a divendres de les 09:30 h. a les 18.00 h., però pot haver variacions.

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER A L’ENTRADA Al PAÍS (per a persones de nacionalitat espanyola exclusivament):

Cal el passaport en regla i un visat turístic que pot sol·licitar-se al Consolat de Cap Verd a Espanya o en l’aeroport de Sal a l’arribada a les illes.

L’entrada a Cap Verd només pot tenir lloc a través dels llocs fronterers autoritzats: Aeopuerto Francisco Mendes de Praia, Aeroport Amilcar Cabral de Sal, Aeroport Sant Pere de Sao Vicente, Port de Praia, Porto Gran de Sao Vicente en Mindelo i Port de Palmeiras de la Illa de Sal.

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA A LA SORTIDA DE CAP VERD:

Cap tràmit especial per als turistes cuya estada no superi els 90 dies.

TAXES D’ENTRADA / SORTIDA DE CAP VERD:

No hi ha taxes d’aeroport.

LIMITACIONS A LA IMPORTACIÓ I EXPORTACIÓ:

Els passatgers més grans de 18 anys només poden importar i exportar lliurement una quantitat raonable de perfum.

INFORMACIÓ SANITÀRIA DE CAP VERD

VACUNES:

Cap vacuna és obligatòria, llevat d’en cas d’epidèmia. Tot viatger que es desplau de Cap Verd al senegal, ha d’estar vacunat contra la Febre Groga i tenir una cartilla de vacunació en regla.

Recomanades: Febre groga, Hepatitis A i B, Tètanus, Tractament palúdic Anti-palúdico.

En la illa de Santiago hi ha un risc limitat de malària del setembre al novembre.

FORMALITATS SANITÀRIES PER A L’ENTRADA D’ALIMENTS, ANIMALS, I PLANTES:

Tots els animals de companyia necessiten un certificat veterinari oficial, del país d’origen, que acrediti la seva bona salut. Els gossos aniran també acompanyats d’un certificat de vacunació contra la ràbia.

ESTAT SANITARI GENERAL DE CAP VERD:

Acceptables en el conjunt del país. En totes les illes hi ha centres mèdics.

En Mindelo, San Vicente, es troba l’Hospital Doctor Baptista de Sousa. Tel.: 311879/312404.

En Santiago l’Hospital Doctor Agostinho Net, R. Martires Pidjiguiti. Praia. Tel.: 612142/612234. i l’Hospital de Santa Catarina, Bolanha. Santa Catarina. Tel.: 651130.

En Fogo es troba l’Hospital Igreja-Mosteiros, Tel.: 831034/831047.

DROGUES DE CAP VERD:

Les penes previstes en la legislació de la Rep. de Cap Verd, per a la possessió, compra o consum de drogues són les següents:

a) Drogues lleus: Fins a 3 mesos de presó i multa, que en el supòsit de no ser abonada causa un nou mes de presó.

b) Drogues dures: d’1 any a 20 anys de presó, depenent de les quantitats i dels antecedents penals.

NIVELL SANITARI DE L’AIGUA DE CAP VERD:

Es recomana beure aigua embotellada, ja que l’aigua del país no és molt bona i s’ha de tenir cura amb el gel en les begudes.

COBERTURA DE LA SEGURETAT SOCIAL ESPANYOLA:

Cap.

Els estrangers han de pagar l’atenció mèdica. Per aquest motiu, es recomana als viatgers concertar els serveis d’una companyia d’assegurances que cobreixi les eventuals despeses mèdiques derivades de malaltia o accident, així com les despeses d’evacuació si aquesta calgués.

FARMÀCIES (Compra de medicaments) DE CAP VERD:

En totes les illes es poden trobar farmàcies.

Disponibilitats farmaceúticas limitades.

ARTICLES SANITARIS QUE ELS RECOMENDAMOS S’ENDUGUIN DES D’ESPANYA:

Es recomana portar des d’Espanya una farmaciola amb analgèsics, antibiòtics, antisèptics, antiestamí-nicos, antidiarréticos, repel·lents contra insectes i locions calmants contra picades i al·lèrgies.

ELS W.C. DE CAP VERD:

Es recomana usar els dels hotels i restaurants.

COMPRES DE CAP VERD

ARTESANIA DE CAP VERD:

Cap Verd no disposa d’una gran artesania, i aquesta es troba principalment en la illa de San Vicente, on es poden trobar objectes de fang, fusta i ceràmica en el Centre Nacional d’Artesania. També destaquen les clofolles de coco tallades per artesans locals i la terrisseria.

PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR DE CAP VERD:

Qualsevol dels articles esmentats anteriorment.

PRINCIPALS ZONES DE COMPRA:

Els articles esmentats amb anterioritat es poden adquirir en qualsevol dels mercats que es realitzen en les diferents illes de Cap Verd.

També es pot anar a les següents botigues:

Boutique Bambinella, Av. Baltazar L. Silva. Mindelo. San Vicente.

Modissa, 65 R. Unidade Africana. Mindelo. San Vicente.

Boutique Sany de Tcherno Sany, zona Barracao Velho. Santa María. Sal.

Soares, Fatima, R, Independència. Santa María. Sal.

Boutique Sofia, Predi IFH LT 23-r/c – Meio Achada St. Antonio. Praia. Santiago.

Boutique Nadissa, R 5 Julho. Praia. Santiago.

PREU FIX O "REGATEIG" :

En general en els mercats cal regatejar. En les botigues els preus solen ser fixos.

NIVELL DE PREUS:

Els preus d’alguns articles són cars.

FRUITES AUTÒCTONES:

Mànecs, plàtans, papaies, guaiabes, zimbraos, tambarinas, marmelos, azediñas, tamaras i cocos.

BEGUDES:

Cervesa, va venir, ponx i alcohols locals.

TRANSPORT AERI:

En la illa de Sal es troba l’aeroport internacional Amilcar Cabral (SID). Hi ha vuit aeroports més en les diferents illes. La companyia nacional Transports Aeris de Cap Verd (TACV) vola en combinació amb TAP Air Portugal. Hi ha vols interns entre totes les illes llevat d’amb Brava.

TRANSPORT MARÍTIM:

El port principal és el de Mindelo. A San Vicente arriben vaixells de passatgers i de càrrega. També hi ha un port en Praia. Hi ha un servei regular de ferris que comunica totes les illes.

TRANSPORT EN AUTOCAR:

Els autobusos que hi ha en les illes són satisfactòries.

XARXA VIÀRIA DE CAP VERD:

Hi ha més de 2.250 Km. de carreteres pavimentades.

CONDUCCIÓ DE CAP VERD:

Es condueix per la dreta.

PERMÍS DE CONDUCCIÓ:

S’ha de posseir el permís internacional de conduir encara que no és requerit legalment.

COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació):

Es poden llogar cotxes en San Vicente, Sal, Santiago.

TAXIS:

En les illes hi ha taxis però s’ha d’acordar la tarifa amb el conductor abans de pujar al taxi.

CORRENT ELÈCTRICA DE CAP VERD

220v. a 50Hz.

TELÈFONS DE CAP VERD

Les illes tenen al voltant de 18.700 telèfons. Algunes trucades a i des de Cap Verd han de passar encara per l’operador internacional.

Els telèfons mòbils espanyols es poden utilitzar a Cap Verd sempre que abans de sortir s’hagi demanat a la companyia telefònica autorització per realitzar trucades en itinerància

PREFIX D’INTERNACIONAL:

PREFIX D’ESPANYA:

34 més el prefix de la província corresponent, més el nombre de l’abonat.

SERVEI "ESPANYA DIRECTE" :

No hi ha.

MITJANS DE COMUNICACIÓ

En les illes hi ha dos setmanals, dues revistes culturals trimestrals i un diari mensual. La cadena de televión nacional és la TCNV, Televisió Nacional de Cap Verd. La cadena de ràdio és la RNCV, Ràdio Nacional de Cap Verd.

SEGURETAT CIUTADANA DE CAP VERD

En totes les illes no hi ha cap problema de seguretat. Totes les zones poden ser visitades sense cap tipus de problema.

REPRESENTACIÓ DIPLOMÀTICA ESPANYOLA

L’Ambaixada espanyola a Cap Verd té la seva cancelleria a l’Ambaixada d’Espanya a Dakar.

Ambaixada d’Espanya a Dakar – Senegal

18-20 Avenue Nelson Mandela

Apartat Postal 2091

Dakar – Senegal

Tel: 821 3081 – 821 1178 – 823 9137

Fax: 821 6845 – 842 3684

Espanya té representació diplomàtica honorària a Cap Verd en dos ciudadades: Praia i Mindelo.

Ambdues dependenden de l’Ambaixada a Dakar.

Consolat honorari en Praia.

Cancelleria: C.P. 41-A.- Praia (Santiago)

Telèfon: 61 76 58

Fax i directe: 61 76 59

OFICINA DE TURISME NACIONAL

DIRECCIÓ CENTRAL:

C.P. 294

LOCALITAT:

Praia (Santiago)

TELÈFON / FAX:

631173

614475

HORARI D’ATENCIÓ:

De les 08:00 h. a les 12.30 h. i de les 14.30 h. a les 18.00 h. de dilluns a divendres.

IDIOMA D’ATENCIÓ:

Portuguès

PRINCIPALS ZONES I CIUTATS D’INTERÈS TURÍSTIC

SAL:

Aquesta illa és una de les més properes al continent africà i està sotmesa per això a la seva influència climàtica i al Sahel, a la seva aridesa i a la seva erosió. També és la illa més plana, de fet es deia Illa Llana i va ser l’última a habitar-se, des que les salines naturals que es van formar en un antic cràter Pedra do Lume, cridessin l’atenció dels britànics d’un important comerç de sal i comencés una emigració interior sobretot de la illa de San Nicolás. Avui dia l’explotació ha acabat i les salines les usen els illencs com banys de iode, i és el lloc més pintoresc de la petita Sal, que no té molt més que ensenyar en terra ferm. Altres llocs per visitar són Algadoeria, Fontona, Puf, Danfior, Calheta Funda i Buracona, una piscina natural amb aigua constantment renovada. El que aquesta illa ofereix és tota l’oferta de sol, platja i marisc en el seu aspecte més bàsic, i en el més sofisticat un notable interès per a les aficions nàutiques, Sal és famosa per les seves llargues platges, de vents allisi-vos que els surfistes aprecien internacionalment, a més d’oferir un interessant punt de trobada per als submarinistes, un important escull de coral, amb l’al·licient de tants navilis enfonsats, des de temps de pirates i tresors.

SANTIAGO (Sao Tiago):

És la més gran illa de l’arxipèlag amb 991 Km2 i la més habitada. És la illa més africana de Cap Verd, on predomina el color negre. El seu paisatge és espectacular, muntanyes d’arestes afilades que escorren els seus vessants cap a valls distants, cases i aldees disseminades i enfilades en les crestes dels cims, una costa abrupta d’esculls negres, interrompuda per petites platges de sorra, etc. Aquí es troba la capital, Praia. El centre de la ciutat es diu el Plateau, on està el mercat, les oficines, la casa del president i el Museu Etnològic, l’únic museu de Cap Verd. En la illa també es troba la ciutat de Ribera Grande o Cidade Velha, primera ciutat que els portuguesos van tenir a L’àfrica. Aquí es va alçar la fortalesa de San Filipe per protegir-se dels continus saquejos i destruccions. Va ser destruída però en els anys 60 es va restaurar. Des d’ella es domina Cidade Velha amb la seva catedral que també va ser destruída i que està en procés de reconstrucció. En la plaça es pot veure el pilar trucat "Pelorinho", on es castigaven públicament als esclaus. En la zona de Tarrafal es troba Assomada, al costat del pic Antonia, el punt més elevat de la illa, on es pot visitar el seu mercat municipal. En Ribeira dóna Barca es pot visitar, en barca, la gruta "Águas Bella", que es distingeix pel curiós fenomen de tenir una platja en el seu interior. Ja en Tarrafal es pot visitar la seva bonica platja i l’antiga Presó Política.

SAN VICENTE:

Aquesta illa és més gran i muntanyosa que altres, amb un aspecte àrid i dur. Per a molts és la illa més capverdiana, a causa del seu gran mestissatge. La truquen "el Brasil de Cap Verd". Aquí es troba la ciutat de Mindelo, la més criolla i caribenya de l’arxipèlag. A la ciutat es pot visitar el Fortim do rei, des d’on es pot veure tota la ciutat. També es pot visitar el Palacio de Povo, el Centre d’Artesania amb bellíssims i enormes tapissos i "bàtiks", uns altres edificis colonials, la llotja, el malecón amb escultures de vaixells barados i oxidats en la badia i el mercat. Mindelo té la fama musical, amb molts espectacles, Cesarea Evora va començar a cantar seus "mornas" en els bars de Mindelo. La resta de la illa és molt asseco, però amb paisatges espectaculars, abruptes i lunars. També té unes llargues i solitàries platges de sorra fina, negra o blanca, tranquil·les com Badia de Gates, una enorme piscina natural envoltada d’un paisatge insòlit i bell, o més agitades com Sant Pere. Els paisatges de l’interior acullen nombrosos oasis gairebé verds, en què sobresorteix la silueta dreta d’un molí de vent utilitzat per extreure aigua del pou que alimenta el seu sòl. Recorrent la illa d’oest a aquest i travessant una entrada que passa darrera de dos volcans extingits, s’arriba a la Muntanya Calhau. Fent una petita desviació, també es pot visitar la Gruta de Topim.

SAN ANTONIO:

Aquesta és la illa més occidental de l’arxipèlag i la més plujosa per això és la més verd i una de les més belles i menys visitada turísticament. Les seves cimeres acullen boscos d’avets i eucaliptus, impensables de trobar a la resta de les illes. La seva abundància d’aigua fa la seva terra fecunda, capaç de nodrir arbres i plantes sorprenents. Encara que aquesta illa és agrícola, el paisatge del seu vessant oest presenta una sequedat lunar. Enmig de tota la illa hi ha una serralada, molt accidentada de nord a sud, que culmina en el Límit Dóna Coroda, de 1.979 metres d’altura, sent un pic volcànic relativament recent. Altres pics d’aquesta illa són el Pic Dóna Cruz, de 1.814 metres, al nord-est i el Guido de Cavaleiro, de 1.811 metres, al sud-est.

BUENAVISTA:

La illa es coneix com la "Illa de les dunes" i destaca per la seva riquesa submarina i per la seva població escassa. També és una de les illes més verges i espectaculars, les seus platges de sorra blanca, llarguíssimes i solitàries, són un dels més grans atractius de la illa per als visitants. En el seu interior volcànic, existeixen petits pobles i aldees: Joao Gallec, Fundo dónes Figueiras, Cabaça dos Tarrafes, Povaçao Velha… Passejant per Chave s’arriba a Rabil, que en el passat va ser la localitat més important de tota la illa. És difícil trobar llocs per allotjar-se, però l’hospitalitat del Cabó verdians permet trobar sempre alberg en alguna casa particular de Sal Rei, la capital de la illa.

SAN NICOLÁS:

És una illa amb una forta tradició. Tots asseguren que acull a la població més oberta, comunicativa i hospitalària amb els visitants. Té unes condicions excel·lents per a la pesca submarina, però la seva infraestructura turística resulta més aviat precària. Els seus paisatges tenen força volcànica, que encara s’aprecia en Muntanya Gras, el pic més alt amb 1.304 metres. Per entrar en contacte amb la natura és possible escollir entre les zones muntanyoses que ofereixen unes vistes fantàstiques sobretot l’arxipèlag i Tarrafal, zona de platja que està adquirint fama mundial per les propietats curatives de les seves sorres negres contra el reumatisme i l’artritis. Un bell itinerari per recórrer és Ribeira Brava, per la seva arquitectura i simbolisme, evident en l’església parroquial, el Seminari-liceu i la plaça on s’alça el bust del Dr. Juliol José Dias, metge i benefactor de tota la illa. A 16 Km. de Ribeira Brava es troba el Port de Preguiça un lloc interessant per apreciar el paisatge, en particular el volcà Caldeira. En Ribeira dóna Prata es troba la Roca Escrita d’origen desconegut, amb caràcters difícilment desxifrables que alguns atribueixen al primer visitant de la illa i altres als pirates.

FOGO:

La illa és famosa pel seu enorme volcà, el Cha dónes Caldeiras, un con perfecte de gairebé 2.850 metres d’altura que ha entrat en erupció moltes vegades. Des del pic del volcà es pot apreciar la vegetació de la Muntanya Velho, magnífic parc natural que contrasta amb l’aspecte àrid de la illa. Els paisatges de la illa conviden a passejar tranquil·lament, observant els contrastos naturals del terreny i gaudint de la calidesa de la seva gent. Construïda sobre un penya-segat es troba San Felipe, que ha sabut conservar el nostàlgic encant colonial en els seus carrers i les seves cases. Altres llocs per visitar són la Cova de Mosteiros, amb 3 cràters, la petita capella de La nostra Senyora del Socorro, l’església de S. Lourenço i Ponta Verd, a 18 Km. de San Felipe i les Salines de S. Jorge, al nord de S. Felipe, on hi ha una magnífica platja de sorra negra.

BRAVA:

Coneguda com la "Illa de les Flors" és la més petita de l’arxipèlag. Aquí es troba el poble de Nova Sintra, considerat el poble més bonic de Cap Verd pel disseny dels seus carrers, les seves cases típiques i els seus nombrosos jardins plens de bungavilllas, jacarandas i gessamins. A prop de la ciutat el visitant pot veure la Fonte de Vinagre, l’aigua de la qual rica en bicarbonat serveix per regar els cultius. Pel vesante més alt s’arriba a Nossa Senhora do Muntanya, des d’on es pot observar qualsevol Nova Sintra, els cultius i el mar. En la illa també es troba la petita vil·la Faixa d’Agua, situada en una badia al peu d’una muntanya. Una preciosa platja acull al visitant. Un camí condueix al que és alt de la muntanya. Pel camí es pot admirar la vegetació i la panoràmica de Faixa d’Agua. En tornar és obligatori fer una aturada en Sorno, situada en una petita badia extremadament pintoresca. Del que és llarg de la costa emergeix un petit pic rocallós que sembla un petit volcà. Des de Nova Sintra s’arriba a Furna, un petit port de pescadors situat en una petita badia. Prosseguint el viatge cap a Cachaço i Mato Grande es pot relaxar admirant el bonic paisatge.

MAIO:

sta illa situada al sud de Buenavista i a l’est de Santiago té 269 Km2 de superfície. El punt més alt és la Muntanya Penosa, amb 436 metres d’altura. Gràcies a les seves condicions climàtiques, posseeix un important parc forestal, el més gran de Cap Verd. En la illa es pot admirar un fort construït en el segle XVIII per poder defensar la illa dels pirates. La salina, extraordinària per la seva extensió, està envoltada per una vegetació de tipus alófila on dominen la "Murraça" i la "Salsola Soda". Calheta de Baixo és una zona de roques i sorra blanca després de la qual s’arriba a la vil·la de Morrinho des d’on es pot admirar una salina que dista 1.200 metres de la platja. Badia de Santana és una platja rocallosa i desèrtica de forma semicircular, on es poden veure les tortugues de la illa. Altres platges de Maio són Badia de Porto, Cais i Badia de Praia Real. A 6 o 7 Km. de Maio es troba la ciutat de Figueira dóna Horta. El paisatge és desèrtic però d’una bellesa insòlita. Durant la travessia es pot observar el "Correideira Cursorius Cursor", una espècie d’ave adaptada al clima desèrtic que pot resistir un llarg període sense beure aigua.

VIDA QUOTIDIANA DE CAP VERD

Els habitants de Cap Verd són afables i hospitalaris, a què l’absència d’una cultura autòctona ha afavorit el desenvolupament d’uns costums originals i pròpies, en què s’entremesclen la llengua i els usos portuguesos amb les pràctiques de procedència africana que conserven les seves creences i tradicions animistes.

PROPINES:

Es sol deixar una petita quantitat de propina si s’està content amb el servei rebut.

MATERIAL FOTOGRÀFIC I DE VÍDEO:

Es recomana portar tot el material fotogràfic des d’Espanya.

TELÈFONS D’INTERÈS:

Policia de Santiago: 61.36.37

Policia de Sao Vicente: 31.46.31

Policia de Boa Vista: 51.11.32

Policia de Brava: 85.11.32

Policia de Fogo: 81.11.32

Policia de Sao Nicilau: 35.11.32

Policia de Sal: 41.11.32

Policia de Sao Antao: 21.11.32

ILTRIDA VIATGES – ILTRIDA VIATGES BARCINO

viatgersonline.cat

Reserva assessorada a Iltrida Viatges / Iltrida Viatges Barcino | Instal·la icona d’iltridaonline i guanya un creuer

Deja una respuesta