Civitavecchia (Tarquinia) – Guia d’Escala de Port Mediterrani Occidental

GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (MED. OCCIDENTAL)

CIVITAVECCHIA   TARQUINIA (Descarrega guia amb plànols en pdf) (Versión castellano) 

CIVITAVECCHIA

Significa ciutat vella i és una ciutat i municipi de la província de Roma a la regió del Laci. El seu port en el mar Tirrè dista 85 kms de Roma. És un important port de creuers i ferries que la uneixen amb Còrsega, Sardenya i Barcelona. .

UNA MICA D’HISTÒRIA

La ciutat actual ocupa un antic assentament etrusc. El port és de temps de Trajano, s. II. En l’Alta Edat Mitjana, va ser baluard bizantí, en el 828 va passar a mans dels sarraïns i posteriorment comprat pels Estats Pontificis, que ho va fer port lliure amb Inocenci XII en 1.696. Els francesos el van prendre en 1.849. El tren la uneix amb Roma des del 16 d’abril de 1.859. Recuperada pels Papes en 1.870. Va ser durament bombardejada durant la II Guerra Mundial.
Si ja coneixem Roma des de Civitavecchia podem visitar Tarquinia (pronunciat Tarcuinia) amb
importants restes d’època etrusca. Està a una escassa mitja hora de distància.

Desembarcament: Els creuers amarren bastant lluny del centre, però hi ha servei gratuït d’autobusos de l’Autoritat Portuària fins al parking Porta di Città. Haurem de caminar uns 500 metres fins a la sortida dels autobusos en el Cors G. Marconi (T) que ens deixen a la mateixa ciutat, al costat de l’Oficina de Turisme.

Per Via Turco fins a Via Aurelia i tot recte.
De dilluns a divendres hi ha autocars que surten de Civitavecchia a les 09:15, 10:00, 11:15… i de tornada de Tarquinia a les 12:30, 13.35, 14:50, 15:45, 16:25… El preu uns 5-6 euros anada i tornada (gener 2014).

TARQUINIA:

La necròpoli de Tarquinia, és un testimoniatge únic i excepcional de l’antiga civilització etrusca, l’única civilització urbana d’època pre-romana a Itàlia. Els frescs de l’interior de les tombes – autèntiques reproduccions de cases etrusques- representen la vida quotidiana d’aquesta cultura desapareguda. Els mateixos túmuls són reproduccions de tipologies d’edificis que no existeixen en cap altra forma. La Necròpoli dels Monterozzi de Tarquinia és una fidel rèplica dels sistemes urbanístics etruscs, es troba entre els primers exemples de nuclis sepulcrales existents a Itàlia.

Totes les tombes decorades, tant dels nobles com les més senzilles, són els únics i extraordinaris testimoniatges de vida quotidiana, cerimònies, mitologia i capacitats artístiques del poble etrusc. Els etruscs van habitar en la Itàlia centrooccidental, entre Toscana i Lazio, a partir del segle IX a. de C. i la seva cultura va aconseguir la seva major esplendor al segle VI a. de C., abans de desaparèixer sota la civilització romana amb la qual en part es va fondre. No existeix encara una resposta definitiva a les preguntes dels estudiosos sobre els orígens d’aquesta població. És cert que ni a Europa ni a Àsia existeix rastre algun de cap comunitat amb les mateixes característiques ètniques i socials.

La Necròpoli de Tarquinia

La necròpoli dels Monterozzi de Tarquinia és famosa per les seves tombes decorades, excavades en la roca i accessibles a través de passadissos inclinats o escales. La major part d’elles han estat construïdes per a una sola parella i formen una càmera sepulcral. Les primeres tombes decorades són del segle VII a. de C., però només a partir del segle VI es decoren per complet amb frescs. Entre les més famoses es troba la Tomba delle Leonesse (Tomba de les Lleones), del segle IV a. de C., una petita càmera amb sostre a dues aigües. La decoració pictòrica presenta ocells que volen i dofins que salten al voltant d’escenes quotidianes de l’aristocràcia etrusca. La Tomba del Cacciatore (Tomba del Caçador) del segle VI a. de C. que representa l’interior d’una botiga, un autèntic pavelló de caça amb la seva estructura de subjecció de fusta. La Tomba della Caccia i della Pesca (Tomba de la Caça i de la Pesca) és una de les més famoses i estudiades; es compon de dues càmeres: en la primera apareix una representació d’una dansa dionisíaca en un bosc sacre, mentre que en la segona es pot admirar una escena de caça i pesca al costat dels retrats dels propietaris de la tomba. Altres llocs d’interès en aquesta ciutat de carrers empedrats i multitud d’edificis medievals:

• El Museu Nacional, amb una gran col·lecció de troballes arqueològiques. Té la seva seu en el renaixentista Palazzo Vitelleschi, començat en 1436 i acabat al voltant de 1480-1490.

Església de Santa Maria di Castello (1121-1208), amb influències lombardas i cosmatescas. La façana té un petit campanar i tres entrades. L’interior té una nau central i dos laterals, dividits per pilastres massisses amb frisos i capitells paleocristianos. Són destacables la rosassa en la nau i diverses obres de marbre de mestres romans.

• La Catedral, en el passat d’estil romànic-gòtic, però reconstruïda després de l’incendi de 1643, ha conservat de l’edifici original els frescs del segle XVI en el presbiteri.

Església de Sant Giacomo i Santissima Annunziata, mostrant diferents influències àrabs i bizantines.

• La petita església de Sant Martino (segle XII).

L’església de Sant Joan Baptista (segle XII), amb una elegant rosassa en la senzilla façana.

• El Palau Comunal, en estil romànic, començat al segle XIII i restaurat en el XVI.

• Les nombroses torres medievals, incloent la de Dante Alighieri.

• El Palazzo dei Priori. La façana, reconstruïda en època barroca, té una enorme escala externa. L’interior té un cicle de frescs de l’any 1429.

• L’església romànic-gòtica de Sant Pancrazio

En fi, una ciutat que amb uns 16.000 habitants tanca un gran passat, molt agradable de passejar i amb gran quantitat de coses interessants que visitar. Podem fer una visita reduïda d’un matí o passar tot el dia.

 

Deja una respuesta

Publicaciones relacionadas

Comienza escribiendo tu búsqueda y pulsa enter para buscar. Presiona ESC para cancelar.

Volver arriba