Perú – Informació turística i guia de viatge de Perú

CAPITAL

Lima.

BANDERA

Tres franges verticals d’igual grandària, les franges exteriors són de color vermell i la intermèdia és blanca i porta un escut en el centre.

Les restes de grans civilitzacions converteixen a Perú en un país fascinant. El visitant pot passejar per ciutats colonials que encara conserven el llegat dels espanyols, visitar l’antiga cabdal inca, Cuzco, o explorar la ciutat perduda de Machu Picchu i reflexionar sobre els enigmàtics dibuixos de Neixi. Però no fa falta una llarga estada a Perú para percatarse que el Nou Món posseïa una complexa vida cultural mil·lennis abans que Pizarro trepitgés terra inca.

El país compta amb paisatges espectaculars i variats. Es diu que els Caminis peruans són els més bells del continent, i a les seves muntanyes habiten milions d’indígenes que encara parlen quechua i conserven la seva ancestral manera de vida. La conca amazónica ocupa la meitat de Perú i és un dels deu punts del món on hi ha major biodiversitat. Es tracta d’un àrea de selva tropical molt rica en espècies. Per gaudir de Perú només es necessita un esperit curiós, interès pels paisatges i per la història.

EXTENSIÓ

És el tercer país de major extensió a Amèrica del Sud amb 1.285.215 Km2.

MAPA I SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Perú té una de les més diversificades geografies en Sud-Amèrica. Delimita pel nord amb Equador i Colòmbia, per l’est amb Brasil i Bolívia, pel sud amb Xile i per l’oest amb l’Oceà Pacífic.

Perú està dividit en tres regions:

La Costa, banyada per l’Oceà Pacífic i que presenta la forma d’un extens desert recolzat a les muntanyes.

La Serra, és la zona muntanyenca dominada per la Serralada dels Andes. Aconsegueix els 6.768 m.s.n.m. en el cim de l’Huascarán.

La Selva, és la zona de vegetació tropical de la conca del ric Amazones, on se situen les reserves més grans de la naturalesa.

En la reserva de la Biosfera del Manu, on es troba la major riquesa biològica del món; en el llac Titicaca; el Cañon de Colca, en Arequipa, un de l’els més profunds del món on es pot observar el còndor, una au mítica i majestuosa.

POBLACIÓ

27.011.900 habitants

Urbana: 72,3%

Rural: 27,7%

COMPOSICIÓ ÈTNICA :

54% indígenes, 32% mestissos, 12% d’ascendència espanyola, 2% d’ascendència africana i una minoria asiàtica

Hi ha 65 grups ètnics, dels quals destaquen:

Quechuas, Aymaras, Aguarunas, Ashaninkas,…

idioma

Español: 80,3%

Quechua: 16,2%

Altres Idiomes: 3,0%

Idiomes Estrangers: 0,2%

RÈGIM POLÍTIC

República democràtica.

PODER LEGISLATIU :

El President i els membres del Congrés són triats cada cinc anys per votació universal.

DIVISIÓ ADMINISTRATIVA :

24 departaments, més la Província Constitucional del Callao.

REPRESENTACIÓ A ESPANYA

Ambaixada

Príncep de Vergara, 36

Madrid 28001
Tel.: 91.431.42.42 I 91.575.61.23
Fax: 91.577.68.61

CIUTATS IMPORTANTS

Arequipa, Cusco, Hueraz, Ica, Iquitos, Lima, Port Maldonado, Puno, Tombis.

RELIGIÓ

RELIGIÓ :

Més del 90% de catòlics i una petita població protestant

ALTRES RELIGIONS QUE ES PRACTIQUEN:

Evangèlics 7%

Altres 6%

Existeixen moltes manifestacions autòctones barrejades amb rituals catòlics.

ASPECTES QUE TENIR EN COMPTE EN RELACIÓ AMB LA RELIGIÓ :

Guardar el degut respecte en els llocs de culte.

BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA

Els primers pobladors van arribar a Perú fa 20.000 anys, portant amb ells instruments de pedra. La seva activitat bàsica era caçar i recol·lectar fruites. Alguns d’ells es van assentar en Paccaicasa (Ayacucho). Els primers peruans han deixat mostres del seu art rupestre en Toquepala (Tacna, 7600 a.c.) i del seu habitatge en Chilca (Lima, 5800 a.c.). Les cultures preincas es van assentar al llarg de 1400 anys en la costa i la serra de Perú, totes es van caracteritzar per la seva ceràmica ritual, la seva adaptació al mitjà i un bon maneig dels recursos naturals. La primera civilització es va assentar en Huantar (Ancash) en l’any 1000 a.c., el seu poder era basat en un ordre teocràtic. La cultura Paracas va sorgir en la costa sud de Perú en l’any 700 a.c., va aconseguir un gran desenvolupament en l’art téxtil. En la costa nord es va desenvolupar la cultura Moche en l’any 100 d.c., que va unir totes les autoritats militars de les valls costaneres. En la serra peruana, la cultura Tiahuanaco que va sorgir en l’any 200 d.c., va llegar als peruans les terrrazas de cultius, les andanes i el maneig de diversos pisos ecològics en l’agricultura. La cultura Nasca, va sorgir en l’any 300 d.c. i va vèncer al desert costeño amb aqüeductes subterranis. La cultura Wari, en l’any 600 d.c., va introduir el patró urbà al territori d’Ayacucho i va expandir la seva influència en els Andes. La cultura Chimú en l’any 700 d.c., va construir amb fang la ciutat de Chan Chán, situada a Trujillo. La cultura Chachapoya, va sorgir en l’any 800 d.c., i van construir la ciutat fortificada de Kuélap. La cultura Inca que va sorgir en l’any 1500 d.c. va ser la civilització més important de Sud-amèrica. Els Inques van adorar a la terra i al sol. L’Inca sobirà es considerava sagrat fill del sol. La seva expansió és atribuïda al fet que van ser extraordinaris organitzadors. L’Imperi Inca, va aconseguir estendre’s fins als actuals països de Colòmbia pel nord i Xile i Argentina pel sud, incloent els territoris de Bolívia i Equador. La seva arquitectura aconsegueix la seva esplendor amb el Temple del Sol, les fortaleses d’Ollantaytambo i Sacsayhuemán i sobretot, la ciutat de Machu Picchu. En 1532 les hosts de Francisco Pizarro van capturar a Atahuelpa en Cajamarca i en 1542 es va crear el Virregnat de Perú, que va abastar fins al segle XVII el territori que s’estenia des de Panamà fins a Terra del Foc, La predicació dels sacerdots es va barrejar amb les creences andinas fins a establir-se un sistema de creences mixt. Durant els segles XVI i XVII, la producció intel·lectual i l’art colonial peruà van integrar les seves aportacions a la tradició espanyola. Perú va ser declarat país independent per Don José de Sant Martín en 1821 i en 1824 Simón Bolívar va acabar amb les guerres de la independència. En 1860, es prescindeix de la contribució indígena i l’esclavitud dels negres, s’uneix el país amb ferrocarrils i s’organitza el primer règim civil de Perú, amb Manuel Pardo de president. En 1879 entra en guerra amb Xile i és derrotat quedant en fallida, més tard arriba un període anomenat República Aristocràtica. Els primers anys del segle XX van estar marcats per una llarga dictadura civil que va endeutar a l’estat, el qual no va poder enfrontar-se al crac de 1929. En 1948 es crea un nou govern militar , i durant vuit anys, les grans obres públiques es van entremesclar amb una dura repressió política. En 1968 les Forces Armades, encapçalades pel general Juan Velasco, van donar un cop d’estat, i es va plantejar una política que havia de solucionar els problemes que empobrien al país. En 1980 la crisi que viuen els sectors més pobres del país va motivar el naixement de dos moviments que per deu anys van sacsejar a Perú amb violència. Al juliol de 2001, el Dr. Allunyant Toledo Manrique va assumir el comandament com a president de la República.

DIES FESTIUS

1 de gener Any Nou.

6 de gener Epifania.

1 de maig Festa del Treball.

29 de juny Sant Pere i Sant Pablo.

28 i 29 de juliol Festa de la Independència Nacional

30 d’agost Santa Rosa de Lima.

05 d’octubre Celebració de la Batalla de Anganos.

01 de novembre Tots els Santos.

8 de desembre Inmaculada Concepción.

25 de desembre Nadal.

Dijous Sant, Divendres Sant i Corpus Christi són variables.

DATES DESTACADES

La majoria de les festes peruanes reten homenatge al calendari litúrgic catòlic. Se celebren amb gran boato, especialment en l’altiplà, on solen coincir amb alguna celebració agrícola. Els esdeveniments més destacats són el Carnestoltes (febrer-març), molt popular en l’altiplà, acompanyada de batalles d’aigua; l’Inti Raymi (24 de juny), la principal festivitat inca, amb danses i desfilades; la Independència de Perú (28 de juliol); Tots els Santos (2 de novembre), amb ofrenes de menjar, beguda i flors a les tombes de familiars; i el Dia de Puno (5 de novembre), caracteritzat per l’abundància de vestits vistosos i balls als carrers.

24 gener La Candelaria, en Puro.

24 de juny Inti-Raymi-Renaixement de el festival del Déu Inca, Cusco.

2ª setmana Festidanza, Arequipa.

Agost

Octubre Processó del Senyor dels Miracles, Lima.

ECONOMIA

En l’actualitat, els minerals són el primer producte d’explotació peruà, sent un dels majors productors del món. Un dels més rics recursos de Perú també és la pesca, sent líder en la producció de farina de peix, els principals productes són les varietats d’anchoveta, sardina i el peix de qualitat com el llenguado i la cubera del Pacífic. Devido a les seves regions geogràfiques, també es treballa en l’agricultura ja que es pot produir qualsevol producte agrícola, destaca pels milions de plantes i herbes medicinals de molta utilitat. També es pot destacar la Indústria Petroliera, amb divuit conques de sedimentació; la Téxtil, el cotó peruà està entre els millors del món; la Metal·lúrgia, que està en procés de creixement; i el Turisme.

NIVELL DE VIDA

A Perú els preus solen ser més baixos que a Europa, però resulta menys assequible que els països veïns. Lima i Cuzco són les ciutats més cares.

PESOS I MESURADES

Sistema mètric decimal.

MONEDA

OFICIAL :

Nou Sol.

Monedes de 5, 10, 20 i 50 cèntims.

1, 2 i 5 Nous Sols.

Bitllets de 10, 20, 50, 100 i 200 Nous Sols.

MONEDES D’ÚS TURÍSTIC HABITUALS :

El dòlar USA. (Un dòlar equival aproximádamente a 3,4 sols).

S’aconsella portar dòlars, doncs les altres monedes només es poden canviar a les grans ciutats i per elles es cobra una elevada comissió.

TARGETES DE CRÈDIT HABITUALMENT ACCEPTADES :

S’accepten Visa, Master Card, Dinners i American Express.

La targeta de crèdit més acceptada és la Visa, però pagar amb targeta pot implicar un increment del 8 per cent en concepte de comissió, tret que s’utilitzi per retirar diners en metàl·lic d’un caixer automàtic (sempre en moneda peruana).

XECS DE VIATGERS :

Tenen limitacions, consultar en els establecimentos si són acceptats.

LLOCS DE CANVI :

El canvi de divises pot realitzar-se en bancs, cases de canvi, hotels de primera classe o bé al carrer (individus que ronden les proximitats financeres, però que mai ofereixen millors tipus que els propis bancs i es corre el risc de ser enganyat). El més senzill és acudir a una casa de canvi. Els tipus varien d’un lloc a un altre, però de forma poc significativa, excepte en alguns hotels on cobren una comissió relativament alta. Resulta més econòmic canviar xecs de viatge.

És important tenir monedes i bitllets de petita denominació per facilitar les seves transaccions, especialment per als taxis o si compra en petits comerços.

CLIMA

El sol brilla durant tot l’any al país, podem trobar climes diversos que no implica dificultat per viatjar. El clima entre els 1.000 i 2.500 mts., és més fred encara que assolellat. El clima per sobre dels 3.500 mts. es divideix en 2 temporades, la de pluges (de setembre a març) i la seca i assolellada, amb nits frias. En la costa és àrid i càlid i en la selva tropical i humit.

HORARIS

DIFERÈNCIA HORÀRIA AMB ESPANYA :

6 hores menys a l’hivern i 7 hores menys a l’estiu.

HORARIS DEL COMERÇ :

Les tendes solen estar obertes de dilluns a dissabtes de 9:00 h. a 20.00 h.. Els diumenges estan tancades. Els centres comercials solen obrir a les 10:00 h. i tancar a les 20:00 h., alguns obren els diumenges. Els horaris no són obligatoris, la qual cosa dóna lloc a variacions, sobretot al mig dia i els dissabtes a la tarda.

HORARIS DELS BANCS :

De dilluns a divendres de 9:00 h. a 17:00 h., algunes oficines romanen obertes fins a les 18:00 h.

HORARIS DELS RESTAURANTS :

De les 12:00 h. a les 15:00 h. i de les 20:00 h. a les 23:00 h. o 24:00 h. segons els restaurants.

HORARIS DELS MUSEUS NACIONALS :

Consultar en l’oficina de turisme o en la recepció de l’hotel.

DOCUMENTACIÓ

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER L’ENTRADA Al PAÍS (per a persones de nacionalitat espanyola exclusivament) :

Per a una estada de fins a 90 dies, és necessari presentar el passaport en vigor amb un mínim de 6 mesos de validesa, a l’arribada, ha d’emplenar-se l’imprès d’immigración que haurà de conservar-se fins a la sortida. Si ingressa per motius turístics, el termini autoritzat de permanència és de 90 dies, prorrogables per l’autoritat migratòria. Després cal passar per la duana per emplenar l’imprès de declaració de béns, només han d’especificar-se els objectes de gran valor. El visitant decideix o no si declara o no els articles que s’importen. A les persones que declaren, se’ls revisa els articles per al cobrament dels impostos correspondintes. Als quals no declaren se’ls sol·licita pressionar el botó d’uns semàfors Si la llum és vermella passarà una revisió, si és verda, significa que es té el pas lliure. (El semàfor funciona de forma aleatòria).

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA A la SORTIDA :

Presentar l’imprès d’immigración emplenat a l’entrada al país.

TAXES D’ENTRADA / SORTIDA :

Existeixen taxes per als vols nacionals i internacionals. El pagament ha d’efectuar-se abans d’abordar el vol.

LIMITACIONS A la IMPORTACIÓ I EXPORTACIÓN :

Lliure importació de:

400 cigarrets o 50 cigars o 250gr. de tabac.

3 ampolles de begudes alcohòliques que no excedeixin de 2,5 litres

Material esportiu excepte arpones de pesca.

Càmeres fotogràfiques i de vídeo.

Regals, un màxim de cinc.

INFORMACIÓ SANITÀRIA

VACUNES :

No existeixen vacunes obligatòries, però si pensa romandre per un temps perllongat a les zones selváticas, és molt aconsellable la Quimioprofilaxi, la vacuna contra la malària i la vacuna contra la febre groga.

S’ha de tenir precaució en menjar fruites sense pelar i gelats. Quant al mal d’altura o "soroche", el més recomanable és descansar per un període de 3 hores en arribar a cotes altes, evitar esforços físics, els menjars "forts" i el tabac. És molt normal que es produeixin petites alteracions en l’organisme que es manifesten en petits maldecaps per la falta d’oxigen i en alguns casos en dolors estomacales que desparecen conformi s’aclimata el cos. Si apareixen vòmits, marejos i forts jaquecas cal acudir al metge al més aviat possible.

FORMALITATS SANITÀRIES PARA L’ENTRADÓNA D’ALIMENTS, ANIMALS, I PLANTES :

Els productes alimentosos d’origen animal, plantes, fruites i llavors poden ser confiscats.

Els animals hauran de disposar d’un visat especial des del país d’origen i un certificat de vacunació contra la ràbia.

ESTAT SANITARI GENERAL :

En general són bones encara que disposa de poques instal·lacions, sobretot a les zones més allunyades. A les zones rurals hi ha dispensaris mèdics on es realitzen cures d’urgència. Segons regions, s’estableixen les següents precisions:

– En la selva cal protegir-se contra la febre groga i la malària (aconsellable disposar de bon repel·lent i usar màniga llarga, especialment a l’alba i en fosquejar). Es recomana profilaxi contra la malària.

– En la serra, per sobre dels 3.000 metres, pot afectar el mal d’altura o "soroche" : es recomana descansar quan s’arribi a una destinació elevada, sobretot si s’accedeix amb avió des de la costa (ex.: viatge Lima-Cuzco), menjar lleuger i prendre infusió de coca.

– En la costa cal anar amb compte tant amb els mosquits com amb les cremades solars, ja que els rajos del sol són especialment forts, en trobar-se Perú molt prop de l’Equador.

DROGUES: Està terminantment prohibida la tinença, consum o tràfic de drogues (inclosa la marihuana). Les penes imposades per tràfic de drogues van des de 8 a 15 anys si el tràfic de drogues es realitza de forma individual fins a un mínim de 25 anys si el traficant és considerat com a membre d’una banda dedicada al narcotràfic i fins i tot cadena perpètua si el processat és dirigent d’una banda que es val del narcotràfic per finançar delictes de terrorisme. En l’actualitat hi ha un gran nombre de ciutadans espanyols interns en penals peruans per tràfic de drogues.

NIVELL SANITARI DE L’AIGUA :

En general s’ha d’evitar el consum d’aigua de l’aixeta, així com de verdures i fruites sense desinfectar. No consumir peix, verdures i fruites en establiments amb escasses garanties sanitàries. Es recomana estar proveïts de medicaments anti-diarréicos (encara que també es troben a les ciutats mitjanes i grans).

COBERTURA DE LA SEGURETAT SOCIAL ESPAÑOLA :

Cap.

Es recomana la contractació d’un segur de viatge. Informi’s en la seva agència de viatges. És imprescindible cerciorar-se que el segur metge cobreix les despeses sanitàries a l’estranger, doncs és comú que els hospitals i metges exigeixin el pagament en efectiu per endavant, si no existeix el respatller d’una companyia asseguradora i les despeses mèdiques solen ser, per als estrangers, molt onerosos. Dita segura metge ha d’incloure també la repatriació per a casos d’urgència.

FARMÀCIES (Compra de medicaments):

En les principals poblacions hi ha un bon nombre de farmàcies, on es poden aconseguir medicaments igual que a Espanya.

ARTICLES SANITARIS QUE ELS RECOMENDONEM ES PORTIN DES D’ESPANYA :

Si se segueix algun tractament especial, és millor portar-se el medicament. Portar una farmaciola habitual.

ELS W.C. :

S’aconsella usar els de els hotels i restaurants. El seu nivell sanitari sol anar lligat a la categoria del local. Les característiques són similars a les espanyoles.

COMPRES

ARTESANIA DEL PAÍS :

Chompas, ponchos, guants, chullos, tot en articles de llana. Ceràmica, terrisseria moche, instruments de música elaborats amb canyes de bambú com les flautes de pa, zampoñas,…, També podem trobar diverses joies, plata…

PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR:

Articles de llana (Chompas, ponchos, guants, escalfadors, motxilles,…), Cobertors de pell d’Alpaca, tapissos peruans, màscares que s’utilitzen en celebracions rituals en Puno, escacs d’Inques contra Espanyols, les aquarelas peruanes,…

PRINCIPALS ZONES DE COMPRA :

Lima posseeix nombrosos mercadillos indis on es pot adquirir artesania procedent de totes les regions del Perú, sobretot dels Andes. Vostè pot portar-se de record "huacos" (reproduccions de ceramios prehispánicos), "ponchos" i "chullos" (mantells i capells de llana de flama o alpaca), així com flautes, quenas, cervatanas, mat (carabasses) burinat, a més de collarets, aretes i fermalls d’or, plata i pedres semipreciosas amb motius incaicos.

En l’avinguda La Marina, en el districte de San Miguel, hi ha diversos mercadillos artesanals. També hi ha tendes especialitzades en el Centre de Lima i als barris de Miraflores i San Isidro. En Miraflores, un bon lloc per comprar articles de l’altiplà i de la selva és Antisuyo, mentre que a San Isidro, Artesania del Perú és potser el lloc indicat.

De totes maneres, aquests objectes també es poden comprar en bones joieries, en les tendes dels grans hotels i en l’aeroport Jorge Chávez. Els Centres Comercials de moda són altres opcions per aconseguir peces d’alpaca, plata o joies. Els més moderns són Larcomar (Miraflores), Jockey Plaza Shopping (Solc), Marina Park (San Miguel), i Camí ral (San Isidro). En ells es pot comprar roba de la millor qualitat, veure una pel·lícula o menjar alguna cosa en bons restaurants, sobretot de menjar ràpid.

L’Esquinçall de la Unió, en el Centre Històric de Lima, va ser fa anys una zona comercial de moda. Avui, encara que ha cedit el seu lloc, segueix sent un lloc molt animat.

PREU FIX O "REGATEIG" :

Preu fix. S’admet el regateig en els mercadillos, però no esperin grans rebaixes a causa que solament augmentan entre un 10 i un 20% el preu.

NIVELL DE PREUS :

Més elevat que l’espanyol.

GASTRONOMIA

PLATS TÍPICS :

Amanida de Palta:

Amanida d’Alvocat tallat en fines rodanxes i acompanyat d’enciam fresc, oli, vinagre i sal.

Papes a la Huancaina:

Patates preparades amb pebrots, formatge fresc i "palillo", un colorant que li dóna un especial sabor.

Sopa criolla:

Preparada amb fideus, espècies, carn de vaca, ou, llet i verdures.

Pachamanca:

Carn embolicada en fulles de plàtan, cuinat en un clot sobre pedres calentes.

Cuy a la criolla:

Conejillo d’Índies fregit i assaonat amb salmorra.

Anticuchos de cor:

Cuinats a a el brasa i acompanyats de vísceres.

Chicharrones:

Grans trossos de carn de vaca o porc, fregits fins que el seu exterior té un aspecte cruixent.

Cebiche:

Trossos de curvina crua macerada en llimona i acompanyada de ceba, pebre, coriandre, una mica de picante i sal.

GASTRONOMIA INTERNACIONAL :

Podrem trobar-la en la carta d’alguns restaurants.

FRUITES AUTÒCTONES :

Raïm, cítrics, síndries, melons, …, hi ha una gran varietat de fruites.

BEGUDES:

Inka cua, és el refresc nacional , de color groc i d’un sabor dulzón. El licor més frequente és l’aguardiente pisco, es pot servir en versió "pisco sour", un còctel de suc de llimona, clara d’ou, sucre, almívar, gel picat i bitter. El Guindado, licor fet de guindes i aguardiente local a força de canya de sucre. També podem trobar gran diversitat en sucs de fruites com: taronja, papaya, pinya, raïm , maracuyá, mora, meló, síndria, plàtan, guayaba, etc.

RESTAURANTS A LIMA.

Menjar peruà (Criolla)

Bruixotes de Cachiche. Av. Bolognesi 460, Miraflores. El misteri del sud juntament amb el variat menjar crioll, presentada en un dels buffets més complets de Lima.

José Antonio. Bernardo Monteaguo 200, San Isidro. Molt bona elecció per provar els sabors del menjar crioll. Si és la primera vegada que visita un restaurant de menjar peruà, li recomanem demanar el piqueo José Antonio que porta una selecció dels plats típics del menjar crioll. A més no deixi de provar el típic Pisco Sour.

Señorio de Sulco. Malecón Cisneros 1470, Miraflores. Restaurant decorat rústicament que ofereix plats de la cuina peruana preparats amb receptes recuperades de l’època pre-hispànica.

Zeñó Manue. Av. Dues de Maig 598, Miraflores. Restaurant especialitzat en l’antic menjar crioll. En les nits el restaurant es converteix en un piano bar. Els dissabtes i diumenges ofereix el seu insuperable buffet crioll acompanyat amb xou folklòric

La Glòria. Atahualpa 201, Miraflores. La Glòria és un restaurant on es menja realment bé i on podrà gaudir el millor martini de la ciutat. La carta és variada i conté plats elaborats i deliciosos del menjar internacional.

Bohèmia. Miraflores, Av. Santa Creu 805 i Lima: Passatge Santa Rosa 140 i Passeig dels Escribanos. Amb una excel·lent cuina, un servei de primera i un ambient molt alegre i informal, aquest restaurant s’ha convertit en un dels preferits per molts a l’hora de sortir. Expliquen cadascun amb una barra on serveixen una gran varietat de glops i una sala d’exhibicions on presenten diverses mostres artístiques. Es recomana arribar d’hora per evitar espera.

Peixos i Mariscs:

Costa Verda. Platja Barranquito, Miraflores. Un dels pocs llocs que ha mantingut el fi i delicat sabor de les receptes peruanes i l’excel·lent servei que es mereix. Guanyador del rècord Guinness per la seva gran varietat de plats en buffet

La Rosa Naútica. Espigó 4, Circuit de Platges, Miraflores. Provi els fins plats del mar i el típic Pisco Sour, mentre gaudeix d’una bella vista de l’Oceà Pacífic en el lloc més romàntic de la costa peruana.

Carnes i Graelles.

La Carreta. Av. Rivera Navarrete 740, San Isidro. El millor lloc a Lima per gaudir de carns a la graella.

Menjar Xina.

Restaurant Royal. Av. Prescott 231, San Isidro. Restaurant que ofereix l’autèntic menjar oriental amb un varietat de 342 plats.

Menjar Italià.

Ristorante Il Postino. Calli Pujol 401, Miraflores. En el restaurant es pot degustar pastes, pizzes, carns, peixos, verdures i dolços, tot preparat a la manera casolana i tradicional de l’antiga i nova cuina italiana.

Trattoria Antica. Av. 2 de Maig 728-732, San Isidro. Ambient càlid i acollidor, amb una bona carta de pizzes, pastes i entrades.

Trattoria vaig donar Mambrino. Manuel Bonilla 106-8, Miraflores. Un bon lloc per menjar bona pasta en un ambient alegre i informal i tota una institució en la preparació de menjar italià. No deixi de provar el deliciós pa casolà que ells mateixos preparen.

Menjar Francès.

Astrid i Gastón. Cantuarias 175, Miraflores. Restaurant de primera categoria, ofereix els més variats plats de la nouvelle cuisine en un ambient elegant amb un excel·lent servei.

DIVERSIONS

Podem trobar tot tipus de diversions en tot el país com a espectacles de música i dansa en restaurants, discoteques, bars i cafeterias, obres de teatre i música clàssica, i sobretot activitats a l’aire lliure.

En els Andes, el senderisme i el muntanyisme són pràctica habitual en l’estació seca, de maig a setembre. L’excursió més atrayente és la ruta inca (33 km), que dura tres dies i discorre per l’oest de Cuzco, on pot llogar-se l’equip necessari. El centre d’alpinisme i senderisme més important de Perú és Huaraz, al nord de Lima, i el bec més alt és l’Huascarán (6.770 m). Hi ha disponibilitat d’equips, guies i conductors, i la millor època per realitzar excursions és de juny a agost.

En Iquitos es poden organitzar excursions a la selva. Els guies tendeixen a abordar als visitants; és aconsellable demanar referències o una recomanació. Les empreses que regenten allotjaments de qualitat solen proporcionar guies acreditats. El període en ruta poden varia d’un únic dia fins a més d’una setmana. És recomanable disposar d’una loció contra insectes.

En el riu Urubamba, proper a Cuzco, pot practicar-se el descens d’aigües braves; en Yarinacocha, el piragüisme. La península de Paracas i les properes illes Ballestes posseeixen les reserves d’animals marins i aus més renombradas de la costa. De gener a març les seves platges resulten idònies per donar-se un bany. Cada dia s’organitzen recorreguts relativament econòmics per les reserves. En la costa sud es poden visitar els cellers de la ciutat d’Ica o participar en excursions guiades pel canó de Colca, proper a Arequipa.

DIVERSIONS NOCTURNES

Discoteques i penyes es disputen la diversió en la nit de Lima. Les penyes són sales de ball en les quals es toca música peruana en viu i la gent festeja fins a altes hores de la matinada. Hi ha penyes criolles o folklòriques (andinas), depenent de la música que en elles s’interpreti. Són interessants referències Les Brises del Titicaca, en el Centre de Lima; Hatuchay, en el Rímac; Sachún, en Miraflores; i l’Estació, en Barranco.

En aquest mateix districte, el Centre Cultural Juan Parra del Reg ofereix un espectacle de música i danses de la costa, la serra i la selva del Perú. De Trenca i Tall i Del Carajo són altres dues penyes barranquinas que podrien visitar. I el conegut restaurant crioll Mans Brunes ens dóna l’oportunitat d’alegrar-nos a ritme de guitarra i calaix amb el xou afroperuano “Perú Negre”.

També en Barranco –una popular zona playera- nombrosos pubs i discoteques atreuen als joves. Bons llocs per ballar i prendre un glop són El Drac, Bossanova, Sergent Pebre, Kitsch, i De Parranda. El bar La Nit és una altra parada obligada, a causa del seu bon ambient. Allí sol haver-hi concerts de rock i jazz, encara que també es presenten recitals de poesia. Per la seva banda, el bar L’Ekeko amenitza les nits amb boleros i sons cubans. Si arriba d’hora, abans d’entrar a la penya, el pub o la discoteca que prefereixi, pot caminar per l’añoso Parc Central de Barranco o menjar uns entrepans típics –l’intens anticucho o el dolç picarón- als voltants del tradicional Pont dels Sospirs.

Miraflores ens ofereix altres opcions per trasnuitar, com el Grill Costa Verd, una exclusiva discoteca enfront del març Són recomanables a més Senyor Frog’s, Teatriz, Carlos & Charlies i Barza, en el centre comercial de moda –Larcomar-, que queda en un malecón. Enfront del parc Kennedy, està Farenheit, cridat abans Bizarro, i no lluny es troben Bauhaus, La Seu, Stravaganza, el Pub Inglés, el Pub Irlandès i el Pub Alemany.

Si li agraden els cafès, vostè té varietat per triar. A San Isidro, estan Bogart, Cafè Olé, Delicass i Cafè Cafè; en Miraflores, Cafè de la Pau, Voltaire, Millenium, Cafè 21 i Bohèmia, Friday’s i Chili’s. També en Miraflores es troben La Tiendecita Blanca –oberta en 1937 i un dels llocs més característics de Miraflores- el Vivaldi i l’Haití, que existeix des de fa tres dècades i és bastant concorregut. Al luxós barri de Chacarilla està Cafè Bocatta.

Els amants del karaoke poden anar al Lung-Fung a San Isidro. Una altra forma d’entretenir-se en la nit de Lima és acudir a algun dels nombrosos casinos de la ciutat.

TRANSPORTS

TRANSPORTI AERI :

Disposa de quatre aeroports, situats a Lima, Arequipa, Cuzco i Iquitos. Des de Lima existeixen vols a les principals ciutats del país, excepte a Huancayo, Ica i Huaraz, que només es pot viatjar per via terrestre. Les principals companyies aèries ofereixen vols internacionals, American Airlines, Lufthansa, Iberia, Continental, Aeolíneas Argentines… La majoria dels vols realitzen escales. S’aconsella fer la reserva amb antelació. i reconfirmar els bitllets amb anticipació, si el seu vol és nacional, 48 hores abans de viatjar i si és internacional 72 hores abans. En rutes cap a Cusco i Puno, es recomana viatjar en els primers vols a causa de les condicions geogràfiques i metereológicas.

TRANSPORT MARÍTIM :

No existeix servei de vaixell, transbordador o ferri. A les zones del llac Titicaca i en la selva de l’Amazones, és possible navegar amb vaixell o en canoes. Des de Puno parteixen embarcacions cap a les illes interiors com Taquila i Amantí i a les Illes flotants dels Uros. A les zones selváticas el transport fluvial és l’únic mitjà de transport.

TRANSPORT FERROVIARI :

Té dues línies ateses per ENAFER. Una, en el centre del país que va de Lima a Huancayo i Huancavelica i l’altra en el sud, que va d’Arequipa a Juliaca, passant per Cusco, d’on parteixen els trens a Machu Picchu.

Existeix la categoria de Primera i Segona classe i, en ocasions, la turística. S’aconsella utilitzar la classe turística o en defecte d’això la categoria de Primera classe.

TRANSPORT EN AUTOCAR :

És el mitjà més utilitzat, més popular i més econòmic en tot el país, però també el menys recomanable. No s’aconsella utilitzar-ho entrada la nit. Existeixen nombroses empreses que cobreixen gairebé tot el territori nacional a excepció de les zones selváticas, els alts cims i la zona del Machu Picchu.

Els autocars es troben en molt mal estat, encara que recentment s’han anat renovant. Aquest sistema no és molt aconsellable, perquè a més de ser incòmode, la major part dels camins estan en mal estat a excepció de la carretera Panamericana.

També té autobusos urbans que solen ser molt lents, a més d’anar plens de gent. En nombroses ciutats existeix el servei "de combis", que són minibuses que recorren rutes fixes. És un transport molt ràpid, es paga en iniciar el trajecte i és aconsellable fer-ho amb la quantitat exacta.

XARXA VIÀRIA :

Encara no disposa d’una xarxa de vies de comunicació que cobreixi totes les seves necessitats. Solament existeix una xarxa viària moderna i en bon estat que és la carretera Panamericana, les altres vies , solen ser camins i en molt mal estat.

PERMÍS DE CONDUCCIÓ :

L’espanyol és vàlid durant 30 dies, l’internacional té una validesa d’un any.

COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació) :

Les principals signatures internacionals de lloguer de vehicles compten amb oficines en llocs turístics, sent requisit ser major de 25 anys i presentar el permís de conduir vigent.

TAXIS :

No disposen de taxímetro, el preu es pacta abans d’iniciar el recorregut, per la qual cosa és important regatejar. Existeixen dues classes de taxis, els "remisses", la mayoria de color negre i que es troben en l’entrada dels hotels, els seus preus són més cars; i els comuns que són de totes maneres i colors, qualquier persona que disposi de vehicle pot prestar el servei de taxi, aquest servei és relativament barat. És recomanable utilitzar empreses de taxi (se sol·liciten per telèfon) a aquells autoritzats pels municipis (a Lima estan pintats de groc i tenen un casquet lluminós en el sostre). En els aeroports, es recomana contractar els serveis de taxis autoritzats per Corpac (autoritat aeroportuària).

CORRENT ELÈCTRIC

220 Volts a 60 cicles. La mayoria d’hotels de quatre i cinc estels ofereixen energia elèctrica de 110 Volts.

TELÈFONS

La xarxa està automatitzada en tot el país.

Els telèfons mòbils espanyols poden utilitzar-se a Perú sempre que comptin amb el tipus de banda utilitzat a Amèrica (diferent de l’europeu) i que abans de sortir d’Espanya s’hagi sol·licitat a la companyia telefònica autorització per realitzar trucades en itinerància.

PREFIX D’INTERNACIONAL :

PREFIX D’ESPANYA :

34 més el nombre de l’abonat.

Per cridar a Espanya des de Perú també pot fer-se a través de l’operadora marcant el número 108.

Per cridar a Perú des d’Espanya cal marcar 00 esperar al to i 51 seguit del prefix de la ciutat, incloent el 9 i el nombre d’abonat.

NUMERO DEL SERVEI "ESPANYA DIRECTE" :

(TELEFÓNICA) 0 800 500 50 amb limitacions locals de cobertura.

MITJANS DE COMUNICACIÓ

En els kioscos podem trobar diaris importants com, l’Ajá, Conco, El Xinès, El Comerç, El Peruà, Gestió,… i nombroses revistes com, Caretes, Crònica Viva, Set Dies,…

També existeixen nombroses cadenes de radi com, Radio Notícies, Radio Ámerica, Radio Freqüència 100, Radio La Llum,… i de televisió, Ámerica Televisió, Andina Televisió, Freqüència Llatina,… i canals de cable, canals estrangers,….

SEGURETAT CIUTADANA

En general, resulta factible avui viatjar per pràcticament tot el Perú. Encara així, és necessari prendre certes precaucions en determinades zones i molt especialment en els desplaçaments per carretera, que és desaconsellable realitzar de nit.

Zona de risc (han de ser evitades).

A causa del narcoterrorismo i certs rebrots guerrillers han de ser evitades les zones dels rius Huallaga, Apurímac i Ena compreses en els departaments d’Apurimac, Ayacucho, Huánuco i Junín. Igualment ha d’evitar-se la província de la Convenció, en Cuzco.

Zona de risc mitjà.

A causa de la delinqüència comuna : cascos històrics de determinades ciutats (Lima, Cuzco, Arequipa), així com àrees especialment concorregudes (estacions d’autobús, mercats, mitjans de transport públic) en tot el país. També és molt recomanable no viatjar de nit amb autobús per la serra sud i serra central del país.

Precaucions per intentar evitar robatoris:

– Deixar en la caixa forta de l’hotel, o portar damunt adequadament dissimulats, el passaport, bitllet aeri i targetes de crèdit. Resulta de la màxima utilitat disposar de fotocòpia del passaport, així com d’una altra documentació important, i portar-los en lloc diferent als originals.

– S’ha de ser prudent en l’exhibició de diners, càmeres fotogràfiques o de vídeo i joies, ja que suposa gairebé una provocació a les zones deprimides del país.

– Ser especialment acurats amb pertinences en trajectes llargs en autocar, així com en establiments públics (bars, restaurants); mantenir sempre a la vista les bosses de mà

REPRESENTACIÓ DIPLOMÀTICA ESPANYOLA

TIPUS :

Ambaixada.

ADREÇA :

Av. Jorge Basadre, 498.

LOCALITAT :

San Isidro, Lima 27.

TELÈFON / FAX :

212 51 55

Fax: 212 19 09 i 440 20 20

Consolat General a Lima.

Els Pins, 490

Apartat Postal: 641

San Isidro.- Lima 27

Telèfon: 513 79 30

Fax: 422 03 47

OFICINA DE TURISME NACIONAL

ADREÇA CENTRAL :

Iperulima.

Jorge Basadre, 610

LOCALITAT :

San Isidro, Lima

TELÈFON / FAX :

4201627 / 4211227.

IDIOMA D’ATENCIÓ :

Español i anglès.

Servei de Protecció al Turista (només respecte a la prestació de serveis turístics).

Recentment s’ha engegat el sistema d’informació i assistència al turista denominat "i-perú", que té com a objectiu específic brindar informació turística objectiva i assistència si els serveis rebuts no van ser proveïts d’acord al contractat; "i-perú" compta amb oficines en:

Lima: , Av. Jorge Basadre, 610 – San Isidro, Tel.: 421-1227

Lima: Hall principal de l’Aeroport Internacional Jorge Chávez, Telefax : 574-8000

Cusco: Hall principal de l’Aeroport Velasco Astete, Telefax : 084-237364

Cusco: Portal de Carrizos 250 – Plaça d’Armes, Telefax : 084-252974

Arequipa: Aeroport Rodríguez Ballón (pis 2) Telefax : 054-444564

Arequipa : Portal de la Municipalitat, 110 – Plaça d’Armes, telefax : 054-221.228

Iquitos: Hall principal de l’Aeroport Francisco Assecada Vignetta, Telefax : 065-260251

Trujillo: Jr. Pizarro 412 (Municipalitat), Telefax : 044-294561

Ayacucho: Portal Municipal nº 48 – Plaça Major, Telèfon : 066-

Puno: Cantonada Jr. Deustua amb Jr. Lima – telefax : 051-365.088

PRINCIPALS ZONES I CIUTATS D’INTERÈS TURÍSTIC

Lima

Lima, la capital, és una ciutat sorollosa de clima desapacible. Els seus habitants són amables i hospitalaris. L’urbs disposa d’una extensa oferta de restaurants i vida nocturna, a més d’una àmplia selecció de museus. Actualment es restaura el centre colonial, que dispararà l’atractiu turístic de Lima.

Per endinsar-se en el coneixement de la seva història cal visitar el Museu d’Or del Perú, que exhibeix nombrosos objectes d’or, plata i pedres precioses, i el Museu Nacional d’Antropologia i Arqueologia, notable per les seves peces prehistòriques. Després del clam de carrer s’agraeix el respir que ofereixen esglésies com la de Sant Francisco (famosa per les seves catacumbes) i la de Santo Domingo (del segle XVI). Als nombrosos mercats, inclòs el de Pólvores Blaves, abunden els articles de consum i l’artesania. Lima compte també amb places, edificis colonials i un zoològic.

En el centre és senzill trobar allotjament barat. El barri de Barranco acull un bon nombre de restaurants econòmics i vetllades de música en viu, i és molt popular entre els mochileros. El de Miraflores disposa dels millors restaurants, tendes i clubs nocturns de la ciutat.

Costa sud

L’autopista Panamericana no s’aparta de la costa i creua diverses zones d’interès situades al sud de Lima. Destaca Pisco, un port pesquer (conegut pel seu aguardiente de raïm blanc) des d’on els turistes es desplacen per observar la vida salvatge de les properes illes Ballestes i de la península de Paracas. És una àrea de gran interès arqueològic, on destaquen les necròpolis de la cultura paracas. Al Sud es troba la ciutat de Neixi, coneguda per la seva elaborada ceràmica i pels seus dibuixos geomètrics gegants executats a la terra, que en la seva majoria representen animals i ocells. Datats entre els anys 900 aJC i 600 de nostra era, els dissenys només són visibles des de l’aire, però per 50 dòlars hi ha nombroses oportunitats de sobrevolar la zona.

Arequipa i el llac Titicaca

Coneguda com la ciutat blanca, Arequipa es troba envoltada per unes espectaculars muntanyes, entre les quals destaca el volcà El Misti. L’urbs posseeix bells edificis construïts amb una roca volcànica de tonalitat clara. El convent de Santa Catalina, el monument religiós més fascinant del país, estava habitat per gairebé 450 monges. Moltes de les cases colonials de la ciutat, com la casa Ricketts, són ara galeries d’art o museus. L’allotjament i el menjar són barats i els establiments, acollidors. Des d’Arequipa l’excursió ineludible és al canó de Colca, un dels més profunds del planeta.

El Titicaca, a 3.820 m d’altitud, és el llac navegable situat a major altura a tot el món. Amb més de 170 km de longitud, també és el més gran d’Amèrica del Sud. A causa de l’altura, el cel es mostra clar i les seves aigües celestes ofereixen un aspecte impressionant. Des de Puno, el principal port del llac, són factibles excursions amb vaixell. La zona igualment és famosa per les seves danses folklòriques i els seus ramats d’alpacas i flames.

Cuzco

Cuzco és la capital arqueològica d’Amèrica i la ciutat més antiga del continent habitada sense interrupcions fins a l’actualitat. S’ha convertit en un enllaç fonamental a la xarxa turística sud-americana. El seu llegat com a eix de l’imperi inca es distingeix a simple vista: la majoria dels carrers tenen murs de pedra llaurats pels inques i per elles passegen nadius d’ascendència inca que s’expressen en quechua. Compta amb magnífics exemples d’art colonial, com la catedral (iniciada en 1559) i l’església de la Mercè. Destaquen així mateix les ruïnes de Coricancha, a l’est del centre urbà, en origen recobertes d’or, encara que en l’actualitat només queda la pedra llaurada. És digne d’esment el Museu d’Arqueologia, que alberga peces de metall i or, joieria, ceràmica, teixits i mòmies. En les rodalies es troben les ruïnes de Sacsayhuamán, Qenko, Puca Pucara i Tambo Machay.

A l’oest de Cuzco se situa el Machu Picchu, el jaciment arqueològic més espectacular del continent. Malgrat el turisme massiu (sobretot durant l’estació seca, de juny a setembre), la ciutat perduda dels inques manté el seu aire de grandesa i misteri.

Iquitos

Iquitos (400.000 habitants) és la major urbs emplaçada en la conca amazónica sense enllaços per carretera. La seva única connexió amb el món exterior és via aèria o fluvial. Fundada en 1750 pels jesuïtes, va prosperar gràcies al petroli i al cautxú, encara que avui dia concentra la seva economia en el turisme. Un dels atractius d’Iquitos és que constitueix una porta d’entrada civilitzada a l’Amazònia.

Voltants d’Huaraz

El principal centre d’alpinisme, senderisme i excursionisme del país és Huaraz. La ciutat ha estat arrasada en nombroses ocasions pels terratrèmols. Per aquest motiu no resulti atrayente. No obstant això, les muntanyes que l’envolten són d’una bellesa excepcional i molts arriben a Perú específicament per visitar la zona.

Els Andes que volten Huaraz tenen els cims permanentment coberts de neu. Moltes muntanyes arriben fins als 6.000 m d’altitud. La temporada d’alpinisme i excursionisme es perllonga de maig a setembre. També existeixen llacs glacials, deus d’aigua calenta i jaciments arqueològics preincaicos i inques, entre els quals destaca Chavín d’Huántar. El Parc Nacional Huascarán, fundat en 1975, protegeix una extensa part de la serralada Blanca. Huaraz és un excel·lent campament basi, amb infinitat d’hotels i guies.

Caraz

El diminut poble de Caraz, a l’est de Chimbote, és un dels pocs llocs de la regió que no ha estat assolat ni per terratrèmols ni per despreniments de terra. Compta amb una plaça d’Armes, hotels i restaurants econòmics i, el més important, rutes que discorren pels pujols dels voltants. En Caraz conclou la ruta de senderisme de Llanganuco a Santa Creu, i és punt de partida per a les excursions per carretera a la bella llacuna Aturada i al canó del Plat.

Illa Taquile

Taquile és una encantadora illa situada en el llac Titicaca i a la qual s’arriba després de realitzar una travessia de 24 km des de Puno. Els seus habitants van abillats amb els cridaners vestits tradicionals (de venda en la cooperativa local), parlen quechua i mantenen una gran lleialtat de grup. Les terrasses inques i les ruïnes esquitxen el paisatge. L’illa està desproveïda d’establiments hotelers, electricitat, carreteres, vehicles i gossos. Els vilatans proporcionen allotjament i els modests restaurants serveixen el que tenen: truita fresca i patates bullides. Els vaixells salpen diàriament del moll de Puno i triguen unes quatre hores a aconseguir l’illa.

Sechín

El jaciment de Sechín, a 50 km al sud de Chimbote, és un dels més antics de Perú (datat entorn de l’any 1500 a. de C.) i dels més significatius i millor conservats de la costa. El seu atractiu radica en els murs exteriors del temple principal, recoberts de macabres relleus que reprodueixen a guerrers esbudellant als seus presoners. Els restaurants són escassos i disten molt uns d’uns altres, però en Casma, a 5 km, pot trobar-se allotjament econòmic.

Yarinacocha

El llac de Yarinacocha té forma de ferradura i es troba a 10 km de Pucallpa en adreça noreste, en la conca amazónica. Va ser part del riu Ucayali, encara que en l’actualitat es troba envoltat de terra, exceptuant un petit canal que ho uneix al riu durant l’estació plujosa. L’assentament més excel·lent és Port Callao, que disposa d’alguns allotjaments, bars, restaurants i pots de lloguer per realitzar excursions. És possible visitar els poblats indígenes shipibo, comprar artesania, practicar el piragüisme o observar la vida salvatge, tant en el llac com en els seus voltants: atenció als dofins d’aigua dolça.

VIDA QUOTIDIANA

La gran part de la població de Perú viu a Lima, on la meitat dels seus habitants viuen en condicions de pobresa. Hi ha 65 grups ètnics, la majoria pobles indígenes que viuen en contacte amb la naturalesa. Tenen els mateixos interessos que nosaltres com a amics, família, treball,… però han de conbatir amb una gran pobresa i desocupació.

EN ELS BARS :

Les ciutats del país tenen una variada vida nocturna, pot obtenir informació sobre llocs interessants al seu hotel. Si desitja gaudir de música típica peruana, pot concórrer a les "penyes". A Lima, les discoteques, pubs i night clubs més concorreguts es troben en els districtes de Miraflores, San Isidro i Barranco. En altres ciutats, es troben en general en el centre de les mateixes (plaça principal i voltants).

PROPINES :

En molts restaurants i bars afegeixen al total de la factura un 10% de servei. En cas contrari, aconsellem deixar entre un 10 i un 15% de propina, sempre que estigui satisfet amb el servei, també deixarem una propina aproximada d’un dòlar als maleters i prestadors de servei. No és habitual deixar propines als taxistes.

MATERIAL FOTOGRÀFIC I DE VÍDEO:

Els rodets i cintes de vídeo són més cars a Perú i en alguns llocs no es troba el precís. S’aconsella portar suficient material de recanvi. A causa de la humitat s’han de portar les càmeres protegides i algun paquet de sals absorbents, també convé portar piles de recanvi.

A TENIR EN COMPTE :

· Cal anar amb compte amb el lèxic, ja que algunes paraules d’ús normal a Espanya allí té una altra interpretació. Cal procurar informar-se.

· Cal tenir en compte que quan allà és estiu aquí és hivern.

· A causa del "soroche", malament d’altura, és normal que es produeixin maldecaps per la falta d’oxigen i en alguns casos, mals estomacales, que desapareixen conforme s’aclimata el cos, és recomanable descansar en arribar a cotes altes i evitar els esforços físics.

· Les carreteres han millorat molt en els últims anys, però és necessari tenir en compte l’estació per planificar viatges per via terrestre:
– Estiu austral (desembre-abril) : resulta molt fàcil viatjar al llarg de la costa, però difícil fer-ho per la serra i la selva, ja que allí és temporada de pluges i les pistes de terra sofreixen greus danys.

– Hivern austral (maig a octubre) : és temporada seca en la serra i la selva, per la qual cosa es poden visitar ambdues sense massa problemes. La costa roman coberta, però les precipitacions són molt escasses.

· Per calcular la durada d’un viatge per via terrestre, no n’hi ha prou amb conèixer els kms., és imprescindible tenir idea del tipus de carretera : autovia (només en la costa), carreteres asfaltades, camins afirmats o pistes.

· Donades les dimensions del país, els turistes solen realitzar algun recorregut amb avió, no es plantegen excessius problemes de reserves, però sí sovint retards en els vols; aquests varien segons la qualitat de la companyia aèria. En època de pluges determinats aeroports en zones de selva o serra poden excepcionalment romandre tancats durant un o diversos dies.

· Està absolutament prohibit treure objectes arqueològics o de valor històric del Perú. Per poder portar-se amb si una reproducció de peces pre-hispàniques, el turista ha de disposar d’un certificat de l’Institut Nacional de Cultura (INC, Av. Javier Prado Aquest 2465, Sant Borja, Lima. Tel.: 51-476.99.00). Com sovint el turista no està advertit d’aquesta dada, els agents de duanes solen confiscar-se de les peces en qüestió.

· Recentment s’ha instal·lat en l’aeroport de Lima un mòdul de verificació de rèpliques, on especialistes en art comproven el caràcter de les peces, i en cas de ser còpies expedeixen el certificat corresponent en nom de l’Inc. Si es verifica que es tracta de peces autèntiques es procedeix a la seva confiscació. Aquest mòdul funciona en les hores de major quantitat de vols amb destinacions internacionals (Atenció de 21h00 a 9h00). El tràmit per recuperar aquests "souvenirs" és molt lent, i en general no val la pela emprar energia i temps a intentar-ho.

· Per treure qualsevol espècie de flora i fauna del país s’ha de comptar amb un permís atorgat per l’Institut Nacional de Recursos Naturals (INRENA, carrer disset, 355, San Isidro, Lima. Tel.: 225.10.53). S’ha de tenir en compte a l’hora de comprar records que incloguin animals disecados (caixes de papallones…) o productes derivats (pells en arcs, tambors, etc.). És igualment, un tràmit molt pesat i en general massa lent.

ILTRIDA VIATGES – ILTRIDA VIATGES BARCINO

viatgersonline.cat

Reserva assessorada a Iltrida Viatges / Iltrida Viatges Barcino | Instal·la icona d’iltridaonline i guanya un creuer