Tahití – Bora Bora – Informació turística i guia de viatge de Bora Bora

PAÍS

Polinèsia Francesa

 

CAPITAL

Vaitape

 

L’illa principal està en el centre d’una llacuna multicolor, envoltada per petits illots anomenades ‘motu’. De naturalesa muntanyenca, Bora Bora és coneguda mundialment per la seva bellesa incomparable.

 

EXTENSIÓ

38 Km2.

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Bora Bora està envoltada per Tahaa, l’illa que produeix les tres quartes parts de la vainilla del món;  per Tupai, habitada per fills de déus; per Tetiaroa, on després de rodar Rebel·lió en la Bounty, Marlon Brando va comprar un atolón (que finalment va haver de vendre per sufragar les despeses del judici per assassinat d’un dels seus fills); per Raiatea, la primera illa que va sorgir de l’oceà.

Aquests picachos de basalt de parets impossibles on es queden preses els núvols més blancs. El tapís verd insultante de les palmeres, com si anessin de jade. Les tires brillants de sorra lluenta. I sobretot, la llacuna turquesa més bella de totes, envoltada per l’atolón coralífero que fa de la illa la joia de la corona del Pacífic.

L’atolón que envolta Bora Bora està esquitxat d’illots anomenats motus, i l’aeroport està construït en un d’ells.

Els becs volcànics que sorgeixen del centre de la illa es fan a cada minut més imponents. La muntanya Pahía ( 619 m.) i sobretot l’Otemanu ( 727 m.) tenen unes parets verticals impressionants i propicien una imatge gairebé de cinema, com ha de ser en una illa perduda en la Polinèsia. La muntanya Otemanu, el més alt de tots, significa "Mar d’Ocells". Mai ha estat escalat.

 

POBLACIÓ

5.000 habitants.

 

FESTES

Cal participar en una tamaara, una festa, i provar els plats tradicionals cuinats en un ahimaa, forn subterrani. S’escalfen les pedres de basalt i es posen en un forat, on també s’introdueixen els aliments, embolicats en fulles de banano; es cobreix amb sorra i es deixa cuinar diverses hores. Tot es menja amb salsa de coco i amb els dits.

 

CLIMA

Càlid i humit. Els mesos més calorosos i plujosos són els de l’hivern europeu. El millor és viatjar d’abril a setembre, mesos secs i agradables. En general el clima de la Polinèsia Francesa és tropical, refrescat pels alisios del Pacífic.

 

HORARIS

 

DIFERÈNCIA HORÀRIA AMB ESPANYA :

Hi ha 12 hores menys que en la península a l’estiu i 11 hores a l’hivern.

 

HORARIS DEL COMERÇ :

Generalment de dilluns a divendres de les 08:00 h. a les 17:00 h. Els dissabtes de les 08:00 h. a les 13:00 h.

 

HORARIS DELS BANCS :

De dilluns a divendres de les 07:45 h. a les 15:30 h. Alguns bancs obren els dissabtes de les 07:45 h. a les 11:30 h.

 

HORARIS DELS RESTAURANTS :

En general els restaurants de les diferents illes del territori obren de 09:00 h. a les 14:00 h. i de les 18:00 h. a les 22:00 h.

Pot haver-hi variacions segons l’establiment.

 

 

COMPRES

 

ARTESANIA DEL PAÍS :

Entre les compres interessants figuren tallats en fusta (tiki), entretallados i joieria en nacre, perles negres, barrets i cistelles en fulles de pandano, camises, teles estampades, perfums i cristalleria importats de França.

 

PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR:

Es recomana adquirir qualsevol dels productes esmentats anteriorment.

 

PRINCIPALS ZONES DE COMPRA :

Centre Artesanal de Bora Bora.

Magasin Roger.

També es troben tendes als hotels i en els llocs ambulants dels carrers i carreteres.

 

PREU FIX O "REGATEIG" :

No és costum regatejar.

 

NIVELL DE PREUS :

Els preus són elevats.

 

GASTRONOMIA

La cuina es basa sobretot en els mariscs, peix, porc, arròs i fruita tropical.

En alguns restaurants utilitzen els tradicionals forns subterranis o ahimaa, on couen durant tres hores i coberts amb pedres, sorres i fulles de plàtan, les carns i els peixos juntament amb umaras (batata), fafa (una espècie d’espinacs que s’extreu del cap del taro) i plàtans vermells, tot això embolicat individualment en fulles de plàtan. Una vegada en el plat s’acompanyen de miti hue, una salsa de llet de coco fermentada.

El preu d’un menjar vari entre 600 i 1.200 CFP o més. Diversos establiments ofereixen menús especials a preu fix. Normalment se serveix  esmorzar fins a les 14 h. i sopar fins a les 22 h.

 

Entre els plats típics destaquem:

Poisson Cru            pescat cru escabetxat i                                          amb salsa de coco.

Chevrettes               gambes.

Taro                          fulles de taro bullides i servides                                      amb crema de coco.

Ia Ota             pescat cru, normalment                                        bonic, escabetxat en suc de                                 llimona.

Pamplemousse      varietat d’aranja, de gust                                       excel·lent.

Poi                             pudding dolç de taro, plàtans o                                       papayas, condimentat amb                                                    vainilla.

 

GASTRONOMIA INTERNACIONAL :

Podem trobar restaurants de menjar francès, vietnamita, xinesa, hindú i italiana.

 

FRUITES AUTÒCTONES :

Papayas, melons, pinyes, plàtans, cocos i aranges.

 

BEGUDES :

Tot tipus de begudes elaborades amb les fruites de la illa, cervesa, tot tipus de vins i licors. També es poden trobar begudes alcohòliques.

 

RESTAURANTS

 

El restaurant més famós de Bora Bora és el Bloody Mary´s en la badia de Pofai a un quilòmetre de l’hotel Bora Bora. En un panell de la porta hi ha una llista amb els nom de tots els estels i famosos que han anat a sopar allí. Especialitzat en peixos i mariscs. Ofereix transport gratuït des de l’hotel al restaurant en minibús. Tf.: 677286. Tanca els dilluns.

Blue Lagoon, Vaitape. L’especialitat del restaurant és la paella amb fruits del març Servei de transport gratuït en minibús des de l’hotel al restaurant. Tf.: 677054.

Chez Cristian, hotel Revatua Club, sobre l’aigua. Cuina francesa. Tf.: 677167.

Matira Terrasse, hotel Bora Bora. Excel·lent cuina francesa i internacional. Tf.: 677028.

Vinivini, hotel Moana Beach. Cuina francesa i internacional. Bufet a la platja una vegada per setmana amb ball. Tf.: 677373.

 

ENTRETENIMENTS

En Bora Bora es poden practicar tot tipus d’esports aquàtics com a surf, esquí aquàtic, pesca esportiva, bussejo i pesca submarina.

Els amants de l’escalada poden pujar a la muntanya Pahia ( 661 m.).

Et pots fer portar en una piragua fins a l’escull, t’abandonen en una playita recòndita, proveït d’un escafandre, un tub i unes aletes, i durant unes hores pots dedicar-te a la pràctica més senzilla i gratificant de submarinisme del món.

Si el paisatge que es veu sobre l’aigua és esplèndid, el que s’obre davant la vista amb només ficar el cap sota l’aigua no es queda enrere. Aquí es res entre núvols de peixos de noms tan sorprenents com la seva aparença: el peix trompeta, el peix papallona, el peix sergent major, el peix àngel, el peix Pinocho. Tots al costat dels corals, de formes capritxoses. De vegades, una manta es llisca suaument sobre la sorra. És possible passar hores senceres amb aquest espectacle.

Els amants de les emocions fortes ho tenen també fàcil. Què tal anar avui a donar de menjar als taurons? Evidentment, no es tracta de visitar al tauró tigre, aquest del que s’afirma que "algunes persones que ho han vist sota l’aigua han sobreviscut", sinó d’uns altres molt més petits i suposadament inofensius. En una llanxa es viatja cap a una part determinada de la llacuna i, en un moment, es comencen a distingir les aletes dels taurons rondant per la zona.

Taurons a menys d’un metre. Els valents se submergeixen al costat del guia, i es veu els taurons observant als intrusos a una prudent distància de vuit o deu metres. Però quan el guia obre la seva borsa i la buida de peix, tots s’apropen veloçment i comencen a devorar el menjar a menys d’un metre dels submarinistes.

Alguns turistes tenen el valor suficient com per disparar les seves càmeres, encara que possiblement les fotos els surtin després una mica mogudes. En tornar a l’hotel, és l’hora de prendre algun bon cocktail polinesi i no fer absolutament gens més en la resta del dia.

També es poden realitzar excursions amb vaixell per veure els paisatges únics que es troben en Bora Bora.

M. Postma organitza creuers en catamarà. Es recorre tot el llac, amb parada per fer un pic-nic per menjar, normalment pescat a la brasa.

És interessant  fer un volt a tota les illa en un jeep al matí. L’aire porta totes les aromes, totes les sensacions, i els picachos volcànics ofereixen a cada pas una perspectiva diferent, sempre sorprenent.

 

A la nit, es pot veure una dansa tradicional als hotels de luxe. Sólose paguen les consumicions.

Bar per a noctàmbuls: Li Recife, prop del moll de Farepiti, amb discoteca oberta fins a l’alba. Tf.: 677387.

 

TRANSPORTS

 

TRANSPORT AERI :

La companyia Air Tahití ofereix vols diaris cap a la illa. El trajecte dura uns 70 minuts aproximadament amb parades en Huahine i Raiatea i uns 50 minuts en vol directe.

 

TRANSPORT MARÍTIM :

Tres embarcacions, Taporo IV, Temehani II i el Raromatai Ferri, surten des d’Huahine, Raiatea i Tahaa cap a Bora Bora.

 

TRANSPORT EN TRUCKS :

El cèlebre "truck" efectua recorreguts, sense horaris definits, a la illa

 

XARXA VIÀRIA :

La xarxa de carreteres es conserva en bon estat.

 

CONDUCCIÓ :

Es condueix per la dreta.

 

PERMÍS DE CONDUCCIÓ :

S’ha de posseir el permís internacional de conduir o llicència vàlida, d’almenys 1 any d’antiguitat. Els conductors han de tenir 21 anys o més.

 

COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació) :

Es poden llogar vehicles per recórrer l’illa.

Agències de lloguer:

Rent-a-car, en Vaitape. Tf.: 677003.

Otemanu rent-a-car, en Vaitape. Tf.: 677094.

Polycar. Tf.: 677010.

Lloguer de bicicletes:

Mautara Rent-a-bike, Tf.: 677376.

 

TAXIS :

Els taxis són còmodes i amb tarifes fixes.

 

TELÈFONS

Per cridar des de Bora Bora i en general des de la Polinèsia Francesa a Espanya han de marcar primer el prefix d’accés internacional, que en aquest cas és el 00 seguidament el 34 que és el prefix nacional espanyol, després el prefix de la província i el nombre de l’abonat amb el qual vol parlar.

Es pot cridar des de les cabines que hi ha a la illa.

Per cridar a les illes el millor és comprar una targeta.

 

MITJANS DE COMUNICACIÓ

La televisió i la ràdio ofereixen diàriament programes i reportatges. Emeten en Francès i en Tahitiano.

 

SEGURETAT CIUTADANA

Cal prendre les mesures de precaució lògiques per evitar qualsevol imprevist, però en general predomina la tranquil·litat.

L’arribada de vídeos pornogràfics ha portat a molts tahitianos a l’errònia conclusió que les dones europees són sexualment promíscues i s’han comès violacions. Les dones que viatgin soles han d’evitar dormir en bungalows solitaris, prendre el sol en platges desertes i fins i tot unir-se a excursions en canoa amb guies locals tret que hi hagi altres parelles occidentals presents.

 

REPRESENTACIÓ DIPLOMÀTICA ESPANYOLA

Espanya no té representació diplomàtica als països polinesis sobirans.  Qualsevol gestió que els concerneixi ha de tramitar-se en les cancelleries existents a Canberra, ambdues a Austràlia.

 

A Tonga existeix una oficina consular honoraria.  La seva adreça és: Nuku’alofa.  P. o. Box 90. Tel. 211 75.

 

OFICINA DE TURISME NACIONAL EN TAHITÍ

 

ADREÇA CENTRAL :

Fare Manihini. Boulevard Pomare.

PO BOX 665.

LOCALITAT :

Papeete (Tahití).

TELÈFON / FAX :

689-505700

689-436619

IDIOMA D’ATENCIÓ :

Francès, Tahitiano i Inglés.

 

OFICINA DE PROMOCIÓ I ANIMACIÓ TURÍSTICA DE TAHITÍ I LES SEVES ILLES

 

ADREÇA CENTRAL :

Boulevard Pomaré, 65

LOCALITAT :

Papeete (Tahití).

TELÈFON / FAX :

429626

436619

 

PRINCIPALS ZONES D’INTERÈS TURÍSTIC

 

Bora Bora és considerada per molts l’illa més bella del món. Només pronunciar el seu nom ja desperta sons melodiosos i imatges de belles ballarines polinèsies, flors de vius colors i capvespres indescriptibles.

Sí, el mite de les illes de la Polinèsia francesa. La perla de tots els mars. La que després de ser filmada en 1928 en la pel·lícula Tabú, es va convertir en la imatge viva del paradís. Tabú va ser rodada en Motu Tapu, una miniatura d’illa de Bora Bora, prop d’una altra, Motu Toopua, on Déu va deixar un tambor de pedra de basalt, que retrunyeix quan es toca.

En arribar et pengen un collaret de flors. Qui no ha desitjat perdre’s per aquestes immensitats dels Mars del Sud, entre illes de noms suggeridors? Qui no ha sospirat una vegada i una altra per venir a tombar-se en aquests ramilletes de palmeres que sorgeixen arracimadas enmig de l’oceà? Qui no s’ha imaginat aquest moment de felicitat, envoltat per les platges més fantàstiques del món, poblades per un dels pobles més sensuals que existeixen?

Els somnis deuen ser la matèria de la qual estan fetes les illes de la Polinèsia. De tant imaginar-les-hi, aquestes terres semblen no ser reals.

Una de les històries més famoses dels Mars del Sud és la del motí dels marins del Bounty, que ha inspirat diverses pel·lícules, la més famosa amb Marlon Brando de protagonista. La tripulació es va rebel·lar contra el capità Bligh, encarnat per Trevor Howard en el cel·luloide i un grapat de fidels marins, que van ser abandonats sobre una barca enmig de l’oceà.

En contra de tota possibilitat, el capità Bligh va sobreviure i va assegurar a les seves declaracions que la causa essencial del motí va ser l’encant dels habitants d’aquestes illes, "on no hi ha cap necessitat de treballar i la invitació en plaure és permanent".

Tal vegada la culpa va ser seva, per haver demorat massa temps la seva missió en la Polinèsia, que consistia a aconseguir suficients llavors de l’arbre del pa per trasplantar-les des de Tahití al Carib.

Els hotels de Bora Bora, igual que en algunes altres illes de la Polinèsia Francesa, poden considerar-se entre els més romàntics del món. I així no és d’estranyar que la meitat dels estrangers que viatgen a la illa ho facin en el seu viatge de lluna de mel.

L’ambient, naturalment, és l’adequat i predisposa de per si mateix al romanticisme, perquè en pocs llocs es  troba aquesta llum, aquestes platges, aquestes olors de flors que ho envaeixen tot. Per no parlar dels tahitianos, de les seves pells daurades, de les seves danses que són pura sensualitat.

La imatge de marca dels hotels de la Polinèsia Francesa són les cabanyes col·locades sobri pilotis enmig de les llacunes. Cabanyes inspirades en el model dels fare, les cases tradicionals de fusta amb teulada de fulles de palmera.

També hi ha cabanyes amb el sòl de cristall per veure el fons. El detall genial va ser col·locar-les sobre l’aigua i fer de cristall almenys una part del sòl. Durant el dia, no hi ha absolutament gens entre l’habitació i el mar i uns graons donen accés directe a la llacuna. Què és millor, aixecar-se al matí i dutxar-se, com tots els dies, o baixar dos graons i capbussar-se entre els peixos de mil colors de la llacuna de Bora Bora, sempre càlida? I sense necessitat de prendre cap ascensor, ni creuar per cap recepció ni trobar-se amb ningú. En la calor de la nit, uns focus il·luminen l’aigua sota la cabanya, i es veu en el fons de sorra blanca  els peixos que passen lentament.

És, sens dubte, el regne dels sentits. Els jardins esclaten amb els colors, les olors de les buganvillas i les gardenias, dels hibiscs i  els frangipanieros. La llacuna blava turquesa guarda els colors més lluminosos entre les seves aigües i només és necessària un escafandre per entrar en un dels més fabulosos jardins submarins del món, els corals de formes capritxoses i colors brillants on es mouen els peixos de mil formes i colors.

Una carretera bastant bona, de 32 quilòmetres, envolta tot el perímetre de la illa; així és més fàcil veure totes les "vistes" en un sol dia. Com la mansió del Governador de Samoa Americana construïda per a la pel·lícula Huracà, en l’extrem nord de la badia de Pofai, o les nombroses restes dels antics maraes, els centres cerimonials maoríes. O els canons deixats per les tropes nord-americanes que van estar estacionades a la illa durant la Segona Guerra Mundial.

Després anar a menjar al Bloody Mary, el restaurant més famós de la illa. Per ell han passat Raquel Welch, Harrison Ford i Julio Iglesias. Des d’aquí es gaudeix una de les millors panoràmiques del Pacífic, amb la badia de Pofai oberta a l’oceà i els becs sorgint en vertical de les aigües.

Les millors platges, i els millors hotels, estan concentrades en l’extrem meridional de la illa, al voltant de Matira Point. Aquesta zona s’intenta conservar al màxim, i en ella està prohibida la pesca. Els iots que s’internen en aquestes aigües no han d’utilitzar ancores, perquè en caure poden destrossar els corals. Per a alguns, és el regne del dolce far niente, del tombar-se en alguna d’aquestes platges seductores i tranquil·les. I a més, bé allunyat de tot, en un dels punts més desitjats i imaginats del planeta. Com a molt, es decidiran a prendre un tros de pa i entrar en a l’aigua fins al genoll, per presenciar un espectacle inaudit, quan els peixos, de mil formes i colors, vénen a menjar a la teva mà.

 

Tours A Bora Bora

Comprenen pensió completa en un hotel de turisme, passejos en piragua a vela, esmorzar en una platja solitària, travessies amb llanxa amb fons de cristall, esports nàutics, etc.

VIDA QUOTIDIANA

 

EN ELS BARS :

Es poden trobar bars als hotels i repartits per la illa.

 

TABAC :

Es pot trobar tot tipus de tabac.

 

MATERIAL FOTOGRÀFIC I DE VIDEO :

Es pot trobar tot tipus de material fotogràfic, però s’aconsella portar tot el material des d’Espanya. No oblidi portar filtres polaritzadors, ja que els colors són molt vius i la llum solar molt potent.

 

UN PARELL DE CONSELLS

– Per apreciar la bellesa de Bora Bora des de l’aire és necessari, en volar des de Papeete i aconseguir un seient al costat de les finestretes del costat esquerre.

– El millor és portar euros, però cal canviar-los necessàriament a la moneda local, ja que és difícil trobar algun comerç que els accepti.                                                                      

 

ANOTACIONS

Bora Bora és una illa que es troba a mig camí de la seva evolució geològica, entre illa muntanyenca i atolón coralífero i per això ofereix el millor d’ambdues. Darwin va desenvolupar aquí parteix de la seva teoria sobre la formació d’atolones. Durant la Segona Guerra Mundial va ser una base nord-americana i per això el seu aeroport, el primer de la Polinèsia Francesa, és molt major del que requereix l’illa en l’actualitat.

 

Deja una respuesta

Publicaciones relacionadas

Comienza escribiendo tu búsqueda y pulsa enter para buscar. Presiona ESC para cancelar.

Volver arriba