Cambodja – Informacio turística i guia de viatge de Cambodja

CAPITAL DE CAMBODJA

Penh.

BANDERA DE CAMBODJA

La bandera de Cambodja va ser adoptada oficialment el 23 de setembre de 1993, quan va ser restablida la monarquia d’aquest país. La bandera està formada per tres franges horitzontals sent la central, de color vermell, el doble d’ampla que les altres dues de color blau. En el centre de la franja vermella etá situada una representació en color blanc de l’entrada principal al temple d’Angkor Wat amb tres torres.

Temples antics, platges desèrtiques, poderosos rius, boscos remots… i, més enllà d’Angkor, escassos visitants. Cambodja ha ressorgit de les seves cendres després de dècades de guerra i aïllament, situació que la va convertir en un país d’atrocitats, refugiats, pobresa i inestabilitat política. Els màgics temples d’Angkor atreuen de nou als turistes, que els contemplen admirats i el país figura de nou en els mapes com a destinació turística del Sud-est Asiàtic.

Cambodja, estat successor del poderós imperi jemer -que va governar gran part del territori que en l’actualitat ocupen Vietnam, Laos i Tailàndia-, presumeix d’una gran riquesa cultural, una bella capital colonial francesa, alguna cosa deteriorada, i un imponent paisatge natural. El país gaudeix d’una recent però relativament estable pau i a poc a poc està atraient el turisme, que en l’actualitat es decanta per la veïna Vietnam. No obstant això, el panorama no resulta tan encoratjador com pogués semblar a causa de l’existència de mines terrestres i actes de bandolerismo que se succeeixen a les zones més remotes. En l’actualitat, les rutes més transitades semblen ser les millors per visitar

EXTENSIÓ DE CAMBODJA

181.040 km2.

MAPA I SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE CAMBODJA

Cambodja limita a l’Oest amb Tailàndia, al Nord amb Laos, a l’Est amb Vietnam i al Sud amb el golf de Tailàndia. La seva grandària pot comparar-se amb la meitat d’Itàlia. Quant a l’orografia del seu terreny, el país està dominat pel poderós riu Mekong, que la travessa de Nord a Sud; pel gran llac Tonlé Sap, replet de peixos; per la cadena de l’Elefant i les muntanyes Cardamomos, al Sud-oest; per les muntanyes Donen Rek, al llarg de la frontera tailandesa; i per les terres altes orientals, al Nord-oest. La major concentració de població està en les fèrtils planes centrals de la conca formada pel Mekong i el Tonlé. La tala frenètica constitueix la principal amenaça contra l’entorn natural camboyano, que ha reduït l’extensió forestal del país del 75%, a mitjan anys seixanta, al 49% a mitjan 1993. Tenint en compte la necessitat de constant liquiditat del govern, existeixen poques raons per creure que aquest problema pugui solucionar-se a curt termini. El nombre de parcs nacionals creix lentament, però amb l’elevada tala il·legal i les igualment copioses concessions legals no hi ha arbre segur al país. Destaquen els parcs de Bokor, en la costa sud; Ream, prop de Sihanoukville; Kirirom, als afores de Penh; i Virachay, a la frontera amb Laos i Vietnam. Es creu que un gran nombre d’espècies en perill, ja extingides en qualsevol altre lloc, s’amaga en els hàbitats més remots; entre elles s’inclouen elefants, tigres, lleopards, rinoceronts, gibones, ratapinyades i cocodrils. La fauna més comuna està composta per varietats de papallones, serps i aus, com el cormorán, la grulla o l’ànec.

POBLACIÓ DE CAMBODJA

14.638.000 habitants.

ÈTNIES DE CAMBODJA:

Entre el 90 i el 95% dels més de 14 milions d’habitants que viuen a Cambodja són ètnicament khmer, la qual cosa fa que el país sigui un dels més homogenis del sud-est d’Àsia. Només un 10% de la població resideix a les ciutats. El grup minoritari més important és el d’ètnia xinesa que fins a 1975 va controlar l’economia de Cambodja i que, amb ajuda de les inversions exteriors xineses, torna a fer sentir ara la seva presència. Hi ha una gran desconfiança i recels mutus entre els khmer i els ètnic-vietnamites del país. Actualment els musulmans Cham de Cambodja (Islam khmer) ascendeixen a uns 200.000. Van sofrir fortes persecucions entre 1975 i 1979 i una gran part de la seva comunitat va ser exterminada. Les diverses minories etnolingüísticas de khmer (tribus de les muntanyes) que viuen a les regions muntanyenques del país, ascendien en 1975 aproximadament a uns 90.000 individus.

IDIOMA DE CAMBODJA

Jemer (oficial), anglès, francès.

L’idioma oficial generalment rep el nom de jémer en lloc de Camboyano. El jemer, pot considerar-se una llengua difícil d’aprendre; no obstant això, les poques paraules que s’aprenguin resultaran de gran ajuda. L’anglès s’està convertint amb rapidesa en el segon idioma del país per sobre del francès, que segueixen parlant molts dels ciutadans, educats abans de la dècada de 1970.

EL NOM DE CAMBODJA

El nom Cambodja deriva de l’antic imperi jémer de Kambuja o Kambujadesa. Kambuja, al seu torn, ve del sánscrito, d’una tribu originària de l’Índia, que va adoptar el nom del seu fundador Kambu Svayambhuva. La influència de l’Índia es dóna al territori des del segle I de nostra era, gràcies a l’estratègica posició del país entre Índia i Xina. La casta que es va fer present va ser aquella dels bramanes o sacerdots els qui van incorporar usos i terminologia hinduista a la cultura originària. El nom de Cambodja en francès és Cambodge, que deriva de Kambuja. Des de la seva independència, en 1953 el nom oficial del país ha canviat en diverses ocasions:

Regne de Cambodja (Royaume du Cambodge enfrancçes), República jémer sota el mandat de Lon Noi entre 1970 i 1975, Kampuchéa Democràtica sota la dictadura de Pol Pot i els Jemeres Vermells entre 1975 i 1979, una de les èpoques més negres coneguda com la del Genocidi Camboyano, República Popular de Kampuchéa sota el govern controlat per Vietnam entre 1979 i 1989, Estat de Cambodja (L’État du Cambodge, en francès, Roet Kampuchéa, en jémer) entre 1989 i 1993, Regne de Cambodja novament des de la restauració de la monarquia en 1993.

Kampuchéa (pronunciació aproximada: kampuŷa) és el nom més popular entre els seus habitants de parla jémer. Entre altres noms utilitzats per referir-se al seu país estan Srok Khmae (Estat jémer o Estat de Cambodja) i Prateh Khmer (Nació jémer o Nació Camboyana).

RÈGIM POLÍTIC DE CAMBODJA

Monarquia Constitucional.

La Constitució Política de Cambodja actual data de 1993 producte d’una coalició entre els diferents partits amb l’autoexclusión del partit dels jemeres vermells els quals van fundar el seu propi govern al territori que encara estava sota el seu control (equivalent al 10 % del territori nacional paral·lel a la frontera amb Tailàndia). Els termes i esperances d’aquesta Carta Política corresponen a les expectatives sorgides en un país que havia sofert una història macabra de guerres tant externes com intestinas i que havien fet romandre a diverses generacions en la foscor des de 1970.

La decisió de conservar la figura política del rei com a símbol de la unitat nacional revela aquesta intenció d’inspirar-se en l’antiga esplendor nacional, però a la mateixa vegada amb l’ideal que el país ingressi en un esquema modern basat en un règim multipartidista, liberal i democràtic. En el seu preàmbul, la Carta Política assegura el respecte i la defensa dels drets humans i la intenció d’avançar cap al progrés, el desenvolupament, la prosperitat i la glòria.

Com a Monarquia Constitucional es troba en el centre la figura del rei amb poder polític limitat i com a garant de la unitat nacional. En efecte, la preponderant presència del rei Norodom Sihanouk, hereu de la més antiga línia real, ha garantit d’alguna manera la pau del país des de 1993. La denominació política del país és Regne de Cambodja amb el lema “Nació, Religió i Rei”. En el cas de la reina, aquesta ha estat determinada en la Carta Política amb meres funcions protocol·làries i per cap motiu és admesa dins de la sorra política. El rei figura com el suprem comandant de les Forces Reals de Cambodja, és president del Suprem Consell de la Defensa Nacional i és davant el qual els representants de nacions estrangeres presenten les seves credencials i altres funcions de protocol. El Rei és triat pel Consell del Tron d’entre la família real actual i sempre en línia masculina.

El Regne de Cambodja està dividit en 24 províncies de les quals 4 són municipis o districtes especials. Penh és la major població amb prop d’un milió d’habitants, mentre que la Província de Mondol Kiri és la més extensa, però la de menor densitat d’habitants.

REPRESENTACIÓ A ESPANYA DE CAMBODJA

Cambodja no té Ambaixada resident a Espanya. L’Ambaixada camboyana acreditada a Espanya està a París, 4, rue Adolphe Yvon – 75116 PARIS (France) – Tel: 33. 01 45 03 47 30 – Fax: 33.01 45 03 47 40.

CIUTATS IMPORTANTS DE CAMBODJA

Penh, la capital (1.157.000 habitants), Battambang (183.600 hab.), Sihanoukville (155 700 hab.), Kompong Cham (53.800 hab), Siem Riap (135.000 hab.) i Kompong Thom.

ECONOMIA DE CAMBODJA

L’economia de Cambodja es va detenir considerablement entre 1997 i 1998 a causa d’una crisi econòmica regional, la violència civil i les lluites polítiques. Les inversions estrangeres i el turisme van decaure.

En 1999, després de 30 anys consecutius de guerra, l’economia de Cambodja va progressar gràcies a les reformes realitzades, obtenint a la fi d’aquell any un creixement del 5%. Malgrat les severes inundacions, el PBI va créixer el 5% en el 2000, el 6,3% en 2001 i el 5,2% en 2002. El turisme ha estat la indústria de major creixement a Cambodja a partir de l’any 2000.

Encara amb aquest sòlid creixement, el desenvolupament a llarg termini de l’economia després de dècades de guerra segueix sent un desafiament aclaparant. La població manca d’educació i habilitats productives, particularment a les zones rurals, en les quals sofreixen d’una falta pràcticament total d’infraestructura bàsica. La por a nova inestabilitat política i corrupció al govern desalientan les inversions estrangeres i demoren l’ajuda externa.

RELIGIÓ DE CAMBODJA

95% budistes theravada; musulmans, animistes

BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA DE CAMBODJA

Es coneix molt poc sobre la Cambodja prehistòrica, encara que els descobriments arqueològics han demostrat que, en l’època anterior a l’any 1000 aJC, el poble camboyano subsistia a força d’una dieta de peix i arròs i habitava en cases sobri pilotis, característica que encara mantenen.

Des del segle I fins al segle VI, bona part de l’actual Cambodja estava integrada en el Regne de Funán la prosperitat del qual es va deure, en bona mesura, a la seva posició en la gran ruta comercial entre Xina i l’Índia.

L’era d’Angkor, coneguda pels seus brillants assoliments en arquitectura i escultura la va iniciar Jayavarman II cap a l’any 800. Durant el seu govern, una nova religió estatal va establir al governant Khmer com un devaraja (déu-rei). Els vasts sistemes d’irrigació van facilitar el cultiu intensiu del territori situat al voltant d’Angkor i van permetre als khmer mantenir una densa població en un estat molt centralitzat.

Durant noranta anys a partir de 1863 els francesos van controlar Cambodja com un territori adjunt als seus interessos colonials a Vietnam. En 1953 es va declarar la independència i durant 15 anys el rei Norodom Sihanouk (més tard príncep, primer ministre i Cap de l’Estat i en l’actualitat, de nou rei) va dominar la política camboyana però, alineat tant de l’esquerra com de la dreta, en raó de la seva política erràtica i repressiva, va ser deposat en 1970, fugint a Xina.

A partir de 1969, Cambodja es va veure arrossegada en el conflicte de Vietnam. Estats Units va iniciar en secret el bombardeig sistemàtic dels suposats campaments basi dels comunistes a Cambodja i poc després del cop d’estat de 1970, tropes nord-americanes i sudvietnamitas van envair el país per expulsar a les força comunistes vietnamites. Van fracassar en el seu intent però la invasió va impulsar als rebels indígenes de Cambodja, els khmer vermells, cap a l’interior del país. Les salvatges lluites que es van entaular, aviat es van estendre per tota Cambodja i només van acabar quan Penh va caure en poder dels khmer vermells el 17 d’Abril de 1975, dues setmanes abans de la caiguda de Saigon.

Després d’apoderar-se de Penh, els khmer vermells, sota l’adreça de Pol Pot, van imposar una de les reestructuracions més radicals i brutals que hagi hagut de suportar una societat. El seu objectiu va ser la transformació de Cambodja en un país maoista dominat pels camperols formant una enorme cooperativa agrícola. Durant els quatre anys següents, centenars de milers de camboyanos, incloent la immensa majoria de les gents educades del país, van ser ressituats en el camp, torturats fins a la mort o simplement, executats. Milers de persones van ser titllades de paràsits i assassinades sistemàticament només perquè parlaven una llengua estrangera o portaven ulleres, un signe de modernitat i corrupció inacceptable. Almenys un milió de camboyanos van morir entre els anys 1975 i 1979 com a conseqüència directa de la política seguida pel govern dels khmer vermells.

A la fi de 1978 Vietnam va envair Cambodja i va expulsar als khmer vermells que van fugir cap a l’oest en direcció a les jungles situades a banda i banda de la frontera amb Thailandia. Van mantenir en tota la zona una guerra de guerrilles des de finals de la dècada dels 70’s i bona part de la dècada dels 80’s, armats i finançats per Xina i Thailandia, amb el suport indirecte dels Estats Units, en contra del règim de Penh, recolzat per Vietnam.

A mitjan 1993 es van celebrar a Cambodja eleccions controlades per l’ONU. Es va redactar i va aprovar una nova Constitució i Norodom Sihanouk va ser nomenat rei i primer ministre. Malgrat parlar-se molt sobre la formació d’una coalició amb el govern, els khmer vermells segueixen al marge del procés polític i constitueixen una contínua amenaça per al país.

DATES DESTACADES DE CAMBODJA

Els festejos més populars a Cambodja tenen lloc a Penh. El Bon Om Touk, Festival del Corrent Invers o Festes Aquàtiques, se celebra a la capital a la fi d’octubre o principis de novembre, depenent del moment en què la llera del riu Tonlé Sap, que fins llavors aboca les aigües rebudes del Mekong en el llac que porta també el seu nom, inverteix el seu curs i reverteix el seu cabal en l’omnipresent Mekong. Durant les celebracions es realitzen ofrenes en els temples i se celebren regates i manifestacions folklòriques.

NIVELL DE VIDA DE CAMBODJA

Inferior a l’espanyol.

Cambodja és un país extremadament barat en comparació d’Europa, encara que mes car que Laos o Vietnam. El mes car, comparativament parlant, és l’alcohol i el transport.

PESOS I MESURES DE CAMBODJA

Sistema mètric decimal.

MONEDA DE CAMBODJA

La moneda oficial de Cambodja és el riel i les autoritats han prohibit l’introduir o treure rieles del país.

1 riel nou (CR) = 100 sen.

Bitllets de 5, 50, 100, 200, 500 i 1.000 riels.

MONEDES D’ÚS TURÍSTIC HABITUALS DE CAMBODJA:

Els dòlars nord-americans no només poden ser fàcilment canviats a la capital, sinó que també són acceptats com a mitjà de pagament en gran part del país. A l’hora de rebre dòlars cal ser extremadament acurat; circulen pel país gran nombre de dòlars falsos de totes les denominacions.

També s’accepta sense majors problemes el Bhat tailandès i es pot canviar qualsevol tipus de moneda forta d’altres països encara que només en alguns bancs.

TARGETES DE CRÈDIT HABITUALMENT ACCEPTADES DE CAMBODJA:

A les ciutats importants, pot obtenir-se diners en metàl·lic amb la targeta de crèdit, però les comissions resulten elevades. Al país no existeix cap caixer automàtic i rares vegades s’accepten les targetes de crèdit com a mitjà de pagament.

XECS DE VIATGERS :

Els xecs de viatge només poden ser canviats amb relativa facilitat a Penh.

CONTROL DE DIVISES A l’ENTRADA I DE MONEDA LOCAL A la SORTIDA :

No existeix cap límit per a entrada de divises, però és obligatòria la seva declaració en cas cantiades de certa importància.

LLOCS DE CANVI :

A Cambodja únicament es poden canviar Euros al Banc Públic Camboyano (altres bancs encara no accepten Euros) i en Siem Reap al Banc Mekong i el Banc Camboyano.

CLIMA DE CAMBODJA

El clima de Cambodja és tropical i està dominat per dos monsons que marquen de forma absoluta tot el ritme de la vida rural: el monsó fred i sec, del nord-est, que porta amb si poca pluja i que s’estén dels mesos de Novembre a Març i el monsó humit, del sud-oest, que s’inicia al maig i que dura fins a Octubre, portant amb si forts vents i pluges i uns alts índexs d’humitat. Entre tots dos monsons es produeixen uns curts períodes de transició. Fins i tot en la temporada humida les pluges es produeixen rarament als matins i les precipitacions arriben normalment a les tardes.

L’època més propícia per visitar Cambodja es focalitza al desembre i gener, quan el grau d’humitat és suportable, les temperatures, més fresques i les precipitacions, poc probables. A partir de febrer, els graus ascendeixen, fins a resultar insuportables a l’abril. Un bon moment per visitar Angkor, malgrat la humitat ambiental, és l’estació humida, de maig a octubre, ja que els fossats es troben a vessar i el fullatge és exuberant. No obstant això, ha d’evitar-se viatjar a les regions del nord-oest del país durant aquests mesos, perquè els camins s’inunden i el viatge resulta molt dur.

FENÒMENS METEOROLÒGICS MÉS DESTACABLES DE CAMBODJA:

Els monsons.

HORARIS DE CAMBODJA

DIFERÈNCIA HORÀRIA AMB ESPANYA :

GMT 7

Sis hores de diferència amb Espanya a l’hivern i cinc a l’estiu

HORARIS DEL COMERÇ :

En general, les tendes obren de dilluns a divendres de 08,00 a 19,00 hores. Algunes poden obrir encara més primerenc.

HORARIS DELS BANCS :

De dilluns a divendres de les 08:00 h. a les 15,30 h. i de les 14:00 h. a les 16:30 h. Els dissabtes de les 08:00 h. a les 12:00 h.

DOCUMENTACIÓ

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER A l’ENTRADA Al PAÍS (per a persones de nacionalitat espanyola exclusivament) :

Per entrar a Cambodja es necessita passaport amb una validesa mínima d’un mesos i un visat que es concedeix per a una estada màxima, no prorrogable, de 30 dies. Aquest document, que s’obté en les representacions diplomàtiques amb certa dificultat pel que és aconsellable formar part d’un grup turístic, es pot aconseguir directament a l’arribada en l’Aeroport de Siamp Reap o en el de Pochentong, a la capital, després d’abonar 20 dòlars, o bé en les ambaixades camboyanas de Saigon (48 hores de tramitació i 20 dòlars de cost) i Bangkok (24 hores de tramitació i 650 bath de cost).

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA A la SORTIDA DE CAMBODJA :

Cap tràmit especial per als turistes l’estada dels quals no superi els 30 dies.

TAXES D’ENTRADA / SORTIDA :

Existeixen taxes d’aeroport que cal pagar a la sortida.

LIMITACIONS A la IMPORTACIÓ I EXPORTACIÓ DE CAMBODJA :

Els passatgers majors de 18 anys poden importar lliurement:

200 cigarrets, 50 cigars, 250 grams de tabac, un litre i mitjà de begudes alcohòliques, 3 litres de cervesa i una quantitat raonable de perfum.

L’exportació d’antiguitats require el permís del Ministeri de Cultura.

INFORMACIÓ SANITÀRIA DE CAMBODJA

A causa dels casos registrats de “grip de l’aus”, el Ministeri espanyol d’Afers exteriors recomana mantenir-se allunyats dels mercats d’aus, reserves naturals amb aus i granges. La mateixa cura ha de tenir-se amb els porcs, així com tenir especial cura amb la ingesta d’ous, carn d’aus i de porcs, en particular crus.

VACUNES :

No es requereixen vacunes obligatòries per entrar al país. No obstant això Cambodja és una zona de malària, sobretot a la zona fronterera amb Tailàndia, per la qual cosa seria interessant per al viatger seguir algun tractament profiláctico del paludisme i del tifus, a més d’incloure en el seu equipatge algun repel·lent d’insectes amb un contingut superior al 35% de DEET i procurar no mantenir nus els braços i les cames a l’alba i al capvespre, és a dir, quan els mosquits són sempre més actius.

El Ministeri espanyol d’Afers exteriors assenyala que no és obligatòria cap vacuna per entrar a Cambodja, encara que sí recomana protegir-se contra el còlera i l’hepatitis A i B.

FORMALITATS SANITÀRIES PER A l’ENTRADA D’ALIMENTS, ANIMALS, I PLANTES :

Tots els animals de companyia necessiten un certificat veterinari oficial, del país d’origen, que acrediti la seva bona salut. Els gossos aniran també acompanyats d’un certificat de vacunació contra la ràbia.

ESTAT SANITARI GENERAL DE CAMBODJA:

La calor pot provocar deshidratació, sobretot en Angkor.

La SIDA i les malalties de transmissió sexual estan començant a augmentar de froma alarmant.

Existeixen igualment riscos de contreure esquistosomiasis (malaltia causada per cert tipus de cucs amb els quals s’entra en contacte en nedar o banyar-se en aigua dolça contaminada, particularment en el Mekong) i opisthorchiasis (malaltia causada per certs cucs en ocasions presents en peixos d’aigua dolça. La malaltia es contreu menjant peix contaminat cru o escassament cuinat).

DROGUES: La classificació dels delictes es basa en el tipus d’activitat desenvolupat pels delinqüents i no en la classe ni la quantitat de droga.

La Llei sobre Control de Drogues, no obstant això, incorpora en els seus annexos llestes de substàncies prohibides, classificant-les en diferents nivells de perillositat. Les sancions més importants són les relacionades amb les Taules de drogues de major perillositat i altres drogues perilloses. A títol d’exemple, el cànnabis està inclòs en el primer grup, així com l’heroïna, la cocaïna i les anfetaminas.

NIVELL SANITARI DE L’AIGUA DE CAMBODJA :

S’ha de beure aigua embotellada, ja que l’aigua del país no és bona.

Si malgrat haver tingut l’habitual cura de no beure aigua no embotellada ni ingerir verdures que no hagin estat prèviament cuinades, en algun moment el viatger se sent afligit per la típica «diarrea del turista», convindrà tenir a mà algun anti diarreico, del tipus Fortasec i ingerir freqüentment Sueroral (un sobre per litre d’aigua), medicaments tots dos que convé tenir la precaució d’haver adquirit abans d’iniciar el viatge.

COBERTURA DE LA SEGURETAT SOCIAL ESPANYOLA :

Cap.

Es recomana la contractació d’un segur de viatge. Informi’s en la seva agència de viatges. És imprescindible cerciorar-se que el segur metge cobreix les despeses sanitàries a l’estranger, doncs és comú que els hospitals i metges exigeixin el pagament en efectiu per endavant, si no existeix el respatller d’una companyia asseguradora i les despeses mèdiques solen ser, per als estrangers, molt onerosos. Dita segura metge ha d’incloure també la repatriació per a casos d’urgència.

FARMÀCIES (Compra de medicaments) DE CAMBODJA:

En les farmàcies es poden trobar molts tipus de medicaments, fins i tot sense recepta, però és aconsellable portar els medicaments des de casa. De totes maneres si compra els medicaments al país miri ben la data de caducitat, ja que pot ser que no tinguin la mateixa força que en altres països o que s’hagin deteriorat a causa de les dates o a les males condicions de magatzematge.

ARTICLES SANITARIS QUE ELS RECOMANEM ES PORTIN DES D’ESPANYA :

Es recomana portar des d’Espanya una farmaciola amb analgésicos, antibiòtics, antisèptics, antiestamí-nicos, antidiarréticos, repel·lents contra insectes i locions calmants contra picades i al·lèrgies.

ELS W.C. DE CAMBODJA :

Es recomana usar els de els hotels i restaurants.

COMPRES DE CAMBODJA

ARTESANIA DEL PAÍS :

L’artesania camboyana disposa d’un variat mostrari d’objectes tallats en marbre perfectament llaurat; treballs de plata i or avalats per la fama que tenen els camboyanos d’excel·lents orfebres des del segle VII; antiguitats (per als orientals objectes que tenen més de 20 anys); lacas i ivori encara que hi ha països que prohibeixen la seva importació, entre ells Espanya. També es troben màscares i sedes de tots els tons i dissenys. Dels tèxtils, una de les compres més interessant la constitueix, sens dubte, la krama, un mocador – bufanda típic camboyano.

Entre tots els materials, la plata és la protagonista, plats, tasses, caixes, etc. tots ells decorats amb motius orientals. La realitzada a Penh té molta fama. L’or, treballat a l’estil xinès, també apareix en forma de pendents, joies, collarets, penjolls, etc.

Després de visitar Angkor, pocs escapen de la compra d’una de les còpies d’art khmar, tallades en la mateixa roca que els originals i utilitzant les mateixes tècniques. Les millors es troben en els tallers de Siem Reap.

Una de les mostres d’art més originals dels camboyanos són les pintures sobre paper d’arròs, indubtablement més fàcils de transportar que les roques tallades. Són molt econòmiques i es poden comprar a tot arreu. Hi ha motius per a tots els gustos des dels paisatgístics fins als quotidians, a més de les reproduccions dels temples d’Angkor i d’altres bells edificis.

Els camboyanos són experts en les figures i talles de diferents figures com les apsaras o nimfes celestials, els esperits i déus dels panteons hindús i fins i tot personatges històrics dels khmeres, freqüentment buidats en bronze.

PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR:

Hi ha una gran varietat de productes que es poden comprar a Cambodja. El país va ser famós pels seus superiors teixits de seda, treballs en metall i talles de fusta. Després de dècades de deixadesa, s’estan reprenent algunes d’aquestes arts.

Als diferents mercats i tendes dels carrers principals es poden trobar productes de plata, joies, gemmes, roba colorida de ‘sarong’ i ‘hols’ (varietats de seda), talles de fusta, màscares en paper maché, còpies en pedra d’art antic Khmer, figures de llautó i bronze, i pintures a l’oli. Artesania, ceràmica, pintures sobre paper d’arròs i peces com el “krama” (mocador-bufanda camboyano).

El vestit tradicional tant per a homes i dones és el krama, un vestit llarg i estret de seda o cotó. Es poden trobar en la majoria dels mercats i tendes. La joieria generalment no està a l’altura dels estàndards internacionals quant a disseny i treball i els compradors han de ser cautelosos en adquirir or i gemmes. També a la capital, en el Museu Nacional, es poden comprar estupendes reproduccions a grandària natural de molts dels busts exhibits a les seves sales. I al mercat de Siem Reap és fàcil trobar petites antiguitats molt interessants, des de caixes i salers de plata fins a velles planxes de ferro colat.

A Cambodja són molt apreciats els teixits artesanals a força de tradicionals motius camperols brodats en lamé d’or i plata i que poden ser adquirits pel viatger als mercats de Penh.

PREU FIX O REGATEIG:

El regateig és essencial en totes les tendes de souvenirs si es volen obtenir preus raonables.

NIVELL DE PREUS DE CAMBODJA :

Els preus solen ser barats.

GASTRONOMIA DE CAMBODJA

Com en la resta del sud-est asiàtic, l’arròs i, en menor mesura, les tallarines, solen estar sempre presents en la cuina camboyana que també se serveix de la carn de pollastre i de porc, així com dels vegetals i dels chiles, tan inevitables com a tremends, per confeccionar la majoria dels seus menús que, en general, comencen sempre amb sopes de verdures o peix.

PLATS TÍPICS DE CAMBODJA:

El menjar és del mateix estil que a Tailàndia però menys especiada. Fruites fresques, curries, arrossos, tallarines i especialment sopes. Sopes de peix, porc amb gingebre, gambes… Arròs fregit amb porc, pollastre o be. El peix, sempre fresc, normalment se serveix fregit o embolicat en fulles d’espinac o enciam dins de la sopa. Fruites fresques com a bananes, pinyes, cocos (per beure), durians, mànecs, lychees o rambutan. El desdejuni pot ser arròs amb porc o peix o si no la típica sopa xinesa de fideus amb verdures. Les amanides gens tenen a veure amb les europees, la més estranya combinació de verdures i carn sense amanir, mongetes verdes crues, pastanagues…

GASTRONOMIA INTERNACIONAL :

No és fàcil trobar cuina internacional.

BEGUDES DE CAMBODJA:

Les begudes més consumides pels camboyanos dins i fora dels menjars són el te, el cafè, la cervesa i el licor, aconseguit a partir de la fermentació de l’arròs.

El cafè sol o amb llet condensada, molt dolça. Fanta, Coca-cola i tot tipus de refrescs. La cervesa nacional és Angkor (molt bona), encara que també es pot aconseguir Heineken, Tiger (Singapore), San Miguel (Filipines), Carlsberg (danesa), etc…

RESTAURANTS DE CAMBODJA :

La millor formar de conèixer la cuina camboyana és en els llocs de carrer i mercats, i provar una miqueta de cada plat abans de decidir-se.

A Penh.

Ponlok Restaurant. Sisowath Quay. Un restaurant en una terrassa sobre el riu dirigit per un xinès amable i amb riquíssims plats de peix i marisc. Ampli i amb un servei molt eficient. Mitjà.

Foreign Correspondents’ Club. Un lloc al que no s’ha de faltar, ple de colorit i atmosfera local i colonial, cuina eclèctica. Mitjà.

Amok. Fa honor al seu nom cuinant extradordinariamente el peix homònim.

Khmer Borane. Sisowhat Quay, prop del Palau Real, bona cuina tradicional khmer. Mitjà.

Friends. Telf 023 42 67 48, cuina internacional servida per nois del carrer als quals s’intenta aconseguir un futur. Econòmic.

Happy Herb’s. Sisowath Quay. És una pizzeria bastant divertida i amb terrassa també amb vista al riu.

En Templa Riap

La Sínia Telf 063 96 42 42, d’origen espanyol permet gaudir de la barreja de cuina khmer i europea i d’un gaspatxo! en plena la Indoxina. Mitjà.

Arun. Bona cuina sense grups sorollosos de turistes. Mitjà-econòmic.

Amok. The Alley, petit restaurant, -convé arribar amb antelació-, especialitzat en cuina khmer. Mitjà-econòmic.

Greenhouse. En el centre, un restaurant amb bona cuina jemer i alguns plats thais.

Bayon. La popularitat i l’èxit entre els viatgers d’aquest restaurant de cuina local ha obligat als seus propietaris a obrir un Bayon II enfronti. Servei molt amable i cuina local: curris, arròs, etc, de molt bona qualitat.

ACTIVITATS DE CAMBODJA

Com la indústria turística camboyana es troba en la seva fase més inicial, la principal activitat que es pot efectuar és fer turisme gairebé es pot dir que d’aventura. A Penh els viatgers poden ocupar el seu temps d’oci en activitats com conduir karts, la moto aquàtica, el minigolf o les bitlles. Lentament s’està creant una xarxa de parcs nacionals per tot el país, amb instal·lacions per als visitants; els més interessants i de fàcil accés, Ream i Bokor, estan situats en la costa sud. En Ratanakiri i Mondulkiri, és factible fer muntanyisme i passejar en elefant, sempre dins dels límits establerts i amb guia. Per els qui prefereixin practicar bussejo amb tub, es recomana la zona de Sihanoukville (també coneguda com Kompong Som), on estan les millors platges del país.

TRANSPORTS DE CAMBODJA

Bangkok resulta el millor punt de partida per aterrar a Penh o Siem Reap. Des de Singapur, Kuala Lumpur, Hong Kong, Ciutat d’Ho Chi Minh, Vientiane i Guangzhou, també operen vols cap a la capital. L’aeroport principal de Cambodja és Pochentong,

TRANSPORT AERI DE CAMBODJA:

Hi ha vols locals des de Penh fins a Koh Kong, Sihanoukville i Siem Reap. Aquest últim dura amb prou feines 30 minuts, costa uns 50 dòlars i és la manera més ràpida, còmode i habitualment utilitzat pels viatgers que visiten la zona d’Angkor.

L’aeroport principal de Cambodja és el Pochentong, situat a 7 km a l’oest de Penh. Des de l’aeroport es pot arribar al centre de la ciutat prenent un taxi. Hi ha també un servei de motocicletes.

TRANSPORT MARÍTIM DE CAMBODJA:

Existeixen 1.900 km d’aigües navegables, recorregudes per barcasses, en la majoria dels casos, amb mes passatge de l’aconsellable. Hi ha dos tipus de bitllets: interior, en cabina i exterior, directament assegut sobre el sostre de l’embarcació. Aquest últim és més barat i per descomptat ofereix millors vistes, però cal tenir en compte l’estat en què quedarà el nostre cos després de tres o quatre hores sota un sol de més trenta graus en un aiguamoll ple de mosquits. Malgrat tot sol ser una bona opció per substituir les males carreteres.

TRANSPORT EN AUTOCAR DE CAMBODJA:

Són diversos, còmodes busos locals i turistes, furgonetes i pick-ups que faran reconsiderar el concepte de abarrotat, quan es pensi que no entra ningú més i facin una nova paradita per recollir a tres o quatre nous passatgers. Increïble. El preu varia segons es vagi assegut còmodament en cabina amb el conductor o si es va en el remolc dempeus amb trenta persones més, algunes de les quals fins i tot porten cascos de moto.

TRANSPORT FERROVIARI DE CAMBODJA:

Menys recomanable encara són els trajectes fets amb tren. Els vagons poden arribar a ser fins i tot més vells que els traçats, els interminables retards estan a l’ordre del dia i el que és encara pitjor, periòdicament es registren sabotatges i assalts de trens, principalment en el nord-oest del país.

TRANSPORT EN CICLE DE CAMBODJA :

El mitjà de transport més popular del país és el cicle, espècie de tricicle-taxi, mogut a pedals. És un mètode de transport barat. A cada ciutat del país, els cicles són de diferent forma.

XARXA VIÀRIA DE CAMBODJA :

La xarxa de carreteres no és molt bona, especialment en el nord, per la qual cosa es recomana conduir amb precaució.

Fora de les rutes comercials, Siem Reap – Penh – Sihanoulville – Sisophon que estan en bon estat, i hi ha servei de comfortables autobusos amb aire condicionat majoritàriament usats per turistes, la resta són carreteres sense manteniment des de l’arribada dels khmer rouge en 1975. En el camí als Killing Fields des de Penh, després d’una nit de pluja, pot haver-hi “tolls” fins a l’altura dels genolls. Es triga tres hores de Sisophon a Battambang, 65km, sense comentaris sobre l’estat de la carretera. Les bones notícies és que fa cinc anys àdhuc estaven pitjor i que a poc a poc, dins de les seves possibilitats, la situació aquesta millorant.

CONDUCCIÓ DE CAMBODJA:

Desplaçar-se per carretera a Cambodja no és gens còmode a causa del mal estat tant dels autobusos, generalment plens de gom a gom de viatgers, com de les sempre mal cuidades pistes per les quals circulen.

MOTOCICLETES DE CAMBODJA:

Llogar una motocicleta per anar de paquet és un mitjà de transport molt estès. Conduïdes per joves bons coneixedors de la zona, s’adapten perfectament a les bacheadas carreteres i a qualsevol recorregut que es programi. Dins de les ciutats funcionen com mototaxis per a trajecte curts. També existeixen petits remolcs individuals tirats per bicicletes.

PERMÍS DE CONDUCCIÓ DE CAMBODJA :

S’ha de posseir el permís internacional de conduir o la llicència vàlida amb un mínim de dos anys.

COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació) :

Difícil i poc recomanable tret que siguin amb conductor.

TAXIS DE CAMBODJA :

A les ciutats es troben taxis. Sempre cal negociar l’import del viatge abans d’iniciar el trajecte

CORRENT ELÈCTRIC DE CAMBODJA

230 volts 50 Hz.

A Penh i Siien Riap el servei elèctric és acceptable, però en la resta del país sol haver-hi corts d’electricitat.

TELÈFONS DE CAMBODJA

El sistema telefònic del país ha millorat molt, però malgrat això, les comunicacions per telèfon són mediocres i cares. Des dels hotels es pot accedir directament a la línia internacional.

Els telèfons mòbils espanyols poden utilitzar-se a Cambodja sempre que abans de sortir d’Espanya s’hagi sol·licitat a la companyia telefònica autorització per realitzar trucades en itinerància.

TRUCADES INTERNACIONALS:

Per cridar des de Cambodja a Espanya:

001 34 el nombre d’abonat espanyol.

Per cridar des d’Espanya a Cambodja:

00 855 el numero de l’abonat a Cambodja

DEL SERVEI ESPANYA DIRECTE :

No existeix a Cambodja el servei Espanya Directe.

SEGURETAT CIUTADANA DE CAMBODJA

El Ministeri espanyol d’Afers exteriors qualifica a Cambodja com un país «molt insegur», en el qual amb freqüència les diferències polítiques són dirimides amb metralletes i magranes i fins i tot s’han registrat casos d’estrangers sorpresos entre dos focs.

Així mateix, recomana extremar les precaucions si se surt a la nit a Penh i Templa Riap on s’ha incrementat el nombre de robatoris a turistes, alguns dels quals han estat a mà armada. També adverteix que es donen casos de bandidaje en el Nord de la província de Siem Reap i la província de Banteay Meanchey, per la qual cosa aconsella evitar els viatges per carretera en aquestes zones.

Finalment, adverteix que gran part de Cambodja es troba encara minada, especialment a les regions frontereres i en l’oest del país, i alerta que és perillós endinsar-se per zones desconegudes per al viatger.

Mines. Els nombrosos conflictes dels últims 30 anys han fet de Cambodja un dels països amb més mines antipersona i bombes per explotar (UXO – UnExploded Ordenance) del món. Més de 6.400 pobles estan contaminats, provocant entre 60 i 70 víctimes civils cada mes, el 17% moren i un 25% sofreixen amputacions. El 61% de les zones UXO es troben a les províncies del nord: Battambang, Banteay Meanchey, Oddar Meanchey, Preah Vihear, i Pailin. Així que prudència, no abandonar el camí, evitar zones boscoses i arrossars i sobretot, no confiar-se.

REPRESENTACIÓ DIPLOMÀTICA ESPANYOLA

Espanya no té Ambaixada o Consolat Honorari a Cambodja. Per realitzar qualsevol tràmit convé dirigir-se a l’Ambaixada Espanyola a Tailàndia.

Cancelleria.

Setè pis (701 – 702).

Diethelm Towers.

93/1 Wireless Road.

Bangkok 10330.

P.O.B.: 449.

Telèfons: 252 6112, 252 8368, 253 5132/34 i 255 2389.

Fax: 255 2388.

Es recorda que els ciutadans de la CEE poden acudir a la representació diplomàtica de qualsevol dels països membres per ser defensat en els seus drets.

OFICINA DE TURISME NACIONAL

Tourism of Cambodia

3 Monivong Blvd.,

Penh 12258,

Cambodia.

Fax: (855)23 212 837

PRINCIPALS ZONES I CIUTATS D’INTERÈS TURÍSTIC DE CAMBODJA

PENH, la Capital

Penh va ser considerada en el seu moment com la més bella de les capitals construïdes pels francesos a la Indoxina i avui, malgrat el tràfic, del desenvolupament urbanístic i dels molts excessos comesos durant decennis de conteses militars, encara es pot percebre en molts racons de la ciutat aquest ambient que, en uns altres temps, la va fer famosa pel seu encant.

La capital conserva el seu innegable encant, malgrat un passat agitat i sovint violent. L’enfonsada arquitectura colonial suposa un atractiu teló de fons a les bulliciosas cafeteries que flanquegen els carrers i al remodelat recinte del passeig fluvial, un lloc especialment actiu els divendres i dissabtes a la nit.

Abans de visitar la residència real s’antoja com a prèvia la visita del Museu Nacional, conegut també com Musée donis Beaux Arts, impressionant edifici d’arquitectura tradicional i bella façana vermella, que alberga una magnífica col·lecció d’escultures que van des del segle VI fins al XIV i que, en contenir obres dels períodes Jemer, Funan, Chenla, Indravarman i Angkor, permet al viatger formar-se una completa visió de conjunt de les manifestacions culturals que descobrirà durant la seva visita al país.

Palacio Real. Situat enfront de Samdesh Sotharah Blvd., entre els carrers 184 i 240, és la residència oficial del rei Norodom Sihanouk i de tant en tant, roman obert al públic, sense que s’hagi pres encara una decisió per establir un horari regular d’obertura. La profusament decorada porta principal del palau i el vigilant retrato del príncep Sihanouk estan col·locats en la façana de l’edifici. El palau és bonic, amb cobertes de teules escalonades rematades amb nombroses agulles afilades de temple. Està inspirat, sense cap dubte, en el Gran Palau de Bangkok.

La Sala del Tron i la Pagoda de Plata són les seves atraccions més preuades. A pesar que els khmer vermells van destruir la major part de les seves relíquies, la Sala del Tron, coronada per una stupa de 59 metres d’altura, similar a les torres del Temple de Bayon, en Angkor, recorda una mica de la riquesa i de l’esplendor de la civilització Khmer. Entre els murals que cobreixen parets i sostres amb escenes del Ramayana, es descobreixen una sèrie de trons i un artilugio daurat en el qual es transportava al rei durant les processons reals. En el contigu pavelló real, vigilat per quatre garudas, hi ha dues modestes cadires que presumiblement utilitzaven el rei i la reina en les seves aparicions públiques.

La Pagoda de Plata, cridada també Wat Preah Keo, és probablement el tresor més preuat de Cambodja. Es diu així perquè el sòl està cobert per més de 5.000 rajoles de plata, cadascuna de les quals pesa un quilo. El Buda Esmeralda suposadament fet en cristall de Baccarat, està situat sobre un pedestal sobredorado en el més alt del dais. Davant del dais hi ha una figura de grandària natural de Buda feta en or massís i decorada amb 9.584 diamants, el major dels quals pesa 25 quirats.

La pagoda i els seus continguts van ser “salvats” pels khmer vermells per demostrar al món exterior la seva “preocupació” per la conservació de les riqueses culturals de Cambodja. Per visitar-la, els estrangers, tant com els propis camboyanos, han d’obtenir una autorització especial del Ministeri de Cultura. Per raons de seguretat està prohibit realitzar fotografies a l’interior de la pagoda.

El Temple de Wat Phnom. Està situat en un monticle d’uns 30 metres d’altura cobert d’arbres i, en uns altres temps, era visible des de qualsevol punt de la ciutat. Segons la llegenda, la primera pagoda que va haver-hi en aquest lloc va ser erigida en 1373 per albergar quatre estàtues de Buda dipositades allí per les aigües del Mekong i descobertes per una dona anomenada Penh, d’aquí el nom de Penh que significa el Pujol de Penh. Aquesta stupa i les seves capelles adjacents van ser també destruïdes pràcticament íntegrament pels khmer vermells pel que avui dia queda poca cosa d’interès a veure.

Altres temples de la capital com el Wat Ounalom situat en la cantonada del Lenin Blvd. amb el carrer 154 o el Wat Lang Ca, situat al costat del monument a la Victòria, van córrer la mateixa sort que el Wat Phnom de la mà dels khmer vermells que els van arrasar totalment en l’anomenat “Any Zero”.

Museu Tuoi Sieng. En 1975, l’Escola Superior de Tuoi Svay Prey va ser presa per les forces de seguretat de Pol Toi i transformada en el que es va cridar Presó de Seguretat 21 (S-21). Aviat es va convertir en el major centre de detencions i tortures de país. Pràcticament tot el que entrava en el S-21 acabava en el camp d’extermini de Cheoung Ek per ser executat. Encara que gran nombre dels objectes de tortura que s’exhibien en aquest museu han estat retirats, encara és escruixidora la presència del sofriment i desesperació de les persones que van passar per aquesta ossera reflectits en la gran galeria de fotografies de grandària carnet que s’exposen en les parets dels edificis principals, víctimes innocents d’un règim pervers.

A l’antic camp d’extermini de Cheoung Ek s’accedeix pel Boulevard Pokambar. En aquest lloc, a uns 15 Kmts. del centre de la ciutat, un gran monument de cristall conté prop de 9.000 calaveres, restes de les víctimes que van ser exhumades de les fosses col·lectives i que estan exposades degudament ordenades per sexe i edat, formant una torre construïda pis a pis.

La zona del mercat central, on se situa el bulevard de Monirong, és el nucli principal per als viatgers amb pressupost ajustat, doncs en ella l’allotjament resulta econòmic i existeixen nombrosos llocs de menjar. Els mercats de carrer s’erigeixen com els llocs apropiats per curiosear i trobar interessants ofertes de joieria, antiguitats o ubics kramas (bufandes de cotó). Per menjar bé i prendre una cervesa per pocs diners, es recomana la zona del passeig del riu.

SIEM REAP

Siem Reap és la capital de la Provincio de Siem Reap i se situa al cor d’aquesta província al pas de la Carretera Nacional 6 que uneix la capital, Penh i Kompung Thom amb Sisophon. Part d’allí la Carretera Nacional 12 que va cap al nord del país (Província de Preah Wijía). A 8 Km. al nord, es troba l’antiga ciutat sagrada d’Angkor, epicentre de l’Imperi Jemer i la principal responsable de fer de la ciutat de Siem Reap el lloc més visitat del Regne de Cambodja. La ciutat, presentada com un pol del turisme internacional, posseeix tota la infraestructura per a això. Té a més el segon aeroport nacional que té vols diaris a Penh i Bangkok i eventualment a altres capitals d’Àsia.

Per arribar a Siem Reap, si no es vola des de Tailàndia o Penh, el millor és venir en els vaixells ràpids, que en sis hores remunten el riu Tonlé Sap des de la capital camboyana, encara que els viatgers que volen estalviar es vénen en un penós viatge de més de dotze hores d’autobús per una carretera desastrosa. Una bona idea pels quals optin pel vaixell és proveir-se d’uns taps per a les oïdes, doncs el soroll del motor en la cabina és infernal i sis hores són moltes per a semblant baluern. Una altra recomanació important és la de viatjar en la plataforma exterior si el vaixell va molt carregat. No seria el primer ni l’últim que es va a pic pel sobrepès.

Siem Reap està a pocs quilòmetres de la zona arqueològica d’Angkor i és el lloc ideal per allotjar-se durant els dies que el viatger inverteixi a visitar els temples. Els últims hotels construïts estan als afores de la ciutat pel que, si el viatger decideix apropar-se per conèixer el seu animat mercat, seria convenient que fes acte stop, no tindrà cap problema i qualsevol motorista local s’oferirà encantat a portar-li fins al mateix centre del mercat

La Ciutat de Siem Reap com a població moderna, està pràcticament eclipsada per la glòria antiga i moderna d’Angkor. Es pot dir que quant té la Ciutat moderna avui es deu a l’esplendor de l’antiga. En 1937, en el que era un pacífic llogaret proper a les ruïnes d’Angkor, els francesos van construir el primer hotel, visionaris del que la meravella arqueològica representaria per al món. L’hotel va ser anomenat Grand Hotel donis Ruines. Però encara que el lloc va començar a ser freqüentat per turistes i especialment pels estudiosos d’Angkor i pels encarregats de la seva protecció i recuperació, el poble no va tenir un desenvolupament significatiu. El període de la Kampuchéa Democràtica va acabar per destruir el poc que hi havia i la ciutat, com totes les poblacions camboyanas d’aquest temps, va quedar desolada. Després de la dècada dels 80, la Ciutat de Siem Reap es va renovar completament i avui és un lloc adaptat per a les exigències d’una afluència del turisme internacional que no l’abandona. Aquest contacte permanent amb estrangers, fa que molts dels seus habitants puguin parlar altres idiomes, especialment l’anglès i el tailandès.

Angkor està situat a 8 km al nord del centre de Siem Reap. És necessari aclarir que el Complex arqueològic d’Angkor conforma un immens parc dins del com existeixen tarifes diferencials. L’ingrés per als ciutadans camboyanos és completament gratuït, mentre que tots els estrangers adults han de pagar una tarifa determinada per dia de visita. Sortir de l’àrea del parc arqueològic implica que si es vol tornar, s’ha de pagar de nou, una dada que molts estrangers no coneixen prèviament i incorren amb freqüència. El complex arqueològic d’Angkor comprèn a més un immens territori de temples i altres ruïnes i no se circumscriu només a Angkor Thom.

Quant a la ciutat en si, Siem Reap és un lloc atractiu pels seus jardins, el passeig del riu, els bulevards, pagodes i palaus. A causa de la gran afluència de turistes, pot ser un lloc costós i el dòlar d’EUA és una moneda d’ús corrent a la zona. Entre les possibles visites a realitzar a la ciutat està la dels Jardins Reals, amb col·leccions d’estàtues i altres articles angkorianos i la Pagoda Bo (Wat Bo), del segle XVIII.

ANGKOR

La major atracció turística de Cambodja es focalitza en els reconeguts temples d’Angkor. Es tracta d’un conjunt d’unes cent pagodes, construïdes entre els segles IX i XIII per glorificar una successió de reis jemeres. Representen els vestigis sagrats del que va arribar a ser en el seu moment un gran centre administratiu i religiós. La major part de la urbs va ser abandonada al segle XV i els temples van ser engolits gradualment pel bosc. A la fi del segle XIX, l’enclavament es va convertir en font d’interès per als erudits després de la publicació de l’obra Voyage à Siam et dans li Cambodge, del naturalista francès Henri Mouhot. En l’actualitat segueixen efectuant-se grans esforços per eliminar la vegetació que amenaçava amb destruir completament els edificis, juntament amb les tasques de restauració.

És impossible no esglaiar-se en Angkor. El viatger quedarà impressionat i li costarà un gran esforç trobar entre els seus records algun que pugui comparar-se amb la sublim bellesa que s’ofereix davant els seus ulls. Dies sencers de vagabundejar entre els més de cent espectaculars temples que ofereix el complex no bastarien per sadollar la necessitat de veure-ho tot, de conèixer-ho tot, de gaudir-ho per complet. No obstant això, el visitant ha de ser prudent i no allunyar-se mai de les senderes marcades durant el recorregut posat que moltes zones als voltants d’Angkor van ser minades en el seu moment pel Jemer Rojo i encara avui no han estat descoberts tots els explosius.

La visita al complex de temples i monuments d’Angkor , al costat de la ciutat del nord de Siem Reap, és sens dubte el millor record que els viatgers es porten de Cambodja. Els temples es disseminen en un àrea d’uns 200 quilòmetres quadrats i van ser construïts durant el període d’apogeu de l’Imperi Jemer, entre els segles IX i XIV.

Es necessita un mínim de tres dies complets per dur a terme un recorregut satisfactori i molts més si es vol veure tots els temples. La millor manera de visitar els monuments és contractar una moto-taxi per a tots els dies d’estada, pel que li poden ajudar a l’hotel de Siem Reap. El primer dia cal treure a l’entrada del recinte la passada, pel qual es necessita una fotografia, que servirà per a una, tres o més jornades completes.

El recorregut.

A part dels suggeriments que ens doni nostre moto-taxista, és convenient planificar bé la visita, para, proveïts d’un mapa, aprofitar i veure els temples més propers entre si en una mateixa jornada.

Angkor Wat.

Angkor Wat és el monument més emblemàtic de Cambodja, tant que apareix com a escut en la bandera nacional, és aquest temple ciclópeo, el major de tot el conjunt arqueològic. Va ser construït al segle XII en honor de Vishnu pel rei Suryavarman II, encarnació, segons els jemeres, d’aquesta divinitat hindú.

La forma d’Angkor Wat és una representació del Cosmos hinduista: el fossat de gairebé 200 metres d’ample que ho circumda simbolitza l’oceà que envolta als continents, aquí representats pels patis inferiors. La torre central i més alta de les tres és la Muntanya Meru, habitada dels déus, mentre que les altres són els becs de l’Himàlaia. El fossat configura un rectangle d’1,5 quilòmetres per 1,3. Des de l’entrada, un pont de pedra de 475 metres en forma de naga (serp còsmica), creua el fossat per arribar al mur exterior, que forma un altre rectangle d’1.025 per 800 metres i que en els seus murs bells baix relleus ens expliquen les històries mitològiques del Mahabarata hindú.

Una vegada dins dels patis interiors o grimpant fins a la base de les torres per galeries enormes, la sensació que s’obté és gairebé indescriptible.

Els temples d’Angkor Tom.

No lluny d’Angkor Wat es troba una de les entrades a l’antiga ciutat d’Angkor Tom. Els quatre accessos consisteixen en sengles arcs de pedra coronats per un altre dels símbols d’Angkor: les quatre cares del Buda d’una època concreta, o Avalokiteshwara, sempre amb el seu enigmàtic somriure i la mirada perduda en els quatre punts cardinals.

Dins d’Angkor Tom el monument més rellevant i un dels més importants de tot el lloc és el Bayón, un temple piramidal però de formes en tot cas abstractes, que no es concreten fins que un penetra en el seu interior i es topa amb un autèntic laberint coronat per 54 torres amb els seus corresponents rostres d’Avalokitehswara. És una autèntica meravella que no cal perdre’s.

A només 200 metres del Bayon, el Baphuon representa també la Muntanya Meru, habitada dels déus hindús, i data del segle XI. No es pot grimpar per aquesta piràmide fins que acabin els actuals treballs de restauració.

De nou en el mototaxi cal apropar-se fins a la gran avinguda on els reis-déus d’Angkor presenciaven les desfilades militars i sobre la qual es troba la Terrassa del Rei Leprós i la dels Elefants, amb fantàstics baix relleus.

A menys de mig quilòmetre d’aquí, Baksei Chamkrong és un temple curiós, ja que està construït fonamentalment en maó.

I abans d’acabar la primera jornada de visita encara queden algunes meravelles: Prasat Kravan, un temple de principis del segle X, i sobretot, Ta Prohm, una de les joies d’Angkor.

Aquest enorme temple ha quedat gairebé com es va descobrir a la fi del segle XIX. Aquí naturalesa i arquitectura s’han fos per a sorpresa de tot visitant. Arbres gegantescs abracen trossos de mur i molts trams dels seus llargs passadissos es veuen interromputs per grans bloc de pedra que s’han desprès del sostre. La visita a Ta Prohm mai s’oblida i el visitant se sent fins a una mica Indiana Jones mentre va sortejant lianes i estàtues de Buda.

Per fi, encara que és una mica turistada, mereix la pena pujar -a peu o en elefant pagant unes 2.000 pessetes- a l’hora de la posta del sol fins al cim on es troba el temple Phnom Bakheng, a un altre mig quilòmetre al sud d’Angkor Wat i des del qual s’obté una meravellosa vista del monument més famós.

El segon dia es pot començar visitant Ta Keo. també del segle X i amb una gran torre central envoltada de quatre més petites. Per la carretera convé fer curtes parades i fer un cop d’ull als temples de Chau Say Tevoda i Thommanon abans d’arribar a un altre dels llocs fonamentals d’Angkor: el temple de Preah Khan, poc visitat pels turistes i ànima gairebé bessona de Ta Prohm, ja que també s’ha deixat gairebé tal com es va trobar després de segles de desaparició sota l’espessa vegetació de la jungla.

És enorme, amb quatre entrades i també travessat per llargs corredors de les portes dels quals semblen brollar les arrels d’arbres centenaris. Preah Khan va ser erigit al segle XII.

Preah Neak Pean, Ta Som, el fantàstic Pre Rup i Banteay Samré són altres temples d’importància en la visita de la qual pot emprar-se el final d’aquest segon dia.

En la tercera jornada cal sortir aviat en el mototaxi per aconseguir Banteay Srei, un temple a 21 quilòmetres del Bayon i fins a fa molt pocs anys en una zona d’activitat del Jemer Rojo. Va ser construït al segle X i les seves proporcions són gairebé minúscules si ho comparem amb altres temples d’Angkor, però el seu interès resideix en les seves línies harmonioses i, sobretot, en els seus meravellosos baix relleus.

De tornada cap a Siem Reap, cal aprofitar per detenir-se en els temples de Lolei, Preah Ko i el Bakong, el millor d’aquests tres santuaris pertanyents a l’anomenat Grup de Temples de Roulos.

Però a la posta del sol, aquesta vegada cal anar-se d’Angkor com es va arribar: rendint en una última visita tributo a aquesta grandiosa obra d’art del món antic que és el temple d’Angkor Wat.

SIHANOUKVILLE

Les platges de Sihanoukville no poden comparés amb les de Tailàndia i a més, en elles escassegen els emplaçaments d’interès. No obstant això, en ser l’únic port marítim del país, resulta la zona indicada per dirigir-se i explorar la costa sud i els voltants del Parc Nacional de Ream. Les platges que envolten el cap són quatre: Ochheuteal, Sokha, Independència i Victoria; el seu port pesquer ofereix la possibilitat de captar aquesta difícil instantània del clarejar o l’ocàs. A una hora de distància en automòbil poden efectuar-se diverses activitats relacionades amb el bussejo i banyar-se en una cascada. En els seus voltants es troba l’endormiscat complex colonial de Kampot, situat en el passeig del riu, i proper a ell es troben les estranyes restes del passeig marítim de Kep. Sihanoukville està situada a 232 km de la capital, i està comunicada per un servei regular d’autobusos.

BATTAMBANG

Aquesta elegant ciutat ribereña, segona en grandària del país, alberga alguns dels edificis colonials millor conservats de Cambodja. Antany, Battambang es trobava aliena a la ruta dels viatgers per carretera, però en els últims temps la seva infraestructura ha millorat i s’ha convertit en l’enclavament indicat per desplaçar-se als temples i pobles dels voltants. Està considerat un centre secundari en la ruta per terra entre Tailàndia i Vietnam, que pot desaparèixer si finalment s’efectuen les millores en la carretera nacional 6, que uneix Poipet amb Siem Reap. El seu major atractiu resideix en els encantadors i antics comerços francesos que s’agrupen al llarg de la riba del riu. També existeixen diversos Vats escampats per la urbs. En el petit museu s’exhibeix una col·lecció d’objectes de l’època angkoriana, i a esquena de la ciutat poden visitar-se alguns temples situats en el cim d’un pujol, a més d’altres Vats i un gran llac. 293 km d’atrafegat viatge en taxi compartit separen Battambang de la capital. També compta amb un servei de vols que opera diàriament, a excepció dels dimarts.

PHNOM UDONG

Entre 1618 i 1866, la capital de Cambodja va estar fixada a la ciutat d’Udong, a 40 km al nord de Penh. Es tracta d’una població molt assossegada on els turistes escassegen, a excepció dels caps de setmana. Les ruïnes s’esparcen al llarg de dues llomes. En la lloma petita, jeuen les restes de dos edificis, diverses estupas i els murs foradats per les bales de la mesquita Ta Sant. En la faldilla de la lloma major, es creu que es troba amagat un tresor del segle XVI, sobre el qual estan disseminades les ruïnes d’un gran vihara (santuari) i d’una estàtua de Buda que els jemeres vermells van bombardejar en 1977. Envoltant aquests vestigis, existeixen algunes viharas més diminutes, estupas i estàtues de Buda encara intactes. A la seva base, s’erigeix un monument commemoratiu en honor a les víctimes de Pol Pot que alberga les restes òssies de ciutadans enterrats en alguna de les cent fosses comunes de la zona.

KOMPONG LUONG

Deu mil persones habiten en aquesta ciutat flotant sobre el llac Tonlé Sap. Els vaixells constitueixen els seus fonaments, sobre els quals s’alcen habitatges, escoles, karaokes i restaurants, que amb la marea es desplacen fins a 5 km de la seva posició inicial. La major part de la població és vietnamita, com al poble vietnamita flotant de l’extrem nord del llac. En Kompong Luong existeixen escasses propostes lúdiques i cap lloc on allotjar-se, per la qual cosa el seu interès se centra a descobrir l’ambient de la vida sobre l’aigua amb un cafè gelat o una cervesa a la mà. L’urbs es troba en la parteix sud del llac Tonlé Sap, a la província de Pursat, aproximadament a 40 km al nord-oest de la ciutat de Pursat.

EMERGÈNCIES I CONSELLS

Ambulàncies: 119

Policia: 117

Bombers: 118

Policia de Tràfic: 023 722067

Per a qualsevol eventualitat es recomana posar-se en contacte amb l’Ambaixada de França a Penh (telèfon : 855-23-43.00.20-3 – Fax : 855.23-43.00.41).

No s’ha de beure aigua que no sigui embotellada. Verdures i fruites han de menjar-se en la mesura del possible prèviament rentades amb aigua i algun desinfectant i/o pelades.

La introducció a Espanya de qualsevol tipus d’au està totalment prohibida.

Grans extensions del país, especialment a les fronteres i l’Oest han estat minades, per la qual cosa és perillós endinsar-se per zones o camins que no es coneguin.

ILTRIDA VIATGES – ILTRIDA VIATGES BARCINO

viatgersonline.cat

Reserva assessorada a Iltrida Viatges / Iltrida Viatges Barcino | Instal·la icona d’iltridaonline i guanya un creuer

Deja una respuesta