COMUNITAT AUTÒNOMA
Catalunya.
POBLACIÓ
Més de 128.152 habitants.
BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA
Capital de la província de Tarragona, va ser establerta pels íberos, grup que van habitar entre els segles VAIG VEURE a. de C. i II a. de C., i posteriorment conquistada pels romans que la van denominar Tarraco i la van establir com a capital de la província de Citerior, i en l’època imperial de la província de Tarraconeun, fent d’ella una de les ciutats més importants. Al segle V va ser envaïda pels Germànics i al segle VIII va ser ocupada i arrasada pels musulmans. Després d’un període de declivi, la prosperitat de la ciutat va quedar restablida al segle XII, quan va ser ocupada per Ramón Berenguer III el Gran, comte de Barcelona en 1109, exercint un actiu paper en l’expansió de la Corona d’Aragó durant els segles XIII i XIV, amb grans construccions medievals, l’expansió urbana i un govern municipal. Les grans convulsions bèl·liques dels segles XVII i XVIII i la caiguda política general, van culminar en 1811, en la Guerra del Francès. La seva rehabilitació definitiva es va produir a mitjan el segle XX. La ciutat va ser declarada la capital de província i el comerç marítim, especialment de vins, va definir l’inici d’una nova expansió econòmica i urbana que va configurar la ciutat actual. El boom industrial dels anys 60 ha representat un gran augment demogràfic i ha establert la ciutat com a destinació turística per la seva costa. En l’any 2000, el conjunt arqueològic de Tarraco va ser declarat Patrimoni cultural de la Humanitat per la UNESCO.
DIES FESTIUS
1 de gener: Any Nou.
6 de gener: Epifania del Senyor.
Movibles: Dijous Sant.
Divendres Sant.
1 de maig: Festa del treball.
24 de juny: Sant Joan.
15 d’agost: L’Asunción de la Verge.
19 d’agost: Sant Magí, patró de Tarragona.
11 de setembre: Festa Nacional de Catalunya.
23 de setembre: Santa Tecla, patrona de Tarragona.
12 d’octubre: Festa Nacional d’Espanya.
1 de novembre: Tots els Santos.
6 de desembre. Dia de la Constitució.
8 de desembre: La Immaculada Concepción.
25 de desembre: Nadal.
26 de desembre: Sant Esteve.
DATES DESTACADES
Carnestoltes: La seva majestat Imperial "Carnestoltes" arriba a la ciutat el divendres a la nit i obre el ball que comença la festa. El dissabte se celebra la" Rua" amb una gran quantitat de comparses, bandes de música, percursionistas, grups estrangers convidats i els tradicionals i impactants grups de foc, seguida del ball de disfresses. La" Rua" és una dóna les més multitudinàries de Catalunya. El Dimarts de Carnestoltes el Sèquit mortuori i la "Crema del Ninot Carnestoltes" donen fi a aquesta festa.
Setmana Santa: A primera hora de la tarda de Divendres Sant els "Armats" recullen els diferents passos o misteris de les confraries i germanors repartides per l’Eixample i la part Alta de la ciutat. L’ascensió de la "Baixada de la Peixateria" constitueix un moment únic i vibrant. A la nit des de la Plaça del Rei surt la processó de" Sant Enterrament ", documentada des de 1550 i en la qual intervenen 16 passos, la meitat dels quals es porten a esquenes segons l’antic costum. Aquesta processó és la més completa de tota Catalunya, amb talles de gran valor artístic.
Sant Jordi: Se celebra el 23 d’Abril i és la festa del patró de Catalunya. Aquest dia la Rambla Nova s’omple de parades de llibres i roses, acompanyades per actuacions musicals, teatrals i infantils i per la primera exhibició castellera important de l’any.
Tarraco Viva: Jornades de divulgació històrica romana, destinades a difondre la cultura romana amb el màxim rigor científic: conferències, tallers, escenificacions de la vida quotidiana de l’època, l’exèrcit, les lluites de gladiadores, teatre, música i gastronomia romanes.
Sant Joan: 23 i 24 de Juny. Festa de petards i fogueres per tota la ciutat, coques dolces, moscatell i cava. El foc del Ball de Diables inicien la nit més curta de l’any.
Concurs de Focs Artificials: Se celebra la primera setmana de Julio amb la presència de les pirotècniques més importants d’Espanya i Europa.
Sant Magí: 19 d’Agost. És la festa Major petita de la ciutat i centra el seu contingut en l’arribada de l’Aigua de la Brufagaña, els Castells i la Processó de Sant Magí. Rock, jazz i havaneres es poden escoltar durant 5 dies.
Santa Tecla: 23 de Setembre. Els orígens d’aquesta celebració són de 1321 quan va arribar a la ciutat, procedent d’Armènia, la relíquia del Braç de la Patrona. La característica principal és l’exhibició de les collas castelleras i el seu sèquit popular amb balls populars i música. Les festes duren 10 o 11 dies
CLIMA
Clima mediterrani, hiverns suaus i estius calorosos.
HORARIS
Els habituals d’Espanya. Els llocs de major afluència turística solen perllongar els horaris i fins i tot es troben comerços oberts en festiu.
COMPRES
PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR :
Es pot adquirir qualsevol article, roba, calçat, complements, joies, bijuteria, articles de platja, diferents mostres de ceràmica i qualsevol tipus de souvenir.
PRINCIPALS ZONES DE COMPRA :
La Rambla Nova és la zona comercial de la ciutat, des de la Plaça Imperial Tarraco fins a la Balconada del Mediterrani. En la Rambla es poden trobar bancs, joieries i tot tipus de tendes tradicionals que venen moda, calçat, complements, etc. En la part alta hi ha tendes d’anticuarios i records. Als mercats ambulants es poden comprar tot tipus d’articles. En Parc Central, entre el riu Francolí i el Parc de la ciutat, es pot trobar un hipermercat, l’únic situat dins del nucli urbà, a més de cinemes i de més de cent tendes de cultura i oci, moda, complements, llar, cosmètica, alimentació, restaurants, i tot el necessari per gaudir de les compres: párking gratuït, parada d’autobusos i de taxis, aire condicionat, caixers automàtics, etc. En la carretera de Reus es troba Els Gavarres, una zona recreativa i comercial que inclou hipermercats, cinemes, tendes de material esportiu, de bricolage i alguns restaurants, la majoria de menjar ràpid. Disposa de párking gratuït i de parades d’autobusos.
GASTRONOMIA
Com a port de la mediterrània, una important part de la seva riquesa gastronòmica prové del març Els pescadors porten el marisc i el peix blau reconegut per la denominació d’origen Peix Blau de Tarragona.
PLATS TÍPICS :
Cassola de Romesco.
Paella Marinera.
Arròs negre.
Arrossejat.
Fideuejat.
RELACIÓ DE RESTAURANTS :
A la ciutat trobarà nombrosos restaurants, entre ells:
Fortí de la Reina. Pº.Marítim Rafael Casanovas, s/n. .977 244 877.
La Boella. CT.T-11, Reus-Tarragona, km 12. LA CANONJA. 977 771 515
Els Coques. Sant Llorenç , 15. 977 228 300
Els Fonts de Ca Sala. CT.N-240, Tarragona-Valls, 62. 977 228 575
Merlot. Cavallers, 6. 977 220 662
Morros. Passeig Rafel Campalans, 42. TORREDEMBARRA. 977 640 061
Sol-Ric. AV.Via Augusta, 227. 977 232 032.
Akropolis: Salines, 5. Tlf. 977 219 555.
Bacus: Cuirateries. Tlf. 977 211 872.
El Bodegón de Plata: Apodaca, 7. Tlf. 977 229 564.
La Pedrera: Orosi, 8. Tlf. 977 236 617.
Bahia’s: Port Esportivo. Tlf. 977 212 896.
L’Onada: Pl. del Bisbe Bonet, s/n Tlf. 977 215 053.
Castell de Tamarit: Tamarit. Tlf. 977 751 092.
MENJARS RÀPIDS (FAST-FOOD) :
A Tarragona trobarà les grans cadenes internacionals de menjars ràpids, així com nombroses cafeteries, pizzeries i bars on serveixen plats combinats.
ENTRETENIMENTS
MUSEUS I LLOCS DE VISITA TURÍSTICA :
Museu Nacional Arqueològic: Fundat en 1848 per Hernández Sanahuja, en 1960 va ser traslladat a l’edifici actual. Acull la gran majoria d’objectes de l’època romana trobats a Tarragona: ceràmica, escultures, mosaics, monedes, etc. Entre les activitats trobem projeccions de videos, exposicions, visites de grups escolars i tallers per a nens, entre unes altres. Disposa també d’una biblioteca situada al carrer Ramón y Cajal i administra el Museu i Necròpoli Palecocristianos i les viles de Centcelles i els Munts. Plaza del Rei, 5. Tlf. 977 236 209. Horari: Del 16 de Juny al 15 de Setembre de 10:00 h. a 13:00 h i de 16:00 h. a 20:00 h. Resta de l’any de 10:00 h. a 13:00 h. i de 16:00 h. a 19:00 h. Festius de 10:00 h. a 14:00 h. Tancat els dilluns.
Museu d’Art Modern: Fundat per la Diputació de Tarragona en 1976, ocupa tres cases del segle XVIII que van anar adequadament unides i restaurades. El seu fons inclou obres de Julio Antonio, Salvador Martorelle, Santiago Costa, Josep Sancho, José Nogué, Ramón Carreté, Lluís Saumells i els guanyadors dels premis biennals de pintura i escultura, així com fotografia documental i també avantguardista. Disposa d’una biblioteca auxiliar, centre de documentació i arxiu fotogràfic i organitza exposicions temporals i visites guiades per als col·legis. Santa Ana, 8. Tfl. 977 235 032. Horari: Estiu de 10:00 h. a 15:00 h. i de 17:00 h. a 20:00 h. Hivern d’11:00 h. a 14:00 h.
Museu d’Història de Tarragona: Serveis Centrals. Cavallers, 14. Tlf. 977 242 220.
Museu del Port: El Port de Tarragona ha estat una de les principals infraestructures de la ciutat, a la qual ha aportat no només una gran riquesa, sinó també una part important del caràcter de la ciutat. El museu va ser creat amb l’objectiu de recuperar embarcacions i explicar la relació de Tarragona amb el mar, tant a través de la història com dels diferents usos: comerç, pesca i esport. Embull Moll de Costa.
Museu Diocesà: Plaza de la Seu , 1. Tlf. 977 237 269. Horari: De l’1 de Julio al 15 d’Octubre de 10:00 h. a 19:00 h. Del 16 de Novembre al 15 de Març de 10:00 h. a 14:00 h.
Museu Paleocristinao: Passeig de la Independència, s/n. Tlf. 977 111 175. Horari: Del 16 de Juny al 15 de Setembre de 10:00 h. a 13:30 h i de 16:30 h. a 20:00 h. Resta de l’any de 10:00 h. a 13:30 h. i de 16:00 h. a 19:00 h. Festius de 10:00 h. a 14:00 h. Tancat els dilluns.
Museu d’Armes Antigues: Format a partir de la col·lecció particular creada al llarg de 50 anys, es troba en una antiga casa del carrer la Nau. En ell s’exposen armes blanques i de foc, de guerra, de caça, d’ús civil i orientals, des del segle XVII fins a la Guerra Civil, i també instruments de navegació i nusos mariners.
DIVERSIONS I ENTRETENIMENTS DIÜRNS:
Una manera original de descobrir el port de Tarragona és a través dels passejos en oreneta que s’ofereixen de forma gratuïta els diumenges de 12:00 h. a 14:00 h. Els grups han de reservar prèviament en el telèfon 977 259 404. A Tarragona hi ha tres empreses de guies turístics que ofereixen el servei de visites guiades. Amb ells es poden conèixer moltes més coses sobre els monuments romans, i saber curiositats i anècdotes de diferents llocs i moments de la història de Tarragona. El tren turístic recorre el port i la part alta de Tarragona. Té una única parada, al final de la Rambla Vella, on comença i acaba el recorregut. Un sistema d’auriculars ofereix les explicacions en 8 idiomes.
Per a la pràctica d’esports, el Patronat d’esports, tlf. 977 550 299, posa a la disposició dels ciutadans un àmplia gamma d’instal·lacions adequades a la pràctica de diferents esports: velòdrom, piscines climatizadas i a l’aire lliure, pista d’atletisme, poliesportiu, gimnasos, camp de rugbi, sauna, pistes de tennis i d’esquaix.
Per descansar, pot tombar-se en una de les platges de la ciutat que es caracteritzen per la seva sorra fina i de color daurat que ha donat nom a la Costa Daurada. La majoria de platges disposen de dutxes per refrescar-se.
DIVERSIONS I ENTRETENIMENTS NOCTURNS :
Tarragona disposa d’una variada oferta nocturna: el nou port esportiu acull, d’un costat a un altre, multitud de locals d’oci destinats sobretot al públic més jove, on es pot trobar molta animació i els estils musicals més variats. En la part baixa de la ciutat hi ha també bars musicals que periòdicament organitzen concerts de rock, pop, jazz, etc. En la part alta hi ha alguns pubs, encara que en menor nombre, que organitzen actes culturals com a exposicions d’art, concerts, cineclub, etc.
TRANSPORTS
TRANSPORT AMB AVIÓ:
L’aeroport de Reus s’encuntra a pocs quilòmetres.
TRANSPORT EN AUTOCAR : 
L’Empresa Municipal de Transports té quinze línies d’autobús que li portaran ràpidament a qualsevol carrer, barri o platja de la ciutat.
XARXA VIÀRIA :
El tràfic pel centre de Tarragona sol ser fluït, excepte en els llocs més cèntrics en hora punta. Amb la finalitat de facilitar l’estacionament, en molts carrers hi ha zones blaves amb diverses tarifes. S’ha creat també una xarxa d’aparcaments públics i privats que permeten estacionar el vehicle a poca distància de qualsevol lloc cèntric.
TRANSPORT INTERURBÀ AMB ELS VOLTANTS:
Els autobusos i trens uneixen Tarragona amb els voltants.
TAXIS :
Agrupació Radio Taxi: 977 236 064.
Associació Tarraco Taxis: 977 222 122.
Cooperativa local de Taxi: 977 221 414.
Sicart Polo, S.A.: 977 215 656.
COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació) :
Avis: 977 211 701.
Europcar: 977 233 811.
Gavicar: 977 214 258.
Hertz: 977 244 181.
Racc: 977 211 962.
Rovic: 977 542 677.
Ruzafa: 977498 008.
SEGURETAT CIUTADANA
Com en totes les ciutats, deu observar unes regles mínimes de seguretat, no portar joies cridaneres, no mostrar massa diners, ni alardear d’això, no transitar per llocs poc concorreguts, no anar solament, etc. Si va en el seu cotxe i ho deixa aparcat al carrer no deixi mai gens a l’interior del vehicle.
OFICINA DE TURISME
Oficina d’Informació Turística.
ADREÇA CENTRAL: Fortuny, 4
LOCALITAT: Tarragona
TELÈFON: 977 233 415
Oficina Municipal:
ADREÇA CENTRAL: Major, 39
LOCALITAT: Tarragona
TELÈFON: 977 250 795
PRINCIPALS LLOCS D’INTERÈS TURÍSTIC
DINS DE LA CIUTAT :
Passeig Arqueològic: El passeig envolta part del nucli històric i es pot visitar la muralla romana, el monument més antic de la ciutat i més antic d’Espanya. Va ser construïda a la fi del segle III a. de C. amb grans blocs de pedra, 6 mts. d’altura i 3 torres. A mitjan el segle II a. de C. es va ampliar i la seva altura va passar a ser de 12 mts. La visita al passeig es completa amb les fortificacions posteriors dels segles XIV i XIX.
Portal de Sant Antonio i Creu de Terme: Porta d’entrada al recinte emmurallado pel costat de llevant. La creu que indicava l’inici de la ciutat és del segle XVIII.
Petrorio: Torre romana amb alteracions medievals i que originàriament era un dels angles de la plaça del Fórum de la província. En la seva interior tènia una gran escala que comunicava els pisos de la gran plaça porticada. La construcció del Fórum se situa a partir de l’any 70 i en ell es reunien anualment els representants de les ciutats de tota Hispania Citerior. El Fórum provincial estava format per 2 grans places, una dedicada al culte imperial i l’altra a l’administració. Aquesta segona plaça era la més gran del món romà i els seus vestigis es poden trobar en gran part del nucli històric.
Circ Romano: Edifico on es realitzaven les carreres de cavalls i carros (bigas i cuádrigas), construït a la fi del segle I d. de C., formava part del conjunt d’edificis vinculats amb el consell de la província que ocupaven la part alta de Tarragona. Tenia una forma allargada amb uns 325 mts. de llarg i fins a 115 mts. d’ample, i la seva capacitat era d’uns 30.000 espectadors. Del circ es poden visitar la zona de la corba i la part de les graderies a la Plaça Sedassos i el carrer Trinquet Vell, ja que moltes de les seves estructures es troben a l’interior de comerços i cases de la zona. Aquesta particularitat fa que sigui un dels millors conservats d’Europa Occidental.
Barri Jueu: Protegits pel poder real, els jueus es van establir a poca distància del castell del rei. El barri jueu estava totalment separat de la resta de la ciutat i tenia només 4 portes que ho comunicaven amb l’exterior. En ell es trobaven les cases dels jueus, petites i amb tallers en la planta baixa, la sinagoga, el forn, els banys i l’escola. El barri jueu va entrar en decadència a partir del segle XIV, fins a l’expulsió dels jueus en 1492. Es conserva l’entramat dels carrers estrets i alguns arcs apuntats al carrer Talavera i la Plaza dels Àngels.
Plaza del Fórum Provincial: Plaza on es troben i conserven estructures de l’altre extrem del Fórum Provincial de Tarraco.
Porxos Gòtics: En el centre de la part alta, els porxos del carrer de la Merceria són un interessant exemple de l’arquitectura civil gòtica, construïts als segles XIII o XVI. Tots els arcs són gòtics menys l’últim i els pilars estan ataludados per compensar la tendència de les cases a baixar cap a la calli Merceria. En l’època medieval es feia mercat.
Catedral: Es va començar a construir al segle XII en estil romànic, es va continuar en gòtic i es va consagrar en 1331, però va quedar inacabada a causa de la Pesta Negra. De la façana que està sense acabar destaca la Verge del portal major i en el seu interior els retaules de l’altar major, del segle XV, la Capella de Sastres, del XIV i el sepulcre de Juan d’Aragó, patriarca d’Alexandría . Destaquen també el seu claustre, de finals del segle XII i la portalada romànica d’entrada a l’església. Està dedicada a Santa María.
Casa Castellarnau: Del segle XV va ser residència de nobles famílies tarragoninas. D’estructura gòtica, va ser remodelada al segle XVIII. Destaca el pati, amb una escala de tornada i columnes gòtiques i en la planta noble es poden visitar les diferents sales amb estils decoratius bàsicament dels segles XVIII i XIX. Actualment és de propietat municipal i està oberta al públic com a museu, sent la seu central del Museu d’Història de Tarragona.
Plaza del Pallol: Amb construccions gòtiques sobre restes romanes del Fórum Provincial.
Portal de Roser i Muralles: El portal dóna accés a la ciutat pel costat oest. Està flanquejat per l’entrada al Passeig Arqueològic i per una de les sis portes cíclopes practicades en el sòcol megalíctico de la muralla romana.
Plaza de la Font: Emplaçada sobre el Circ Romano és del segle XIV. A la plaça es troba l’Ajuntament, un antic palau neoclàssic. Antigament es deia la Plaça de la Constitució, però al segle XVIII es va canviar el nom per petició popular.
Ajuntament: Va formar part de l’antic Circ Romano de Tarraco i va anar un convent. En 1669, els Magnífics Cònsols de la ciutat, donaron als Dominicos terrens a la plaça de la Font per a la construcció del nou convent que va començar en 1693. En 1700 va esclatar la "Torre Grossa" coneguda com a torre de la pólvora que va destruir part del convent. En la Guerra de Successió, les tropes de Felipe V van utilitzar l’edifici com caserna. En 1813, en la Guerra del Francès, es va cremar l’església i el convent. L’edifici va ser convent dels Dominicos fins a 1835 i 3 anys després s’utilitzava com a seu de les corporacions Municipal i Provincial. La seva façana, obra dels arquitectes Barba i Rosell, de 1860, representa en estil neoclàssic, diferents al·legories de les història de la ciutat i la província. Fins a 1986 va allotjar la Diputació Provincial. En un dels claustres de l’edifici es conserva el mausoleu modernista de l’arquitecte Luís Doménec Muntaner dedicat el rei Jaime I. Destaca el Saló de Sessions, on se celebren els plens municipals, amb quadres pintats a l’oli dels reis Carlos II i Felipe V i les seves esposes, i el rei Juan Carlos i un bust del president de la Generalitat de Catalunya. En un altre saló contigu, Saló de Tarragonines Il·lustres, es conserven quadres de diversos ciutadans tarragonines que per les seves actuacions destacades en pro de la ciutat, han merescut una distinció especial per l’Ajuntament. Actualment l’edifici acull gairebé la totalitat de les dependències Administratives i polítiques de la ciutat.
Antiga Casa Consistorial: En la C/Major, prop dels porxos de la C/ de la Merceria. Amb remodelacions dels segles XVII i XVIII, és d’estructura medieval. L’Ajuntament l’ha restaurat i ha situat una oficina d’informació turística.
Amfiteatre: Edifici de forma oval on es realitzaven lluites entre gladiadores i animals, construït a principis del segle II a. de C. i remodelat en l’any 218, una part de les seves graderies van ser excavades en la roca i tenia capacitat per uns 14.000 espectadors. En l’any 259 va ser escenari del martiri del bisbe tarraco Fructuoso i els seus diáconos Auguri i Eulogi, van ser cremats vius. Sobre l’edifici es va construir, al segle VI, una basílica dedicada als màrtirs, a la qual es va superposar una església romànica del segle XII dedicada a la Verge dels Miracles.
Balconada del Mediterrani: Es troba al final de la Rambla Nova, situat a 35 mts. sobre el mar és el mirador característic de la ciutat, permet una visió privilegiada del Mare Nostrum, el port de Tarragona, la platja del Miracle i l’Amfiteatre. La balconada té més de 200 mts. i una baranda amb una forma inconfusible i es diu que porta sort al qui la toca. Popularment es coneix com a Passeig de les Palmeres i en ell es troba el monument a Roger de Llúria.
La Rambla: És el passeig més cèntric i important de la ciutat, inaugurat en 1854. En el seu primer centenari es va instal·lar una font amb grups escultòrics que simbolitzen els 4 continents. Un grup escultòric en bronze recorda els herois de 1811.
Fórum Local: Cridat també Fòrum Baix o Fòrum Petit, era el centre religiós i social de la ciutat romana. Constava d’una plaça envoltada d’edificis públics com a temples, la basílica i els locals comercials, així com d’escultures dedicades als personatges més importants de la ciutat i de la història de Roma. Només s’ha conservat una part de la basílica, edifici de tres naus que acollia el tribunal de justícia i on ocasionalment també es reunia el consell de la ciutat. Passant una passarel·la, es pot veure un petit fragment de la trama urbana de Tarragona, amb alguns carrers i cases.
Teatre Romano: Proper al Fórum, va ser construït en època d’Augusto. En un dels seus costats hi havia una gruta artificial, amb un estany. Després d’un incendi al segle III d. de C. va deixar de funcionar. Est és l’únic teatre romà conegut a Catalunya.
El Serrallo: És el barri de pescadors de la ciutat. La visita ha de fer-se fins a mitja tarda, quan els pescadors tornen amb les seves barques i es realitza la subhasta del peix.
Conjunt Paleocristiano del Francolí: L’antiga zona de suburbis de Tarraco, prop del riu Francolí, es va convertir en una necròpoli tardoromana que va tenir el seu màxim creixement en època paleocristiana. Aquí es van enterrar els màrtirs de Tarraco, Fructuoso, Auguri i Eulogi. La seva tomba va motivar la construcció d’una important basílica paleocristina que va suposar la transformació del suburbi en el centre religiós de la Tarraco del segle V. És considerada una de les millors conservades d’Europa.
Necròpoli Paleocristiana: A partir del segle III, els terrenys entre la ciutat, la Via Augusta i el riu Francolí van ser utilitzats com a àrea d’enterraments. En 1923, en construir-se la fàbrica de tabac, es van trobar més de 2.000 tombes i va ser adequat per ser visitat. Posteriorment, en terrenys propers al parc de la ciutat, Parc Central i els carrers Pere Martell i Prat de la Riba, van ser trobades algunes centenars de tombes més. Actualment el museu de la Necròpoli es troba tancat, encara que pot visitar-se l’exposició permanent "El Mundo de la Mort" amb una mostra de les peces més significatives. Depèn del Museu Nacional Arqueològic i s’entra amb la mateixa entrada.
Hospital Medieval: Situat prop de la catedral i enfront del fossat medieval, es troba l’antic hospital de Santa Tecla, edifici romànic-gòtic del que s’ha conservat bona part de la façana. Actualment és la seu del Consell Comarcal.
ALS VOLTANTS DE LA CIUTAT :
Pedrera del Médol: Pedrera utilitzada des de l’època romana de la qual van ser extrets uns 50.000 mts. cúbics de pedra calcària del miocè, de colors daurats i majoritàriament fosilífera (lumaquela), amb excepció de les parts més sorrenques, que no tenen fòssils. En algunes parets de la pedrera es pot observar àdhuc el sistema d’extracció dels carreus. L’element més emblemàtic és l’Agulla del Médol, una columna de 16 mts. d’alt testimoniatge del nivell inicial d’explotació. És també apreciable l’augment d’humitat i vegetació en comparació de la zona circumdant, i també les propietats acústiques del clot del Médol. Es pot arribar des de l’autopista AP-7 (adreça sud) per l’àrea del Médol o des de la carretera N-340: a partir de la rotonda de la Mora, s’ha de creuar l’autopista i continuar uns 5 minuts caminant en adreça Tarragona.
Arc de Berá: Va ser construït a la fi del segle I a. de C., a més de 20 Km. al nord de Tarragona i commemora la reforma que va ordenar l’emperador Augusto de la via que recorre la costa de nord a sud i que va passar a denominar-se Via Augusta. Actualment correspon a la carretera N-340 i al terme municipal de Roda de Berá . Va ser decorat amb pilastres corínties i motllures, i coronat amb un arquitrau, fris, cornisa i àtic, conservats només en part. S’ha perdut una part de la inscripció que es trobava en el fris i tota la de l’àtic. S’ha restaurat i s’ha recuperat la cornisa original. Per la seva situació i la seva forma inconfusible, amb decoracions geomètriques senzilles i clares, és un dels monuments més coneguts a Catalunya.
Castillo de Tamarit: Sobre el marge dret del riu Galá i prop del Mar, el castell rememora la reconquesta del Camp de Tarragona. Construït en 1363, conté elements defensius i de residència, amb presó, torres de mira i una església romànica. Des de 1681 va ser propietat de l’arquebisbe de Tarragona i dels marquesos de Tarragoba, fins que a principis del segle XX ho va comprar un col·leccionista d’art americà, que ho va fer restaurar. El poblat de pescadors que hi havia es va despoblar al segle XIX a causa de les febres palúdicas generades en els pantanales de la zona. Des de 1950 és un agregat de Tarragona.
Mausoleu de Centcelles: Gran vila dedicada a l’explotació de les riqueses agrícoles i ramaderes del segle IV d. de C., una de les seves sales es va convertir en mausoleu d’un alt dignatario desconegut, que es va creure va ser Constant, fill de Constantino el Gran, però els investigadors creuen que es va tractar d’un bisbe Tarraco. La cúpula de la sala està decorada amb mosaics únics en el seu gènere i antiguitat. Apareixen temes cristians del Nou i Antic Testament i temes profans i escenes de caça.
Torre dels Escipiones: Nom popular que rep el monument funerari prop de la Via Augusta al segle I d. de C. L’atribució als germans Escipiones prové de l’antiga interpretació de les 2 estàtues en relleu que dominen la seva façana i que en realitat, representen al Déu Attis, una divinitat funerària d’origen oriental.
Aqüeducto Romano: Conegut com Puente del Diable és un fragment de la llarga canalització que portava aigua a la ciutat donis del riu Francolí i un dels millors exemples hispànics d’aprovisionament d’aigua amb arcades. L’aigua era recollida a la zona del Rourell, a 92 mts. sobre el nivell del mar i conduïda més de 10 Km. a través de diferents canalitzacions i aqüeductos de diferents mesures. Construït al segle I d. de C., està format per 2 pisos d’arcades. A la zona de la Ferreres té una longitud de 217 mts., una altura màxima de 27 mts. i una amplària de gairebé 2 mts. La filada superior té 25 arcs i la inferior 11, amb uns 5’90 mts. de llum.
Vila dels Munts: Vila romana propietat d’un important personatge vinculat amb l’administració de la província, mostra del luxe privat de les residències de l’aristocràcia del camp. Va haver d’edificar-se durant el segle I i es creu que va estar ocupada fins al VI o VII. Es troba a Altafulla, a 10 Km. de Tarragona, sobre un petit pujol prop del març En la part més alta del pujol es troben les cisternes que la proveïen d’aigua, i al llarg del pendent es troba la zona residencial i dos conjunts de termes. La riquesa de les estàtues, paviments, pintures murals, emblemes de mosaic i columnes de marbre que s’han trobat no deixen dubte de la importància dels seus propietaris. A l’estiu es fa una visita escenificada.
TELÈFONS D’INTERÈS
URGÈNCIES : 061
HOSPITAL DE TARRAGONA JOAN XXIII : 977 295 800
GUÀRDIA URBANA : 092
BOMBERS : 085
PROTECCIÓ CIVIL : 1006 / 977 244 026
MOSSOS D’ESQUADRA : 088 / 977 635 300
ATENCIÓ CIUTADANA : 902 200 977
BRIGADA MUNICIPAL : 977 546 298
ESTACIÓ AUTOBUSOS : 977 229 126