Costa Azahar – Informació turística i guia de viatge de Costa Azahar

COMUNITAT AUTÒNOMA

Comunitat Valenciana

 

BANDERA DE LA COMUNITAT

Quatre barres horitzontals de color vermell sobre fons groc, que donen lloc a cinc grogues i quatre vermelles d’igual amplària, sent la superior i la inferior sempre groga.

En la part de l’asta una franja vertical ondada de color blau cel que ostenta un arabesc de color groc sobre ella.

 

EXTENSIÓ

1.800 km2. aproximadament.

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Rep aquesta denominació la franja costanera de la província de Castelló. Comprèn el litoral de les comarques del Baix Maestrazgo, la Plana Alta i la Plana Baixa, entre Vinaròs i Moncofar.

 

POBLACIÓ

195.000 habitants aproximadament.

 

CIUTATS IMPORTANTS

Castelló, Peníscola, Benicarló, Torreblanca, Benicàssim, Oropesa.  

 

BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA

Les més remotes civilitzacions van arribar a aquestes costes a través del Mediterrani.

No es té idea dels orígens de Castelló, pel que sembla, el primitiu poblat de Castalia, de fundació grega o romana, va estar situat en el pujol de la Magdalena.

Peníscola se suposa sigui la primitiva Gaya, anterior a la colonització fenícia. Les ciutats de Benicarló i Denia són d’origen grec.

Castelló serà fundat el tercer dissabte de quaresma de l’any 1.252. Pedro III d’Aragó al febrer d’1.284, li atorgava els privilegis que tenia València, creant-se el Municipi Foral.

Benicarló va ser també conquistada pel rei D. Jaime, i en 1.236 se li atorga la seva Carta de Població, quedant des d’aquest moment conjuntament amb Vinaròs, formant part d’una encomana de Montesa.

En 1.234 veuran accedir les prerrogatives reals, en ser conquistades pel citat rei, Villareal i Benicàssim.

En 1.347, Castelló serà un dels punts més actius de la revolta de la Unió contra Pedro IV El Cerimoniós.

Durant el segle XVI, un esdeveniment de caràcter supranacional donarà protagonisme a aquestes terres. En l’antiga fortalesa templaria del segle XIII, es refugiarà el Papa Benedicto XIII, conegut pel Papa Lluna o l’Antipapa, una vegada fracassat en el seu intent de ser reconegut com a únic Vicari de Crist.

Castelló serà un dels últims baluards de la rebel·lió de les Germanias, sent ocupada la ciutat pel duc de Sogorb, qui va passar per l’horca a tots els capitosts.

Com a conseqüència de la guerra de Successió i després de la batalla d’Almansa, la regió veu abolits els seus furs pel Decret de Nova Planta i s’inicia una nova etapa de la seva història.

Els segles XVIII i XIX, estaran plagats de guerres i calamitats, especialment durant la guerra carlista en la qual Castelló va ser fidel a la reina Isabel, sofrint per això els assalts de Cabrera "El Tigre del Maestrazgo", qui tènia les seves casernes a les veïnes terres de Morella.

L’arribada per mar d’un batalló del Regiment Savoia, va obligar a aixecar el lloc, donant-li la reina a la ciutat el titulo de ciutat "noble i lleial".

 

DATES DESTACADES

Castelló:              Romiatge dels Canyes: Tercer dissabte de quaresma, se celebra un romiatge a l’ermita de la Magdalena i diversos festejos populars.

Processó de la Gaiata: Quart dissabte de quaresma, festes populars i fires d’artesania.

Vinaròs:               20 de gener, festivitat de Sant Sebastià. Festes patronals, se celebra un romiatge a l’Ermita de l’el Puig.

Benicarló:                           17 de gener, Sant Antonio,                                                        plantada de fogueres i                                                                benedicció d’animals.

Peníscola:           Del 7 al 16 de setembre, festes patronals, en honor de la Verge Ermitana.

Torreblanca:      22 d’agost a l’1 de setembre, festes en honor de Sant Bartolomé, cavalcada, exhibicions de balls típics, ofrena floral al Santíssim Crist del Calvari i diversos festejos populars.

Orpesa:               Dia 25 de juliol, Sant Jaime, festes patronals.

Benicàssim:        17 de gener, festes patronals en honor de Sant Antonio Abad i Santa Águeda, amb desfilada de carrosses, benedicció d’animals, repartiment de pa beneït, fogueres i romiatge a l’ermita de Santa Águeda.

Corpus Christi: Catifes de flors i processó.

22 de setembre: festejos en honor de Sant Tomás de Villanueva amb diversos actes religiosos, corregudes de vaquillas, revetlles, etc.   

 

ECONOMIA

La Costa de Flor del taronger, és la zona més rica de la Província de Castelló, dins de la Comunitat Valenciana.

En aquest sector costaner i en les seves "planes", fructifica una agricultura de regadiu d’elevat rendiment. Els tarongers, conjuntament amb les hortalisses i l’arròs li proporcionen una excel·lent situació dins del rànquing econòmic regional, i fins i tot nacional.

La pesca sobretot a les zones de Vinaròs i Castelló, és important, especialment pel que es refereix a la captura del llagostí.

Els seus índexs d’exportació són veritablement elevats i bon testimoni d’això, és l’important port del Grau a Castelló, des d’on parteixen taronges i taulells cap a l’estranger.

El turisme, avui dia, pot considerar-se un dels principals factors econòmics d’aquesta zona.

 

CLIMA

Agradable clima, amb estius secs i hiverns suaus que ve dau per dos factors principalment: el mar i la protecció contra els freds vents del nord-oest oferta per la propera barrera muntanyenca del desert dels Palmells.

 

COMPRES

 

ARTESANIA DE LA ZONA :

Ceràmica, especialment la d’Onda, Ribesalbes i l’Alcora; artesania tèxtil com la de la comarca de" Els Ports " i principalment la de Morella.

Cal destacar també els bastons de Sogorb, l’espart de Castellnovo, el vímet de Benassal i les espardenyes dels pobles del Maestrazgo.

 

PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR:

Objectes de ceràmica, cistelles, barrets, espardenyes, mobles, mantes, jerseis teixits a mà, objectes de marqueteria, a més dels típics "souvenirs".

 

PRINCIPALS ZONES DE COMPRA :

Sent una zona eminentment turística, en totes les localitats es trobaran infinitat de comerços i establiments on poder adquirir els objectes més diversos, especialment els que s’ofereixen en aquest tipus de poblacions, als principals carrers de les mateixes.

 

 

PREU FIX O "REGATEIG" :

Preu fix.

 

NIVELL DE PREUS :

Mateix que la resta de l’estat espanyol.

 

GASTRONOMIA

La gastronomia de la zona està basada principalment en la cuina marinera, a causa de les excel·lents captures de peixos i mariscs de les seves costes.

Els plats més típics són: el" suquet de peix", la sèpia a la brutesca, els llagostins i les sardines a la brasa. No cal oblidar, no obstant això, el plat principal de tota la Comunitat Valenciana, l’arròs elaborat de mil formes diferents.

A les comarques de l’interior cal destacar, la cecina, el ternasco, el be a   la brasa, el pernil serrà i plats forts com el" tombet" (compost de carn de cabrit, caragols, patates i salsa d’ametlles) o la caldereta de pastor.

 

FRUITES AUTÒCTONES :

Taronges, nespres, cireres, pomes, peres, figues, etc.

 

DIVERSIONS

En l’època estiuenca, la principal distracció de la zona es troba en el gaudi del bany a les seves esplèndides platges, conjuntament a aquesta activitat les derivades de tots els esports nàutics, windsurf, vetlla, submarinisme, esquí aquàtic, etc.

Quant a les diversions nocturnes en ser una zona eminentment turística abunden els llocs de diversió de tot tipus, especialment a Castelló, Benicàssim, Torreblanca i Peníscola.

 

TRANSPORTS

 

TRANSPORT AERI :

La província de Castelló no disposa de cap aeroport, no obstant l’aeroport de València està a menys d’una hora de la costa.

 

TRANSPORT MARÍTIM :

Hi ha diverses companyies que realitzen creuers o minicruceros en vaixells col·lectius amb sortides fixes.

A les Illes Columbretes des de Castelló o des de  Benicàssim a Peníscola o al Delta de l’Ebre.

 

TRANSPORT FERROVIARI :

Tota la costa està unida al ferrocarril que passa molt prop de la mateixa en tota la seva longitud relacionant a totes les localitats.

Aquesta línia fa que aquesta costa tingui connexió directa amb Catalunya i amb Andalusia i la resta de la Península.

 

TRANSPORT EN AUTOCAR :

Castelló i la Costa està enllaçada amb la resta d’Espanya per un servei amb sortides diàries a Madrid, Alacant, Albacete, Cadis, Almeria, Granada, Jaén, Màlaga, Barcelona, Murcia, Girona, Tarragona i València.

Així mateix des de Castelló parteixen serveis diaris cap a les localitats de les comarques provincials. Hi ha serveis des de la capital fins a Benicàssim, Oropesa, Benicarló, Peníscola, Vinaròs, Borriana, Grau, Platges de Castelló, Planetari, Almassora i Moncofar.

 

XARXA VIÀRIA :

Dos són les principals artèries que connecten les ciutats de la zona per carretera. La N-340 i l’Autopista de peatge A-7, comuniquen  la costa amb qualsevol xarxa viària espanyola. Ambdues vies discorren paral·leles a la costa i a molt pocs quilòmetres d’ella.

 

COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació) :

Castelló:

Hertz: Herrero, 67. Tel. 964 219 231.

Rentatur: Av. València, 32. Tel: 964 240 508.

Record: Teodoro Esquerre,3. Tel: 964 235 511.

Benicarló:

Acte Esteller: Av. Magallanes, 1. Tel. 964 471 708.

Vinaròs:

Expomóvil: Ctra. Nacional, 340 km. 143,400. Tel: 964 400 730.

Peníscola:

Actuacions Peníscola: Plza Constitució. Tel: 964 452 711,

964 400 611.

 

TAXIS :

Benicarló: 964 461 146 / 964 470 368.

Benicàssim: 964 300 080 / 964 300 863.

Castellon: 964 237 474 / 964 231 200.

Peniscola: 964 480 158 / 964 473 598 / 964 489 664.

Vinaròs: 964 452 812 / 964 455 151.

Oropesa: 964 310 374 / 964 310 616.

 

OFICINA DE TURISME

 

Patronat Provincial de Turisme "Costa de Flor del taronger".

 

ADREÇA CENTRAL :

Diputació Provincial.

LOCALITAT :

Castelló.

TELÈFON / FAX :

964 359 883 / 964 359 870.

 

PRINCIPALS CIUTATS D’INTERÈS TURÍSTIC

CASTELLÓ DE LA PLANA:

Capital de la província, va anar Jaime I qui la va traslladar des del seu anterior assentament, en un pujol proper al seu emplaçament actual.

Són d’interès les visites a:

La Catedral de Santa María: De l’original catedral del segle XV, destruïda durant la guerra civil, només queden la porta central i les dos laterals. En el seu interior un interessant museu amb obres d’orfebreria dels segles XVII i XVIII.

El Fadri: Torre campanar de la catedral, d’estil toscà, construït en 1.591.

Museu de Belles arts: En la C/ Cavallers, conté restes arqueològiques i ceràmica, està obert de 10,00 a 14,00 h. i de 16,00 a 18,00 h. A l’estiu només horari de matins de dilluns a dissabtes. Diumenges i festius tancat.

Convent de les Mares Agustinas: Al carrer Núñez Arce s/n. En ell es conserven deu quadres de Zurbarán.

Palacio del Bisbe: Construït al segle XVIII.

En el Grau, port de Castelló, trobarà un camp de golf i un planetari.

Als voltants, en el Caminàs, es troben diverses ermites de les quals caben destacar la:

Ermita de Sant Jaume: a 4 km., en la partida de Fadrell, són interessants un retaule medieval, un saló gòtic i el Museu Etnològic. Oberta de 10,00 a 17,00 h. a l’hivern i de 10,00 a 21,00 h. a l’estiu.

Ermita de Santa María de Lledó: A 2 km., l’actual ermita data del segle XVIII, en el seu interior es venera la imatge de La nostra Senyora del Lledó, visites de 08,00 a 18,00 h.

Ermita de la Magdalena: A 7 km., en ella se celebra el Romiatge de la fundació de la Ciutat.

Una altra de les excursions que es poden fer des de Castelló és a les illes Columbretes, declarades Parc Natural, situades a unes 35 milles de la costa.

OFICINA D’INFORMACIÓ TURÍSTICA: Plaça Major s/n. 

Restaurant Rafael: Churruca, 28 (El Grau). Especialitat en arrossos, peixos i mariscs. Car.

Casa Juanito: Passeig de Buenavista, 11 (El Grau). Cuina regional. Preus raonables.

Casino Antic: Porta del Sol, 1. Especialitat en arrossos i peixos. Preus raonables.

Club Nàutic: Escullera de Ponent s/n. Peixos, mariscs i arròs. Preus raonables.

 

ONDA:

Situada a l’interior de la província a 22 km. de Castelló, posseeix un interessant casc urbà d’origen àrab situat en la faldilla d’un pujol, la corona un castell anomenat de les "Tres-centes Torres".

Dels seus monuments caben destacar: el portal de Sant Pere, la plaça d’Almadín , els barris de la Morería de la Sinagoga, església de la Sang (S.XIII), l’església Parroquial de l’Asunción, que guarda un retaule de Juan de Juanes,  el Museu Municipal, amb una important col·lecció de ceràmica  i el Museu de Ciències Naturals El Carmen, situat en el convent dels P.P.Carmelites, a 1 km. del poble.

 

VALL D’UXÓ:

A 27 km. de Castelló, coneguda per la seva indústria de calçat i pels seus Grutas de San José, són navegables.

 

BENICÀSSIM:

El seu nom significa "fills de Casim". Els seus primitius habitants vivien disseminats per l’ermita de Santa Águeda i el Castell de Montornés, en 1603 va rebre la seva Carta de poblament Fundacional.

Benicàssim, es podria dividir en tres zones:

El casc urbà:  en el qual destaca l’església parròquia.

Les viles: zona del litoral en la qual es troben els hotels, restaurants, càmpings, discoteques, etc.

Desert dels Palmells: declarat Paratge Natural, on es troba el monestir dels pares Carmelites, en el qual es pot visitar l’església i el Museu que conté objectes religiosos, quadres, relíquies, ornaments sagrats i els instruments amb els quals els frares van començar a elaborar el famós licor Carmelitano a força d’herbes aromàtiques.

Benicàssim ofereix 7 km. de platges conegudes com Voramar, Almadrava, Sant Vicente, Els  Terrers i Heliópolis.

OFICINA D’INFORMACIÓ TURÍSTICA: Medico Segarra, 4.

 

TORREBLANCA:

Al sud de la Serra d’Irta , el seu nom es creu prové d’una de les seves antigues torres vigías, cridada Torre de Donya Blanca.

Els seus dos principals atractius són El Prart de Cabanes, declarat Paratge Natural i la Platja de Torrenostra a 3 km. de la població.

En el casc urbà caben destacar, l’església de Sant Francisco, pertanyent al gòtic morellano; l’església parroquial de Sant Barlotomé, construïda al segle XVIII; l’Ermita del Calvari, als afores del poble i a dos quilòmetres la Torre del Marquès.

OFICINA DE TURISME: Av. del Mar 1.

 

PENÍSCOLA:

Pintoresca població assentada sobre una petita península, per la qual han passat nombroses civilitzacions occidentals.

El fet més significatiu de la seva història, és el ser convertida en residència Papal per Benedito XIII, conegut com Papa Lluna.

Els seus monuments més importants són:

El Castell: Situat en el cim del penyal, va ser construït pels templarios al segle XIII.

El Papa Lluna es va refugiar en ell durant vuit anys, passant després a les mans del monarca aragonès Alfonso V.

Caben destacar de les seves dependències: l’estable, el Saló gòtic, l’Església, el Saló del Conclave, el Palau Pontifici i l’estudi Pontifici.

El recinte emmurallat: Tota la península es troba envoltada de muralles de diferents orígens, al seu interior carrers en rampa i escalonades que condueixen fins al Castell.

Església Parroquial: Conté importants peces d’orfebreria de l’època pontifícia de Peníscola.

OFICINA D’INFORMACIÓ TURÍSTICA: Passeig Marítim s/n.

Casa Jaime: Av. del Papa Lluna, 5. Arrossos i peixos. Preus raonables.

Casa Severino: Urbanització Les Talaies s/n. Peixos. Preus raonables.

 

OROPESA:

Població situada a pocs quilòmetres del mar, en les faldilles d’una muntanya en el qual es troben les ruïnes d’un vell castell.

El seu casc antic té notables trets medievals, i prop del far es conserva la "Torre del Rei", construïda al segle XV, com a torre de defensa.

Compta amb cinc platges de les quals destaca La Petxina.

OFICINA DE TURISME: Av. de la Plana 4.

 

BENICARLÓ:

Jaime I, li atorgo en 1236 la Carta de Població, amb el nom de Benicastló. El seu port és un de ports pesquers més importants del Mediterrani.

A més dels seus passejos i platges caben destacar: l’església de Sant Bartolomé; el convent de Sant Francisco; la capella del Crist del Mar i l’ermita de Sant Gregorio.

A Benicarló està situat el Parador Nacional Costa de Flor del taronger.

OFICINA DE TURISME: Pl. de la Constitució.

Deja un comentario

Publicaciones relacionadas

Comienza escribiendo tu búsqueda y pulsa enter para buscar. Presiona ESC para cancelar.

Volver arriba