Es troba a uns 46 metres d’altura del nivell del mar, 79 km2, dels quals discorren paral·lels al litoral.
És la línia divisòria entre les dues zones litorals que conformen el seu territori: d’un costat, la Costa Sud, escarpada i rocosa, de l’altre, la Costa Nord, baixa i sorrenca. La platja de la ciutat per antonomàsia és la Platja Nord, d’una longitud aproximada de 5.000 metres i 44 d’amplària mitjana.
El litoral sud de Peñiscola defereix bastant i allí es podran trobar diminutes platges que s’alternen amb cales més escarpadas i rocoses.
POBLACIÓ
6.149tantes, però més de 80.000 en els mesos d’estiu.
BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA
Peníscola, ciutat hospitalària, ha estat cruïlla de totes les civilitzacions mediterrànies, que des de l’alba de la història vénen navegant per aquest mar de bonança i cultura. A fenicis i grecs els van seguir cartaginesos, romans bizantins i àrabs. Tots van saber de la seva avantatjosa situació, de la seva seguretat com a fortalesa irreductible i de la seva idoneïtat com a hàbitat, tant pel seu clima, com per disposar d’abundant aigua dolça que raja de les entranyes de la roca en la pròpia ciutadella.
La ciutat va ser conquistada en el 718 per Tarik. Més tard en 1225, després de diversos intents de conquistar-la Jaime I desisteix. Però en 1234 els àrabs es rendeixen pacíficament, amb la condició que es respectin les seves lleis i costums moros.
En temps ja dels cristians, els mítics i enigmàtics Cavallers Templarios es van assentar en el tómbolo, on ja existia una fortalesa àrab i no van trigar a persuadir-se de les excepcionals característiques que reunia per ser convertit en fortalesa inexpugnable. Entre els anys 1294 i 1307 va ser construït l’actual castell Templario sobre les restes de l’alcazaba àrab. Els promotors van ser Fra Berenguer de Cardona, que era el Maestre de l’Ordre del Tremp a Aragó i Catalunya i frey Arnaldo de Banyuls, que era el comendador de Peníscola. Els escuts d’ambdós es conserven esculpits en pedra formant faixes heràldiques situades per sobre de la porta d’accés al castell i també sobre la porta de la basílica.
L’excepcional robustesa dels seus murs i voltes d’arc lleugerament apuntat i la seva total construcció amb magnífica fàbrica de cadirat, així com la seva nuesa i austeritat en elements ornamentals, constitueixen l’empremta d’una arquitectura militar tremendament massisa i sòbria que, estilísticament, discorre entre el romànic tardà i un gòtic incipient.
El Castell de Peníscola està catalogat com a Monument Històric-Artístic nacional, distinció que li va ser atorgada en 1922. No obstant això fins a la dècada dels 60 no es va establir un règim regular de visites. Actualment és el segon Monument més visitat d’Espanya, després de l’Alhambra de Granada.
Don Pedro de Lluna, que va néixer en Illueca (Saragossa) en l’any 1325, pertanyia a un dels dotze llinatges d’Aragó que la seva heràldica (una lluna amb les puntes cap avall sobre camp de gules) avui està present en infinitat de racons, façanes i portes que es poden anar descobrint per carrers del poble.
Amant de les armes i de l’art de la lluita en la seva joventut, aviat va adquirir una formació intel·lectual que li va permetre relacionar-se amb els personatges més rellevants de la ciència i la cultura de l’època. Després d’especialitzar-se en dret canònic, encamino la seva vida cap al món eclesiàstic, arribant a ser nomenat en l’any 1375 cardenal diácono pel papa Gregorio XI, qui com a conseqüència de la inestable situació política de l’època, es va traslladar d’Avignon a Roma, ciutat en la qual va morir originant la divisió de la cristiandat en dues obediències antagòniques (Gran Cisma d’Occident).
El Papa Gregorio XI és succeït per Clement VII entre grans enfrontaments originats per les dues tendències. Després de la seva mort en 1394, Don Pedro de Lluna és nomenat nou pontífex i Vicari de Crist a la Terra, adoptant el nom de Benedicto XIII.
El Papa Lluna, és una de les figures hispàniques més universalment coneguda i alhora controvertida, es va traslladar en 1411 a Peníscola convertint el seu castell a palau i biblioteca pontifícia. Dels murs i dependències d’aquesta fortalesa irradian idees, sentiments i prejudicis sobre un home íntegre, honrat i virtuós que va tenir la gosadia de preservar en el seu convenciment de veritable Papa de l’Església Catòlica en una època marcada per guerres, ambicions, cobdícies i corrupcions que van afectar fins i tot a les altes dignidades de l’església, el poder espiritual de la qual va haver de claudicar davant el poder polític i civil.
Benedicto XIII malgrat ser ratllat d’heretge en les sentències del Concili de Constança i sobreviure a més d’un intent d’enverinament, va morir en una relativa pau del 23 de maig de 1423 amb el convenciment de ser Papa veritable i amb l’assistència dels dos únics cardenals que encara li eren fidels.
Durant les revoltes de les germanías, Peníscola serà el centre de reunió d’anti-agermanados. En 1521 el Virrey de València es refugia aquí i en 1522 li concedeix el títol de "Fidelísima".
Durant la guerra de successió en 1700, Peníscola és partidària de Felipe V i l’única plaça litoral del mateix sense guarnició, sense queviures ni municions, resistint de 1705 a 1707 a les tropes de Carlos d’Àustria, a causa de l’obstinació del governador D. Sancho d’Echevarría. Després d’aquesta victòria i en agraïment li concedeix gràcies i mercès i el títol de Ciutat en 1709.
En 1792 Carlos IV confirmaria aquests privilegis i li concediria uns altres, sent designada en 1789 una de les tres capitals de la província.
En la guerra de la independència, les tropes napoleòniques invasores del territori espanyol es van presentar en 1812 enfront de la fortalesa. Després de la rendició del governador, traint el sentir popular, els francesos van entrar a la plaça. El Poble, en desacord amb el seu comandant, va preparar una conspiració, que sent descoberta, va originar l’obligació als peñiscolanos d’abandonar les seves llars i a establir-se en les hortes i poblacions veïnes, davant l’amenaça de mort que sobre tots els homes va recaure. Dos anys després, el General espanyol Elio bombardejaria terriblement a la ciutat, danyant-la considerablement, fins a alliberar-la dels invasors en 1814. Testimonis d’excepció de l’horrorós bombardeig van ser el prestigiós literat Leandro Fernandez de Moratín i l’il·lustre home de cultura Pedro Estala, ambdós refugiats al castell a l’empara francesa.
En 1823 Peníscola es mostra partidària del constitucionalisme i és assistida pels carlistas. Durant les guerres carlistas es defensa la causa liberal, destacant l’enfrontament existent entre el General Cabrera (carlista) i el Governador de la ciutat (liberal).
Durant l’època de Fernando VII el castell és utilitzat com a presó, a conseqüència de la seva política de repressió i venjança per la revolució absolutista.
En aquest castell es conserven encara remembranzas evocadores de la presència del Papa Lluna i del seu successor Clement VIII, el també aragonès Gil Sánchez Muñoz, segon Papa de Peníscola. La basílica papal de Benedicto XIII, una austera nau de planta rectangular amb volta de canó alguna cosa apuntada i casquet esfèric sobre l’absis; el saló del tron on rebia ambaixades i recepcions; el saló del conclave; l’estudi amb finestres al mar; les habitacions pontifícies, etc. Tot això, utilitzat pels dos Papes de Peníscola, havia servit amb anterioritat als Cavallers de Templarios i Montesianos que van tenir aquí la seu i sustentació de la seva encomana.
DIES FESTIUS
Gener El dia 5, Cavalcada de Reyes.
Febrer Carnestoltes. S’organitzen desfilades,
concursos de disfresses i l’enterrament de la sardina, els quals omplen d’animació els carrers de Peníscola durant els dies de carnestoltes.
Març La festa Valenciana de les Falles.
Abril Setmana Santa. La ciutat els ofereix diversos actes, entre els quals destaquen solemnes processons que recorren la ciutat.
Julio San Fermín els dies 6 i 7.
Octubre La festa del dia de la Comunitat Valenciana. Mostra de productes típics de la Comunitat.
Desembre Festes Nadalenques.
Durant aquestes dates s’ofereixen diversos actes significatius com a concursos de Belenes, tota la programació cultural nadalenca.
DATES DESTACADES
Les seves festes més importants són les patronals que
destaquen pel seu colorit i alegria. Se celebren els
dies:
Gener Els dies 16-17 són les festa de Sant Antonio Abad.
Febrer La segona meitat de Febrer són els carnestoltes.
Maig El Romiatge a l’Ermita de Sant Antonio que és el diumenge següent a la Pasqua de Resurrecció.
El 15 San Isidro.
Juny Del 7 al 12 se celebren diversos esdeveniments culturals de gran interès com el Festival Internacional de Cinema i de Comèdia
El 29 Sant Pere.
Julio/Agost El festival de Teatre Clàssic de Peníscola.
Agost/Setembre El 8 i 9 són les seves festes patronals en honor de la Verge de l’Ermitana .
El festival de Música Antiga i Barroca.
CLIMA
El clima mediterrani és el que embolica Peníscola i ho fa més agradable.
A l’hivern les temperatures no són molt baixes i les platges fan com de moderador i fa que les temperatures no siguin molt extremes.
A l’estiu les temperatures són càlides però tampoc extremes.
HORARIS
HORARIS DEL COMERÇ :
Obert donis de les 9:00h fins a les 20:30h.
Es poden trobar comerços que també obren els Dissabtes i Diumenges (Temporades altes).
HORARIS DELS BANCS :
Donis de les 9:00h fins a les 15:00h.
HORARIS DELS RESTAURANTS :
Obert donis de les 9:00h fins a les 22:00h aproximadament (els horaris a l’estiu són més flexibles).
COMPRES
PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR:
En aquest atractiu poble es poden adquirir tots els souvenirs possibles, des de petxines de mar i ceràmiques fins als més fabulosos dissenys de roba. Aquí podrà comprar el que necessiti sense dificultat de trobar-ho.
PRINCIPALS ZONES DE COMPRA :
Les tendes mes sol·licitats són:
– Capritxos, C/ Castillo, 25.
– Ceràmiques i regals Oms, C/ St Roque, 9.
– Futbol Shop, C/ Sta. Barbara, 3.
– La Bruixa, C/ Stos. Martires,16.
– Souvenirs A.Martin, C/ Castillo,4.
– Souvenirs Agustina, C/ Farones, 12.
– Souvenirs Mari C/ Major, 46.
– Tot moda, C/ Avda.José Antonio, 27.
– Word Bag, C/ Av. José Antonio,22.
– Armes, Plaza Armes, 1.
– Afrika Artm, C/ Major, 31.
– Basar Cangur, Avda.Papa Lluna, 11.
ARTESANIA I INDÚSTRIA:
En ser una localitat petita l’artesania abunda en tots els carrers de la ciutat.
La indústria no abunda tant però hi ha prou varietat de comerços i tendes de barri.
PREU FIX O "REGATEIG" :
El gran pas de turistes per la zona fa que els preus siguin fixos.
En mercats o zones menys turístiques és més fàcil el regateig ja que els preus són més variables.
D’UTILITAT:
Bugaderia: En el centre urbà de Peníscola hi ha un negoci de bugaderia en el qual es pot fer la bugada.
Bugaderia Rosa-Mari C/la Cova,25.
Tel. 676.088.387.
GASTRONOMIA
La població ofereix plats saborosos per als paladars més exigents.
Es pot provar una àmplia gamma d’arrossos i entre molts altres plats, el" all i pebre", el remesclo, rap, marisc, etc.
No deixi de provar la cuina de Peníscola, caracteritzada per l’elaboració dels seus plats a força d’ingredients naturals.
Degusti els seus excel·lents peixos i mariscs frescos del Mediterrani, així com les fruites i verdures de la seva fèrtil horta.
PLATS TÍPICS :
– Fideuá.
– Arròs a Banda.
– Paella.
– Dátiles de març
– Navaixes.
– Orades.
– Llagostins.
– Llobarros al forn.
– Peixos i mariscs.
– Musclos.
– Gambes.
– Sèpia.
– Caragols de Març
– Polp.
I com no una de les grans especialitats de Peníscola: el peix blanc.
RELACIÓ DE RESTAURANTS :
Casa Joan: Restaurant cent per cent mariner.
Casa Jaime. AV.Papa Lluna, 5. 964 480 030
El Mañico. Av. Papa Lluna 15. 964 48 01 99. Situat davant del mar, gaudeix d’unes privilegiades vistes al Castell del Papa Lluna
El Parc. Oblit, 29. 964 48 98 46. Local familiar està situat en un dels enclavaments més bonics del Casc Antic. Especialitats en arrossos i peixos
Felipe II. Av. Papa Lluna, 32. 964 48 02 00. En primera línia de platja. Els millors plats de la regió com el suquet de peix i els assortiments d’arrossos.
Germà. Av. Estació nº 12. 964 48 03 27. Cuina casolana basada en productes de Galícia (Polp, Petxines de pelegrí, Bacallà i Vedella Gallega), Ambient i servei molt familiars.
Hostería del Març Av. Papa Lluna, 18. 902 48 06 00. Acurada cuina en l’ambient més acollidor i elegant. Organització de Sopars Medievals.
Els Doyes. Av. Papa Lluna 10. 964 48 07 95. Tradicional restaurant a Peníscola, amb quaranta anys d’història. Equilibri entre la innovació i la tradició familiar.
Els Ficus: Avinguda de Papa Lluna, 18. Amb finestrals oberts al castell i l’especialitat del qual és la cuina mediterrània, com el turbot estilo hostaleria, o el cabrit al forn, pels quals prefereixin la carn.
– Si està a Vinaròs (poble veí de Peníscola), Llagostí d’or Sant Francisco, 31. Serveix plats tan originals com les albergínies farcides de llagostins.
– A Morella el menjar és molt diferent a la de la costa. Les tòfones i la carn són els productes típics de la localitat.
A casa Roque Segura Barreda, 8. Es pot degustar sopa de tòfona, be farcit trufado a la pasta fullada i rellom de vedella trufado al cava, a més de delicioses figues al cafè, per a postres.
El Restaurant Cap de Mar és el més variat aliment de la zona. Des de marisc i peix fins a carns a la brasa.
També podem trobar múltiples restaurants, bars, pizzeries, pastisseries, etc.
MENJAR A PENÍSCOLA:
Parlar de Peníscola és també parlar de la seva gastronomia.
La cuina del lloc ve determinada per l’ancestral tradició marinera i la riquesa i frescor que ofereix el març
La base de la cuina local són els peixos i mariscs, com els musclos, les gambes, els llagostins, molt típics de Vinaròs, la localitat veïna, la sèpia, els caragols de mar, etc.
ENTRETENIMENTS
MUSEUS I LLOCS DE VISITA TURÍSTICA :
Museu de la març Es crea com a institució permanent al servei de la societat per salvaguardar i protegir el més propi i identificador de la nostra cultura popular marinera, a més de dotar a la ciutat d’un nou i constitucional atractiu en el seu centre històric.
Emplaçat a l’antic edifici "Els Costures", sobre el Baluard del Príncep, ret homenatge a la tradició marinera de les gents de Peníscola, el projecte museístic ha estat realitzat per un equip d’experts i en el seu reglament s’estableix la distinció i denominació de "Membres protectors del Museu" per a aquelles persones que ho afavoreixin mitjançant prestació de peces, donacions o llegats.
El fons del museu està compost per objectes i documents en propietat, que han estat adquirits o provenen de donacions, llegats, herències…, i altres cedits en qualitat de dipòsit.
El Museu distribuït en tres àrees temàtiques (història, pesca i fauna) ens mostra l’ahir i avui d’aquesta ciutat de navegants i la seva relació amb el març
Ancores, àmfores, cascos de bronze o maquetes de navilis fenicis ens ajuden a comprendre part de la història i l’evolució d’aquest enclavament privilegiat pel qual van passar: fenicis, grecs, romans, cartaginesos, bizantins i àrabs.
Elaborats gràfics i maquetes reprodueixen les primeres embarcacions i tècniques de pesca que van ser evolucionant amb els anys com: el palangre, tiret, batre, bolitx i atró.
Tres grans aquaris mostren la fauna marina que envolta la ciutat: cefalòpodes, estels de mar, rogers, crancs i dátiles, entre altres espècies. Les diferents formes de reproducció d’aquestes espècies i les seves maneres de vida.
HORARI :
Matins : 10:00-14:00 hores. Tardes : 16:00-18:00 hores. (octubre-març) 16:00-20:00 hores. (Abril-setembre)
El Tresor Parroquial. Ho componen poques, però valuosíssimes joies d’extraordinari mèrit històric-artístic. Són mereixedores de la nostra atenció :
La Creu Procesional de Benedicto XIII, peça gòtica de centre de cristall de roca i armadura de plata sobredorada. Correspon a la primera dècada del segle XV i és obra dels orfebres de Sant Mateu. En preciosos esmalts ostenta l’escut foral de València, la figura de Crist Home de Dolores i el blasó pontifici de Benedicto XIII. Li va ser regalada al Papa Lluna per la ciutat de València i usada per aquest en les seves funcions litúrgiques a Peníscola.
Calze del Papa Lluna, gòtic del segle XV, de plata sobredorada amb esmalts lemosinos, punxó marca de Barcelona. Va ser usat pel pontífex en la seva reclusió i també per Sant Vicente Ferrer. Posseeix en el seu peu hexagonal l’escut pontifici de Pedro de Lluna.
Relicario Lignum Crucis de Clement VIII, d’estil gòtic, segle XV, de plata sobredorada, manca de marca, encara que es troba dins de les maneres catalano-valencianes amb influències franceses. Conté un fragment de tronc de la Vera Cruz procedent de la Creu Procesional de Benedicto XIII anteriorment descrita. Mostra l’escut papal de Gil Sánchez Muñoz, Clement VIII.
Cruz Procesional de Felipe II, de plata, amb punxó o marca de València, de 1587. És d’estil, plateresc, amb plena iniciació al barroc.
Casc Militar d’Alfonso XIII, regal del monarca en la seva visita a la ciutat, el 8 d’octubre de 1929.
En contrast amb el casc antic, es troben els nous carrers i avingudes de la zona turística. Càlides aigües a l’estiu i tardor, es reparteixen entre les extenses platges de fina sorra al nord de la ciutadella i belles cales flanquejades per abruptes penya-segats en el sud.
DIVERSIONS I ENTRETENIMENTS DIÜRNS
Molts hotels disposen d’instal·lacions esportives. En elles podran practicar tot tipus d’esports.
A la mateixa platja es poden contractar monitors de sky aquàtic,de motos d’aigua, etc.
La platja sud de Peníscola és rocosa i escarpada i és ideal per practicar el bussejo.
Peníscola també els ofereix activitats com a Cinema a la Platja, aquestes activitats ofereixen a tot aquell amant del cinema a poder veure pel·lícules acompanyades amb la brisa fresca del març
A la mateixa ciutat es poden adquirir les cartelleres la propera pel·lícula que van a emetre.
ESDEVENIMENTS CULTURALS A VISITAR: La Peníscola Moderna s’ha convertit en punt de referència i escenari d’importants esdeveniments culturals d’àmbit internacional. D’entre ells destaquen El Premi de Relats Breus “Ciutat de Peníscola” que se celebra al gener, el Festival Internacional de Cinema de Comèdia que se celebra a principis d’estiu, el Festival Internacional de Música Antiga i Barroca d’agost i el Cicle de Conferències de Música Clàssica de setembre.
DIVERSIONS I ENTRETENIMENTS NOCTURENS :
Li sorprendrà l’àmplia varietat d’ambients que envolta Peníscola.
Tots ells tenen una característica comuna, un entorn alegre i animat.
Triï el que més li agradi:
Bars en el casc antic de la ciutat, cafeteries amb terrassa al costat del mar o música en viu i en directe com en els pubs i discoteques d’atmosfera molt jove a mitjanit poden passejar pel carrer o per la preciosa platja de Peníscola i trobaran ambient pertot arreu… La festa continua fins a l’alba.
TRANSPORTS
DE L’AEROPORT A la CIUTAT :
Peníscola està a 144 Km. de l’aeroport internacional de València.
A pocs quilòmetres té l’autopista A-7 (sortida 43) del Mediterrani, que enllaça amb la xarxa europea d’autopistes.
TRANSPORT FERROVIARI / METRE :
Amb la xarxa nacional dels Ferrocarrils Espanyols (RENFE) es pot arribar durant els mesos d’estiu a l’Estació de Benicarló/Peníscola als següents trens diaris de llarg recorregut.
Des de Madrid (Estació porta Ampla):
11:20h Tren Arquejo (arribada 16:33h).
15:20h Tren Arquejo (arribada 20:34h).
Des de Barcelona (Estació de Sants):
8:00h Tren Intercity "García Lorca" (arribada 10:00h).
10:00h Tren Arquejo (arribada 11:53h).
També hi ha trens des de València, Alacant i Murcia. (Confirmar circulació d’aquests trens amb Renfe).
RENFE:
Tel. 902.24.02.02.
TRANSPORT EN AUTOCAR :
La companyia Acte-Cap de bestiar ofereix serveis diaris durant els mesos d’estiu des de Madrid.
(sortida des de l’estació d’Autobusos d’Acte-Cap de bestiar, C/Fernandez Shaw,1) fins a Peníscola, passant per València i Castelló, en els següents horaris:
Dilluns a Domingo: 14:00h (arribada 21:15h).
Dissabtes (a més): 1:00h (arribada 7:55h).
La companyia Hife té sortides donis de Barcelona (C/Numància) fins a Peníscola. Durant els mesos d’estiu, en els horaris següents:
Dilluns a divendres: 13:00h (arribada 16:20h) i 18:15h (arribada 21:30h).
Dissabtes: 11:00h (arribada 14:45h) i 20:45h (arribada 24:00h).
Diumenges: 11:00h (arribada 14:45h) i 17:30h (arribada 0:15h).
La companyia Hife també té connexions donis de Saragossa, País Basc, Cantàbria i Navarra.
Servei d’autobusos amb enllaços nacionals i internacionals.
XARXA VIÀRIA :
Es lloguen motocicletes per poder avançar en el tràfic en les hores punta.
També s’utilitza la bicicleta per passejar per les llargues avingudes tocant al mar i el més utilitzat és el patinet ja que ho usen grans i petits.
TRANSPORTE INTERURBÀ AMB ELS ALREDEDORES :
Té estacions d’autobús de servei regular amb enllaços urbans i interurbans.
TAXIS :
Els podem aconseguir a l’hotel o parar-los directament al carrer.
Normalment tots porten taxímetro i expliquen el preu per quilòmetre recorregut.
COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació) :
Es poden llogar automòbils amb o sense conductor, normalment el preu es calcula segons el temps que ho utilitzes.
TELÈFONS
Els hotels disposen de línies d’àmbit internacional. Però la gran majoria de vegades s’ha de marcar el prefix o cridar directament a l’operadora.
Es recomana cridar amb targeta telefònica.
MITJANS DE COMUNICACIÓ
És molt difícil aconseguir premsa estrangera, als hotels. Sol arribar algun exemplar, però no és fàcil trobar-los.
Les emissores que se solen agafar són les d’àmbit nacional.
Normalment en hotels podem veure les televisions nacionals, però ja es poden visualitzar totes les cadenes d’àmbit nacional i internacional.
OFICINA DE TURISME NACIONAL
Administració Nacional del Turisme de Peníscola.
ADREÇA CENTRAL :
Passeig Marítim, s/n.
LOCALITAT :
Peníscola.
TELÈFON:
964.48.02.08.
HORARI D’ATENCIÓ :
de 9:00h a 19:00h.
IDIOMA D’ATENCIÓ :
Català.
Castellà.
Inglés.
E-mail O CORREU ELECTRÒNIC:
touristinfo.penyiscola@turisme.m.gva.es
PRINCIPALS LLOCS D’INTERÈS TURÍSTIC
DINS DE LA CIUTAT :
La imatge predominant és la d’un bell poble mariner en el qual són característiques les cases ancorades i els edificis coronats per terrats que, escalonades en plànols superposats, ofereixen una imatge molt mediterrània.
Uns carrers que abunden en tendes i en restaurants per atreure als milers de turistes que cada dia passegen per elles.
La ciutat posseeix un atractiu port pesquer les captures del qual gaudeixen de justa fama gastronòmica, destacant el lluç (lucio), nero (nero), mollet, congre i els escamarlans.
Sense ser una flota de gran grandària, proveeix les necessitats locals, que s’han vist impulsades a causa de la demanda dels turistes i explota a altres mercats de fora de la comunitat.
És imprescindible visitar el Castillo l’ordre del qual del Temple va edificar la fortalesa sobre les restes d’un castell àrab i després va passar a l’ordre de Montesa, el mestre de la qual la va lliurar al cardenal Pedro de Lluna, que seria Papa d’Aviñon amb el nom de Benedicto XIII.
Va ser construït en l’1.307 pels seus templarios, durant aquest període el castell va ser acabat i va aconseguir el seu estat actual, convertint-se durant diversos anys en una de les seus pontifícies que ha habitat al llarg de la història. El Papa Lluna es va retirar allí en 1.415 fins a la seva mort en 1.423.
A l’interior del recinte poden apreciar totes les estades, torrasses, patis d’armes, etc., especialment des que va ser residència de Papa Lluna.
És molt interessant apreciar les diferents tipologies de construcció que van ser afegint al llarg de la seva història.
Les muralles més antigues que conserven són del s.XV i les més modernes van ser construïdes durant el regnat de Felipe II, com a part de la reordenació defensiva de la costa, sota l’adreça d’Antonelli.
Església Parroquial: Un altre dels grans monuments de Peníscola és l’Església Parroquial, d’origen medieval, i pertany al tipus d’esglésies de reconquesta, època de la qual conserva una porta de tradició romàntica.
En la primera meitat del segle XV va ser remodelada després d’un incendi, conservant ara quatre trams de la nau, els arcs ogivals i la volta de crucería.
Està dedicada a La nostra Senyora del Socors i allí es guarden algunes peces d’orfebreria de gran valor artístic: la creu gòtica "del Papa Lluna", al calze de plata daurada de Benedicto XIII, el Lignum Crucis del Papa Clement VIII i la creu de Felipe II.
ALS VOLTANTS DE LA CIUTAT :
La Torrassa de Badum es troba a uns 6 Km. de la ciutat, al costat del mar, al peu de la serra d’Irta . També és anomenada Torrassa d’Abadum o Almadum.
El seu origen és musulmà i la seva construcció sembla ser del s.XIII. No se sap amb certesa si pertanyeria al sistema del Castell de Xivert o era un lloc avançat de la fortalesa de Peníscola.
És de planta cilíndrica, lleugerament ataluzada, de gran envergadura i amb fàbrica de sillarejo i carreus de gran qualitat.
Tot això li fa ressaltar sobre les habituals Vigía d’Origen Musulmà en la costa Valenciana.
Ha sofert diverses modificacions al llarg de la seva història.
Les últimes semblen datar del s.XVI, durant l’època de major activitat dels pirates berberiscos.
Actualment es troba pràcticament restaurat i en relatiu bon estat.
El Castell de Xivert : Es troba sobre una muntanya en les estribaciones de la Serra d’Irta , a uns 4 Km. de l’actual població.
Encara que en estat de ruïna, conserva nombrosos i importants elements de la seva estructura, estant considerat com un bell exemple dels denominats "castells en vertical".
S’apareixien diversos trams de muralla, la major part de la torre de l’homenatge i diverses torres auxiliars.
La Torre de Capicorb es troba en la línia costanera de l’acabo municipal, aproximadament a uns 100 m. al nord de l’ermita de Sant Antoni..
Va ser manada construir pel maestre Lluis Despuig, segons consta en escriptura davant Miguel Villaforta el 28 d’abril de 1427. El seu objectiu era donar l’alarma davant les incursions marítimes enigmes. En aquest sentit va participar en un atac especialment intens dels pirates berberiscos realitzat en 1547, i que va poder ser rebutjat després de forts combats.
En l’actualitat es troba restaurada, encara que molt modificada ja que forma part d’un habitatge particular habitat pels seus propietaris, que modernament han obert una porta ran de terra.
L’accés original s’efectuava per una escala de pedra exterior que encara es conserva que porta a un pis superior de la torre.
Els vestigis de la Torre de Sant Benito es troben incorporats a l’Ermita de la qual pren el nom.
Es troba gairebé desapareguda i només pot observar-se part del seu cos cilíndric de maçoneria fos als murs de la part posterior de l’ermita.
Pertanyia al sistema de vigía i alerta del Castell de Xivert.
La Torre d’Ebrí s’alça en les proximitats del mar, en la costa del municipi.
Formava part del sistema de vigía i alerta del Castell de Xivert i va tenir un paper rellevant fins a bé entrat el s.XVII, com a defensa enfront dels atacs dels pirates berberiscos que van arribar a saquejar diferents poblacions costaneres valencianes.
El seu cos és cilíndric, lleugerament ataluzado, i encara que es troba en parcial ruïna, encara s’observen bona part dels seus elements característics.
TELÈFONS D’INTERÈS
CENTRE D’INFORMACIÓ TURÍSTICA:
Oficina de Turisme : 96.448.02.08.