GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (ATLÀNTIC)
FUNCHAL (MADEIRA) (Descarrega guia amb plànol en pdf) (Versión castellano) (adquireix bitllet del bus turístic)
Funchal
Capital de l’illa de Madeira, regió autònoma de Portugal com les Açores. Té uns cent mil habitants, la tercera part del total de l’illa. Protegida per la badia de Funchal té un clima humit i càlid més proper al tropical que al mediterrani amb una temperatura estable durant l’any que va dels 23 graus de màxima als 15 de mínima. La seva disposició semicircular va del nivell del mar fins a gairebé els
Destinació turística sobretot a l’hivern, les seves indústries són al voltant de sucre, cigars, peix i fruites tropicals. Però sobretot el vi, que varia de nom segons l’altitud a la qual es conrea: Sercial, el més sec, Verdelho, semi-sec, Boal, semi-dolç i Malvasía, el més dolç.
Ha estat destinació de personatges històrics buscant tranquil·litat, entre uns altres, el bucaner Capità Kidd, el marí James Cook, l’emperadriu Sissí, Carlos l’Arxiduc d’Àustria o Winston Churchill.
La frondositat del paisatge és un dels atractius turístics de la illa. Per això el seu bosc de Laurisilva va ser declarat Patrimoni Mundial Natural de
UNA MICA D’HISTÒRIA
Creada per Neptú barrejant lava i sal segons la mitologia, però no s’han trobat restes volcàniques. Una altra llegenda diu que formava part de Lemuria un continent que es va enfonsar menys aquest tros de terra.
També es diu que els seus primers habitants van ser una parella d’enamorats bandejats d’Anglaterra que van naufragar, Robert Machín i la noble Ana de Efert.
La veritat és que l’illa va ser descoberta per Joao Gonçalves Zarco en 1.421, que va fundar Funchal, considerada ciutat a partir d’1.508. El seu nom procedeix de funcho (fonoll) perquè hi havia molt quan es va descobrir l’illa.
Enrique el Navegant va introduir el cultiu de la canya de sucre i la vinya. La ciutat es va desenvolupar i es va convertir el port de sortida de tota la producció de sucre i vi de la illa.
QUE VEURE
Catedral o Sé : d’1.514 obra de Pêro Annes, per ordre del rei D. Manuel I, d’estil entremesclat. L’exterior sorprèn per la barreja de basalt amb parets blanques, amb la rosassa i portal gòtics. Dins el sostre és de fustes autòctones, d’estil àrab, el púlpit és de marbre, el cadirat és d’estil flamenc del s. XVII, i es completa amb pintures portugueses i flamenques i una talla daurada del s. XVII.
Mercat dos Lavradores : Mostra perfecta de l’arquitectura de l’Estat Novo, combinant el art deco dels anys 30 i el modernisme, trobem 2 panells de taulells en l’entrada principal i uns altres a l’interior, realitzats a la famosa Fàbrica de Sacavém.
Ho trobem prop de la zona històrica de Santa María, ens sorprendrà tant l’olor com el colorit de les seves parades, amb fruits tropicals de tot tipus, flors exòtiques. El divendres és el dia de major moviment. En un costat trobem
Telefèric Funchal – Monte : Situat a
A Funchal es pren en el Camp Almirall Reis arribant al Largo das Babosas en Monte, i des del seu mirador tindrem estupendes vistes de la vall.
Carros de Cistell : Per tornar a la capital podem fer-ho en un carro de cistell guiat pels peus de dos carreiros, aquests Carros de Cistells són característics de Madeira, són cotxes de vímet i fusta amb capacitat per 2 o 3 persones que es desplacen gràcies al desnivell i són conduïts amb destresa per dos carreiros que vesteixen de blanc i barret de palla controlant el carro amb els seus peus com a frens. El trajecte és d’uns 2 kms durant uns 10 minuts i és pura adrenalina.
S’inicia al costat de l’Església de Monte i una vegada finalitzat podrem arribar caminant o en taxi fins al centre de la ciutat.
Jardí Botànic de Madeira ; Més de
La seva longitud és d’
Cellers de Funchal : És el Museu dels cellers amb més solera del Vi de Madeira, que es troben en l’antic convent de Sant Francesc. Guarda cartes, molts documents, llibres, màquines, barriques i utensilis relacionats amb la viticultura. Hi ha un audiovisual sobre la història del Vi de Madeira i abans d’abandonar-ho es pot realitzar un tast.
Jardí Municipal : Conegut com a Jardí Doña Amelia, al nord de l’Av. Arriaga amb una extensió de
Convent de Santa Clara : De finals del s. XV, amb parets de taulells del s. XVII, sostres de fusta i taulells. Té una important col·lecció de teles restaurades dels s. XVII i XVIII. Guarda les restes d’un dels descobridors de la illa, João Gonçalves Zarco.
Museu d’Art Sacre : Inaugurat en 1.955, dels més antics i ben conservats de Funchal, situat en l’antic Palau Episcopal del s. XVI. Compta amb una important col·lecció d’art nacional dels s. XVI al XVIII, també art flamenc i una destacada col·lecció del període manierista. Destaquen les taules de l’Escola Flamenca i
VISITA PER LLIURE
És molt fàcil ja que, el port està molt prop del centre i és accessible caminant, de vegades les navilieres posen busos llançadora al centre.
Es recomana recórrer el passeig marítim fins al final, on trobem el telefèric a Monte, agafar-ho per gaudir de les vistes i si ens atrevim, baixar en cistell o baixar de nou en el telefèric, si ens decidim pel cistell cal prendre un taxi per tornar al centre, que miren d’aprofitar-se, o prendre un autobús o realitzar el retorn al centre caminant, la qual cosa ens pot portar una hora aproximadament.
Una vegada en el centre podem visitar Mercat des Lavradores i el casc antic replet de restaurants, botigues. Des de la plaça de Largo Socorro obtindrem molt bones vistes de Funchal.
També podem optar per contractar un taxi. Si disposem de suficient temps podem pactar que ens apropin a Cabo Girao, el penya-segat més gran d’Europa i segon del món, amb més de
Una cosa que no podrem fer en aquesta illa és anar a la platja, doncs no hi ha cap en tota l’illa.