Índia – Informació turística i guia de viatge de la Índia

CAPITAL DE LA ÍNDIA
Nova Delhi.

BANDERA
Tres franges horitzontals en safrà, blanc, i verd fosc. A la franja blanca, la roda "Asoka" en blau fosc.
Índia és un país que aclapara per la seva grandària i diversitat. Res resulta ser exactament com s’havia previst, així que l’únic que es pot esperar és el insospitat, que arriba sota múltiples formes i que sempre s’asseurà al costat del viatger. La visita suposa la prova definitiva per a molts turistes i no és estrany que alguns embarquin alleujats a l’avió de tornada, encara que els aficionats a les cosmologies complicades ia la sobrecàrrega sensual trobaran a l’Índia un dels més complexos i gratificants espectacles que existeixen en la terra.

EXTENSIÓ DE LA ÍNDIA
3.287.590 km2., Set vegades Espanya.

MAPA I SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA ÍNDIA
L’Índia és un gran país de forma triangular situat al sud d’Àsia, que es recolza en la llarga extensió de l’Himàlaia al nord i penetra a l’oceà Índic al sud. Limita amb el Pakistan al nord-oest, Xina, Nepal i Bhutan al nord, i Bangladesh i Birmània a l’est. Sri Lanka és l’illa amb forma de llàgrima situada en el seu extremitat meridional. L’Índia cobreix un territori d’uns 3.287.000 km ², encara que aquesta xifra és una mica aleatòria a causa dels desacords fronterers amb el Pakistan i la Xina. Es tracta del setè país més gran del món.
Al nord de l’Índia es troben els cims nevats i les profundes valls de l’Himàlaia, així com la vasta plana del Ganges, que separa la regió de l’Himàlaia de la península meridional i s’estén des del mar d’Oman fins a la badia de Bengala. Al sud de les planes, el país s’eleva formant un altiplà de forma triangular coneguda com l’altiplà del Deccan, l’altitud oscil la entre els 300 i els 700 metres. L’altiplà està envoltada pels Ghates orientals i occidentals, unes cadenes muntanyoses que corren paral.leles a la costa i separen les fèrtils franges costaneres de l’interior del país.
Les illes d’Andaman i Nicobar en el Golf de Bengala i Laquedivas, Ninicoy i Amindivi al mar Aràbic formen part del territori indi.
Els rius, Indus, Ganges i Bramaputra són els més importants. El sistema muntanyós més important és la serralada de l’Himàlaia al nord.

FAUNA DE LA ÍNDIA
Sol dir-se que la fauna salvatge de l’Índia ha gaudit d’una posició protegida i privilegiada gràcies als ideals religiosos i als sentiments dels hinduistes, jainistes i budistes, però gran part d’aquesta tradició ja s’ha perdut. Les abundants caceres dels anglesos i els rajás indis, la desforestació a gran escala de les selves per a l’agricultura, la caça furtiva, els pesticides i el creixement constant de la població han produït un efecte demolidor sobre el medi ambient indi. En l’actualitat, només un 10 per cent del país es troba encara cobert de boscos, i tan sols un 4 per cent del territori està protegit en reserves i parcs naturals. No obstant això, en les últimes dècades, el govern ha adoptat importants mesures per millorar la gestió mediambiental i ha establert més de 350 parcs i reserves.
Respecte a la fauna, destaquen sobretot lleons, tigres, lleopards, panteres, elefants i rinoceronts, tot i que el país compta també amb una àmplia diversitat d’antílops i cérvols, búfals salvatges, enormes bisons indis, óssos mandrosos, hienes esmentades, senglars, xacals i gossos salvatges. Entre les espècies de simis es troben els macacos rhesus, els macacos silenos i els langur comuns de cua llarga. El món dels rèptils compta amb magnífiques cobres reals, pitons, cocodrils, grans tortugues d’aigua dolça i varans, mentre que les espècies d’aus inclouen els Bucero de grans dimensions, les àguiles marcenques i els mussols pescadors, així com l’elegant au nacional : el paó.

POBLACIÓ DE LA ÍNDIA
1000000000 habitants. Gairebé 24 vegades la població espanyola.

COMPOSICIÓ ÈTNICA DE LA ÍNDIA:
Els predavídicos: Els més antics, de trets mongols i antics australians, viuen al nord.
Els dravídicos: esvelts i de pell negra, estan al sud.
Els aris: blancs, vinguts de l’Iran i Afganistan.

LES CASTES DE LA ÍNDIA:
Hi ha quatre castes principals.
Brahmans, mestres i sacerdots.
Ksatriyas, guerrers i nobles.
Sudras, treballadors i camperols.
Pàries, sense casta.

RÈGIM POLÍTIC DE LA ÍNDIA
República Federal Presidencialista.

PODER LEGISLATIU DE LA ÍNDIA DE LA ÍNDIA:
Dues càmeres, el Lok Sabha (cambra baixa, 545 membres elegits per sufragi universal per un període de cinc anys, excepte dos nomenats pel president) i el Rjya Sabha (cambra alta, 245 membres vuit noms per l’executiu i la resta elegit per les Assemblees estatals).

DIVISIÓ ADMINISTRATIVA DE LA ÍNDIA DE LA ÍNDIA:
Dividida en 23 estats federats, amb assemblea i govern propi. I 8 territoris que depenen del Govern central de Delhi.

REPRESENTACIÓ A ESPANYA DE LA ÍNDIA
Ambaixada
Avda Pius XII, 30 i 32
28016 Madrid
Tel: 902.90.10.10
Fax: 91 345.11.12
Secció Consular: 91/359.01.47
Fax: 91/345.19.00

CIUTATS IMPORTANTS DE LA ÍNDIA
Bombai, Calcuta, Madrás, Hyderabad, Bangalore, Ahmadabad, Kampur, Nagpur, Lucknow, Jaipur, Benarés, Agra.

RELIGIÓ DE LA ÍNDIA:
Hinduisme 83%

ALTRES RELIGIONS QUE PRACTIQUEN DE LA ÍNDIA:
Musulmans 11%, cristians 3%, sikh 2%, budistes, 1%

ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN RELACIÓ A LA RELIGIÓ DE LA ÍNDIA:
HINDUISME: La seva característica més important és la creença en la reencarnació, tots els actes bons o dolents no són recompensats en la terra o en el més enllà, sinó en la pròxima vida. Els seus principals déus són:
Brahma, déu creador de quatre caps, autor del món per ordre de Vishnu.
Sarasvati: la seva esposa.
Vishnu: déu conservador, se’l representa amb quatre braços.
Shiva: divinitat multiforme.
Ganesha: fill de Shiva.
Skanda: déu de la guerra.
Kama: déu de l’amor.
Yama: déu de la mort.
Sikhisme: Barreja de islamisme i hinduisme, rebutja els ídols i les castes i creu en la reencarnació. El Granth Sahib és el "llibre sagrat". Els Sikhis es distingeixen pels anomenats cinc "Kakkars": la daga, la pinta de fusta, el braçalet de ferro, els calçons curts i el pèl que no es tallen mai.
MUSULMANS: La seva base és la paraula de Déu (Alcorà). La vida musulmana està marcada per cinc obligacions fonamentals, el reconeixement de Mahoma com a profeta, pregar cinc vegades al dia, donar almoina, dejunar durant el Ramadà i pelegrinar a la Meca almenys una vegada al llarg de la seva vida.
BUDISME: Considera essencial tenir una conducta recta, tolerància i renunciar a l’ús de la violència, no accepta els dogmes, les supersticions ni les castes.

BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA DE LA ÍNDIA
Entre els segles XXX i XXV aC, els aris, que habitaven l’altiplà del Pamir a l’Àsia central, van emigrar, dividits en dues branques i mentre uns es dirigien al Iran (ari-iranios), altres van passar al Indus (ari-indis) i, després de conquerir la conca d’aquest riu, van passar a la del Ganges (segle XVI o XV aC) i finalment, al Dekàn. Aquest és el primer període de la història de l’Índia, anomenat període vèdic. En període vèdic va seguir el període brahmánico, dividit en dues èpoques, prebúdica i búdica. L’excessiu formalisme dels brahmans (la primera i més privilegiada de les quatre castes de l’Índia) va produir una reacció que va acabar amb el triomf del budisme (segle IV a. de JC). Als dies de lluites entre aquestes dues religions correspon el gran moviment literari, científic i artístic de l’Índia. Darío va convertir en satrapia persa el territori situat entre el Paropamiso i l’Indus, i Alejandro va passar aquest riu (327 aC), va derrotar al rei Porus i va assegurar als grecs la dominació del indostaní. Després de la mort del gran conqueridor, Seleuc, rei de Síria, va reconèixer la independència de Chandrapugta o Sandracoto, com en diuen els grecs. A finals del segle II aC van envair el país els escitas, procedents del nord d’Àsia i l’Índia, després de grans lluites, va quedar dividida en diversos estats. Al segle VII va rebre immigracions dels àrabs i al segle X va ser conquerida en part pels afganesos. A aquests els van substituir al segle XIV els mongols, els qui van fundar una poderosa dinastia que va regnar tres segles i així l’Índia va romandre prop de set centúries sotmesa a l’imperi musulmà. Al segle XV es van establir al Hindustan els portuguesos, als que després van seguir els holandesos, els francesos i els anglesos. Aquests últims van constituir el 1600 la famosa Companyia anglesa de les Índies Orientals amb fins aparentment comercials, però realment polítics, la qual no va trigar a tirar les bases d’una influència britànica que caminant el temps havia d’esdevenir el domini absolut exercit per Anglaterra sobre l’ índia, malgrat els esforços que els francesos van fer per impedir-ho. El 1857 va esclatar la revolta dels sipais, que va posar en perill el domini anglès i llavors la Companyia va ser abolida i les seves propietats transferides a la Corona. El 1876 es va conferir a la reina Victòria d’Anglaterra el títol d’Emperadriu de l’Índia. Després de la participació de les tropes índies a la Primera Guerra Mundial (1914-1918) es va estendre per l’Índia un moviment nacionalista, encaminat a emancipar el país de l’ocupació anglesa. Anglaterra va intentar canalitzar aquestes aspiracions, amb la Constitució de 1919, fundada en el criteri de la cooperació. Contra aquests intents es va alçar el nou nacionalisme indi, personificat en Mahatma Ghandi i dirigit a aconseguir la independència, però com aquest moviment era patrimoni de la gran majoria índia, la minoria musulmana va fundar la Lliga Musulmana (1906), que propugnava la creació del Pakistan o confederació dels Estats Independents islàmics. Després de moltes negociacions es va arribar, a l’agost de 1947, per fi, a la constitució de dues grans Dominis autònoms, el Hindustan i el Pakistan. El 26 de gener de 1950 es proclama la república i Nehru defensa la neutralitat i la no alineació de l’Índia. Esclata la guerra amb el Pakistan per la regió del Caixmir, concloent amb la victòria de les tropes índies, Pakistan Oriental es proclama independent i és reconegut com Bangla Desh.
Durant el govern d’Indira Gandhi s’originen grans disturbis en Assan i el Punjab que van finalitzar amb l’assassinat d’Indira per membres sikh de la seva guàrdia personal. El seu fill Rajiv és designat per succeir-però és assassinat, el que motiva la posposició de les eleccions, nomenant-se a Narasimha Rao primer ministre. L’Índia és membre de l’ONU, i la Commonwealth.

DIES FESTIUS DE LA ÍNDIA
26 gen Proclamació de la República
Gener / feb.Vasant Panchami, festa hindú. dedicat a Saraswathi
Febrer / març Shivaratri, rendició de culte solemne a la deïtat Shiva.
Ramanavami, en honor de Rama, l’encarnació de Vishnu.
Març / abril Divendres Sant.
Juny / juliol Id-Ul-Zuha, festa musulmana que commemora el sacrifici d’Abraham.
15 agost Dia de la Independència.
Agost / set.Janmastami, se celebra l’aniversari del déu Krishna.
Setembre / octubre Dussehra, el festival més conegut del país.
Setembre / octubre Diwali, un dels festivals més coloristes de l’Índia.
2 octubre Aniversari del naixement de Mahatma Gandhi.
25 de desembre Nadal.

DATES DESTACADES DE LA ÍNDIA
L’Índia compta amb una gran quantitat de festivals, alguns dels quals tan espectaculars que seria una bogeria perdre-se’ls, si un es troba a prop relativament durant el seu periple pel país. Comencen amb el Festival del Dia de la República, de caràcter laic, que se celebra a Delhi el mes de gener, i que inclou elefants, una processó i un gran desplegament de poder militar i esplendor principesc indi. El Festival de Holi, al febrer, és un dels festejos hindús més exuberants del nord de l’Índia. Marca el final de l’hivern i, bàsicament, consisteix a llançar aigua acolorida i pols vermells sobre tantes persones com sigui possible.
La festivitat xiïta Muharram, de 10 dies de durada, entre finals d’abril i principis de maig, commemora el martiri del nét de Mahoma. Es caracteritza per una gran desfilada, en què els devots es assoten amb fuets en un ambient de gran fervor religiós. El millor lloc per veure-ho és Lucknow, la principal ciutat xiïta de l’Índia. Durant la mateixa època de l’any, mereix una especial menció el multitudinari Maha Kumbh Mela, que rememora una antiga batalla entre déus i dimonis per apoderar-se d’una gerra (Kumbh). Durant la contesa, es van vessar quatre gotes que van anar a caure en Allahabad, Haridwar, Nasik i Ujjain. Aquest mite s’evoca cada tres anys per rotació en una d’aquestes quatre ciutats.
Cal no confondre el gran festival de carruatges Rath Yatra amb un simple rally. En aquest espectacle, que es desenvolupa en Puri durant els mesos de juny i juliol, desfila el gegantí temple sobre rodes del déu Jagannath en el seu viatge anual, arrossegat per milers de fervents devots. Un dels principals esdeveniments de l’any a Kerala és la Cursa de Vaixells Serps Copa Nehru, en els llacs de Alappuzha, que es disputa durant el segon dissabte d’agost.
El festival de Ganesh Chaturthi, a finals d’agost i principis de setembre, està dedicat a Ganesh, el popular déu amb cap d’elefant. Es celebra per tot el país, encara que amb especial entusiasme a Maharashtra. S’erigeixen altars, es llancen focs artificials, se submergeixen ídols de fang en els rius o al mar, i tothom evita mirar a la lluna, ja que es diu que porta mala sort. Al setembre i octubre és el moment de dirigir cap a les muntanyes per contemplar el deliciós Festival dels Déus en Kulu. Forma part del Festival Dussehra, l’expressió més vistosa pot presenciar en Mysore i Ahmedabad.
Al novembre li arriba el torn enorme i pintoresc Festival dels Camells a Pushkar, Rajasthan. Diwali (o Deepavali) és la celebració més alegre del calendari indi i es festeja al llarg de cinc dies al novembre. En ella es rendeix homenatge a diversos déus, i les llaminadures, llànties d’oli i petards tenen un paper important. Finalment, i encara que pugui semblar massa tòpic, una festa platja a Goa continua sent la millor manera de passar el Nadal.

ECONOMIA DE LA ÍNDIA
Encara que l’Índia estigui entre els primers països industrialitzats del món, la majoria de la població es dedica a l’agricultura. Els cultius més importants són l’arròs, cereals, llegums, canya de sucre, cotó, jute, cacauet, tabac, cafè i espècies. És el primer productor del món de te.
Els sectors industrials més importants són la indústria de l’acer, l’armament, la mineria, l’energia nuclear i els teixits de jute i cotó.

NIVELL DE VIDA DE LA ÍNDIA
Nivell de vida inferior a l’espanyol.

PESOS I MESURES DE LA ÍNDIA
Sistema mètric decimal.

MONEDES D’ÚS TURÍSTIC HABITUALS DE LA ÍNDIA:
Preferentment dòlars, euros i divises fortes.

TARGETES DE CRÈDIT HABITUALMENT ACCEPTADES DE LA ÍNDIA:
Els hotels tipus occidental, els restaurants i botigues de luxe accepten normalment American Express, Diners Club, Master Card i Visa.

XECS DE VIATGERS DE LA ÍNDIA:
Els més acceptats són American Express, i Thomas Cook, li donaran un canvi més favorable que amb diners en efectiu. Porteu una quantitat en valors petits per poder canviar-los en els hotels, el canvi sol ser pitjor que en els bancs i cases de canvi.

CONTROL DE DIVISES A L’ENTRADA I DE MONEDA LOCAL A LA SORTIDA DE LA ÍNDIA:
A l’Índia hi ha complexes regulacions sobre divises i canvi obligatori, que en general a penes s’apliquen als turistes (pe és conegut que es pot exigir a la sortida del país un certificat de canvis realitzats en centres oficials, però en la pràctica mai es requereix la presentació d’aquests certificats).
Importació en moneda estrangera il limitada, cal declarar a l’arribada si excedeix de 10.000 dòlars o el seu equivalent.
Prohibida l’entrada i sortida de moneda local. Exportació de moneda estrangera permesa fins a la mateixa quantitat importada i declarada.
Les rupies sobrants es poden canviar abans d’abandonar el país presentant els rebuts del canvi.

LLOCS DE CANVI DE LA ÍNDIA:
En bancs, i en tots els hotels (generalment el canvi és desfavorable).
El canvi en el mercat negre (més avantatjós que el canvi oficial) està castigat per la llei.

CLIMA DE LA ÍNDIA
El clima registra grans variacions, des dels àrids deserts del Rajasthan a les fredes terres altes d’Assam, que és possiblement el lloc més humit de la terra. Però, bàsicament, l’Índia té un cicle anual de tres estacions: càlida, humida i freda. La calor comença a augmentar en les planes septentrionals voltant del mes de febrer i arriba a ser insuportable a l’abril. Els primers senyals dels monsons apareixen al maig, amb un alt índex d’humitat, ruixats de curta durada i violentes tempestes elèctriques. Les pluges comencen voltant de l’1 de juny a l’extrem meridional del país, i s’estenen cap al nord per cobrir tot el territori a principis de juliol. Els monsons no refresquen l’ambient, però es reben amb gran alleujament, especialment per part dels agricultors. El monsó principal ve del sud-oest, però la costa, al sud-est, es veu afectada pel curt i sorprenentment humit monsó del nord-est, que porta pluja des de mitjans d’octubre fins a finals de desembre. El principal finalitza al voltant d’octubre, ia les ciutats septentrionals les nits solen ser molt fresques al desembre. A l’extrem meridional, on mai refresca, les temperatures no són excessivament caloroses, sinó agradables i temperades

FENÒMENS METEOROLÒGICS MÉS DESTACABLES DE LA ÍNDIA:
Monsons.

DIFERÈNCIA HORÀRIA AMB ESPANYA DE LA ÍNDIA:
4,30 h més a l’hivern i 3,30 ha l’estiu.

HORARIS DEL COMERÇ DE LA ÍNDIA:
Generalment tanquen els diumenges. Poden variar en cada regió. Com a orientació els indiquem de 10,00 a 19,00 h. les botigues petites solen estar obertes més temps.

HORARIS DELS BANCS DE LA ÍNDIA:
Dilluns a divendres de 10,00 a 14,00 h.
Dissabtes de 10,00 a 12,00 h.
L’Hotel Ashok de Nova Delhi té una sucursal bancària oberta les 24 hores.

HORARIS DELS RESTAURANTS DE LA ÍNDIA:
Solen romandre oberts fins a les 23,00 h.
Esmorzar de 08,00 a 10,30 h.
Dinar de 12,30 a 15,00 h.
Sopar de 20,00 a 23,00 h.

HORARIS DELS MUSEUS NACIONALS DE LA ÍNDIA:
No indiquem horaris perquè varien segons les ciutats i les regions, és més segur informar a l’Oficina de Turisme.

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER A L’ENTRADA AL PAÍS (per a persones de nacionalitat espanyola exclusivament) DE LA ÍNDIA:
Passaport en vigor i visat
El visat s’ha d’obtenir amb anterioritat a l’arribada al país en una Ambaixada o Consolat de l’Índia. No està prevista l’emissió de visats en frontera. En l’actualitat s’estenen visats turístics de sis mesos i fins a un any per a múltiples entrades i sortides als ciutadans de la majoria de nacions, encara que aquests no tinguin la intenció de realitzar una estada tan llarga ni de marxar i tornar al país. Convé comprovar si és vàlid des del dia d’entrada o des del de expedició Aquelles persones que excedeixin la durada prevista en el seu visat poden ser multades i fins i tot processades a l’Índia.
Si es vol visitar una àrea restringida es necessita un permís especial, les àrees restringides són Assam, Meghalaya, Bengala occidental, Illes d’Andaman i Nicobar, Lakshadweep, Sikkim, i Manipur.

TAXES D’ENTRADA / SORTIDA DE LA ÍNDIA:
Els viatgers que viatgin a un país veí deuen una taxa de sortida al abandonar el país. Els altres vols internacionals també tenen taxes.
No hi ha taxes en els vols nacionals.

LIMITACIONS A LA IMPORTACIÓ I exportacions DE LA ÍNDIA:
Lliure importació: de 200 cigarrets o 50 cigars o 250 grams de tabac, una ampolla de licor, medicines per a ús personal, 2 unces de perfum, i 1 / 4 litre d’aigua de colònia, càmera fotogràfica, càmera de cinema, i regals per valor de 500 rupies.
Prohibida l’entrada d’armes de foc, drogues, i monedes d’or i plata.
Es poden exportar records de tot tipus excepte antiguitats de més de 100 anys, pells d’animals (excepte de cocodril) o qualsevol objecte fabricat en pell, ivori, i plomes de paó.

INFORMACIÓ SANITÀRIA DE LA ÍNDIA

VACUNES:
No s’exigeixen vacunes, excepte la de la febre groga als viatgers procedents d’àrees infectades.
Recomanades: Hepatitis A i B, Tètanus, febres tifoideas i segons les zones, profilaxi contra la malària.

FORMALITATS SANITÀRIES PER L’ENTRADA D’ALIMENTS, ANIMALS, I PLANTES:
Certificat sanitari i vacunació contra la ràbia amb una validesa de no més de sis dies abans de l’arribada.
Prohibida l’entrada de plantes amb terra.

ESTAT SANITARI GENERAL DE LA ÍNDIA:
El nivell sanitari de la Índia és molt baix, un llit d’hospital per cada 1.130 habitants, un metge per cada 2.471 habitants, l’esperança de vida és de 58 anys i la mortalitat infantil és molt elevada.
En general, les condicions sanitàries del país són deficients, encara que en les grans ciutats és possible rebre assistència mèdica molt sofisticada. En cas de necessitar un metge és millor dir-ho en la recepció de l’Hotel. Les comunicacions i el transport són molt difícils, especialment en determinades àrees de gran interès turístic (Himàlaia). La infraestructura sanitària s’allunya molt de les normes europees en les grans ciutats i pot arribar a ser totalment inexistent en els medis rurals.

DROGUES DE LA ÍNDIA:
1) Tràfic de drogues: 3 tipus de pena segons quantitat confiscada. Quantitats petites: 6 mesos de presó i / o multa de 10.000 rupies; Quantitats intermèdies: fins a 10 anys de presó i / o multa de 100.000 rupies; Quantitats comercials: de 10 a 20 anys de presó i / o multa de 100.000 a 200.000 rupies .
2) Consum de drogues: Consum personal de petites quantitats de drogues: entre 6 mesos i 1 any de presó i / o multa de 10.000 rupies.

NIVELL SANITARI DE L’AIGUA DE LA ÍNDIA:
És convenient prendre PRECAUCIONS AMB L’ALIMENTACIÓ I BEGUDES. Existeixen seriosos riscos de amebiosis, disenteria, hepatitis i gastroenteritis.
No ha de beure aigua de cap manera, ha d’utilitzar aigua embotellada fins i tot per rentar-se les dents, desconfiï dels glaçons de gel.

COBERTURA DE LA SEGURETAT SOCIAL espanyola:
No hi ha cobertura per part de la Seguretat Social.
Es recomana la contractació d’una assegurança de viatge. Informeu-vos a la seva agència de viatges. És imprescindible assegurar-se que l’assegurança mèdica cobreix les despeses sanitàries a l’estranger, ja que és comú que els hospitals i metges exigeixin el pagament en efectiu per avançat, si no existeix el suport d’una companyia asseguradora i les despeses mèdiques solen ser, per als estrangers, molt onerosos. Aquest assegurança mèdica ha d’incloure també la repatriació per a casos d’urgència.

FARMÀCIES (Compra de medicaments) DE LA ÍNDIA:
En totes les ciutats hi ha com a mínim una, a les grans ciutats una a cada barri, l’informaran a la recepció de l’hotel. Alguns hotels disposen de farmàcia.

ARTICLES SANITARIS QUE ELS RECOMANEM ES PORTIN DES D’ESPANYA DE LA ÍNDIA:
Els recomanem portar medicaments per les molèsties estomacals, crema solar protectora, antisèptic (desinféctese qualsevol tall o rascada) i repelent per insectes.

ELS W.C. DE LA ÍNDIA:
És aconsellable utilitzar els dels hotels, i bons restaurants.

COMPRES DE LA ÍNDIA

ARTESANIA DEL PAÍS:
Objectes de bronze, llautó, plata, cistelleria, ceràmica, paper maixé, objectes de marbre, objectes d’alabastre, objectes de fusta de sàndal, pal de rosa, noguera, objectes de ivori seda.

PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR:
Teles de seda, cotó i llana, catifes, tapissos, vestits, jerseis, joies, pedres precioses com el lapis-lazuli, safirs estrella, pedres de lluna i aiguamarines, te, espècies.

PRINCIPALS ZONES DE COMPRA:
Kanchipuran, Kashmir, Madrás, Delhi, Bombai, Calcuta, Agra.

PREU FIX O "REGATEIG":
Es pot regatejar tant a les botigues com als mercats i llocs de carrer.
En els establiments de l’Estat (Government Emporium and Cottage Industries Emporium) el preu és fix.

NIVELL DE PREUS DE LA ÍNDIA:
Nivell de preus assequible als espanyols

GASTRONOMIA DE LA ÍNDIA
La varietat de la cuina índia és molt gran i sobretot molt especiada, pot ser picant o no, els seus ingredients principals són les verdures, carn,
coco, peix, arròs, iogurt, i sobretot el curri que és una salsa d’espècies.

PLATS TÍPICS DE LA ÍNDIA:
Tanddori: Pollastre, carn o peix adobat amb herbes aromàtiques rostit en forn de fang.
Roghan Josh: Xai al curri.
Gushtaba: Mandonguilles amb espècies en iogurt.
Dosa: Truita farcida de verdures.
Xanna Pi: Cigrons amb ceba i nombroses espècies.
Dhal: Puré de llenties amb verdures.
Samoses, Pakora i Baingan pakoras: Entremesos.
DhanSak: Xai o pollastre amb llenties al curry.
Ànec: Peix fregit o amb curri.
Mailai: Llagostins al curri amb coco.
Kulfi: Gelat de llet.
Rasgullas: Boles de crema amb gust a aigua de roses.
Jalebi: Fregits calents de llenties banyades en Siripo.
Pa: S’acostuma a acabar el menjar mastegant el PA, fulls de betal farcides d’anís i altres espècies.

GASTRONOMIA INTERNACIONAL:
La cuina internacional pot demanar en qualsevol restaurant, els millors es troben en els centres turístics.

FRUITES AUTÒCTONES DE LA ÍNDIA:
Plàtans, mànecs, magranes, taronges, melons, pomes, llimes, papaies, tamarindes, cocos.

BEGUDES:
El te és la beguda preferida dels hindús, el cafè és més popular al sud.
Nimbu Pani, refresc de llimona.
Lassi, crema de llet pedregada amb o sense sucre.
Aigua de coco.
La cervesa índia és de bona qualitat, així com la ginebra.

DIVERSIONS DE LA ÍNDIA
Hi ha espectacles de tot tipus en les grans ciutats, incloses les de tipus occidental, clubs i discoteques.
Es poden practicar nombrosos esports com el trekking, els descensos en barca, l’alpinisme, ala delta, esquí, pesca, golf. Es poden fer safaris, visitar els parcs nacionals, o descansar en els centres turístics de la costa en què hi ha unes platges.

TRANSPORT AERI DE LA ÍNDIA:
No hi ha vols directes regulars des d’Espanya. Els aeroports principals són: Bombai, Calcuta, Delhi i Madrás. La companyia Indian Airlines s’encarrega del servei interior. La xarxa connecta 70 ciutats, també té vols als països veïns. La companyia Vayudoot té connexió amb prop de 100 destinacions als llocs menys coneguts del país.
Tots els aeroports disposen d’instal • lacions per canvi de moneda, i oficines d’informació turística.
Els principals aeroports de l’Índia són els de Bombai, Delhi, Calcuta, Madrás i Cochin, el més recent. Els vols procedents d’Europa solen arribar a l’Índia a la nit, cosa que pot representar un inconvenient si no s’ha reservat allotjament o no es vol caminar per una ciutat desconeguda en plena foscor. Delhi és el lloc més barat per comprar bitllets d’avió, seguida de Calcuta i Bombai. Els vols internacionals als països veïns poden ser molt econòmics, especialment entre Calcuta i Dakka (Bangla Desh), Delhi i Karachi (Pakistan), i Tiruchirappalli i Colombo (Sri Lanka). La taxa de sortida per als vols cap Pakistan, Sri Lanka, Bangla Desh i Nepal és d’uns 5 dòlars, mentre que cap a altres països costa el doble.
Hi ha diverses tarifes especials a disposició dels estrangers:
DESCOBREIXI LA ÍNDIA: validesa de 21 dies, sense límit per a viatjar en classe econòmica en tots els vols nacionals d’Indian Airlines, no es pot fer més d’una escala en el mateix lloc.
TARIFA JOVENTUT: validesa de 120 dies per a edats entre 12 i 30 anys, per vols en classe econòmica.
SOUTH INDIAN EXCURSIÓ: validesa de 21 dies, vols des de qualsevol d’aquestes destinacions, Madrás, Trichi, Madurai, Trivandrum, Cochin, Coimbatore, i Bangalore.
Es poden adquirir a les oficines d’Indian Airlines.
Les tarifes aèries estan en constant moviment pel que poden cambiarde un dia per l’altre. Les esmentades en els paràgrafs anteriors poden no estar vigents i, en canvi, haver-se publicat noves fins i tot més avantatjoses. Consulti sempre al seu Agent de Viatges sobre quin és el sistema més econòmic per moure’s per la Índia.

TRANSPORT MARÍTIM DE LA ÍNDIA:
Els principals ports de passatgers són Bombai, Calcuta, Cochin, Madrás, Calicut, Panaji (Goa) i Rameswaran. Hi ha transbordador entre Bombai i Goa, i connexions des de Calcuta i Madrás fins a Port Blair a les illes Andaman i des de Cochin i Calicut fins a les illes Lakshadweep. Hi ha servei de vaixell que connecta l’Índia amb Sri Lanka.

TRANSPORT FERROVIARI DE LA ÍNDIA:
La xarxa ferroviària de la Índia és les més gran d’Àsia. Té 6.000 km. de vies i més de 7.000 estacions. Encara es poden veure locomotores de vapor, sobretot en els trens de via estreta.
En els trens indis existeixen quatre classes de serveis, llit amb aire condicionat, primera amb dues lliteres, seient i segona. Les principals ciutats estan unides pels trens "express", Express Rajdhani: Nova Delhi-Bombai, Nova Delhi-Calcuta, Express Magadha: Nova Delhi-Patna, Nova Delhi-Varanasi, Express Tai: Nova Delhi-Agra, Express Gitanjali: Bombai -Calcuta, Express Pink City: Nova Delhi-Jaipur, Express Tamil Nadu: Nova Delhi-Madrás. Els viatges solen fer-se a la nit, ja que les distàncies són molt llargues.
Existeix a més un tren de vapor de luxe, que realitza un viatge de Delhi a Rajasthan parant en diferents llocs turístics.
Hi ha un especial INDRAIL PASS un sol bitllet que permet viatjar en qualsevol tren durant el seu temps de validesa que és d’un any, és personal i intransferible, es pot adquirir a l’Índia i en algunes agències de viatge.

TRANSPORT EN AUTOCAR:
Hi ha una gran xarxa de serveis d’autobús que connecta totes les zones del país, particularment en les regions on no hi ha servei ferroviari. El servei va des autobusos vells i sorollosos fins autobusos de luxe, amb aire condicionat. De reservar bitllet amb temps.

XARXA VIÀRIA DE LA ÍNDIA:
Hi ha 31.000 km. de carretera, les principals estan en bon estat, les secundàries poden no estar-ho tant, sobretot en l’època dels monsons, per les carreteres índies circulen tot tipus de vehicles, i també pot trobar tot tipus d’animals.

CONDUCCIÓ DE LA ÍNDIA:
Se circula per l’esquerra, sense límit de velocitat a la carretera, A les ciutats el límit és de 50 km. La forma de conduir a l’Índia és caòtica pel que s’ha de fer amb molta precaució. Una autopista no vol dir que no hi hagi obstacles al mig com, per exemple un carro o una vaca, ni que, eventualment hagi algun carro, cotxe camió o autobús que vagi en direcció contrària.

PERMÍS DE CONDUCCIÓ DE LA ÍNDIA:
Permís de conduir internacional i assegurança de danys a tercers contractat amb una companyia índia o internacional que tingui delegació a l’Índia.

COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació):
Es poden llogar a les grans ciutats sense cap problema però només cotxes amb conductor o taxis turístics estan autoritzats pel Departament de Turisme del Govern de l’Índia. (Indian Tourism Development Corporation, ETDC, Kanishaka Shopong Plaça Ashok Rd Nova Delhi).

TAXIS:
Negres amb el sostre groc, estan disponibles a totes les grans ciutats, no sempre porten taxímetre i si el tenen s’ha de fixar que funciona correctament, el millor és demanar el preu, ja que les tarifes canvien amb molta facilitat i els taxímetres no sempre estan degudament ajustats.A Bombai, Delhi i Madrás existeixen locals en què es paga el taxi per endavant segons la destinació, el que li evités problemes i discussions.
ELS rickshaw. Vehicles coberts tirats per un home o motoritzats, són més barats que els taxis, demanar preu.

CORRENT ELÈCTRICA
En general 230 v. 50 cicles

TELÈFONS
Xarxa automàtica, però sobrecarregada. El millor és trucar des dels hotels ia través d’operadora.
Els telèfons mòbils espanyols poden utilitzar a l’Índia sempre que abans de sortir d’Espanya s’hagi demanat a la companyia telefònica autorització per realitzar trucades en itinerància.

PREFIX DE INTERNACIONAL DE LA ÍNDIA:
900.

PREFIX D’ESPANYA DE LA ÍNDIA:
34 + número d’abonat.
ESPANYA DIRECTE:
(VSNL) 000 34 17

MITJANS DE COMUNICACIÓ DE LA ÍNDIA
Nombrosos diaris en anglès i en llengües regionals. Dels diaris nacionals en anglès els més importants: The Times of India, The Hindustan Times, The Hindu i Índia Express.
La ràdio i la televisió estan dirigits pel Govern.

SEGURETAT CIUTADANA DE LA ÍNDIA
Prendre les precaucions necessàries en les aglomeracions, autobusos, estacions, etc. amb les bosses, motxilles, càmeres, és convenient tancar amb clau o cadenat les maletes i no deixar res de valor a l’habitació de l’hotel.
Es recomana als viatgers que tinguin especial cura amb els petits furts i determinades estafes als turistes.Es recomana epecial precaució en la custòdia del passaport ja que són freqüents els robatoris i pèrdues d’aquest.
A les grans ciutats (Delhi, Bombai, Calcuta) i grans centres turístics (Agra, Jaipur) és freqüent el que es produeixin furts o robatoris sense agressió (de vegades drogant als turistes), així com estafes de tota mena organitzades i dirigides específicament als turistes estrangers (sobrecàrrega en el preu de serveis locals, càrrecs no autoritzats en targetes de crèdit, "favors especials" a persones en els quals més tard intervenen suposats agents de policia que imposen multes o exaccions irregulars). D’altra banda, excepte en les zones perilloses esmentades en els paràgrafs següents, l’Índia es pot considerar un país força segur. En determinats llocs d’especial importància turística (com Jaipur, al Rajasthan) hi ha una "policia turística" oficial que presta assistència i rep queixes sobre establiments o serveis.

Zona de risc (han d’evitar).
A la regió occidental de Caixmir (nord de l’Índia) actuen diversos grups terroristes i paramilitars que realitzen atemptats indiscriminats i operacions de guerrilla i que en diverses ocasions han segrestat o assassinat a turistes ostatges estrangers. Els llocs d’especial perillositat són: Vall de Caixmir (Srinagar), regió de Zanskar (Kargil), regió de Jammu i zona fronterera amb el Pakistan. Es desaconsella viatjar a la zona fronterera entre l’Índia i Nepal donada l’existència de xocs armats entre l’Exèrcit nepalès i la guerrilla maoista.
Zona de risc mitjà.
Hi ha problemes de seguretat en llocs dels Estats de Tamil Nadu, Assamm, Manipur i Tripura (activitat de grups terroristes i controls de policia), Bihar (elevat índex de delinqüència) i Gujarat (tensions ètniques entre hindús i musulmans).

REPRESENTACIÓ DIPLOMÀTICA ESPANYOLA
TIPUS: Ambaixada a Nova Delhi.
DIRECCIÓ: 12 Pritviraj Road.
LOCALITAT: Delhi 110011.
TELÈFON: (91-11) 4129 3000.

OFICINA DE TURISME NACIONAL DE LA ÍNDIA
DIRECCIÓ CENTRAL: 88 Janpath.
LOCALITAT: Delhi.
TELÈFON: 3320005 / 3320008.
HORARI D’ATENCIÓ: De 9,00-18,00 de dilluns a divendres i de 9,00 a 13,00 h. els dissabtes.
IDIOMA D’ATENCIÓ: Hindi, anglès.

PRINCIPALS ZONES I CIUTATS D’INTERÈS TURÍSTIC DE LA ÍNDIA
El Punjab, Caixmir, Rajasthan, Agra, Delhi, Jaipur, Srinagar, Madrás, Maharashtra, Bangalore, Clacuta, Benares, Bombai, Udaipur, Himàlaia, Goa, parcs nacionals i vedats de caça, platges, a Goa, Bombai, estacions de muntanya .

VIDA QUOTIDIANA DE LA ÍNDIA

ALS BARS DE LA ÍNDIA
No solen ser molt freqüentats pels turistes, demani sempre aigua embotellada o consumeixi te, infusions o sucs, eviteu els glaçons de gel.

PROPINES:
En els grans hotels se sol carregar un 10% pel servei, però a cambrers, servei d’habitacions, porters i botons, mossos d’estació, guies oficials i als restaurants és normal deixar propina entre 2 a 10 rupies.

TABAC:
En els grans hotels es solen trobar les marques internacionals més conegudes de tabac ros.

MATERIAL FOTOGRÀFIC I DE VIDEO:
Porteu prou material fotogràfic, és difícil de trobar ia més és car, es recomana porti algun filtre per protegir la seva càmera sobretot de la pols.

A TENIR EN COMPTE:
Ha de descalçar per entrar en els temples i mesquites, de manera que us recomanem porti sempre uns mitjons a mà. Les dones han de cobrir el cap per entrar a les mesquites. En alguns temples està prohibit entrar qualsevol tipus d’article fabricat en pell.
Vista correctament quan visiti llocs sagrats, estan mal vistos els pantalons curts, els vestits escotats, etc.
En alguns museus, galeries, i temples cobren una petita quantitat per fer fotografies, demani permís per fotografiar persones, alguns li demanaran diners, és decisió seva donar o no.
Està prohibit fotografiar instal.lacions militars, aeroports, estacions, etc.
La mendicitat és un costum molt generalitzada.
No accepti bitllets trencats o esquinçats li serà impossible canviar-los.
Sigui prudent en els àpats índies, no mengi fruita o verdura sense pelar o crua.
L’adquisició, possessió, tinença o introducció de xalets o altres peces que continguin pèls de antílop tibetà (Panthelops Hodgsonii, amb nom local "chiru", conegut com "Shahtoosh") és un delicte greu que comporta confiscació, multes severes i penes de presó de fins a 6 anys. D’altra banda, es recomana que quan s’adquireixin xalets de pashmina, s’exigeixi a l’establiment venedor factura que contingui descripció succinta d’aquests, preu pagat, etc. i que certifiquin que no conté "Shahtoosh".
És convenient observar els costums locals pel que fa al vestit i comportament en públic (per exemple pel que fa a la condició de la dona).
S’exigeixen permisos especials per visitar determinades regions. La major part dels llocs d’accés restringit són d’escàs interès turístic, però per a l’Estat de Sikkim i els arxipèlags de Laquedivas i Andaman i Nicobar (que reben turistes) si es requereix autorització especial que es tramita localment.
Pel que fa al turisme esportiu (senderisme, alpinisme, ràfting) independentment del risc que aquests esports per la seva naturalesa puguin suposar, les regions on es practiquen (Himachal Pradesh,, etc) estan poc poblades i molt aïllades, de manera que és convenient anar en grup i acompanyat de guies locals i preestablir els itineraris, de manera que puguin organitzar operacions de recerca o rescat en cas d’accident.