COMUNITAT AUTÒNOMA
Andalusia
POBLACIÓ
Província: 1.453.400 habitants.
Màlaga Capital: 558.580 habitants
BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA
La ciutat va ser fundada pels fenicis, qui van construir un poblat a prop del turó on avui es troba l’Alcazaba. Durant l’època dels romans, Màlaga va gaudir del privilegi de ciutat confederada de Roma. La ciutat va viure una de les seves etapes de major progrés sota el control dels àrabs. En 1478 la ciutat és conquistada pels Reis Catòlics. Va ser aquesta una etapa d’imparable decadència. A finals del segle XVIII i principis del XIX, a Màlaga neix una alta burgesia al voltant de dos grans famílies: la dels Larios i la dels Heredia, que converteixen la ciutat en el segon centre industrial del nostre país. En l’actualitat, Màlaga segueix creixent. El gran miracle de Màlaga ha estat el desenvolupament de la Costa del Sol, que l’ha convertit en capital mundial del turisme.
DIES FESTIUS
1 de gener: Any.
6 de gener: Epifania del Senyor.
28 de febrer: Dia d’Andalusia.
Movibles: Dijous Sant.
Divendres Sant.
1 de maig: Dia del treball.
15 d’agost: L’Assumpció de la Verge.
19 d’agost: Incorporació a la corona d’ Castella.
12 d’octubre: Festa Nacional d’Espanya.
1 de novembre: Tots Sants.
6 de desembre: Dia de la Constitució.
8 de desembre: La Immaculada Concepció.
25 de desembre: Nadal.
DATES DESTACADES
Carnestoltes: La ciutat es torna satírica, alegre i desvergonyida.
Setmana Santa: Festa per excel · lència, tota la ciutat rememora els moments de la Passió, Amb les seves processons, difícils d’oblidar.
Setmana 19 Agost: Fira de Màlaga, durant el dia, el centre de la ciutat es converteix en una gegantina festa de música, vida, alegria i color en què l’únic important és gaudir i ballar en les seves casetes, o al mateix carrer. A la tarda, la plaça de la Malagueta ofereix la seva fira taurina, en la qual alternen els primers espases. De nit, el nou Reial de la Fira ofereix un amplíssim ventall d’entreteniments i atraccions al públic de totes les edats.
De maig a juny: Festa de les Creus de Maig, la festivitat dels patrons Sant Ciriaco i Santa Paula i la Nit de Sant Joan.
Juliol: La Verge del Carme, amb la seva processó marinera.
Setembre: La Verge de la Victòria, Que baixa des del seu santuari per rebre l’homenatge dels malaguenys en la Catedral.
28 des: Festa Major de Verdiales, en la qual es pot apreciar un folklore únic.
CLIMA
El clima de Màlaga és molt temperat a l’hivern, amb temperatures mínimes molt suaus. Els estius són calorosos, moderats per la proximitat de la ciutat al mar. La precipitació és baixa, amb una mitjana anual de 469,2 mm. Les majors precipitacions es produeixen entre novembre i març, i l’estiu molt sec. L’any es registren, de mitjana 70,9 dies de pluja; 0,1 de neu i 1,2 de calamarsa o pedra. Hi ha 11,8 dies de boira; 3,2 de rosada i 0,1 de gebre. La insolació és molt elevada: 2.901 hores de sol anuals de mitjana. El valor màxim correspon a juliol, amb 354 hores i el mínim a desembre, amb 167 hores. Això unit als seus suaus temperatures fan que a l’hivern el clima de Màlaga resulti ideal i molt agradable a la tardor ia la primavera. Els vents dominants són del S i del SE amb velocitats poc elevades en general. El valor mitjà de les velocitats assolides per les ratxes màximes anuals del vent és de 83 Km / h. La pressió mitjana és de 760,6 mm.
HORARIS
Els habituals d’Espanya. Els llocs de més afluència turística solen prolongar els horaris, i fins i tot es troben comerços oberts en festiu.
COMPRES
PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR:
Ceràmica: fangs malaguenys (representació de figures i personatges típics de la localitat) i els treballs de terrisseria amb atuells, testos grossos, gibrells, llums d’oli, plats, etc. Fusta: mobles, instruments musicals i altres objectes. Metall: fanals artístics. Vidre, tapissos, teixits i diferents articles tèxtils, joies, nines de porcellana.
PRINCIPALS ZONES DE COMPRA:
Alfajar, S.L.: C / Alcalde Gómez Gómez, 54, P.I. ‘Aspecte. Tlf: 952 341437. Ceràmica.
Alicia Guerrero: C / Zamarrilla, 6. Tlf: 952 271111. Ceràmica.
Taller de Ceràmica Terracota: C / Xile, 11. Tlf: 952 291363. Ceràmica.
Artesania Conesa: C / Victòria, 15. Tlf: 952 211648. Fusta.
Craven: Tlf 952221264. Fusta.
Viarca, S.L.: Avda de Barcelona, 9. Tlf: 952 300090. Vidre.
LutherArte: C / Lozano de Torres, 9, locals 3-4. Tlf: 952 264970. Instruments de corda artesanals.
París Montiel: C / Luis de Velázquez, 1, 2 º esq. Tlf: 952 603820. Joies.
Maquetes Artec: Camí del Colmenar, 25, baixos. Tlf: 952 256934. Maquetes d’arquitectura.
GASTRONOMIA
La gran varietat de la cuina malaguenya la fa mereixedora de ser una de les més riques i nutritives del nostre país i d’Europa. Els seus plats són dins de l’anomenada dieta mediterrània, des de les amanides a les carns, passant pel "pescao" que és el rei de la cuina malaguenya, tot acompanyat d’un bon vi amb denominació d’origen.
RELACIÓ DE RESTAURANTS:
Antonio Martín. Plz / La Malagueta, S / n Passeig Marítim Ciutat de Melilla. Màlaga 29016. Telèfon: 952227398
Cafè de París. C / Vélez Màlaga, 8 Zona Malagueta. Màlaga 29016. Telèfon: 952225043
Godoy. Ctra d’Almeria, s / n Davant del camp de futbol del Palomar. Màlaga 29018. Telèfon: 952290312
El Refectorium IV. C/ Cervantes, 10. Màlaga 29016. Telèfon: 952218990
La Mènsula. C / Maestranza, 18 Zona Malagueta. Màlaga 29016. Telèfon: 952225030
La Posada d’Antonio. Plz / dels Tarongers, local 40-4 Centre d’Oci Plaça Major. Màlaga 29004. Telèfon: 952060669
La Taverna del Ferrer. C / Compositor Lehmberg Ruiz, 28 Local, 6. Màlaga 29007. Telèfon: 952616038
Marisqueria Les Tinajas. Camí de l’Ànec, 2 Edif Les Flors. Màlaga 29004. Telèfon: 952170111
Mesón Astorga. C / Girona, 11. Màlaga 29006. Telèfon: 952346832
Mesón La Estada. C / Huéscar, 5 Edifici Galàxia. Màlaga 29007. Telèfon: 952282645
Edupa: C / Zorrilla, 2. Tlf: 656354842.
Don Carlos: C / Martínez, 12. Tlf: 952609703. Cellers llevapenes: Sánchez Pastor, 2. Tlf: 952290129.
Restaurant El caleño: Pso. Marítim El Pedregal, 49. Tlf: 952299148.
Les Acacias: Banda del Mar, 101. Tlf: 952298946.
Restaurant El Gaucho: Jábea, 86. Tlf: 952294750.
Restaurant el Rafal: Pío Baroja, 25. Tlf: 952295939.
El senatxo: Llevapenes, 67. Tlf: 952293016.
Antonio Martín: Pso. Marítim Ciutat de Melilla, 16. Tlf: 952227289.
7 de juliol, Casa Patxi: Cánovas del Castillo, 12. Tlf: 952227362.
La Barana:Navas de Tolosa, 29. Tlf: 952223175.
Taverna el Herrero: Plaça Sant Joan de la Creu. Tlf: 952616038.
Restaurant Mesón La Colmena:Casernes, 15. Tlf: 952359823.
Mesón Els Geráneos: Mestre Lecuona, 1. Tlf: 952333652.
Mesón Agustí: Avda de Molière, bl. 25, local 2. Tlf: 952245168.
Marisqueria Santa Paula: Avda dels Guindos, local 28. Tlf: 952236557.
ENTRETENIMENTS
MUSEUS I LLOCS DE VISITA TURÍSTICA:
Casa Natal de Picasso: L’edifici, ara seu de la Fundació Picasso , Va ser la casa natal del geni. Encara que l’exposició canvia mensualment, es pot veure de forma permanent una col · lecció de litografies, gravats i ceràmica del pintor a la primera planta. A la tercera planta hi ha un centre de documentació. Adreça: Plaça de la Mercè, 15. Tlf: 952 060215.
Centre d’Art Contemporani – C.A.C.: Obert el gener de 2003, té com a objectiu ser una porta oberta a l’art modern en totes les seves expressions: exposició, divulgació, experimentació, vocació internacional. Aspira a convertir-se en un referent a nivell mundial. Ha posat en marxa una biblioteca especialitzada i té prevista la celebració de cursos, seminaris i tallers per apropar i implicar el visitant en el coneixement de l’art contemporani. L’edifici del CAC Màlaga va ser durant anys el mercat de majoristes de la ciutat. Construït el 1939 per l’arquitecte madrileny Luis Gutiérrez Soto i està considerat com el millor edifici racionalista de la ciutat. El CAC té una col · lecció permanent de més de 300 obres entre pintures, escultures i litografies d’autors com Chillida, Victoria Civera, José María Sicília, Jasper Johns, Antoni Tàpies, Chema Cobo, Miquel Barceló, Jaume Plensa, Susana Solano, Juan Muñoz , Guillermo Pérez Villalta i Juan Uslé. Adreça: C / Alemanya, s / n. Tlf: 952 120055.
Museu d’Art i Costums Populars: Es troba situat al centre de Màlaga, a l’antic hostal de la Victòria, Un edifici del segle XVII. Els seus antecedents arrenquen en els anys seixanta, el 1974 s’ultima la compra de l’antic hostal de la Victòria, Que es comença a restaurar i condicionar per a la seva conversió en museu, procés que dura fins l’any 1976, en que s’inaugura. L’objectiu inicial va ser el de posar en pràctica la conservació i recuperació del patrimoni etnogràfic, amb la finalitat de mostrar la vida quotidiana de Màlaga i la seva província en els seus nivells més característics, els seus costums i activitats, així com recuperar peces disperses i en perill d’ desaparèixer. L’edifici compta amb 19 sales distribuïdes entre dues plantes de l’edifici. Tracten de representar, a través de diferents àrees de coneixement, la vida rural i urbana de Màlaga i província, en la qual el món burgès té una presència molt destacada. Direcció: Passadís de Santa Isabel, 10. Tlf: 952 217137.
Centre d’Interpretació Gibralfaro: Situat al recinte de l’antic polvorí del Castell es representa una exposició que reflecteix la vida del Castell com a guarnició militar i guaita costaner des 1487, data de la incorporació de Màlaga a la Corona de Castella, fins a 1925 en què un Reial Decret d’Alfons XIII el cedeix a la ciutat per a ús de la població. Durant aquests 483 anys el castell va ser instal · lació militar de manera ininterrompuda. Per mitjà de plànols amb l’evolució urbana, armes, uniformes i objectes de la vida quotidiana (maquetes, segells, miniatures, cartes, instruments de navegació i cartografia) es reflecteix l’evolució de la guarnició íntimament lligada als avatars de la població a la que pertany. Direcció: Castell de Gibralfaro. Tlf: 952 227230.
Museu Interactiu de la Música:El MIMMA recull una de les col · leccions privades més completes d’Europa, més de 300 instruments de diferents èpoques, països i cultures. Adreça: Plaça de la Marina, A l’interior de l’Aparcament Municipal. Tlf: 952 210440.
Museu Municipal: Modern edifici per ser utilitzat com a espai museístic, obra de l’arquitecte Federico Orellana. Es troba a la mateixa Plaça del General Torrijos als peus de la Coracha. Es compon de diversos mòduls, destinat el primer a serveis i el segon a exposicions. Adreça: Passeig Reding, 1. Tlf: 952 225106.
Museu Picasso: Aquest museu té la seva seu al Palau de Buenavista, edifici renaixentista del segle XVI, el més important exemple d’arquitectura senyorial de l’època. La col · lecció permanent és mostra de l’extraordinària mirada artística de Picasso. Més de 200 obres entre pintures, dibuixos, escultures, ceràmiques i gravats donen fe de la magnitud de la seva llarga i prolífica carrera, des dels seus inicis acadèmics fins a les últimes pintures dels anys setanta. A l’interior també es poden visitar restes fenicis trobats durant la reforma del palau. A més de la col · lecció permanent, poden visitar les destacades exposicions temporals que el Museu organitza. Adreça: C / Sant Agustí. Tlf: 952602731.
Museu Taurí Antonio Ordóñez: Ubicat a la Plaça de Bous de La Malagueta. Direcció: Passeig de Reding, 8. Tlf: 952 221727.
Arqueològic de l’Alcazaba:Recorregut didàctic sobre la transcendència que ha tingut la ceràmica per a la ciutat de Màlaga des de l’època musulmana fins avui, explicats a través de set unitats. Es recullen peces trobades en diverses excavacions urbanes, reproduccions de peces originals, així com d’alguns estris i eines en la producció de ceràmica. Direcció: Sales del Palau Nazarí, alcassaba de Màlaga, C / Alcazabilla, s / n. Tlf: 952 227230. Horaris: de 08:30 h. a 19:00 h. (Tardor i hivern). De 09:30 h. a 20:00 h. (Primavera i estiu). Dilluns tancat. Preu: 1.90 € o 3,15 € (conjunta alcassaba-Gibralfaro).
Ecomuseu Lagar Torrijos: És un equipament d’ús públic de la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia ubicat al cor del Parc Natural Montes de Màlaga. L’immoble data de 1843, conservant-se substancialment tal com es va construir. És el prototip de casa-cup de la comarca de les muntanyes de Màlaga, en què hi havia un predomini de l’element funcional sobre el de comoditat. Es defineixen els cups, com aquells edificis la part principal s’hagi destinada a l’elaboració de vins. En Torrijos distingim els següents elements: el cup, el pati, les estades amb llar de foc, els forns per a la cocció de pa, el molí d’oli, el celler, la sala de fermentació, etc. La part superior es destinava a habitatge. La part central de la casa era la biga, donant el seu nom a la premsa de raïm. Estava en un lloc accessible per als raïms que es portaven del camp, en l’època de la verema. Es denominava de cargol, pel cargol que en girar fa que la biga pugi o baixi, i d’aquesta manera actuï sobre la torre de cofins que contenen el raïm, un cop trepitjada. Adreça: Ctra del Colmenar, s / n. Tlf: 952 042100. Horaris: de 10:00 h. a 16:00 h. (Dissabtes, diumenges i festius) i de 10:00 h. a 14:00 h. (Dijous i divendres, estiu només divendres). Tancat: dilluns, dimarts i dimecres laborables. Entrada gratuïta.
Museu Catedralici: El Museu Catedralici s’ubica a les antigues dependències de la Sala Capitular de l’obra del XVIII. S’organitza en dues estances cobertes per un enteixinat de fusta que data del segle XIX. Posseeix una important col · lecció escultòrica i pictòrica dels segles XVI al XVIII, ornaments litúrgics i valuoses peces d’orfebreria i ivori que mostren l’art religiós dels últims cinc segles. Obres de Luis Morales "el Diví", José de Ribera, Pedro de Mena, Damián de Castro i Fernando Ortiz, entre d’altres. Direcció: Catedral. Molina Larios, s / n. Tlf: 952 220345. Horaris: de 10:00 h. a 18:45 h. (Dilluns a divendres) i de 10:00 h. a 17:45 h. (Dissabtes). Tancat diumenges i festius. Entrada Catedral (inclou Museu): 3.50 € (adults) i 2.50 € (grups).
Museu d’Art Sacre. Abadia del Cister: Situat a l’Abadia de Santa Anna, propera al Palau de la Duana. Es tracta de donar a conèixer el ric patrimoni que la comunitat cistercenca ha conservat al llarg dels segles. De l’extens patrimoni artístic propietat de l’Abadia s’exposen al Museu una selecció d’obres compreses entre els segles XV i XVIII, que atén a la seva qualitat artística i iconografia. Obres de Pedro de Mena, Pedro Fernández de Mora., Fernando Ortiz, Alonso Sánchez. Al costat de la peces de pintura i escultura, el Museu de l’Abadia mostra una acurada selecció de documents escrits i iconogràfics que formen part de la identitat de l’Ordre del Cister. Un extraordinari valor testimonial i històric, posseeix l’anomenat Llibre Mudèjar. Direcció: Abadia de Santa Anna, C / Císter, 13. Tlf: 952 216971. Horaris: 10:30 h. a 13:30 h. (Dilluns a divendres) i de 11:30 h. a 13:30 h. (Dissabtes). Tancat diumenges i festius. Preu: 1.20 €.
Museu Loringiano: Jorge Loring i Amalia Heredia van crear aquest mini-museu d’estil dòric, que va albergar durant la segona meitat del segle XIX magnífics mosaics romans, estàtues de marbre i peces de bronze tan importants com la "Lex Flavia Malacitana". En l’actualitat, podem trobar diverses estàtues, columnes mil · lenàries i altres fragments de peces repartides per alguns punts del recorregut de La Concepció i al voltant del propi Museu. Direcció: Jardí Botànic-Històric La Concepció, Carretera de les Pedrisses (C.N. 331) km 166. Tlf: 952 252148. Horaris: 1 abril – 20 juny: de 10:00 h. a 18:30 h. 21 juny – 10 setembre: de 10:00 h. a 19:30 h. 11 setembre – 20 octubre: de 10:00 h. a 17:30 h. 21 octubre – 10 desembre: de 10:00 h. a 16:30 h. 11 desembre – 31 març: de 10:00 h. a 16:00 h. Entrada a La Concepció 3,10 € (adults) i 1.60 € (reduïda).
Casa de Nines: Edifici pertanyent al barroc del segle XVIII. L’eix del bloc és un pati central amb una font de ceràmica típica malaguenya. A la planta baixa hi ha les botigues amb reproduccions de les cases exposades i productes típics de la zona. A la primera i segona planta hi ha l’exposició de les cases. A la tercera planta es troba el taller i les oficines. Adreça: C / Àlbers, 32, al costat de la Plaça de la Mercè, Davant de la casa Natal de Picasso i a 500 mts. del museu del mateix nom. Tlf: 952 210082. Horaris: De dimarts a diumenge de les 11:00 h. a les 13:30 h. i de les 17:30 h. a les 20:00 h. Tancat els dilluns i festius. Horari d’estiu: juny, juliol i agost, obert de dimarts a diumenge, demà cita prèvia, tardes de 18:00 h. a 21: 00 h. Tancat els dilluns i festius.
Principia – Museu Interactiu de Ciència: Caracteritzat per afavorir la divulgació científica i tecnològica, a través de la manipulació dels objectes. Adreça: Avda de Lluís Buñuel, 6, costat de l’Estadi la Rosaleda. Tlf: 952 070481. Dilluns a Divendres de 09:30 h. a 14:00 h. i de 17:00 h. a 20:00 h. Juliol a setembre, només matins de 10:00 h. a 14:00 h. Dissabtes de 10:00 h. a 14:00 h. Preu: Individual: 2 €. Per grup 1,5 € per persona.
Parcs i Jardins: El clima de Màlaga ha fet possible que al llarg dels anys s’hagin aclimatat una gran varietat d’espècies, moltes d’elles tropicals, que avui fan dels seus jardins veritables paradisos de la natura. Entre ells destaquen: Jardins de la Finca de la Concepció, Jardins de la Cónsula, Parc Natural Montes de Màlaga, Parc de Màlaga, Jardins de Pedro Luís Alonso, Jardins de convidats Fosca, Jardins de la Finca El Retiro, Jardins de la Finca Sant Josep.
DIVERSIONS I ENTRETENIMENTS NOCTURNS:
A Màlaga es poden trobar nombrosos cinemes i teatres així com tot tipus de bars, pubs i discoteques, on la música, ja sigui en directe o no, és la protagonista sempre, acompanyada a més de la gran varietat de begudes, còctels, i altres licors que, presos amb mesura, fan gaudir encara més de les càlides nits mediterrànies. Es pot triar segons els gustos, un ambient cosmopolita, ja sigui en la Màlaga moderna o en la Màlaga històrica, o un ambient internacional a la part costanera de la ciutat, en què conflueixen diferents costums de diverses parts del món. Les zones de copes es troben al Centre Històric, La Malagueta i Pedregalejo.
TRANSPORTS
L’AEROPORT A LA CIUTAT :
L’Aeroport de Màlaga es troba situat al sud-est de la capital, queda a 8 Km. de Màlaga i a 5 Km. de Torremolinos. Uneixen a l’aeroport amb la capital l’autovia E-15, que circumval Màlaga i l’Avinguda de Velázquez, que condueix directament al centre de la ciutat. També hi ha autobusos i trens, que comuniquen l’aeroport amb la ciutat, cada 30 minuts.
TRANSPORT FERROVIARI:
L’Estació de Ferrocarrils de Màlaga constitueix un dels nusos de comunicacions més importants de Màlaga, tant amb la resta de la província i de la Comunitat Autònoma Andalusa com amb la resta d’Espanya i amb Europa. La seva cèntrica ubicació i la seva excel · lent comunicació amb altres mitjans de transport (tren de rodalies que condueix a l’aeroport ia més, es troba al costat d’ella l’Estació d’Autobusos) fan de l’estació un punt de partida i destinació molt a tenir en compte per planificar una visita per la ciutat. Horari de 6:10 h. a 23:00 h. Tlf 902240202.
TRANSPORT EN AUTOCAR:
L’estació d’autobusos es troba situada en un lloc cèntric de la ciutat, Passeig dels Til · lers, s / n, al costat de l’estació de ferrocarrils, i per allà passa també l’autobús amb destinació a l’Aeroport. L’estació opera amb companyies amb destinació a les ciutats i pobles de Màlaga, Andalusia i resta d’Espanya a nivell nacional. Però també treballa amb companyies amb origen i destinació a Europa i que fins i tot poden proporcionar passatge i escala per al nord d’Àfrica. Tlf: 952350061.
TRANSPORT INTERURBÀ AMB ELS VOLTANTS:
Màlaga és circumval · lada per les rondes Est i Oest, que han donat fluïdesa als accessos a la ciutat ia tota la zona costanera, completades amb les autovies que van des de l’extrem oest de la ciutat fins Fuengirola i des de l’extrem est fins Nerja. La principal ruta d’entrada a la ciutat i les seves costes és l’entrada des del nord, que ve de Madrid, per l’Autovia de Màlaga. Existeix també una autovia interna, la de Ciutat Jardí, que connecta amb diverses barriades i constitueix una drecera entre les dues rondes. Una altra autovia arriba fins al Parc Tecnològic d’Andalusia (PTA). Una carretera de quatre carrils està reemplaçant a l’antiga, que només tenia dos, per fer fluid el trànsit a la puixant barriada malaguenya de Churriana (situada a l’oest) ia la veïna localitat d’Alhaurín de la Torre.
TAXIS:
Porten taxímetre, i es regeixen per tarifes oficials.
Agrupació local i provincial de taxis de Màlaga: 952 345693.
Unitaxi: 952 351551.
Taxi Unió Societat Cooperativa Andalusa: 952345948.
COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació):
Airport Aparcament: 952 235852.
Atesa: 902 100 101.
Avis: 952 230855.
Europcar: 952 048518.
Hertz: 952 233086.
SEGURETAT CIUTADANA
Com en qualsevol ciutat espanyola, tingui precaució amb els objectes personals, si va amb cotxe és millor deixar-ho en algun pàrquing, i si no, no deixi res al seu interior.
OFICINA DE TURISME
OFICINA MUNICIPAL DE TURISME:
Plaça de la Marina, 11
LOCALITAT:
Màlaga
TELÈFON:
952 122020
HORARI:
Octubre 1 a 30 d’Abril: de dilluns a divendres de 09:00 ha les 18:00 h. Dissabtes, diumenges i festius de 10:00 h. a 18:00 h.
1 de Maig a 30 de setembre: de dilluns a divendres de 09:00 h. a 19:00 h. Dissabtes, diumenges i festius de 10:00 h. a 19:00 h.
PRINCIPALS LLOCS D’INTERÈS TURÍSTIC
DINS LA CIUTAT :
Alcassaba: Impressionant edificació, en la seva major part construïda al segle XI, va ser el palau-fortalesa dels governants musulmans de la ciutat. S’eleva sobre un turó adaptant-se a la seva topografia. Està formada per dos recintes emmurallats. L’inferior és un gran espai que s’adapta a la topografia del turó i que envolta per complet el recinte sobirà. Aquest últim, també molt adaptat a la forma del turó, està fortament defensat en els seus dos extrems i en el seu interior es troba El Palau. Disposa d’ascensor pel qual es pot accedir des del carrer Guillén Sotelo, situada darrere l’Ajuntament. Adreça: C / Alcazabilla.
Castell de Gibralfaro: El topònim prové d’un vocable àrab Yabal (Muntanya) i un altre derivat del grec Faruh (Faro) que ens suggereix un possible ús de la muntanya des d’època fenici-púnica com talaia costanera. La fortificació, segons L. Torres Balbás, incorpora totes les novetats defensives que van ser adoptades a Al Andalus, com la gran torre albarrana anomenada Torre Blanca, l’adaptació del perímetre de muralles al terreny per evitar la construcció de major nombre de bastions, substituint-los per draps zigzaguejants, o el tipus de porta principal, carregada de simbolisme, com una "porta de justícia", d’època nazarí amb entrada en recodo, coberta de volta vaída amb maons tallats i ceràmica bicroma i formant un bell traçat geomètric. Cal destacar la Barbacana defensiva que envolta la fortalesa i que s’obre per formar la Coracha, Camí emmurallat que baixa per unir-lo amb l’Alcazaba, I la original construcció en ziga-zaga permet evitar l’edificació de costoses torres albarranas. La imatge imponent del complex defensiu que presentava la ciutat de Màlaga i el seu conjunt Castell-Coracha-alcassaba va cridar l’atenció de tots els cronistes cristians des del segle XV que destaquen la seva inexpugnabilitat. L’interior del Castell va tenir una mesquita, convertida després en església cristiana que va perdre definitivament el seu ús a causa de la utilització ininterrompuda com a recinte castrense fins a 1925. Actualment són de destacar el Pou Airon, d’època àrab també esmentat en les fonts, de més de 40 mts. de profunditat i excavat a la roca viva, diversos pous-aljubs, dos forns de pa, garites d’època moderna i l’edifici de l’antic polvorí avui convertit en Centre d’Interpretació. Direcció: Muntanya de Gibralfaro.
Catedral: La Catedral de l’Encarnació s’aixeca en el lloc que ocupés la Mesquita-Aljama, O mesquita major de la ciutat, durant els vuit segles de domini musulmà. Iniciada la seva construcció en la primera meitat del segle XVI i continuada al llarg del XVII i XVIII, és obra inacabada a la qual falta la rematada de la façana principal i completar la torre sud. Aquest fet ha vingut, amb el temps, a dotar el temple d’un aspecte singular que el caracteritza i és l’origen del seu nom popular, " La Manquita". Del seu interior cal destacar l’obra escultòrica del cor, amb 42 talles realitzades per Pedro de Mena, i els dos òrgans, magnífics instruments musicals, que compten amb més de 4.000 tubs, rars exemplars del segle XVIII que encara es conserven en bon ús. Alberga el Museu Catedralici. Adreça: C / Molina Lario.
Teatre Romà: Es troba situat al peu de l’Alcazaba. Va ser descobert el 1951 quan s’estava duent a terme la realització d’un jardí que es trobaria a l’entrada de la Casa de la Cultura. Es construir en l’època d’August i va ser utilitzat fins el S. III, després va ser utilitzat com a pedrera de materials pels àrabs per a la reestructuració de l’Alcazaba, Podent-se trobar dins d’aquesta capitells i fusts de columnes romans. En l’actualitat queda al descobert la galeria d’entrada al Proscenium (escenari) que estava cobert per una volta de canó, part de l’orquestra d’uns 15 m., La càvea amb 3 grades i de 31 mts. de ràdio per 16 mts. d’alt i el vomitorium o portes d’accés a les grades. Adreça: C / Alcazabilla.
Església Santuari de la Mare de Déu de la Victòria:Centre marià dedicat al culte de la Verge de la Victòria, Patrona de la diòcesi de Màlaga. Els seus orígens es remunten als anys del setge de Màlaga pels Reis Catòlics. El temple, inaugurat el 1700, té planta de creu llatina, més de dues capelles, cor elevat als peus i, entre les pilastres, petits balcons-tribuna oberts a la nau central. Té la forma típica de les esglésies de la Contrarreforma, Amb la nau central molt més ampla i més alta que les laterals, la llum dirigida, les naus de capelles comunicades entre si, la volta del creuer i l’espai lluminós després del retaule. Una de les seves principals característiques és el seu conjunt cripta-sagristia-cambril. Al seu interior es troba el Panteó dels Comtes de Buenavista. Adreça: Plaça del Santuari.
Abadia de Santa Anna: L’edifici actual, segons projecte de Jerónimo Cuervo, el 1878, és el que podem visitar. Les últimes intervencions corresponen als anys 80 i 90 del segle XX, on es busca satisfer les necessitats d’ampliació de la comunitat i habilitar espais amplis per a la ubicació definitiva del Museu d’Art Sacre. L’estructura del temple es compon d’una nau única dividida en dos trams coberts amb volta de mig canó amb arcs faixons. La capella major, de planta semicircular, es remata en una coberta de quart d’esfera. El cor s’eleva als peus de l’edifici, obrint-se la tribuna a la zona del presbiteri. A l’exterior destaca la portada de pedra blanca, de línies clàssiques, amb arc de mig punt flanquejat per pilastres toscanes cajeadas. Centra la façana una fornícula amb la imatge de Santa Anna, original del segle XVIII. Adreça: C / Císter, 13.
Capella de l’Aigua: La capella de l’Aigua o del Rescat, per venerarse actualment en ella les imatges processionals del Crist del Rescat i de la Verge de Gràcia, és una petita capella d’origen processional de 1800. La capella d’estil barroc, i amb aire molt popular, encarna el tipus de capella carrer adossada. El seu espai interior, és de planta poligonal irregular, cobert de voltes semiesfèriques decorades amb guixeries. La façana, té un gran arc de mig punt, a través del qual es mostren les imatges a la veneració popular. El conjunt es remata exteriorment amb un doble àtic i un cupulí hexagonal amb adorns de ceràmica Les imatges de l’interior són escultures de vestir, en fusta policromada, realitzades en la dècada dels cinquanta per l’escultor Castell Lastrucci, ja que les primitives van desaparèixer en la Guerra Civil. Davant, en un altre edifici es troba la Casa-Germanor d’aquesta Confraria, on guarden els trons per procesionar a aquestes imatges. Adreça: C / Victòria cantonada C / Aigua.
Capella de Sant Llàtzer: Va ser fundada pels Reis Catòlics en 1491, en un principi com a part de l’Hospital que aquí es situés, en l’actualitat només es conserva la capella. És d’estil mudèjar, té una sola nau amb el presbiteri en alt i es cobreix amb dues armadures de fusta, quadrada la del presbiteri i rectangular la de la nau. Des 1711, la capella és seu de la Germandat Sacramental de Nostre Pare Jesús dels Passos de la Muntanya Calvari i María Santíssima del Rocio, agregada aquesta última més tard. Entre la imatgeria destaca un Sant Josep del segle XVII i les respectives imatges de les confraries inicialment diferents: a l’altar major en un retaule neobarroc es troba situada la imatge de vestir de la Verge del Rocío i en l’altar lateral la de Jesús Natzarè dels Passos a la Muntanya Calvari. També destaca la cripta-enterrament, coberta amb volta de canó, on es van realitzar a finals del segle XVII, unes pintures de gran expressivitat reflectint la transició entre la vida i la mort. Els nínxols coronats per cranis amb tíbies creuades i els emblemes mortuoris que encarnen a les parques ia la mort, componen una esgarrifosa al · legoria. Adreça: Plaça de la Victòria.
Convent de Sant Agustí: El convent, a causa de l’especial dedicació de l’Ordre de Sant Agustí a l’ensenyament, està estructurat en tres parts ben diferenciades: església d’una banda i col · legi i habitatge dels monjos envoltant a un pati claustral per un altre. Encara que el convent fos fundat a finals del segle XVI principis del XVII, l’actual fàbrica de l’Església correspon al segle XVIII, patint aquesta grans reformes a final d’aquest últim període. L’església té tres naus, cobrint-la central amb volta de mig canó amb fajones i llunetes ressaltats per motllures de suaus corbes. En l’alçat destaquen l’alternança de les llums dels arcs formers, coronats amb un entaulament adornat amb una línia seguida d’ovas i perles, que es recolza sobre pilastres corínties acanalades, atribuïbles, segons diversos autors, a l’estil de José Martín d’Aldehuela. Adreça: C / Sant Agustí.
Església dels Sants Màrtirs: Aquesta església se situa a la plaça dels Màrtirs, prop de l’església del Crist de la Salut i de la societat econòmica dels amics del país. Fundada després de la conquesta, probablement en 1491, encara que va ser erigida en parròquia en el 1505 per Diego de Deza. El seu nom ho deu al desig dels Reis Catòlics de recuperar el culte als màrtirs locals, Santa Paula i Sant Ciriac. Direcció: Plaça dels Màrtirs.
Església de Sant Felip Neri: L’origen de l’església està en una capella que el Comte de Buenavista edificar entre 1720-1730, al costat d’una casa palau que posseïa al carrer Gaona. Es va obrir al culte el 1785. La façana de l’església respon a un disseny clàssic, amb portada en dos cossos entre dues torres sortints. Les portades laterals, rematades amb robustos elements corbs responen a un disseny més integrat en les formes finals del segle XVIII. Són interessants els escafriados que decoren la primitiva capella en el seu mur exterior, formant dibuixos geomètrics entrellaçats en vermell i ocre; cronològicament responen a la decoració del primer quart del segle XVIII. Com a obres destacades trobem talles de vestir, la Verge de Consolació i Llàgrimes de l’Arxiconfraria de la Sang, Del segle XVIII (restaurada el 1972 per Álvarez Duarte) i el Crucificat, obra de Francisco Palma Burgos (1941). Al presbiteri és de destacar el baldaquí de tall neoclàssic, obra realitzada el 1795 en marbres policroms i fusta, atribuït a José Martín d’Aldehuela. A l’altre costat de l’església trobem un Ecce-Homo en fang policromat del segle XVIII. La capella central l’ocupa el retaule de l’Ordre Tercera de Serfs de Maria, realitzat al segle XX, talla daurada del segle XVIII, i el presideix la Verge dels Dolors, imatge de vestir de Fernando Ortíz. Sobre el balcó del Cor, un escut de l’ordre dels filipenses és l’única resta de la caixa de l’òrgan que va realitzar Aldehuela. Adreça: C / Gaona.
Església de Sant Joan: Aquesta va ser una de les quatre esglésies que van fundar els Reis Catòlics després de la conquesta de la ciutat en 1587. A l’origen va tenir una nau i una altra col · lateral, realitzada en estil gòtic, barrejat amb el mudèjar i arcs apuntats sobre pilars. La torre es va finalitzar el 1543. Posteriorment, en 1554, es va ampliar la nau major i es van canviar els arcs apuntats per arcs de mig punt. El 1620 es va aixecar una altra nau col · lateral i es van donar les directrius per a la futura construcció de la capella major. Després del terratrèmol de 1680 es va fer una torre pòrtic que dóna a l’església per la nau lateral dreta. Adreça: C / Sant Joan.
Església de Sant Julià: Al costat de carrer Carretería, es troba l’Església-Hospital de Sant Julià. Aquesta fundació va tenir el seu origen al desaparegut Hospital de la Caritat, Dotat pels Reis Catòlics amb el nom d’Hospital del Rei. La seva finalitat era recollir pobres i desemparats, a més de guarir malalts. En 1680 l’Hospital va passar amb els seus béns a l’ordre de Sant Joan de Déu, que van fundar la Germandat de la Santa Caritat de Ntre. Sr Jesucrist i Hospital de Sant Julià per hostalatge de pobres i captaires i assistir i enterrar els ajusticiats. En 1821, la Junta municipal de Beneficència, va clausurar l’església i dispersar la Germandat. En 1924, el va cedir a l’Ajuntament per a l’atenció dels pobres i ferits de la guerra d’Àfrica i va ser clausurat el 1931. El 1972 el Bisbat de Màlaga va recuperar la seva propietat cedint-lo a l’Agrupació de Confraries de Setmana Santa per instal · lar-hi la Seu Social de l’Agrupació, L’Arxiu Històric i el Museu de les Confraries de Màlaga. Aquestes actuacions han possibilitat la recuperació de l’edifici, tornant a obrir l’església el 1988. Adreça: C / Nosquera.
Església de Sant Jaume: Situada al carrer Granada, es va construir sobre el solar d’una antiga mesquita. És l’església més antiga de Màlaga, la seva fundació data del 25 de juliol de 1490. De la primitiva façana només es conserva, tapiada, la porta central d’estil mudèjar. La bella torre és també d’estil mudèjar. L’interior del temple, gòtic-mudèjar, presenta tres naus, encara que en els seus orígens va tenir només una. En aquesta església va ser batejat Picasso el 1881. Adreça: C / Granada.
Església del Sagrario: Es troba al costat de la Catedral. El més destacable en ella és la seva portada, que dóna al carrer Santa Maria, davant l’hospital de Sant Vaig prendre. És d’estil gòtic isabelí i en la seva part superior apareixen el cardenal Pedro de Mendoza i el confessor de la reina Isabel la Catòlica, Hernado de Talavera, oferint als la Verge la mesquita ja consagrada. També és digne de menció el retaule plateresc. Adreça: C / Santa Maria.
Església del Sant Crist de La Salut:Els Jesuïtes, en haver realitzat missions a Màlaga, van decidir el 1572 assentar-se definitivament a Màlaga, comprant una casa al costat de l’ermita de Sant Sebastià, on exercien el seu ministeri. En ser l’ermita insuficient per al culte, es va determinar construir una nova església. Les obres no es van començar fins 1598, i es va inaugurar el 28 de setembre de 1630, però el retaule de l’altar major juntament amb el tabernacle es van treballar a 1633 i la decoració pictòrica de l’anell i mitja taronja de la cúpula es va realitzar entre 1639 i 1643 , continuant els treballs de decoració fins a 1644, i encara més tard els dels altars i capelles, que van ocupar els sants més significatius de la Companyia. Direcció: C / Companyia, 4.
Palau de la Duana: La Nova Duana, Projectada el 1788 per substituir l’antiga Duana estableix Porta del Mar, es va acabar d’edificar en 1829. Es constitueix com un edifici ampli destinat a atendre el trànsit del port. D’aquest palau d’estil neoclàssic, destaca el pati interior i les seves robustes escales amb balustrada de marbre, comptant de 4 pisos. Es va edificar a la manera dels palaus renaixentistes italians, amb quatre crugies al voltant d’un pati central porticat en els seus dos primers pisos, reculant-el tercer per donar cabuda a una galeria oberta amb ampit en forma de balustrada calada, que de tram en tram posseeix murets cúbics rematats per busts romans. Al pati s’accedeix a través de dues portes principals, una situada al sud i una altra a l’oest. En aquest edifici s’han assentat Reis i prínceps; ha estat teatre d’escenes violentes en les èpoques revolucionàries, i ha servit de caserna en moments difícils. Actualment, se cita en ell la seu de la Subdelegació del Govern a la província i recull en la seva planta baixa una exposició amb obres seleccionades del Museu de Belles Arts. Adreça: Plaça de la Duana, S / n.
Palau de Buenavista: La Casa-Palau dels Comtes de Buenavista, data del segle XVI és el més important exemple d’arquitectura senyorial realitzat després de la conquesta de Màlaga pels Reis Catòlics. La seva arquitectura és bàsicament renaixentista, amb façana plateresca i solucions mudèjars. La singularitat de l’arquitectura domèstica malaguenya, destaca ja des de l’exterior en presentar una façana totalment en pedra, molt rara en els edificis de la ciutat. L’austeritat constructiva denota un caràcter defensiu, ratificat amb la presència d’una torre-mirador rectangular. A l’interior, després de creuar un vestíbul, es troba un bell pati quadrat porticat de dos pisos. L’estat actual del Palau és fruit de diferents transformacions, ampliacions i restauracions sofertes en la seva ja centenària existència. En l’actualitat alberga el Museu Picasso de Màlaga. Adreça: C / Sant Agustí.
Palau Episcopal: Es coneix amb aquest nom a un conjunt d’edificis que delimiten una àmplia illa compresa entre els carrers de Santa Maria, Molina Lario, Salinas, Fresca i Plaça del Bisbe. Es tracta d’un conglomerat de construccions diverses, de diferents formes i estils, que han experimentat innombrables transformacions al llarg del temps en funció de les necessitats d’ús. En l’actualitat, part d’aquest conjunt d’edificis alberga el Museu Diocesà i s’utilitza com a sala d’exposicions. Adreça: Plaça Bisbe.
Palau del Marquès de la Sonora:És una de les poques mansions antigues que es conserven al carrer Granada. L’edifici va ser manat construir el 1789 per Félix Solacio, assentador de la Fàbrica de Naips de Macharaviaya, encara que amb posterioritat va passar a ser propietat de la família Gálvez. La façana es va constituir en l’obra mestra de l’arquitectura domèstica de la seva època i de moltes altres, que van prendre d’ella el disseny d’obertures, tancaments i decoracions de ferro forjat, portades, àtics, etc. Consta de tres pisos. La portada és de pedra i està dotada d’elements com pilastres cajeadas, modillones i entablamento, molt mogut amb fris de garlandes i florons. A sobre es col · loca un àtic amb l’escut d’armes dels Gálvez al centre. Després de la portada es pot observar el vestíbul, al fons del qual sorgeix l’escala, que compta també amb una bella portada de marbre, que disminueix de volum cap amunt. Aquesta està composta per dues columnes toscanes, sobre les quals van dos gerros, a partir dels quals l’entablamento es remet, conformant frontons corbs i trencats en diversos gradients i finalitzant en un àtic corb, del qual sobresurten fulles de palma. Adreça: C / Granada.
Palau del Marquès de Valdeflores: Aquest edifici es troba al carrer Carretería. Restaurat el 1987 per albergar el Servei Provincial de la Dona. És obra de finals del segle XVIII amb addicions del XIX. Conserva una austera portada de marbre blanc composta per pilastres cajeadas que suporten un senzill balcó; després de la reixa del vestíbul es troba un pati que ha conservat les seves arcuacions dieciochescas sobre columnes de marbre en tres dels seus costats, ia l’esquerra s’obre l’escala amb balustrada de marbre blanc clàssica. A les dependències superiors s’han conservat alguns sostres originals, així com xemeneies i alguns espais d’interès. Adreça: C / Carretería, 60.
Palau Miramar: Antic hotel Miramar i anterior hotel Príncep d’Astúries, és obra de l’arquitecte Guerrero Strachan, construït entre els anys 1921-1926, va ser remodelat el 1987 per albergar el Palau de Justícia. Destaca, com en altres obres d’aquest arquitecte, la individualització de teulades a diferent nivell i sobretot, el joc de policromia de la seva façana combinant els paraments de color ocre amb el beix de les pilastres encoixinades i els reforços angulars, la pintura del pavelló , la ceràmica de la sola de la terrassa i els ràfecs, els gerros, etc. La façana de la mar, amb les seves torres obertes, el colorisme de les teulades i ràfecs i el mogut disseny dels buits, ofereix una arquitectura alegre més adequada a la primitiva funció d’hotel que a la que exerceix actualment. A l’interior destaca el pati, quadrat amb arcuacions de mig punt sobre columnes de capitell neoplateresco i decoració del mateix estil en el cos superior. A la part orientat al mar, es troba el saló de Ball, amb grans finestrals cap al jardí, i ornament de guixeries a la coberta, que queda reservat com a sala d’ús cultural per l’Ajuntament. Adreça: Passeig de Reding, 22.
Palau de Villalcázar: L’actual seu de la Cambra de Comerç ha estat coneguda durant més de dos segles com Palau de Villalcázar, tot i que fos construït pel Comte de Buenavista. Després de la mort del Comte aquestes construccions van ser heretades pel Comte de Villalcázar. És difícil apreciar el seu traçat original, ja que és un edifici que ha sofert nombroses restauracions, l’última de les quals s’ha degut a la seva adaptació com a seu de la Cambra de Comerç. En el seu interior destaquen les enormes columnes de marbre del seu pati porticat ia l’exterior la portada de pedra, el balcó corregut de la planta principal i la torre mirador a un angle, des d’on els seus propietaris podien veure el mar i el port per sobre de la muralla. Després del enderrocament d’aquest sector de la muralla de Màlaga i la construcció de la Duana, La façana adquireix més presència en poder ser contemplada des de major distància. Adreça: C / Cortina del Moll.
Palau de Zea-Salvatierra: El Palau es va edificar entre els anys finals del segle XVII i començaments del XVIII a instàncies de la senyora María Salvatierra, vídua del capità Blas de Zea Merino, l’escut campeja a la portada. En el regnat d’Isabel II va ser seu del Cabildo Municipal de Màlaga, sent assaltat en la revolució de 1868. Posteriorment va servir de Casa de Correus, ús en què ha estat fins ben entrat el segle XX. En l’actualitat és propietat dels hereus del metge Gálvez Ginachero. L’edifici és un magnífic exemple de l’arquitectura domèstica del barroc, encara que molt transformada al seu interior. A la façana destaca la portada de pedra, desenvolupada en dues plantes. A sobre té un fris de tríglifs projectat cap a fora, per suportar la balconada principal, que posseeix un marc molt barroc; a banda i banda se situen els escuts dels fundadors de la casa. El seu interior s’ha organitzat al voltant d’un pati porticat, remodelat al segle XIX, format per arcuacions sobre columnes de marbre amb capitells corintis. Adreça: C / Císter, 1.
Magatzems Félix Sáenz: Magatzems modernistes, construïts entre 1912-1914, obra de Guerrero Strachan. Es constitueix com l’única obra d’estil Gaudí que es conserva a la ciutat. Edifici comercial que combina les característiques del modernisme mediterrani amb elements neo-barrocs. Destaca en ell la tendència a convertir els plànols de la façana en uns volums i uns espais arquitectònicament vàlids. Actualment alberga magatzems amb baix i quatre plantes, de tres façanes i una mitgera d’estil modernista. Adreça: Plaça de Félix Sáenz.
Antic Edifici de Correus: Edifici projectat per Teodoro de Anasagasti, inaugurat el 1923, per albergar les dependències de correus. El seu estil Neomudéjar el converteix en un fita arquitectònica molt valorat. És de planta quadrada amb les cantonades de la façana principal arrodonides, en les quals s’encasten unes torretes circulars, la de l’esquerra sobresurt en alçada i es cobreix amb un teulat que li dóna una aparença oriental. Edifici decoratiu que va mantenir sempre una relació entre l’estètica i la funcionalitat, que prima per sobre de qualsevol altra consideració a l’edifici. Aquest antic edifici de Correus i Telègrafs, va exercir la seva funció fins al 1986. En l’actualitat ha estat rehabilitat per convertir-se en la seu del Rectorat de la Universitat de Màlaga. Adreça: C / Cervantes, s / n.
Ajuntament: Construït entre 1912 i 1919, entre les nombroses obres d’interès incloses en l’estructura de l’edifici, han de destacar les vidrieres artístiques, la balustrada de l’escala principal, la ferramenta artístics i la serralleria. Cal destacar especialment el frontis de la façana principal, obra de l’escultor Francisco Palma; conté una sèrie d’escultures al · legòriques de l’Arquitectura, Marina, Indústria, Pesca i Comerç. Una llevadora que representa Màlaga, té als seus peus un home caigut amb una cadena trencada entre les mans, representant els lemes de la ciutat, "Molt hospitalària" i "La primera en el perill de la llibertat". De la mateixa Francisco Palma són els heralds de les rematades de l’edifici, que representen els diferents Regnes d’Espanya. A les façanes laterals es troben escultures de García Carrera, amb al · legories de l’Escultura, Pesca, Agricultura, Pedagogia, Música, Navegació, Arts, Banca i Ferrocarrils. Del mateix García Carrera són, també, els lleons i gerros que adornen l’escala principal. D’altra banda, són destacables des del punt de vista artístic, el Saló dels Miralls i el Saló de Plens. El primer d’ells està decorat amb pintures de Nogales, Jaraba, Burgos Ons, Murillo Carreras i Vivó. Les escultures són obres de Palma i Zaneti. Pel que fa al Saló de Plens, conté nombroses pintures distribuïdes entre el front, on es troben representats els quatre lemes de Màlaga, obra del pintor Álvarez Dumont, el sostre, amb al · legories de la Cultura i l’Eloqüència, Obres de Guerrero del Castell, la Honradesa i la Justícia, De Capulino Jáuregui, i la Llibertat i el Civisme, de Bermúdez Gil. En el fons del Saló, poden contemplar pintures de Muñoz Degrain. Adreça: Avda de Cervantes.
Arxiu Històric Municipal: Edifici que ha estat destinat a una multitud de funcions, fins a la seva adquisició per l’Ajuntament, el 1985. La seva façana principal s’articula en tres pisos. Al pis principal s’obre un important balcó amb artística reixeria i frontons rectes. El tercer pis té balcons aïllats sobre permòdols. No obstant, el més significatiu de la façana és la seva bella portada, el buit d’accés a l’interior s’emmarca amb pilastres cajeadas i un fris corregut decorat amb bucráneos, pinyes, gerros i cartel. Al pati, arrenca la noble escala que condueix a la sala de dipòsit dels fons documentals, sales de consulta i les zones d’administració, serveis i direcció (planta tercera), en la planta baixa es disposa de sala d’exposicions temporals i saló d’usos múltiples. Direcció: Alameda Principal, 23.
Banc d’Espanya: Edifici de port neoclàssic, dissenyat per l’arquitecte José Yarnoz entre 1933-1936. El model templer greco-romà que el representa no es reprodueix amb exactitud a l’immoble, que potencia el seu sentit d’estabilitat. El pòrtic columnat, que presideix el front principal cap al Parc, representa el principal enllaç amb l’arquitectura històrica. Remet a la idea de gran edifici públic, tant antic com contemporani. Presenta tres plantes amb un imponent pòrtic hexàstil d’ordre corinti molt d’acord amb la imatge simbòlica i estable d’una seu bancària. Adreça: Avinguda Cervantes, s / n. Horari: de dilluns a divendres de les 08:30 h. a les 14:00 h.
Casa del Jardiner: Construïda el 1908, es troba envoltada d’una frondosa vegetació, que gairebé la oculta des de l’exterior. La construcció és d’escasses dimensions i ocupa el centre del jardí, el que permet la seva observació des de l’exterior. Ve a albergar en l’actualitat l’Oficina Central de Turisme de l’Ajuntament de Màlaga. Direcció: Avda Cervantes, 1.
Casa Natal de Picasso: Les Cases de Campos, conegudes popularment com "Cases de Picasso" perquè en un dels seus pisos va viure Picasso durant la seva etapa malaguenya, estan conformades per dos grans illes separades per un carrer. Les seves façanes estan organitzades en cinc nivells, dividits per cornises curses sortints i es cobreixen amb teulada a doble vessant. El pis baix comprèn les portes d’accés als habitatges i les finestres protegides per ferramentes. Vénen a continuació tres pisos d’amplis balcons i un àtic. La casa va ser adquirida per l’Ajuntament de Màlaga i inaugurada el 1988 com a seu de la Fundació Pau Ruiz Picasso, albergant fons documentals i bibliogràfics del pintor i on tenen lloc actes culturals. Adreça: Plaça de la Mercè.
Cases de Félix Sáenz: Dos blocs de cases realment espectaculars conegudes com Cases de Félix Sáenz. Van ser manades a construir per aquest comerciant malagueny per al lloguer i així es conserven. Tots dos blocs daten de 1922 i es deu a la imaginació de Fernando Guerrero Strachan. Són edificis estructurats en tres pisos, més baix i torres en què s’articulen les façanes amb entrants i sortints que es cobreixen amb vessants de diferents alçades, originant pavellons de ràfecs volats, terrasses, miradors i envidraments. Tot això proporciona uns edificis de gran riquesa cromàtica, accentuada a primeres hores del matí i mitja tarda. Molt amant de les reminiscències històriques, Guerrero Strachan s’acull a les Cases de Félix Sáenz al Neorrenacimiento en la composició general i en els detalls decoratius d’una d’elles, enllaçant amb el neomudèjar en l’ocupació dels materials i ràfecs volats de l’altra. Adreça: Passeig de Reding, 37-39 i 41-43.
Conservatori Maria Cristina: Va ser convent de Sant Francesc, construït a finals del segle XV i va quedar deshabitat després de la desamortització de Mendizábal. Després, l’edifici el va ocupar el Liceu de Màlaga i el 1880 al Conservatori de Música, fins al seu trasllat el 1971. Va ser reconstruït per l’arquitecte Enrique Atencia Molina, per encàrrec de la Caixa d’Estalvis de Ronda, avui Unicaja. Compte en el seu interior amb murals de Nogales Sevilla, Sixto Cappa, Martínez de la Vega, Denis Belgrano, Moreno Carbonero, Emilio Ocón, Muñoz Degrain, Ponce, Nogales, Alvarado, Blanc Coris, Merino i Simonet. De l’exterior destaca la seva bella torre mudèjar. Adreça: Plaça de Sant Francesc.
Fàbrica de Tabac: La Fàbrica de Tabac va ser edificada en els anys trenta del present segle al barri de Huelin segons el projecte dels enginyers industrials Juan Francisco Delgado i Carlos Dendariena i l’enginyer de camins Fernando Guerra. El conjunt s’organitza en tres patis oberts, que acullen cadascuna de les seves tres funcions: venda, fermentació i fabricació. S’accedeix al pati principal a través d’una bella reixa de ferro, després de la qual ens trobem a esquerra ia dreta amb dos edificis d’estil regionalista sevillà, destinats a habitatges del director i oficines. En els seus llenços murals poden contemplar el maó vist per les cantonades i contorns de les obertures, el blanc per als fons i la ceràmica vidriada de colors blau i groc per als frisos. Les cobertes són terrasses i en les rematades hi ha piràmides amb boles inspirades en l’arquitectura sevillana. Adreça: Avda de Sor Teresa Prat.
Hospital Noble: L’Hospital Noble deu la seva existència al llegat testimonial del Dr Joseph Noble, metge anglès que va exercir la seva professió a Màlaga el 1861 i que va morir de còlera. La seva esposa i filles van destinar l’herència a la construcció d’un hospital auxiliar on, a més dels veïns de la Malagueta, Puguin ser atesos els marins de nacionalitats diverses que arribaven al port de Màlaga. El 24 setembre 1870 la Comissió Municipal de Beneficència va prendre possessió de l’edifici. L’edifici s’emmarca dins de l’estil neogòtic. S’estructura amb gran senzillesa, d’acord amb una nau longitudinal amb passadís central que dóna accés a les diferents dependències. El cos central dóna pas a l’interior de l’hospital a través d’un gran arc aixoplugat per una mena de alfil, sota el qual pot llegir-se "Hospital Noble" en làpida de pedra. Els cossos laterals, que són idèntics, es van destinar a casa de socors. Adreça: Plaça de Torrijos.
Junta d’Obres del Port: Construït entre 1932-1935, amb projecte i direcció de l’enginyer Manuel Aceña González, es localitza dins el recinte del Port. És un edifici d’interès, d’aspecte noble i estil tradicionalista que enllaça amb fórmules emprades en edificis històrics de funció similar. És de planta quadrada, amb cos baix encoixinat, avançant davant l’entrada un pòrtic tetràstil dòric que sosté una balconada, al qual s’obren les obertures centrals del pis principal, d’aquí arrenca un apilastrat gegant alternant amb el fenestraje i es remata, després de les cornises, en un frontó amb el rellotge i els escuts del cos d’Enginyers i de la Ciutat. En l’interior destaca un magnífic saló de juntes i una àmplia escala principal imperial. Direcció: Port de Màlaga.
Mercat de Drassanes: El nom que rep l’avui Mercat Central és perquè en el seu lloc va estar un edifici anomenat les Drassanes (que significa taller o lloc de fabricació). L’actual edifici es va construir al segle XIX, per l’arquitecte Joaquín de Rucoba, romanent de l’anterior edificació només la porta, llaurada en marbre. Adreça: C / Drassanes, 8.
Mercat de Salamanca: Edifici d’una sola nau, en què destaquen les dues portades que el tanca, ambdues idèntiques. El tancament lateral es produeix mitjançant fileres dobles de llocs, que obren tant a l’interior com a l’exterior. Cap a la mediació de les façanes laterals s’obren les portades secundàries. L’interior està cobert de rajoles que representen aus de corral, peixos i fruits. Gairebé tota la decoració de l’edifici es concentra a les portades principals. La portada consisteix en un frontó triangular el perfil el formen bandes de maó en diferents disposicions i ceràmica. Estilísticament, el mercat és neoàrab amb un fort contingut exòtic i oriental, evocació pròpia dels socs àrabs. Adreça: C / Creu del Molinet.
Societat Econòmica: L’edifici creat el 1785, ve a ser ocupat primerament pel Consolat del Mar, on més tard s’estableix el Col · legi dels Jesuïtes en part de les seves dependències. És un edifici que es converteix en exemple típic de l’arquitectura domèstica del segle XVIII, amb balcons correguts als seus pisos superiors on s’obren buits regulars i pati central envoltat de galeries volades. El component més significatiu el constitueix la majestuosa portada de marbre vetejat, que representa una al · legoria de la Mutualitat de Socors als Cosecheros del Bisbe de Màlaga (vi, aiguardent, panses, figues, ametlles i oli) i la seva funció benèfica envers la ciutat mitjançant una escena on aquests productes estan representats per l’olivera, la figuera, l’ametller i la vinya. En aquest edifici, que va ser declarat Monument Arquitectònic Artístic el 1932, es van instal · lar moltes institucions: la Societat Econòmica d’Amics del País en 1790, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Telmo en 1850, l’escola de Belles Arts, l’incipient Museu de Belles Arts, col · legis i altres. Encara que des de 1961 fins als nostres dies, és la Societat Econòmica la que té la seu en aquest edifici. Adreça: Plaça de la Constitució, 7.
Teatre Cervantes: Va ser construït el 1870, segons el projecte de Jerónimo Cuervo, sobre el solar que ocupava l’antiga horta del convent de la Mercè. És de planta rectangular i el seu interior presenta un cos en forma de ferradura que constitueix el pati de butaques, sobre el qual s’eleven quatre pisos. L’exterior és de gran sobrietat. El més destacable del seu interior és la pintura del sostre, obra de Bernardo Ferrándiz, representant la indústria, el comerç i el port. L’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament i rehabilitat segons projecte de l’arquitecte José Seguí. Adreça: C / Ramos Marín, 2.
Font de Carles V: La Font de Carles V, també coneguda com la Font Genovesa, És una graciosa manifestació del renaixement italià. Font de marbre, que la tradició considera genovesa i arribada a Màlaga en circumstàncies no clares, encara que se sap documentalment que l’Ajuntament va pagar per ella més de 1000 ducats. Està decorada amb motius aquàtics, nimfes, nens amb dofins, etc. Compte d’una gran tassa dodecagonal decorada amb motius estriats, del centre arrenca una tija dividit en diversos cossos. L’inferior presenta tres figures de sirenes amb les seves cues entrellaçades sostenint corones de flors i en l’immediatament superior hi ha tres figures femenines semidesnudas amb dofins que potser representen a les nimfes, sobre aquest cos s’obre una altra tassa amb mascarons a les vores que escupen el aigua i d’ella arrenca un pedestal amb tres figures, també entrellaçades una de les quals sembla representar a Neptú. D’una altra petita tassa, molt desgastada amb restes de caparrons d’puttis, sorgeix una tija decorat amb figures de nens amb dofins a les espatlles i es corona amb una àguila. Adreça: Plaça de la Constitució.
Font de les Tres Gitanillas: El disseny de la font s’inspira en l’estructura de nivells i en la configuració volumètrica de la Font de les Tres Gràcies, tot i que es ressalta el folklore andalús. Es representen tres gitanes o figures femenines amb ventalls i vestides amb vestit de volants. Direcció: Glorieta Manuel Alcántara (Av. Andalusia).
Font de les Tres Gràcies: Entre les obres de més relleu artístic compreses al Passeig del Parc cal assenyalar la bonica Font de les Tres Gràcies, així anomenada per les belles escultures de marbre que la decoren, inspirada en la mitologia clàssica, la qual considera a les nimfes protectores de les aigües dolces. Anteriorment va estar ubicada a les places de la Constitució i de la Marina. La font s’estructura en tres cossos: el pedestal de planta triangular amb representacions de nens asseguts sobre cignes i decoració de garlandes, un cos cobert per la gran plataforma de terrassa, i un grup central format per tres figures femenines abillades amb vestits clàssics i portadores de diversos objectes (elements agrícoles – la falç i les espigues -, un rem i una banya de l’abundància), com a atributs de la reproducció i la fecunditat a jutjar pel gravat original que d’elles porta, i el cos superior rematat amb un gerro decorat en relleu. Adreça: Plaça del General Torrijos.
Plaça de la Constitució:La plaça Major, com era anomenada pels moros, va passar a cridar-se de la Constitució el 1812. La Plaça de la Constitució ha estat el cor del centre històric de la ciutat des dels temps dels cristians. Així, aquest espai obert ha estat des de finals del segle XV fins als nostres dies l’espai públic i polític de la ciutat per excel · lència, ja que es pot dir que tots els grans esdeveniments polítics ocorreguts en l’Espanya moderna i contemporània han tingut lloc en aquest espai obert. Hi va estar la Casa Capitular o Ajuntament fins a 1869; també van estar altres edificis com la Casa del Corregidor, la presó, l’Audiència i el Col · legi dels Jesuïtes.
Plaça de la Marina:Aquesta plaça del centre de Màlaga es localitza entre la Alameda Principal i el Passeig del Parc, i constitueix un dels punts més característics de la ciutat. L’elegància dels nombrosos edificis que la circumden, tot i ser de línies netament modernes, harmonitzen el caràcter monumental del centre històric. Al centre de la plaça una font anima, amb els seus jocs d’aigua, aquest centre neuràlgic de la vida humana. Algunes palmeres i requadres de jardins juntament amb els poderosos pilars que delimiten l’accés a la zona del port, constitueix un altre dels molts elements que caracteritzen aquest racó de Màlaga. La seva ordenació es va projectar a mitjans del segle XIX, quan demolides les muralles musulmanes del drap sud malagueny, van obrir la ciutat al mar. Des de llavors han efectuat moltes reformes, l’última fa pocs anys.
Plaça de Mercè: Pujant pel carrer Alcazabilla desemboquem en la Plaça de la Mercè, On està l’obelisc en homenatge a Torrijos i la Casa natal de Picasso, seu de la "Fundació Picasso". Es va cridar en altres temps Plaça del Mercat i Plaça de Reg, en memòria del general liberal. Transitada plaça malaguenya, en què van viure polítics com el general Reg, escultors com Fernando Ortiz, escriptors, arquitectes o pintors, com Bernardo Ferrándiz o José Ruiz Blasco, pare de Picasso. Va ser, al segle XV, mercat públic, i lloc d’oci i esplai per als burgesos de finals del XIX, el so de les campanes de la desapareguda església de la Mercè ha tingut com a testimoni a un mosaic de tipus populars: paveros, venedors de llet, guitarrers, criades i soldats, giraven al voltant del molinet que, des de 1842, s’alça al centre de la Plaça en homenatge al general Torrijos.
Plaça del Bisbe: S’obre davant de la façana principal del Palau Episcopal, al costat de la Catedral. És una reduïda plaça de gran interès monumental, caracteritzada per les seues petites dimensions, tancada per dos grans edificis religiosos i amb una bella font de 1785 de la qual assortien les aigües de l’aqüeducte de San Telmo.
Cementiri de Sant Miquel: Cementiri d’interès general pels mausoleus que la burgesia vuitcentista va manar edificar-hi. Adreça: Plaça del Patrocini.
Cementiri Anglès: Primer cementiri protestant que es va establir a Espanya, ve a albergar importants personatges de la vida econòmica de la ciutat. Adreça: Avda de Pries, 1.
La Farola:Encara que hi ha referències anteriors a altres mecanismes lluminosos, és al segle XIX quan es construeix la Farola en la seva ubicació actual, segons els plànols de l’enginyer Joaquín María Pery. Les obres van començar l’any 1816 i van acabar un any més tard, en temps de Ferran VII. En 1885 l’edifici va ser reformat i dotat amb un nou aparell lluminós, construint una torrassa d’uns 4 metres sobre la torre. El 1909 va ser ampliada l’habitatge existent. Direcció: Pg. de la Farola.
El Cenachero: Escultura en bronze, que representa un tipus popular malagueny, com és el venedor de peix. Se situa a l’inici del Passeig de la Farola, Tot i ser la Plaça de la Marina seu emplaçament original. El monument del Cenachero és un símbol malagueny que encarna un venedor de peix que manté l’equilibri entre els seus dos platerets de senalles. L’obra ret homenatge a una figura popular, que avui en dia ha desaparegut, que venia el peix pels carrers, fent "ballar" els cistells (senalles) que penjaven subjectes de les espatlles o colzes. Adreça: Plaça de la Marina.
Monument a Larios: Monument dedicat a Manuel Domingo Larios i Larios, segon Marquès de Larios. La seva obra de major protecció social i urbana per a Màlaga seria la construcció del carrer que porta el seu nom, raó per la qual l’Ajuntament va promoure la construcció d’un monument en honor seu, localitzat des de la seva inauguració el 1899 a la confluència dels eixos de l’Albereda i carrer de Larios. El monument, realitzat per Mariano Benlliure, està dissenyat en bronze i s’assenta sobre un pedestal de marbre en el qual es mostra una sèrie de relleus. Presenta al Marqués de Larios de peu, sobre un gran pedestal i flanquejat per les figures d’un home que sosté un pic i una aixada sobre l’espatlla, que representa el treball. I una dona seminua presenta a ofrena un nen al Marquès de Larios, la qual, s’identifica amb la ciutat de Màlaga agraïda, com indica la placa col · locada en el propi monument. Direcció: Alameda Principal.
Monument a Torrijos: Monument dedicat al general Torrijos i als seus companys afusellats a les platges de Màlaga el 11 de desembre de 1831. Enmig de la plaça i envoltat per una ampla reixa hi ha el marmori monument erigit pel municipi a la memòria del general D. José María Torrijos i els seus companys. Es tracta del monument civil urbà més important i característic de la Màlaga del segle passat. Es compon de la cripta, on descansen les seves restes, i d’un elegant pedestal de base quadrada i bones proporcions, que acaba per una piràmide de gran elevació, en la qual estan dedicades una corona de bronze, en forma de llorer, a cadascuna de les quaranta-nou víctimes de tan trist succés. Acabant el monument amb una altra corona col · locada al vèrtex de la piràmide. Adreça: Plaça de la Mercè.
Monument a Picasso: Monument dedicat a Pablo Picasso, malagueny universal, realitzat per l’escultor Berrocal, per encàrrec de l’Ajuntament. El monument, acabat el 1976, s’alça en el centre dels Jardins de Picasso. Segons l’escultor, el monument simbolitza una dona ajaguda al sol de Màlaga i un cor del qual surten artèries que formen l’escultura. És una escultura antropomorfa, on els elements simbòlics tenen un paper preponderant en tot el conjunt. És una obra estàtica i indivisa, amb un pes de vuit tones, de bronze, en forma paralepípeda, amb entrellaçats i arabescos braços a manera de grans tentacles que deixen visibles espais interns en els seus laberíntics recorreguts. Direcció: Jardins de Picasso.
Plaça de toros de la Malagueta:Construïda l’any 1874 per Joaquín Rucoba, en estil neomudèjar, es troba al Passeig de Reding, en terrenys de la Malagueta, I té capacitat per a 14.000 persones. La inauguració va tenir lloc el 11 de juny de 1876. La Plaça de la Malagueta té la forma d’un polígon regular de 16 costats. Les dependències són àmplies i excel · lents. Té quatre corrals, 10 corrals, corraleta per a la prova de cavalls, capella, infermeria, administració, etc. En les seves dependències es troba ubicat el Museu Taurí Antonio Ordoñez. Direcció: Passeig de Reding.
Pont dels Alemanys: El pont de Sant Domingo es coneix popularment com dels Alemanys. Aquest pont d’estructura metàl · lica, que uneix el Passadís de Santa Isabel amb Santo Domingo, és fruit de la gratitud de la colònia alemanya a la ciutat de Màlaga, segons indica la placa que penja a la passarel · la de ferro vianants: "Alemanya va donar a Màlaga aquest pont agraïda l’heroic auxili que la ciutat va prestar als nàufrags de la fragata de guerra Gneisenau ". Els fets van succeir el 18 de desembre de 1900. La fragata alemanya Gneisenau es va estavellar contra l’escullera del port a causa del temporal. Nombrosos malaguenys es van llançar a l’aigua per socórrer els mariners alemanys, la qual cosa li va costar la vida a molts d’ells. Aquest fet li va valer a Màlaga el títol de Molt Hospitalària que figura al seu escut. Direcció: Passadís de Santa Isabel.
EN ELS VOLTANTS DE LA CIUTAT :
Aqüeducte de Sant Telmo: Situat sobre la riera de Humaina, és una obra colossal del sistema hidràulic. Està construït en maó i té 75 mts. de longitud, 15 m. d’alçada i 4 ulls de 7mts. de diàmetre, sent el seu gruix de 2,5 mts. a la part superior i en 5,8 mts. a la inferior. Les piles tenen un gruix de 3,34 mts. Els pilars són de planta quadrada, disposant seus tamajares en forma de proa (agulles dalt) i circulars (agulles a sota). El pas dels tallamars fins a les pilastres del PETRIL s’aconsegueix amb un petit contrafort, rematant per una senzilla motllura que actua a manera de impostra per a l’arrencada d’arcs. Aquest aqüeducte va ser construït per millorar el subministrament d’aigua de la ciutat ja que fins i tot per l’època, Màlaga mancava de les més elementals mesures higiènic sanitàries, encara que ja des de l’època romana es coneixen dades amb intents, propostes i projectes encaminats a potenciar i millorar el subministrament de la ciutat. Direcció: Ctra Nacional 331, Km. 157.
TELÈFONS D’INTERÈS
POLICIA:
Policia Nacional: 091.
Policia Municipal: 092.
BOMBERS:
080
URGÈNCIES MÈDIQUES:
Creu Roja: 952 222222
Emergències Sanitàries: 061
Servei Andalús de Salut: 952 224900
Hospital Civil: 952 307700
CENTRE CONTROL DE TRÀNSIT:
952 310611
PROTECCIÓ CIVIL:
952 126650
SALVAMENT I SEGURETAT MARÍTIMA:
900.202.202
