Marroc – Informacio turistica i guia de viatge del Marroc

CAPITAL
Rabat.

BANDERA
Vermella, amb la silueta d’un estel, de cinc puntes de color verd, al centre.

EXTENSIÓ
458.730 km2. Gairebé com Espanya.

MAPA I SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Limita a l’I amb Algèria, per l’O amb l’oceà Atlàntic, pel N amb el Mediterrani i estret de Gibraltar i mar d’Alboran i al S amb Mauritània i el desert del Sàhara. País muntanyós, destaquen dos sistemes el Rif al N i l’Atles al S. La primera continuació del sistema Ibèric, amb altures de 2.456 metres, la segona l’Atles, es divideix a l’Alto Atles, l’Atles mig i l’Anti Atles que creuen el país de N a S. Entre ambdues apareixen les planes atlàntiques, l’altiplà Marroquí entre Rabat i l’Anti Atles i el Valle del Sous entre l’Alto i Anti Atles. A l’est de l’Atles es troba una extensa regió de terres àrides, prolongació dels altiplans algerians.
Els rius del país desemboquen generalment cap a l’Atlàntic o flueixen cap al Sàhara, on desapareixen. L’únic riu important que desemboca al Mediterrani és el Moluya.

POBLACIÓ
31.100.000 habitants. Les tres quartes parts d’Espanya.

COMPOSICIÓ ÈTNICA:
70%-Berber arabeizat.
5%-Berber.
20%-Àrabs.
5%-Europeus i uns altres.

IDIOMA OFICIAL: Àrab.

NO OFICIAL: Berber, francès i espanyol.

RÈGIM POLÍTIC: Monarquia constitucional.

PODER LEGISLATIU: Unicameral.

DIVISIÓ ADMINISTRATIVA:
35 províncies i vuit prefectures excloent el Sàhara Occidental.

REPRESENTACIÓ A ESPANYA
Serrano, 179
28002 Madrid
Telef.: 91.563.10.90

CIUTATS IMPORTANTS
Casablanca, Fes, Marrakesh, Meknés, Oujda, Tetuan, Rabat, Tànger i Agadir.

RELIGIÓ:
Sunitas musulmans-99,4%.

ALTRES RELIGIONS QUE ES PRACTIQUEN:
Criptocristianos-0,4%.
Catòlics-0,1%.
Jueus-0,1%.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN RELACIÓ AMB LA RELIGIÓ:
El mes del Ramadà, els creients no poden menjar, fumar ni tenir contactes sexuals durant les hores de sol. Els no creients (infidels) no poden entrar en les mesquites. Si es veu l’interior d’alguna per estar la porta oberta, no cal parar-se a observar-la, sobretot si hi ha persones en oració.

BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA
Habitada des de temps antics per pobles berbers, la costa de l’actual Marroc va ser explorada per fenicis i cartaginesos des de l’any 1100 aJC aproximadament. A partir de finals del segle VII, però sobretot l’any 710, l’Islam va penetrar en la regió des d’orient.
A principis del segle XI, alguns berbers van intentar reinterpretar la doctrina de l’Islam des del punt de vista berber –puesto que la versió que hi havia arribada al Marroc era d’influència àrab. En no trobar seguidors al Marroc, van baixar cap al sud a predicar i van arribar a l’actual Senegal, a prop del riu del mateix nom. Uns anys després, berbers i alguns negreafricans, havien estès la seva presència durant el territori que separava l’actual Marroc i El Senegal. Van fundar la seva capital en Marrakesh. Aquesta seria la llavor del futur imperi almoràvit. En pocs anys van conquerir part del regne de Ganes, i poc després, gràcies als regnes de Taifes, van entrar a la Península Ibèrica i van annexar la meitat de la Península, aportant a les societats de l’època un gran desenvolupament en els camps de la tècnica, l’arquitectura i l’agricultura, entre altres

Durant el primer terç del segle XII, alguns berbers de l’Atles marroquí, que van rebre el nom d’almohades, van protagonitzar una revolta contra els almoràvits, criticant-los d’haver-se allunyat dels ensenyaments de l’Alcorà. Els almohades van conquerir, cap a l’est, part del Nord de L’Àfrica, fins a l’actual Líbia; cap al sud, fins al massís del Futa Djalon, a actual Guinea Coankry; i cap al Nord gran part de la Península Ibèrica.
A partir del segle XV, després de la caiguda del poder musulmà a Espanya, les tensions es van traslladar a terres marroquines. Ceuta, Tànger, Melilla van ser conquistades pels espanyols en aquesta època, però Marroc, en general, es va mantenir de forma absolutament independent fins a mitjançats del segle XIX.
Els francesos, després de l’ocupació d’Algèria, es van adreçar cap al Marroc i en 1845 en la batalla del riu Isly, França va vèncer les tropes del sultà. Catorze anys després, Espanya també atacava posicions marroquines i un any després, en 1860, es va signar l’intentat Tetuan. Mawlai al – Hasán, que va governar entre 1873 i 1894, va ser l’últim sultà cuyo mandat va transcórrer en llibertat. El domini francès es va instal·lar en 1912 de la mà del mariscal Lyautey, que va governar intentant respectar els mecanismes de poder local i la religió islàmica. En aquesta època, la regió ocupada pels militars espanyols, el Riff, es revoltó contra el poder estranger i conduïda per Abd-el-Krim, va proclamar la República del Rif en 1922. França i Espanya es van aliar per derrotar a Abd-el-Krim, cosa que van aconseguir en 1926. Un any després, moria el sultà de Marroc i Sidi Mohamed ocupava el tron, amb el permís dels francesos, amb el nom de Mohamed V. Després de la segona Guerra Mundial, Mohamed V es va convertir en el líder del moviment nacionalista marroquí. Encara que els francesos van intentar provocar una sublevació contra els àrabs per part dels berbers, la relativa unió d’ambdós pobles contra el poder francès va culminar amb la formació d’un moviment nacionalista marroquina. El sultà, recolzat per un ampli sector dels seus súbdits, es va negar a acatar les lleis franceses que prohibien l’Istiqlal, el moviment nacionalista majoritari fundat el 1943. El 1953 els francesos van deportar el sultà, convertint-ho, contra la seva voluntat, en nou heroi. Així, el 1955 es van veure obligats a tornar-ho al tron i a pactar un principi d’independència. El març de 1956, El Marroc va obtenir la seva independència de França. Alguns dels territoris ocupats per Espanya van ser tornats al Marroc el 1956, com Tànger, uns altres el 1969, com Ifni
Mohamed V pretenia modernitzar gradualment el país, però a la seva mort, el seu successor Hasán II va iniciar una política conservadora i repressiva que va culminar amb l’ocupació militar del Sàhara Occidental, abandonat el 1975 pels espanyols. La guerra al Sàhara, especialment cruenta entre 1975 i 1980, va provocar una onada de refugiats sahrauís que, des de llavors viuen en camps de refugiats en territori algerià

Hasán II va afavorir la presència de les empreses estrangeres, especialment les franceses, perquè explotessin les riqueses minerals, especialment els fosfats. Després de la mort d’Hasán II, esdevinguda el 1999, el seu fill Mohamed VI es va convertir en el nou rei del Marroc.

DIES FESTIUS
01 de gener – Any Nou
03 de març-Festa del Tron i dia de la Independència marroquina.
01 de maig-Dia del treball.
23 de maig-Festa Nacional.
09 de juliol-Aniversari del Rei.
30 de juliol-Festa del Tron
14 d’agost-Dia de la reclamació del Desert.
06 de novembre-Dia de la marxa verd.
18 de novembre-Dia de la pujada al tron de Mohamed V.

Les festes religioses són les del calendari musulmà (variables). Divendres són festius.

DATES DESTACADES
Festes religioses:
Mohabrem-Primer dia de l’any musulmà.
Ashura-Desè dia del mes de Mohabrem.
Aid És-Seguir-Festa que tanca el Ramadà.
Aid És-Kebir-Setanta dies després de l’És – Seghir.
Mulud-Festa del naixement del profeta.

ECONOMIA
Exporta principalment aliments, 21,3%; fosfats, 9,7%; fruites cítriques, 3,5%. També són importants les exportacions de polpa de paper, coure, catifes i calçat.

NIVELL DE VIDA: Inferior a l’espanyol.

PESOS I MESURES : Sistema mètric decimal.

MONEDA OFICIAL:
La moneda nacional és el DIRHAM dividit en 100 cèntims.
Monedes de 5, 10, 20 i 50 cèntims i d’1 i 5 dirhams.
Bitllets de 5, 10, 50 i 100 dirhams.

MONEDES D’ÚS TURÍSTIC HABITUAL:
L’euro, igual que el dòlar i altres monedes fortes són canviades sense problema.

TARGETES DE CRÈDIT HABITUALMENT ACCEPTADES:
Les més conegudes s’accepten sobretot en els hotels, restaurants i antiquaris.

XECS DE VIATGE:
S’admeten en les oficines de canvi, en els hotels i en els aeroports. Només són convertibles en DH.

CONTROL DE DIVISES A L’ENTRADA I DE MONEDA LOCAL A LA SORTIDA:
El Banc Central fixa diàriament la cotització del dirham pel que fa a les principals divises estrangeres. El dirham no té convertibilitat exterior per la qual cosa està prohibida la seva importació i exportació. No existeixen restriccions a l’entrada de divises encara que si la quantitat excedeix de 15.000 dirhams cal declarar-la. Es pot exportar moneda estrangera, fins a un límit són 15.000 dirhams. Es pot excedir aquest límit si la quantitat ha estat declarada a l’entrada. És recomanable conservar els resguards de canvi efectuats per tal d’evitar eventuals dificultats al moment de la sortida.
En els hotels, restaurants i basars de les grans ciutats s’accepta el pagament amb divises i cartes de crèdit, per bé que el canvi pot ser aleatori.

LLOCS DE CANVI:
És recomanable fer el canvi en bancs. També es pot canviar en les oficines de canvi i en els hotels importants. Canviar fora dels llocs oficials comporta riscos.

CLIMA
El clima varia d’una regió a una altra. La costa té un clima càlid, mediterrani, temperat en la costa oriental pels vents del sud-oest. En l’interior el clima és més calent, sec i continental. El sud del país és molt calent i sec durant la major part de l’any, sent les nits més fresques les dels mesos de desembre i gener. La temporada de pluges en la costa és del novembre al març. L’estiu és força sec amb temperatures altes. El clima és més fresc en les muntanyes. En Marrakesh i Agadir la temperatura mitja a l’hivern és de 21°C.
Roba adequada: Roba lleugera de cotó i llins durant estiu. A l’hivern i en les zones de muntanyes cal portar roba de més abric. Es més aconsellable portar un impermeable durant l’estació humida, especialment en la costa i en les muntanyes.

HORARIS
DIFERÈNCIA HORÀRIA AMB ESPANYA:
Dues hores menys durant l’horari d’estiu europeu occidental i només una la resta de l’any.

HORARIS DEL COMERÇ:
De les 08; 30 h. a les 12; 00 h. i de les 14; 30 h. a les 19; 00 h.
Alguns tanquen més tard.
Moltes tanquen diumenge i divendres.

HORARIS DELS BANCS:
De dilluns a divendres de les 08; 30 h. a les 11; 30 h. i de les 14; 30 h. a les 16; 30 h.
Durant el Ramadà de les 08; 30 h. a les 14; 00 h.

HORARIS DELS RESTAURANTS:
No pot fixar-se un horari concret. En general els menjars es serveixen de les 12; 00 h. a les 15; 00 h. i de les 19; 30 h. a les 22; 00/23; 00 h.

HORARIS DELS MUSEUS NACIONALS:
De les 09; 00 h. a les 12; 00 h. i de les 15; 00 h. a les 17; 30 h.

DOCUMENTACIÓ

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER A L’ENTRADA Al PAÍS (per a persones de nacionalitat espanyola exclusivament):
Passaport. Si es viatja en una gira organitzada només es necessita el DNI.
L’estada màxima legal permesa per a turistes és de tres mesos. Si es vol prolongar-la, cal adreçar-se als serveis de policia.

TAXES D’ENTRADA / SORTIDA: Cap.

LIMITACIONS A LA IMPORTACIÓ I EXPORTACIÓ:
Lliure importació de:
200 cigarrets, 50 cigars o 400 grams de tabac.
1 litre de licor i 1 litre de vi.
5 grams de perfum aproximadament.
Per a les armes de foc es necessita un permís especial que s’obté a l’arribada de les Autoritats Policials. També cal posseir un permís emès al país d’origen.

INFORMACIÓ SANITÀRIA

VACUNES:
Obligatòries: Cap.
Recomanades: Tuberculosi

FORMALITATS SANITÀRIES PER A L’ENTRADA D’ALIMENTS, ANIMALS, I PLANTES:
Gats i gossos aniran acompanyats d’un certificat sanitari de bona salut emesa al lloc d’origen. Es poden importar ocells lliurement.

ESTAT SANITARI GENERAL:
Les condicions sanitàries al Marroc són en general correctes. En les principals ciutats es pot recórrer en cas de necessitat a clíniques privades on es comptarà amb bons professionals formats sovint a Espanya o França. Tanmateix en ciutats de menor importància i en general en el medi rural, les instal·lacions sanitàries són d’un nivell molt inferior, poques dotades i amb personal auxiliar escassament qualificat. Només es recorrerà a l’hospitalització en cas d’extrema urgència sent preferible en qualsevol cas evitar-ho i tornar a Espanya. Convé extremar les mesures d’higiene.

DROGUES:
Qui es disposin a viatjar al Marroc han de saber que en aquest país, al marge del tràfic d’estupefaents, es pena la possessió més insignificant, encara que sigui per a consum propi, de qualsevol mena de droga.
Les penes per consum poden oscil·lar entre un mes i els 5 anys de presó, en funció de l’eventual reincidència, a més d’una multa de 1.200 DH de tipus administratiu i un altre multa imposada per la duana, cuya quantia varia segons el valor de la droga confiscada.
Per tràfic de drogues, les penes a imposar van dels 5 als 30 anys de presó, segons les circumstàncies i que l’acusat sigui reincident o no, a més de les multes a que es refereix el paràgraf anterior.
Cal tenir cura amb els venedors de cànnabis (vulgo hachich). Són freqüents els casos en què el subministrador delata al comprador, fins i tot per quantitats petites i la detenció es produeix en el port de Tanger a l’hora d’embarcar. Les multes per aquest tipus d’infraccions són de l’ordre de 52.500 dhs per 2 kg.

NIVELL SANITARI DE L’AIGUA:
En les grans ciutats l’aigua potable sol ser corrent. De totes maneres només cal consumir aigua embotellada o bullida, mai d’una font o d’un rierol.
Tenir cura on es menja, beu i dorm. Rentar bé les fruites i beure aigua embotellada fora de les grans ciutats. Cura amb els llocs ambulants on es serveixen menjars i aquells situats al caire de les carreteres. A l’estiu és recomanable evitar el consum d’amanides i en prevenció de desarreglaments intestinals, viatjar proveït de pastilles antidiarreiques.

COBERTURA DE LA SEGURETAT SOCIAL ESPANYOLA: Cap.

Es recomana contractar una assegurança mèdica internacional de viatge que cobreixi el trasllat per avió-ambulància des de qualsevol punt del Marroc fins a Espanya, ja que en cas de ser necessari tal trasllat pot resultar enormement difícil i car.

ARTICLES SANITARIS QUE ELS RECOMANEM S’ENDUGUIN DES D’ESPANYA:
Si es segueix algun tractament cal portar medicaments suficients per a tota l’estada. En alguns llocs és difícil trobar certs productes farmacèutics. Per a qualsevol informació al respecte adreçar-se a la recepció de l’hotel.

ELS W.C. :
En els aeroports i estacions de ferrocarril i autobusos l’estat dels WC és acceptable. A les ciutats i pobles els serveis públics són pous negres, és millor no usar-los. Es recomana utilitzar els serveis dels hotels i restaurants. La latrina és d’ús comú al Marroc.

COMPRES

ARTESANIA DEL PAÍS:
Catifes, brodats en lli i seda, roba típica (gel·labes, barnussos i caftanes) joies, fusta tallada, terrisseria i ceràmica, tasques en coure, llautó, bronze i cuir.

PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR:
Catifes, gel·labes, barnussos, joieria de plata i coure, marroquineria de cuir (moneders i bosses), tasques de coure i llautó (plats i carns d’olla), espècies.

PRINCIPALS ZONES DE COMPRA:
Els socs i les medinas de les ciutats imperials.

PREU FIX O "REGATEIG" :
Llevat d’en els grans magatzems o en les botigues serioses, el regateig és una pràctica habitual. Es poden aconseguir descomptes de la meitat o de les tres quartes parts del preu de sortida.

NIVELL DE PREUS:
Més baix que l’espanyol. (Els tapissos són les peces més cares).

GASTRONOMIA

PLATS TÍPICS:
Brochettes (pinchos moruns). Carn amanida amb espècies. Les autèntiques són de carn de camell.
Tajin. Aquest plat es compon d’un gran nombre d’ingredients: pollastre, be, prunes, verdures, etc. Es prepara en una cassola rodona de fang envernissat.
Couscous. És una espècie de tajin amb sèmola gruixuda.
Mechui. Be rostit sencer sobre les brases. És el plat més popular del Marroc.
Basti-la. S’emplenen coloms i es couen, posteriorment s’estén la carn sobre fines capes de pasta de pasta fullada, s’afegeix safrà, ametlles i sucre i s’introdueix en el forn.
Harira. Sopa espessa de menut de pollastre, be, cigrons, ceba, arròs, tomàquet i espècies.
Kebab. Carn de be, cap de bestiar, cor o fetge similar a les brochettes. Es serveixen en pa com si fossin un entrepà.
Pollastre. Pot presentar-se rostit sobre una muntanya de couscous o guisat a la llimona, amb ametlles, amb prunes, etc.
Mandonguilles de sardina. Van en llauna amb una salsa picant de tomàquet.

Halua dial ragyfa. Espècie de torró amb mantega fresca.

GASTRONOMIA INTERNACIONAL:
Està especialment representada la francesa i l’espanyola.

FRUITES AUTÒCTONES:
Taronges, llimones, figues, pal sant, prunes, ametlles, dàtils, etc.

BEGUDES:
El te amb menta és la beguda nacional.

DIVERSIONS
A part de visitar les mesquites, jardins, socs i medinas i tenir en compte les belleses naturals, es pot gaudir d’un agradable ambient nocturn, sempre que ens trobem en un important nucli de població. Els cabarets i els night-clubs els trobarem en general, en els millors hotels. En Fes i Marrakesh, existeix un gran nombre de restaurants-espectacle, en què només s’admet a turistes.

TRANSPORTS

TRANSPORT AERI:
Amb aeroports internacionals a Casablanca, Rabat-Vaig salar, Tànger, Tetuan, Oujda, Fes, A l’Hoceima, Marrakesh, Agadir, Ouarzazate i Lâayoune, El Marroc està ben comunicat per via aèria amb Europa, Mitjà Orient i uns altres països de L’Àfrica.
La companyia aèria nacional és la "Royal Air Maroc" (RAM). Iberia i Royal Air Maroc volen diàriament a Casablanca i Tànger i dues vegades per setmana a Marrakesh, des de Madrid i Barcelona.
Molts vols enllacen Tànger, Casablanca, Marrakesh, Fes, Agadir i Lâayoune.

TRANSPORT MARÍTIM:
Hi ha serveis de ferri per al transport de viatgers que surten dels ports d’Algesires, Tarifa i Gibraltar en direcció a Ceuta i Tànger. També hi ha companyies que realitzen el transport conjunt de cotxes particulars i passatgers.

TRANSPORT FERROVIARI:
L’Oficina Nacional dels ferrocarrils del Marroc (ONCF) opera un dels millors sistemes ferroviaris de L’Àfrica comunicant entre sí les ciutats més importants. Els trens són, en general, confortables i ràpids i resulten una opció més còmoda que la de viatjar amb autobús, encara que només sigui perquè disposen de cotxes llits per a la majoria dels seus recorreguts nocturns.
Hi ha diversos tipus de trens, els ràpids, que estan climatitzats i solen ser d’1a i 2a classe, són els més confortables, els tradicionals i una xarxa que combina el tren i l’autobús i que cobreix les rutes del Sud i la costa mediterrània.

Les principals línies són:
Rabat-Casablanca,
Casablanca-Mequinez-Fes-Oujda.
Casablanca-Marrakesh,
Casablanca-Tànger.
Casablanca-Oued Zem
Casablanca-El Sadida.

TRANSPORT EN AUTOCAR:
La xarxa de transport amb autobús és extensa i eficaç en gairebé totes les zones del país encara que els cotxes solen anar abarrotats. El CIM i la SATAS són les companyies més importants per a aquest servei. Els preus són baixos, hi ha categories de luxe i d’1a. Els autocars d’1a són els més fiables.
Paral·lela a la xarxa d’autobusos existeix un servei de taxis compartits, normalment vells cotxes Mercedes, que són els cavalls de batalla del transport de passatgers pel Marroc. Se’ls troba un per totes les carreteres del país i esperant els clients a prop de les estacions d’autobusos. La tarifa d’aquests cotxes comunitaris és alguna cosa més elevada que la dels autobusos però els seus desplaçaments són força més ràpids.

XARXA VIÀRIA:
Les carreteres principals poden considerar-se acceptables encara que no existeixen autopistes ni autovies. En general solen ser perilloses: els principals solen estar molt freqüentades i les secundàries males pavimentades. En les zones despoblades solen ser angostes i amb costes pronunciades i en les de muntanya la visibilitat en general és nul·la. A això cal afegir l’habitual trànsit de vianants, així com d’animals per les carreteres, la deficient senyalització i l’actitud de vegades imprudent i temerària d’alguns conductors. En cas d’accident no moure el cotxe fins que arribi la Gendarmeria Real.
Si es vol endinsar en el desert i zones aïllades, convé anar ben equipats i contractar els serveis d’un bon guia de confiança, coneixedor de la regió.
En cas d’una eventual infracció de la llei vigent al Marroc, si l’Agent de l’Autoritat procedeix a la denúncia d’un fet és molt difícil després arreglar l’afer. De qualsevol manera, en cas que ocorri algun problema el més oportú és posar-se en contacte immediatament amb el consolat espanyol més pròxim o amb el consolat de la Unió Europea més proper.
A l’entrada al territori marroquí s’inclou en la fitxa individual el cotxe introduït podent causar greus problemes el no portar-ho a la sortida, per la qual cosa es recomana sortir sempre amb el mateix vehicle amb que es va realitzar l’entrada.
Les Duanes marroquines tenen la posiblidad de confiscar-se del vehicle que transporti "contraban", entenent com a tal, mercaderies prohibides (droga, premsa o vídeos sobre sexe, propaganda religiosa o publicacions crítiques de la situació política) o béns no declarats en quantia superior a la permesa com alcohol i tabac. En qualsevol cas, no pot al·legar-se desconeixement ni ús personal.

CONDUCCIÓ:
Es condueix per la dreta. Regeix el codi de senyals internacional. En les carreteres importants la senyalització és bilingüe (àrab-francès). El trànsit és força caòtic. Abunden els ases. Són perilloses les carreteres de muntanya pel que és angost i el perillós de les seves corbes.

PERMÍS DE CONDUCCIÓ:
Permís de conduir espanyol o internacional, la carta grisa i l’assegurança internacional.

COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació):
És el millor mitjà de recórrer el país si se’n va en viatge individual. Les companyies internacionals i locals competeixen en ofertes. Les internacionals solen tenir preus més raonables i un millor manteniment.

TAXIS:
Existeixen dues classes: els petits taxis, presten el servei urbà, porten taxímetre, en cas que no ho portin cal fixar el preu prèviament amb el conductor, les tarifes són força baixes, però els preus no són uniformes, també existeixen els grans taxis, s’utilitzen per als viatges llargs i per fer excursions. S’aconsella negociar el preu abans de sortir.

CORRENT ELÈCTRIC
220 Volts.

TELÈFONS
Totes les ciutats importants disposen de servei automàtic. Hi ha comunicació directa amb Espanya.
Els telèfons mòbils espanyols poden utilitzar-se al Marroc sempre que abans de sortir d’Espanya s’hagi sol·licitat a la companyia telefònica autorització per realitzar trucades en itinerància.

PREFIX D’INTERNACIONAL: 00.
PREFIX D’ESPANYA: 34 més el nombre de l’abonat espanyol.
NUMERO DEL SERVEI "ESPANYA DIRECTO" : 00 280 28 28

MITJANS DE COMUNICACIÓ
Hi ha quatre diaris diaris en francès i dos en àrab. En les grans ciutats és fàcil trobar premsa espanyola, encara que amb diversos dies de retard. Pel que fa a la ràdio i la televisió aquestes estan sota el control de la Radiodifusió i la Televisió Marroquina, entitat estatal. La televisió va començar les seves emissions el 1962 i emet en llengua àrab i francesa. La principal estació de ràdio és la de Rabat. Hi ha unes altres emissores nacionals que emeten en àrab, francès, anglès i espanyol i també en els dialectes tarifit, tamazight i tachelhit.

SEGURETAT CIUTADANA
No existeix avui dia cap raó per desaconsellar un viatge al Marroc. No obstant això, a la llum de la situació internacional actual i en particular, dels esdeveniments al Nord d’Àfrica i Orient Mitjà, no es pot descartar la possibilitat d’algun tipus d’agressió terrorista o atac violent en la via o llocs públics, sense que això suposi un risc significador en el cas concret del Marroc. Per tant, amb les degudes precaucions, es recomana ajustar-se als circuits turístics habituals.
No hi ha zones de risc especial encara que han d’evitar-se les zones militars i el desert no senyalitzat. La proximitat de la frontera Algeriana pot ser problemàtica. Està prohibit fotografiar zones o edificis que tinguin caràcter militar.
No convé endinsar-se pel desert o l’interior poc poblat en un només cotxe, sigueu 4×4 i menys berlina normal. En la cadena muntanyosa del Rif, el més gran perill es concentra en un radi d’uns 50 quilòmetres al voltant del poble de Ketama i també en Xauen. Cal assenyalar la necessitat de mantenir precaució per la presència de persones que intenten vendre droga insistentment als turistes estrangers, qui de vegades són perseguits. És molt recomanable que els desplaçaments per aquesta zona es facin en grup, amb més d’un automòbil i de dia.
A les ciutats més importants s’aprecia un increment de robatoris pels sistemes de descuit i de l’estrebada i han començat a generalitzar-se els robatoris amb violència, mitjançant l’ús d’armes blanques, per la qual cosa han d’extremar-se les cures.

REPRESENTACIÓ DIPLOMÀTICA ESPANYOLA

TIPUS: Ambaixada.
ADREÇA:
Rue Aïn Khalouiya.
Rte. Des Zaërs, Km. 5,300 Suissi.
LOCALITAT: Rabat.
TELÈFON : 63 39 00

CONSOLAT GENERAL A RABAT
1, Av. Ennasar.- Rabat
Telèfon: 68 74 70

OFICINA DE TURISME NACIONAL
DIRECCIÓ CENTRAL:
Office National Marocain de Tourisme.
Angle Av. A l’Abtal.
Zankat Oved Fes.
LOCALITAT: Rabat.
TELÈFON:(7) 775171

HORARI D’ATENCIÓ:
Generalment de dilluns a dissabte de les 08; 30 h. a les 11; 30 h. i de les 14; 30 h. a les 16; 30 h.

IDIOMA D’ATENCIÓ:
Francès, anglès i en algun possiblement espanyol.

TELÈFONS D’INTERÈS
TELÈFON POLICIA EN CIUTATS D’AMBIT NACIONAL: 19
TELÈFON GENDARMERIA AMBITO RURAL: 177
TELÈFON EN CAS D’INCENDI: 15
TELÈFON D’INFORMACIÓ DE MAROC-TELECOM: 160

PRINCIPALS ZONES I CIUTATS D’INTERÈS TURÍSTIC
Les ciutats de Casablanca, Fes, Marrakesh, Tànger i Rabat i els paisatges de la costa mediterrània, mitjà i alt Atles, la vall i la gola del Dadés, les goles de Todra, la vall i les goles de Ziz, la vall del Drâa, les dunes de Merzonga, el Souss, el Sàhara i les excavacions arqueològiques de Volubilis en Meqínez, Chellah-Oudayas a Rabat i Lixus a Larraix.

VIDA QUOTIDIANA
A visitar El Marroc no cal oblidar que forma part d’una altra cultura, amb uns valors molt diferents dels nostres, per la qual cosa cal exercir la tolerància i adaptar-se als contrastos.

EN ELS BARS:
Els seus usos són normals i de caràcter internacional.

PROPINES:
En aquest país són corrents. S’aconsella portar en les butxaques monedes d’un o dos DH. Molts solen demanar-la si no se’ls dóna. En els restaurants sol deixar-se la mateixa quantitat que a Espanya. A botons, als taxistes, als vigilants d’aparcaments i als guies de museus, se’ls acostuma a donar uns 3 DH. A conserge de l’hotel, si l’estada és superior a 3 dies, l’import pot ser de 25 DH.

TABAC:
Es ven en els estancs, supermercats i cafeteries. Es pot trobar tabac anglès i americà, però resulta força car. El Galoises marroquina (negre) és econòmic, però segurament no li agradarà. El Rubió marroquí es diu Marquises i tampoc no és de gran qualitat.

MATERIAL FOTOGRÀFIC I DE VÍDEO:
Existeixen les mateixes marques i rodets que a Europa. El revelat no és fiable, és millor revelar a Espanya.

A TENIR EN COMPTE:
Cal tenir cura amb les platges atlàntiques marroquines en què sol haver forts corrents.
No menjar verdures si no es té la seguretat de que estan ben cuites.
No consumir glaçons de gel.
Si es viatja per la zona pròxima al desert i a l’Atles, s’aconsella portar sèrum antiverinós. En cas d’acampar vigilar els escorpins i els escurçons.
Si es viatja pel sud es recomana portar cremes solars protectores.
Si es vol fotografiar a un transeünt anteriorment cal demanar-li autorització i segurament voldrà cobrar per la foto.
Està prohibit fotografiar edificis on s’ubiquen serveis de l’Administració marroquina (edificis públics).
S’aconsella a dones vestir discretament.
A causa de que està completament prohibit exportar dirhams, tots els diners que es canviï s’haurà de gastar al país, per aquest motiu es recomana utilitzar les targetes de crèdit per a les compres.
Cal tenir en compte que El Marroc és un Estat Confessional i per tant la religió oficial -l’Islam – influeix en l’estatut personal dels seus ciutadans i condiciona, de vegades, també la conducta dels turistes estrangers.
Com norma general no es permet l’entrada en les mesquites als no musulmans.

Risc sísmic. El Marroc està situat en una zona d’activitat sísmica. Ha de per tant tenir-se en compte les recomanacions globals de protecció en cas de moviment sísmic (allunyar-se de murs, finestres, vidrieres, arbres, cartells i similars i al contrari situar-se en espais oberts o a recer sota un moble resistent o llindar de porta, mantenint la calma).

viatgersonline.cat

Reserva assessorada a Iltrida Viatges / Iltrida Viatges Barcino | Instal·la icona d’iltridaonline i guanya un creuer

Deja una respuesta

Publicaciones relacionadas