Polònia – Informació turística i guia de viatge de Polònia

REPÚBLICA DE POLÒNIA – Rzeczospolita Polska

CAPITAL DE POLÒNIA
Varsòvia.

BANDERA
Bandera amb dues franges horitzontals d’igual grandària, blanca la superior i vermella la inferior. Aquests colors representen la vella monarquia.

EXTENSIÓ DE POLÒNIA
312.685 Km2.

MAPA I SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE POLÒNIA
País situat a Europa central, limita al nord amb el mar Bàltic i Rússia, a l’est amb Lituània, Bielorússia i Ucraïna, al sud amb la República Txeca i Eslovàquia i l’oest amb Alemanya.
Polònia és, en essència, una plana de 150 metres d’altura mitjana, encara que també té zones muntanyoses. Està format per diverses regions naturals:
a) Els Carpats: pertanyen al moviment alpí i formen una frontera natural. Culrrúnan amb l’Alt Tracta (2.863 metres), mola granítica amb nombrosos llacs. Aconsegueixen major extensió els Beskid, de naturalesa cretaci, que culrrúnan al Babiagora (1. 700 metres): són de cims arrodonits, amb amples valls i densa població. Tenen jaciments de petroli.
b) Plataforma Subcarpática: situada entre la muntanya i la plana, és un sòcol hercinià en què es troben els altiplans de Sandomierz i part de Podolia, Galitzia i Silèsia. És zona de riquesa minera, amb gran densitat de població.
e) Silèsia: s’estén des del nord de les Muntanyes Sudets, de poca alçada i fàcil pas, per tota la conca de l’Oder. És rica en pastures, bestiar, conreus i minerals, pel que ha estat regió molt cobejada per Àustria i Alemanya. Té una població barrejada i densa. Posseeix jaciments de plata i hulla, riquesa minera que ha motivat el desenvolupament d’indústries metal.lúrgiques, químiques i elèctriques.
d) La gran plana del nord: és un fragment de la immensa plana euroasiàtica que, excepte en les altures properes a Gdansk, no sobrepassa els 300 metres. És el nucli principal de Polònia i les seves nombroses depressions tancades originen una topografia accidentada: pinedes extensos, pantans, arenals amb vegetació nana, torberes i jonqueres, que alternen amb grans valls i amb campiñas poblades. El clima és rigorós i la capital, Varsòvia, el seu principal centre de població.
e) Posnania: regió que ocupa la plana de l’oest, molt rica en cereals i bestiar.
f) Pomerània: és, en gran part, un altiplà lacustre banyada pel Bàltic, colonitzada i habitada per alemanys. La ciutat més important és Szczecin, el millor port, amb gran moviment.

Costes: Polònia té una façana marítima de 524 km. Compta amb llargs litorals i dues albuferes-Szczecin i Frisches-i el golf de Gdansk, abundant els cordons litorals de dunes cobertes de pins.

Hidrografia: El Vístula (amb una longitud de 1.068 km) és el riu principal de Polònia i una gran via de comunicació. Neix en els Carpats i desemboca al mar Bàltic en un ampli delta a Gdansk. Té una immensa xarxa d’afluents cabalosos (Duna, JEC, Sant, Narew, Bug i Pilic). L’Oder és fronterer amb Alemanya, el principal afluent és el Warta. A l’hivern es lúelan els rius i la neu cobreix tot el territori. L’índex pluviomètric de Polònia és variable i assoleix el punt més alt en els Carpats.

Pel que fa a la fauna, es troben isards, linxs, gats salvatges, ants, óssos bruns, llops, cérvols, galls salvatges, lagópodos, cigonyes negres, peixos i altres espècies comunes en altres parts d’Europa. El bisó europeu es preserva al Parc nacional de Bialowieza.

POBLACIÓ DE POLÒNIA
38.626.350 habitants aproximadament.

COMPOSICIÓ ÈTNICA DE POLÒNIA:
Polonesos 97,6%.
Alemanys 1,3%.
Ucraïnesos 0,6%.
Bielorussos 0,5%.

IDIOMA DE POLÒNIA
L’idioma oficial és el polonès. També es parla anglès, alemany i rus i alguns dialectes intermedis entre polonès i alemany o ucraïnès.
El polonès és una variant occidental del grup de llengües eslaves a què pertanyen també el txec i l’eslovac.

RÈGIM POLÍTIC DE POLÒNIA
El sistema polític reflecteix l’admissió dels principis jurídics típics per a les Nacions europees. La Constitució, aprovada pels ciutadans en referèndum celebrat l’any 1997, és la norma fonamental d’organització política de la Nació polonesa. La Constitució consagra el principi de separació dels poders de l’Estat en tres: Legislatiu, Executiu i Judicial. Els drets i llibertats emergents de la Constitució es basen en els principis reconeguts per les democràcies occidentals, així com per la Convenció Europea dels Drets Humans. A partir de l’any 1987 existeix a Polònia l’Oficina del Defensor del Poble i el 1985 es va establir el Tribunal Constitucional, els errors són irrevocables. L’exercici de la potestat legislativa de l’Estat correspon al Parlament, compost per dos Cambres: cambra baixa o Alimentació i Senat. El Tribunal de Comptes és l’òrgan suprem fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica de l’Estat alhora, del sector públic. El poder executiu queda en mans del President i del Consell de Ministres. La política interior i exterior està a càrrec del Govern, és a dir, del Consell de Ministres, dirigit pel Primer Ministre. La designació per a aquest càrrec queda en mans del President. Els ministres també són designats pel president a petició del Primer Ministre. El poder judicial l’exerceixen les instàncies judicials ordinàries, jutjats i tribunals.

REPRESENTACIÓ A ESPANYA DE POLÒNIA
Guisando, 23 bis
Madrid 28.035
Tel: 91.316.13.65, 91.373.66.05 i 91.373.66.06
Fax: 91.373.66.24

CIUTATS IMPORTANTS DE POLÒNIA
Varsòvia, Lódz, Cracòvia, Wroclaw, Poznan, Gdansk, Szczecin, Bydgoszcz, Katowice i Lublin.

RELIGIÓ DE POLÒNIA:
Majoria catòlics, amb un 95%. (Practicants 75%).

ALTRES RELIGIONS QUE PRACTIQUEN:
Protestants, ortodoxos, Grecocatólicos, Luteranos i altres amb un 5%.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN RELACIÓ A LA RELIGIÓ:
Guardar el degut respecte als llocs de culte.

BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA DE POLÒNIA
El nom de Polònia prové del nom de la tribu dels polanos, gent que conreava els camps (pole en polonès). Aquesta tribu habitava la conca del Warta, territori anomenat després Polònia Major. El centre del poder es trobava en Gniezno. En aquest burg residien els governadors tribals dels polanos anomenats Piast del nom del seu avantpassat llegendari. Formalment, la història de Polònia com a Estat unitari comença l’any 966 de la nostra era, quan Mieszko I, sobirà de l’estirp dels Piast, va introduir el cristianisme al país. La seva situació estratègica en el centre d’Europa i les pressions successives dels pobles veïns han fet que, en els deu segles d’història polonesa, el país hagi canviat les seves fronteres en diverses ocasions i fins i tot que al segle XIX arribés a desaparèixer literalment del mapa polític. L’adopció del ritu occidental del cristianisme i no del oriental (bizantí) va marcar des del principi la clara diferenciació de Polònia dels seus veïns de l’Est. En 1226 va arribar a Polònia l’Ordre Teutónica, que donaria, segles més tard, origen a l’Estat prussià. En 1410 van ser derrotats en la batalla de Grunwald, el que va resultar decisiu per a la posterior recuperació de l’accés de Polònia al Mar Bàltic. A la frontera oriental, el país va patir un permanent assetjament dels tàrtars des 1241, però sempre va aconseguir contenir, de manera que es va convertir en mur defensiu i baluard de la cristiandat i del catolicisme. Durant el regnat del darrer dels Piast, Casimiro el Gran (1333-1370), Polònia va gaudir d’un dels seus moments de màxima esplendor. Es deia d’aquest rei, que va consolidar la monarquia polonesa, que»va heretar una Polònia de fusta i va llegar una Polònia de pedra». Des del segle XI Cracòvia ostentava la capitalitat polonesa, i el 1364 es va crear la Universitat, que va ser la segona d’Europa Central i arribaria a convertir-se en el principal centre de recerca del continent. Durant diversos períodes, els reis polonesos van estar emparentats amb la corona bohèmia i amb l’hongaresa, però el fet decisiu en l’evolució de l’Estat polonès va ser el matrimoni de Eudivigis amb Jaguellónica, gran duc de Lituània, que va suposar la unió dinàstica polonès-lituana a 1385. Aquesta unió va portar a l’Estat polonès a la seva màxima extensió territorial, ocupant gairebé un milió de km2 (com dues vegades Espanya) i amb una posició clau a Europa, entre el Bàltic i el mar Negre, cosa que va permetre desenvolupar el comerç internacional del blat, un dels productes claus en l’Europa d’aleshores. En 1596, el rei Segimon III Wasa va traslladar la capital de Cracòvia a Varsòvia, que ocupava una posició més central en l’extens regne. La favorable posició de Polònia durant els segles XVI i XVII, va permetre la penetració de diferents corrents. En l’artístic, va predominar la influència renaixentista italiana, en el religiós, va prosperar la Reforma protestant i bona part de la noblesa polonesa es va convertir al calvinisme i luteranisme. No obstant això, ia diferència del que passava en altres països europeus, Polònia va ser una excepció de tolerància, proclamant el 1573 l’anomenada Confederació de Varsòvia, que explícitament prohibia imposar la fe per la força, el que la va fer mereixedora del títol de» terra sense fogueres». Catòlics, protestants i ortodoxos, cristians i jueus van conviure en pau durant segles. Després de 1572, el regne va passar a ser una monarquia electiva, on el sobirà era triat per la totalitat de la noblesa, de manera que es consolidava el poder dels nobles, i es disminuïa el del sobirà, que disposava de molts menys poders que en les naixents monarquies absolutes europees. El poder dels nobles, que representaven gairebé el 10% de la població, va durar gairebé dos segles, però aquest sistema, relativament democràtic, va impedir el naixement d’un poder central fort i va deixar a Polònia molt vulnerable a les amenaces exteriors, precisament en una època en què molts estats absolutistes europeus anhelaven ampliar les seves fronteres i influències. La decadència polonesa va començar a mitjans del segle XVII, amb l’afebliment del comerç amb el Bàltic i les successives invasions que van seguir a la Guerra dels Trenta Anys. Cosacos, suecs, moscovites, transilvanos i tàrtars, entre d’altres, van penetrar en el territori polonès i van devastar el país. L’època de major debilitat política de Polònia comença amb el regnat de Pere el Gran i Caterina II, quan va ser elegit el que seria l’últim rei de Polònia Estanislau August Poniatowski, que va intentar les últimes reformes i modernització de l’Estat polonès. No obstant això, l’oposició interna dels nobles i la pressió de les grans potències (Àustria, Prússia i Rússia) van impedir la seva realització i van conduir, en 1772, al primer repartiment de Polònia. Després del tercer repartiment de 1795, Polònia va desaparèixer del mapa europeu. El 1807 Napoleó va crear el Ducat de Varsòvia, però després de la derrota de l’emperador, va desaparèixer. El Congrés de Viena de 1815 va confirmar el repartiment de Polònia en tres parts que van ser lliurades a Rússia, Àustria i Prússia. Les tres regions van ser sotmeses a uns sistemes sociopolítics i econòmics molt diversos, però gràcies a l’església catòlica, l’aparició de la classe intel.lectual (la intelligencja), sorgida sobretot de la noblesa i els successius alçaments armats contra els Estats ocupants, especialment els de 1830 i 1863, es va mantenir l’essència polonesa. La identitat del poble polonès va ser seriosament amenaçada per la forçosa russificació a la part oriental i la germanització a l’oest, mentre la part austríaca, anomenada Galícia (»Galizia»en alemany), amb la capital a Lwów (avui a Ucraïna) gaudir de relativa autonomia cultural. Després de la Primera Guerra Mundial, amb la derrota de les tres potències que administraven Polònia, es produeix un renaixement de l’Estat polonès, que es va denominar Segona República. Problemes d’integració de les minories, de convergència de les economies i dels sistemes polítics van fer que Polònia presentés un sistema fràgil en vigílies de la Segona Guerra Mundial. Tot i això, Polònia va oferir una forta resistència enfront de la poderosa Alemanya. L’1 de setembre de 1939 les tropes nazis de Hitler penetrar en el territori polonès. Malgrat la inferioritat numèrica i l’escassetat de mitjans, els polonesos van resistir a l’exèrcit més poderós d’Europa durant un mes, confiant en l’ajuda dels seus aliats occidentals que no va arribar. El 17 de setembre, els soviètics, seguint l’acord secret Molotov-Ribbentrop envaïen Polònia per l’est. Es produïa, de nou, el cruel i sagnant repartiment del país. Al final de la Segona Guerra Mundial, Polònia havia perdut a sis milions dels seus ciutadans (el 22% de la població total), dels quals la meitat eren jueus. Polònia va perdre més el 38% del seu patrimoni nacional. Els polonesos van patir deportacions massives, tant per part dels nazis com dels soviètics, i el seu territori va ser seu dels grans camps de concentració i extermini. Noms com Auschwitz Birkenau o Treblinka quedaran per sempre com a record d’una de les èpoques més dramàtiques de la història. La resistència polonesa als invasors va ser constant durant tota la guerra. La revolta de gueto del Varsòvia i la insurrecció d’aquesta mateixa ciutat en els últims mesos del conflicte són dos bons exemples. La conseqüència va ser la pràcticament total destrucció de la capital polonesa i l’extermini de milers dels seus ciutadans. Malgrat la seva participació en la lluita, els polonesos van ser privats de representació en la definició de l’ordenament de Polònia després de la guerra. En acabar la guerra, el país va caure en el règim comunista imposat pels soviètics, que no reflectia les aspiracions de la societat polonesa i mai va aconseguir penetrar en el seu entramat social. Una vegada més el poder moderador de l’església catòlica va actuar de catalitzador de les aspiracions populars i va impedir que hi hagués enfrontaments. Coincidint amb l’elecció del polonès Karol Wojtyla com a Papa el 1978 i el viatge al seu país natal el 1979, es posa de manifest la fragilitat del sistema comunista, ia partir de 1980 es produeix una onada de vagues a Polònia. A l’estiu de 1980 el comitè de vaga de la drassana de Gdansk presidit per Lech Walesa va presentar al govern comunista una llista de 21 postulats reclamant, a part dels augments salarials, la supressió de la censura i el dret a crear sindicats lliures. El grup governant va accedir. En el curs de dos mesos va sorgir el sindicat Solidaritat amb 10 milions de membres. Però encara haurien de passar nou anys fins que la legalització del sindicat Solidaritat i la convocatòria d’eleccions lliures, portaran a Polònia al camí democràtica. Des d’aleshores, nous reptes i il.lusions, i un nou camí s’obre davant seu i, com és una constant en la seva història, el camí, probablement, no serà fàcil.

DIES FESTIUS DE POLÒNIA
1 de gener Any Nou.
1 de maig Festa del treball.
3 de maig Dia de la Constitució Polonesa.
15 agost Dia de l’Assumpció
1 de novembre Dia de Tots Sants.
11 novembre Festa Nacional de la Independència de Polònia.
25 de desembre Nadal.
26 de desembre Sant Esteve.
Dilluns de Pasqua movible.

DATES DESTACADES DE POLÒNIA
Juny Corpus Christi amb processons en les quals s’honra la custòdia com a representació del cos de Crist. També és molt popular l’Assumpció amb la peregrinació a Jasna Gora a Czestochowa a la qual acudeixen gents de tot el país.

ECONOMIA DE POLÒNIA
Polònia és un dels principals països agrícoles europeus. Els principals cultius són cereals (sègol, blat, ordi i civada), remolatxa (betabel), patates (papes), pomes, maduixes, grosella, llavor de colza, llinosa i tabac. Quant a la ramaderia, són nombroses les aus de corral, bestiar porcí, boví i oví i els principals productes ramaders són carn, ous, llet, mantega, formatge i llana. El país també té nombrosos cavalls, molts dels quals s’utilitzen com a animals de tir en les petites explotacions privades. En pesca les principals espècies capturades són l’abadejo d’Alaska, l’arengada, el peix espasa, el calamar i el bacallà. Els principals ports pesquers són Swinoujscie, Kolobrzeg, Darłowo, Ustka, Wladyslawowo, Puck i Hel. Mineria. La indústria minera absorbeix un 2% de la mà d’obra activa del país. L’extracció del carbó és el sector més important i Polònia se situa entre els principals productors del món de carbó dur. També és un productor destacat de sofre ia més el país produeix considerables quantitats de lignit, coure, plom, zinc, magnèsia i sal gemma. En indústria els sectors tèxtil, siderúrgic, químic, processat d’aliments i maquinària eren la base industrial de Polònia. però altres productes, com els petroquímics, les màquines eina, els equips electrònics, els vaixells, els fertilitzants i el coure, també han adquirit gran importància. Pel que fa al comerç exterior les principals importacions són maquinària i equipament industrial, petroli en cru i refinat, energia elèctrica, productes químics, béns de consum i productes agrícoles. i exporta principalment maquinària industrial, metalls bàsics, productes químics, teixits, roba i productes alimentaris.

NIVELL DE VIDA DE POLÒNIA
Més baix que l’espanyol.

PESOS I MESURES
Sistema mètric decimal.

MONEDA OFICIAL DE POLÒNIA:
Zloty, dividit en 100 groszy.
1 euro equival aproximadament a 3,80 zlotys (Gener 2006).
Bitllets 10, 20, 50, 100, 200, 500, 1.000, 2.000 i 5.000 ZT.
Monedes 1, 2 i 5 ZT. i 1, 2, 5, 10, 20 i 50 groszy.

MONEDES D’ÚS TURÍSTIC HABITUALS DE POLÒNIA:
Totes les divises dels països occidentals. No hi ha problemes per canviar. i es poden canviar, inclòs l’euro.

XECS DE VIATGE DE POLÒNIA:
Els xecs es poden canviar fàcilment.

TARGETES DE CRÈDIT HABITUALMENT ACCEPTADES:
Les principals targetes American Express, Visa, MasterCard … són acceptades en hotels, agències de lloguer de cotxes i un gran nombre d’establiments comercials.

CONTROL DE DIVISES A L’ENTRADA I DE MONEDA LOCAL A LA SORTIDA:

No hi ha limitacions per a la importació de divises, però sí que cal declarar-les. a l’entrada per poder treure els diners a la sortida, si la seva quantia excedeix de 2.000 €.

LLOCS DE CANVI:
Es pot canviar diners a les oficines de canvi dels llocs fronterers, en els ferries, aeroports, estacions de ferrocarril, bancs, agències de viatges, hotels i en les oficines de canvi privades anomenades ‘Kantor’.

CLIMA DE POLÒNIA
El clima de la part occidental és marí a la costa oest i continental humit d’estius freds en la part est. Les condicions meteorològiques són molt variables, particularment a l’hivern. Al gener, la mitjana de les temperatures varia entre -1 º C a l’oest i -5 º C a les muntanyes del sud. A l’estiu les temperatures varien entre 20 º C al sud-est fins a 17 º C a prop del Bàltic. Al llarg de l’any les temperatures més càlides poden superar els 40 º C i les més baixes poden caure per sota de -40 º C. Les precipitacions varien, sent més abundants en les muntanyes ia l’estiu són el doble que a l’hivern.

HORARIS DIFERÈNCIA HORÀRIA AMB ESPANYA:
Coincideix amb l’espanyola durant tot l’any.

HORARIS DEL COMERÇ:
Comerços de béns de consum i serveis de dilluns a divendres de les 10:00 h. o 11:00 h. a les 18:00 h. o 19:00 h. Els grans magatzems de les 09:00 h. a les 20:00 h. Botigues de comestibles de les 06:00 h. a les 18:00 h. en dies laborals i els dissabtes de les 07:00 h. a les 13:00 h.

HORARIS DELS BANCS:
A les principals ciutats de dilluns a divendres de les 09:00 h. a les 16:00 h. i els dissabtes de 09:00 h. a les 13:00 h.

HORARIS DELS RESTAURANTS DE POLÒNIA:
Obren al voltant del migdia i serveixen sovint durant tot el dia, sense interrupció. A la nit, la gran majoria tanca a les 22:00 h, excepte els més cars i famosos.

HORARIS DELS MUSEUS NACIONALS DE POLÒNIA:
Remetre’s a la fitxa del país.

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER A L’ENTRADA AL PAÍS (per a persones de nacionalitat espanyola exclusivament):
A partir de l’1 maig de 2004, les autoritats poloneses permeten l’entrada al país aportant únicament el carnet d’identitat (DNI). Per tant, pot entrar al país aportant el passaport o el document nacional d’identitat (DNI). Espreferible, però, viatjar amb el passaport per si es vol passar a algun país limítrof que ho exigeixi.

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA A LA SORTIDA DE POLÒNIA:
Passaport o DNI en vigor.

TAXES D’ENTRADA / SORTIDA:
No n’hi ha.

LIMITACIONS A LA IMPORTACIÓ I exportacions:
Importació: Tots els efectes personals, material fotogràfic i vídeo ja majors de 17 anys 800 cigarrets, 400 purets, 200 purs, 1 kg de tabac, 10 litres d’alcohol pur, 20 litres de vi de major graduació alcohòlica (per exemple sherry, porto ), 90 litres de vi (inclòs com a màxim 60 litres de vi escumós), 110 litres de cervesa.
Exportació: Articles sense fins comercials. Els objectes la fabricació sigui anterior al 9 maig 1945 necessiten una autorització especial de l’Oficina de Conservació de Monuments Històrics.

INFORMACIÓ SANITÀRIA DE POLÒNIA

VACUNES:
Cap.

FORMALITATS SANITÀRIES PER L’ENTRADA D’ALIMENTS, ANIMALS, I PLANTES:
Poden entrar animals domèstics, sempre que es tinguin els certificats internacionals de vacunació antiràbica en regla.

ESTAT SANITARI GENERAL DE POLÒNIA:
El país no presenta problemes en quan a malalties o epidèmies. Els hospitals i ambulatoris tenen de vegades aspecte humil però l’atenció mèdica és correcta. A les grans ciutats hi ha hospitals amb millors mitjans. En cas de malaltia es pot acudir a hospitals i dispensaris tant públics com privats. Els millors hotels tenen un servei mèdic propi.

NIVELL SANITARI DE L’AIGUA DE POLÒNIA:
L’aigua corrent és potable.

COBERTURA DE LA SEGURETAT SOCIAL espanyola:
No hi ha cap tipus d’acord.

FARMÀCIES (Compra de medicaments) DE POLÒNIA:
Es poden trobar fàrmacs nacionals i estrangers.

ARTICLES SANITARIS QUE ELS RECOMANEM ES PORTIN DES D’ESPANYA:
Si s’està realitzant algun tractament i el medicament cal comprar amb recepta és millor portar d’aquí.
És aconsellable concertar una assegurança que cobreixi les despeses derivades d’atencions mèdiques i d’hospital

DROGUES:
D’acord amb la llei polonesa, les penes serien les següents:
Possessió: penes d’1 a 5 anys.
Producció: penes de 6 mesos a 3 anys.
Trànsit: penes d’1 a 10 anys
Inducció al consum: penes de fins a 5 anys.

ELS W.C. :
És poc freqüent trobar, solen estar a les estacions de metro i hotels.

COMPRES ARTESANIA DEL PAÍS:
Objectes d’art passant per antiguitats, roba, teixits, joies, vidre, porcellana, ceràmica, peces de fusta tallada, articles de pell fins a productes alimentaris i begudes.

PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR DE POLÒNIA:
Qualsevol dels esmentats anteriorment.

PRINCIPALS ZONES DE COMPRA DE POLÒNIA:
A la capital o qualsevol altra ciutat del país.

PREU FIX O "REGATEIG":
A les botigues preu fix. En els mercats s’admet el regateig.

NIVELL DE PREUS DE POLÒNIA:
Més baix que l’espanyol.

GASTRONOMIA DE POLÒNIA
A Polònia són típiques les pastes i tortitas preparades a base de patates crues o cuites i també de farina de patata. Un dels entremesos més populars és l’arengada, servit de diverses maneres, per exemple, amb ceba, pomes o crema. Populars també són els seus embotits, com la "kielbasa", salsitxa, que té moltes varietats i tipus segons la regió. Les més populars són: la salsitxa assecada de Cracòvia, i la salsitxa de caçadors fumada al fum de ginebre. També gaudeixen de popularitat dels pernils amb un sabor delicat. És important mencionar els deliciosos patés de diferents tipus de carn, per exemple, de carn de caça. Fascina el pa polonès: pans integrals, barres de blat, medialunas amb llavors de cascall, panets amb llavors, precel (tipus de rosquilla), pa àzim, pa de ceba i chalk (barra de pa dolç), diversos i no estandarditzats productes de les petites fleques locals. També destaquen els formatges: mató blanc magre i gras, al qual no supera cap altre en el món i també els formatges d’ovella de Podhale, oscypek i bundz, que neixen a les cabanes de les muntanyes en l’època del pasturatge en les pastures.

PLATS TÍPICS DE POLÒNIA:
Chlodnik: Sopa freda de llet agra amb verdures fresques.
Zúrek: Sopa de farina de sabor agre amb cansalada o xoriço.
Barszcz Czerwony z uszkami: Sopa de remolatxa amb raviolis.
Zupa pomidorowa: Sopa de tomàquet.
Zupa jarzynowa: Sopa de verdures.
Zupa szczawiowa: Sopa de Acereda.
Zupa fasolowa lub grochowa: Sopa de mongetes o pèsols secs.
Zupa Grzybowo: Sopa de bolets.
Rosol z Kury: Consomé de carn amb fideus.
Pierogi: Boles de massa bullida, farcides de llenties, carn o formatge.
Knedlo: Espècie de croquetes de patata i farina farcides de prunes.
Uszka: Varietat de raviolis.
Bigos: Salsitxes amb xampinyons i cols.
Schaber pieczony ze sliwka: Llom farcit de prunes panses.
Zrazy zawijane: Rotllets de vedella.
Golonka gotowana: Garró cuit.
Kurczak po polsku: Pollastre farcit de pa, fetgets i clares d’ou muntades a punt de neu.
Golabki: Rotllets de col farcits de carn i arròs.
Baba drozdzowa: Pastís de farina de blat i llevat farcits de panses.
Faworki: Pastissets en forma de tires retorçades, fregides en greix.

GASTRONOMIA INTERNACIONAL:
En els restaurants, cafeteries i bars trobarem cuina francesa, italiana, espanyola, grega, japonesa, xinesa, etc., Així com menjar ràpid.

FRUITES AUTÒCTONES DE POLÒNIA:
Nabius, maduixes i guindes.

BEGUDES:
Entre les begudes, l’especialitat polonesa és el vodka pur, encara que també gaudeixen d’una gran popularitat diferents tipus de vodkes que contenen extractes d’herbes. Als més originals pertany el vodka amb gust de l’herba hierocloe (Zubrówka), al qual se li afegeix una tija d’una herba de Puszcza Bialowieska. Al seu torn, l’aigua Goldwasser de Gdansk és enriquida per trossets d’or de 22 quirats. També la cervesa és de bona qualitat, com la cervesa txeca o alemanya i les cerveseries en Zywiec, Warka o Elblag funcionen des de fa segles.

DIVERSIONS DE POLÒNIA
Polònia ofereix un ampli ventall d’activitats per gaudir del temps lliure. El país compta amb excel lents platges d’aigües no gaire profundes i càlides que fan les delícies dels banyistes de totes les edats a les costes sorrenques del Mar Bàltic, en què també es poden practicar esports nàutics com rem, vela o windsurf. Per als amants del risc el descens en canoa pel riu Czarna Hancza és tota una experiència, així com el raffting al congost del riu Dunajec amb els seus torrents i salts d’aigua considerats com a Reserva Natural des de fa 60 anys. En els Llacs de Masuria es pot realitzar un creuer, que pot durar cinc dies, gaudint amb els paisatges d’aquest magnífic entorn. En aquesta mateixa zona també es poden practicar diversos esports aquàtics, així com rutes amb bicicleta, que solen durar entre vuit i quinze dies. Una experiència esgotadora però molt emocionant. Les Aiguamolls del riu Biebrza, que, segons la llegenda, havia de recórrer sobre un Pegaso, el mític cavall alat ja que era l’únic que no s’enfonsava en la torba, són un veritable paradís per als amants de l’observació de la fauna, especialment de les aus aquàtiques. D’altra banda, en el Pantà Roja es poden veure en llibertat ants, llops i molts animals salvatges a més de 235 espècies diferents d’aus. És convenient extremar la precaució a l’hora de realitzar fotos o gravar en vídeo, per no enfonsar-se en el fang, encara que aquests safaris fotogràfics són extremadament gratificants. També són molt interessants les dunes movedisses de Leba i els frondosos boscos de Bieszczady on encara es pot contemplar l’ós bru. En definitiva, qualsevol visita als 19 parcs nacionals, 90 parcs naturals i més de mil reserves naturals és una experiència incomparable. Els Sudets i Carpats ofereixen un marc incomparable per als que volen gaudir amb l’esquí. A l’hivern es pot esquiar a Zakopane, el centre muntanyenc més famós de Polònia, que compta amb cinc telecadires, dos funiculars i dos telecabines que parteixen de Zakopane. Per als que agraden del senderisme o trekking, res millor que les verds turons dels Bieszczady o la Selva Bialowieska on encara es poden contemplar en llibertat als bisons, exemplars únics a Europa que viuen en llibertat. En tota Polònia es poden practicar altres esports com l’equitació (en cavalls àrabs criats en aquest país des de fa 180 anys o en els petits tarpanes, que durant molt temps han viscut en llibertat), tennis, golf o tir al disc entre d’altres. Totes aquestes activitats es poden practicar en instal.lacions ben preparades ia preus econòmics. La caça i la pesca van més enllà de la pràctica de l’esport ja que els paratges en què es practiquen són realment bells. Del 15 d’agost al 15 d’octubre és temporada d’ànecs, l’11 de setembre al 21 d’octubre perdius, l’1 d’octubre s’obre la temporada del faisà i el 15 d’aquest mateix mes la de la llebre. Durant tot l’any, a l’interior dels boscos, es poden caçar animals com cabirols, cérvols, bisons, ants, senglars, muflons, daines, llops i linxs. La pesca no es queda enrere ja que els rius nets de Polònia són un bon lloc per pescar amb canya de fons o canya de rodet. Es poden obtenir lucios, anguiles, perques, albures i carpes en els Llacs de Masuria i el riu Biebrza o bé, truites i tímalos en els rius de Pomerània. És convenient informar prèviament dels períodes de veda i l’espai mínim establerts. Per relaxar-se després de l’esport o d’un dia res millor que submergir-se en els deliciosos banys termals que es troben en nombrosos llocs per tot el territori nacional. Onze d’aquests banys tenen instal.lacions i personal d’alta qualitat. Banyar-se o nedar a les enormes piscines d’aquests llocs d’encant és un plaer. Tingueu en compte que, a més, estarà sotmetent a un excel.lent tractament contra malalties ginecològiques, reumàtiques, dels òrgans locomotors i digestives. Com experiències originals li aconsellem realitzar una travessia pel Canal Elblaski, que enllaça Elbalg amb Ostróda al llarg de més de 62 km El curiós d’aquest recorregut és que la major part del trajecte dels vaixells que realitzen per terra a través de plataformes que fan avançar a les embarcacions amb un sistema hidràulica, de fet, d’una travessia de 11 hores, 15 minuts corresponen a les 2 rescloses, és a dir, mitja hora. Aquest enginyós traçat va ser dissenyat per un holandès, A. Steenke i va començar a funcionar el 1860. Una altra experiència inoblidable és la visita a la mina de sal gemma de Wieliczka que s’explota des de fa 700 anys. En baixar a les seves galeries subterrànies es podran contemplar capelles esculpides a la roca salina amb belles escultures, úniques al món. Aquest fenomen natural ha estat inclòs en la Llista del Patrimoni Natural i Cultural Mundial. Una mica més senzill, però no per això menys fascinant, són els viatges en ciuchcie, trens de mida petita que discorren per via estreta i que condueixen a paradisíacs paratges naturals. Polònia és sinònim de música, no en va és la pàtria de Chopin. Al llarg i ample del país es pot gaudir enormement amb els nombrosos concerts, sense oblidar el ric folklore que es manifesta en la música, en els vestits i danses i que aconsegueixen un ambient animat i colorista. Polònia ofereix també un ampli ventall d’ofertes culturals com teatres, clàssics i modernistes, cinema tant de directors polonesos com internacionals, museus de gran qualitat i circs. Els casinos en els quals es pot jugar en entorns molt elegants, els espectacles de les sales de festes i les discoteques, així com un bon sopar en un magnífic restaurant gaudint dels menjars de la cuina polonesa o un bon cafè en una terrassa contemplant el anar i venir dels seus habitants, són altres de les possibilitats per entretenir l’esperit.

TRANSPORT AERI DE POLÒNIA:
La companyia aèria estatal, Polskie Linie Lotnicze (LOT), proporciona vols interiors i internacionals, és l’única companyia que vola directament entre Madrid i Barcelona i Varsòvia, i són nombroses les companyies aèries estrangeres que també presten servei al país. Varsòvia és el principal centre del trànsit aeri polonès i té connexions amb les principals ciutats del país.

TRANSPORT MARÍTIM DE POLÒNIA:
Polònia té 4.000 km. de vies fluvials interiors navegables. Els principals rius navegables són Vístula, Oder, Bug, Warta, Narew i Notić; uns 1.215 km. de canals connecten les conques fluvials. Els principals ports interiors són Gliwice, Wroclaw i Varsòvia. Tres grans ports marítims, Gdansk, Szczecin i Gdynia, acaparen gairebé tot el comerç marítim de Polònia.

TRANSPORT FERROVIARI DE POLÒNIA:
A Polònia hi ha 23.210 km. de vies fèrries, de les quals el 95,3% tenen una amplada igual a la d’Europa Occidental, i més del 50% de la línia està electrificat. La companyia estatal de ferrocarrils, PKP, està ben comunicat amb nombrosos destinacions a l’interior del país i amb la majoria de les ciutats principals dels països limítrofs, en particular Viena, Praga, Budapest i Berlín. Els enllaços entre Varsòvia, Cracòvia, Katowice, Poznan i Gdansk són freqüents i de bona qualitat. Varsòvia té 4 grans estacions de ferrocarril amb connexions internacionals i intermunicipals: Estació Varsòvia Occidental (Warszawa Zachodnia), Estació Varsòvia Central (Warszawa Centralna), Estació Varsòvia Oriental (Warszawa Wschodnia), situades a la mateixa línia est-oest, i l’Estació Varsòvia Gdansk (Warszawa Gdansk), per a trens amb direcció a l’est, a ciutats com: Brze, Minsk, Moscou, Kíev, Odessa. El millor lloc per pujar i baixar dels trens és l’Estació Varsòvia Central, ubicada al cor de la ciutat (Avinguda Jerozolimskie, 54). A les plantes subterrànies i al nivell del carrer es troben una farmàcia, una oficina de correus, oficines de canvi (Kantor), caixers automàtics, nombroses botigues i quioscos, bars de menjar ràpid i llibreries. Al vestíbul principal hi ha una oficina d’informació turística.

TRANSPORT EN AUTOCAR DE POLÒNIA:
La major estació d’autobusos tant per a destinacions provincials com per internacionals és l’Estació d’Autobusos Varsòvia Occidental a l’Av Jerozolimskie, 144. Els autobusos Exprés Polonès (Polski Express) (línies nacionals) surten de la parada d’autocar al carrer Jana Pawla II, entre l’Estació Central i l’Hotel Holiday Inn i de l’aeroport Okecie. Es pot comprar bitllets per a destinacions locals a les finestretes de les estacions Varsòvia Occidental i Varsòvia Estadi.

XARXA VIÀRIA DE POLÒNIA:
Té una densa xarxa de carreteres que totalitzen 364.697 km., De les quals el 68% estan pavimentades.

CONDUCCIÓ DE POLÒNIA:
A Polònia les normes de trànsit són similars a les espanyoles. Les limitacions de velocitat són: 130 km. / Ha autopistes, 110 a la carretera ràpida de doble direcció, 90 km. / Ha la resta de carreteres i 60 km. / H en creuar ciutats o pobles. És obligatori l’ús del cinturó de seguretat, no es pot utilitzar el telèfon mòbil durant el temps de conducció. Tots els automòbils han d’estar equipats amb extintor i el triangle de presenyalització del perill. Els nens fins a 12 anys i 150 cm. d’alçada han d’anar en seients de seguretat. Entre l’1 de novembre i 1 de març és obligatori l’ús de llums durant tot el dia. La majoria de les benzineres, sobretot a les carreteres principals i en les grans ciutats, té servei permanent. És aconsellable deixar el vehicle en aparcaments vigilats i amb algun sistema d’alarma i bloqueig.
A Polònia és delicte conduir sota els efectes de l’alcohol. Només es permet un nivell del 0,02%, equivalent a un got de cerveza.Las autoritats poloneses són severes a l’hora d’aplicar mesures als conductors que condueixen després d’haver consumit alcohol, per la qual cosa es recomana encaridament no ingerir alcohol si es va a conduir.

PERMÍS DE CONDUCCIÓ DE POLÒNIA:
L’espanyol és suficient per portar un vehicle o per llogar-lo, sempre que inclogui assegurança obligatòria per a tercers. Des l’1 de maig del 2004 la "carta verda" no és obligatòria en arribar a Polònia amb el cotxe. No obstant això pot servir com a document internacional de l’assegurança i en cas d’accident facilitarà l’obtenció de la indemnització.

COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació):
Es poden llogar vehicles amb o sense conductor en les principals ciutats on hi ha oficines de les empreses de lloguer més conegudes.

CORRENT ELÈCTRICA
220 V a 50 Hz

TELÈFONS DE POLÒNIA
Les principals ciutats i punts turístics disposen de línies telefòniques automàtiques. Les trucades es poden fer a les cabines telefòniques, amb targetes o amb els anomenats ‘zeton’, monedes de telèfons A, B o C.
Els telèfons mòbils espanyols es poden utilitzar a Polònia sempre que abans de sortir s’hagi demanat a la companyia telefònica autorització per realitzar trucades en itinerància.

PREFIX DE INTERNACIONAL DE POLÒNIA:
00.

PREFIX D’ESPANYA:
34 més el prefix de la província, sense el 9, més el número de l’abonat.

NUMERO DEL SERVEI "ESPANYA DIRECTE":
(TELECOM) 0-0800 34.111 34

MITJANS DE COMUNICACIÓ DE POLÒNIA
Dels 42 diaris que hi ha al país, Gazeta Wynorzca (‘Notícies electorals’), publicat a Varsòvia, és el més important. La majoria de les emissions de ràdio i televisió tenen el seu centre a Varsòvia, encara que el país compta amb 16 centres de ràdio i televisió regionals.

SEGURETAT CIUTADANA DE POLÒNIA
Convé guardar certes precaucions contra robatoris i furts, especialment en els cotxes. A més és aconsellable no visitar a la nit el barri de Praga a Varsòvia ni els voltants de l’Estació Central.

REPRESENTACIÓ DIPLOMÀTICA ESPANYOLA
TIPUS: Ambaixada.
DIRECCIÓ: Mysliwiecka, 4
LOCALITAT :00-459 Warszawa
TELÈFON: 622 42 50 (5 línies) / 622 42 55

OFICINA DE TURISME NACIONAL
DIRECCIÓ CENTRAL: Polska Organizacja Turystyczna Ul Chalubinskiego 4 / 6
LOCALITAT :00-928 Warszawa
TELÈFON: (+48 22) 630 17 36

VIDA QUOTIDIANA DE POLÒNIA
A Polònia hi ha un conegut proverbi que tots els polonesos es prenen molt seriosament. Grosso modo es tradueix com "Un hoste a casa teva és Déu a casa teva". Per això, independentment d’on o com visquin, els polonesos recorren a la seva llarga tradició d’hospitalitat eslava per donar la benvinguda a nacionals i estrangers amb calor i afecte. Polònia és un lloc on els valors familiars són altament apreciats i les amistats duren tota la vida. Als polonesos els agrada relacionar-se amb amics i familiars, veure la televisió, anar al cinema i assistir a concerts i altres actes culturals. A la tardor, la gent sol anar al bosc a recollir bolets, que s’assequen per fer el uszka per Nadal.

PROPINES:
S’aconsella deixar propina, si s’està satisfet amb el servei rebut a cambrers, maleters i taxistes. S’admeten tant en moneda estrangera com a nacional. En els hotels la propina sol estar inclosa en la factura final.

MATERIAL FOTOGRÀFIC I DE VÍDEO:
És aconsellable portar l’equip complet des del país d’origen, tant pel lícules com piles per al flaix ja que encara que pot trobar a Polònia el seu preu és més elevat. Si adquireix aquest material al país és convenient revelar els rodets abans d’abandonar.

TELÈFONS D’INTERÈS DE POLÒNIA:
Policia: 997
Comandància Central de Policia: Varsòvia: (22) 826 55 97 / (22) 603 77 55-56
Bombers: 998.
Ambulàncies: 999.
Nombre d’emergències des de telèfons mòbils: 112.
Ajuda en carretera: 981.
Hospitals:
Varsòvia: Clínica del Ministeri de Sanitat, c / Emilii Plater, 18
telef.: 629.74.23 o 621.32.61
Clínica de l’Acadèmia de Medicina, c / Banach, 1 ª
telèf.: 823.64.11
Clínica del Ministeri de l’Interior, / Woloska, 137 tel.: 845.16.51