CAPITAL
Kuala Lumpur.
BANDERA
Llistada amb set ratlles horitzontals vermelles i set blanques intercalades d’igual amplària. En el racó superior del costat de l’asta, un rectangle blau que arriba fins a la cinquena ratlla vermella en el qual es troben una mitja lluna que abraça a un estel de 14 rajos punxeguts, ambdues de color groc.
Malàisia és un dels països més agradables i fàcils de visitar del Sud-est Asiàtic. Diverses dècades de desenvolupament econòmic sostingut i d’estabilitat política han fet d’aquesta nació una de les més pròsperes i riques de la regió. Si bé és cert que el poder polític (malayo) i la influència econòmica (xinesa) s’han mantingut tradicionalment separats segons criteris ètnics, Malàisia ha defensat una cultura pluralista basada en una vibrant fusió de cultures i costums malayas, xineses, índies i indígenes.
La majoria dels visitants de Malàisia romanen en la península, on l’atropellat enrenou de Kuala Lumpur es compensa amb la tranquil·litat colonial de l’estació de Cameron Highlands Hill o amb el sopor hedonista de Langkawi. Pocs visitants s’apropen a Sarawak o Sabah, a la illa de Malàisia Oriental, que compten amb una fauna espectacular, cases comunals i la colpidora muntanya Kinabalu, el més alt del sud-est asiàtic.
EXTENSIÓ
329.749 Km2. 1/2 d’Espanya.
SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Malàisia es divideix en dues zones: Malàisia peninsular i les províncies de Malàisia Oriental, Sabah i Sarawak en Borneo del Nord. Ambdues regions es troben a 650 km de distància, separades pel mar de la Xina Meridional. Malàisia peninsular limita amb Tailàndia i Singapur. Sabah i Sarawak, amb Kalimantan (el territori indonesi de Borneo), i Sarawak envolta el minúscul enclavament de Brunei. El mar d’Andamán banya la costa occidental de la península. Tant la costa oriental peninsular com Sabah i Sarawak limiten amb el mar de la Xina Meridional.
Malàisia peninsular constitueix el 40% del terreny del país. Diverses cadenes muntanyenques recorren la península de Nord a Sud. Existeix una plana fèrtil i ampla en la costa occidental, i un estret pla costaner en l’oriental. Sabah i Sarawak estan cobertes per denses jungles i compten amb una extensa xarxa fluvial. La muntanya Kinabalu (4.101 m), en Sabah, s’alça com un dels becs més alts del sud-est asiàtic.
Més del 60% de la nació segueix cobert per selva tropical, però es creu que el gegantesc dic hidroelèctric que el govern planeja construir en Sarawak acabarà amb 27.600 ha de bosc, un mal auguri. Només a Malàisia peninsular creixen vuit mil espècies de plantes florals, incloent dues mil d’arbres, vuit-centes orquídies diferents i dos-cents tipus de palmells. Entre la fauna s’expliquen elefants, rinoceronts, tigres, lleopards, tapires, óssos malayos, orangutanes i gibones. Malàisia Oriental posseeix una de les poblacions d’aus més abundants i variades del planeta.
POBLACIÓ
22.800.000 habitants. 1/2 d’Espanya.
COMPOSICIÓ ÈTNICA :
Malayos 50%.
Xinès 33%.
Indis 9%.
Diverses tribus indígenes tals com els Orang Asli i els Anaven.
IDIOMA
OFICIAL:
Bahasa melayu (malayo).
NO OFICIALS:
Inglés, dialectes xinesos, tamil, dialectes indígenes
RÈGIM POLÍTIC
Monarquia constitucional.
PODER LEGISLATIU :
Compost pel Dewan Negués o Senat i el Dewan Rakyat o Càmera de representants.
DIVISIÓ ADMINISTRATIVA :
13 estats i un territori federal.
REPRESENTACIÓ A ESPANYA
Ambaixada
Pº Castellana, 91 – 5º Ctro. 23
MADRID 28046
Tel.: 555.06.84
Fax : 555.52.08
CIUTATS IMPORTANTS
Ipoh, Pinang, Jomore Baharu, Kuala Terenganu i Kota Baharu.
RELIGIÓ
RELIGIÓ :
Musulmans 52,0%.
ALTRES RELIGIONS QUE ES PRACTIQUEN:
Hinduistas 8%.
Budistes 17,0%.
Taoista 12%
Catòlics 4,4%.
Tribals 3,0%.
Protestants 2,6%
ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN RELACIÓ A la RELIGIÓ :
Com existeix una majoria islàmica, celebren el Ramadà, durant el qual tenen prohibit menjar, beure i realitzar pràctiques sexuals.
També cal guardar el degut respecte i decoro en tots els llocs de culte.
BREU DESCRIPCIÓ HISTÒRICA
A partir del segle IV es fa sentir sobre aquests territoris la influència hindú, exercida a través de Java i Sumatra. En l’Edat Mitjana apareixen petits estats sota la sobirania de residents a la Indoxina i Insulindia. Al segle XIV comença la penetració islàmica. En l’any 1511 arriben els portuguesos que en 1641 seran substituïts pels holandesos i des de 1795 pels anglesos. El Tractat de Londres de 1814, atorga als holandesos les illes i a Gran Bretanya la Península. Durant la segona Guerra Mundial, Malàisia va ser ocupada pels japonesos i en ser reconquistado el país pels britànics en 1945 es va haver d’enfrontar amb un fort moviment nacionalista fruit de l’ocupació. Les guerrilles d’inspiració marxista inicien la seva activitat que perdurarà fins a l’any 1950 aproximadament. En 1957 Gran Bretanya li concedeix l’autonomia interna a Malàisia, constituint la Federació Malaya integrada en la Commonwealth. En 1963 se li concedeix la independència a la Federació, però per evitar la dispersió es constitueix la Federació de Malàisia que comprèn els estats de Sabah (Borneo del Nord) i Sarawak.
DIES FESTIUS
1 de gener, 17 i 18 de febrer, 17 i 18 de maig, 24 de juliol, 14 i 31 d’agost, 24 d’octubre, 8 de novembre i 25 de desembre.
DATES DESTACADES
31 d’agost: Festa Nacional.
Els principals festejos islàmics estan lligats al Ramadà, el novè mes del calendari musulmà. L’esdeveniment malasio més important és l’Hari Ratlla Puasa, que marca la fi del Ramadà amb tres dies d’alegres celebracions. L’Hari Ratlla Haji festeja la conclusió amb èxit de l’hajj (peregrinació a la Meca) amb una festa de dos dies en la qual es consumeixen abundants pastissos i dolços. En l’Any Nou xinès, al gener o febrer, s’organitzen danses, desfilades i banquets. L’esdeveniment de Thaipusam, a la fi de gener, resulta un dels festivals indis més dramàtics (actualment està prohibit en l’Índia), en el qual els creients veneren al Senyor Subramaniam amb actes masoquistes; desaconsellat als molt impressionables. A Kuala Lumpur, els devots acudeixen a les properes coves Batu; en Penang l’esdeveniment es programa en el temple de la Cascada. El Kota Belud Tamu Besar, una reunió tribal molt concorreguda, es desenvolupa al maig en Kota Belud, prop de Kota Kinabalu, en Sabah. Aquesta celebració compta amb un mercat gegantesc, cerimònies tradicionals, genets engalanats, xamans i artesania tribal. Els qui no visitin Malàisia al maig poden assistir a un tamu més petit que se celebra tots els diumenges, també en Kota Belud.
ECONOMIA
Principals productes d’exportació: components electrònics, 15,7%, petroli cru, 11,1%, cautxú natural, 9,5 %, oli de palmell, 8,2%, fusta de construcció, 7,2%, roba i tèxtils 3,9%.
NIVELL DE VIDA
Més baix que l’espanyol.
PESOS I MESURES
Sistema mètric decimal.
MONEDA
OFICIAL :
Dòlar de Malàisia o Ringgit.
Monedes d’1, 5, 10, 20 i 50 sen.
Bitllets d’1, 5, 10, 50, 100 i 1000 ringgits.
MONEDES D’ÚS TURÍSTIC HABITUALS :
El dòlar de Singapur és molt acceptat. No hi ha problemes per canviar Dòlar USA i Euro.
TARGETES DE CRÈDIT HABITUALMENT ACCEPTADES :
Estan molt difoses, sobretot Visa, American Express i Diner’s.
Els hotels, comerços i restaurants de certa categoria accepten les principals targetes de crèdit. Si es disposa d’una targeta amb clau d’identificació personal, és possible obtenir bestretes en metàl·lic en els caixers automàtics. A Malàisia, les oficines estan connectades a xarxes bancàries internacionals, per la qual cosa es pot retirar diners d’un compte d’estalvi en un caixer. És aconsellable comprovar amb la institució bancària pròpia si és factible treure fons d’un compte personal des de Malàisia.
XECS DE VIATGERS :
Tenen una gran difusió i s’accepten per al seu canvi sense cap problema.
CONTROL DE DIVISES A l’ENTRADA I DE MO-NEDA LOCAL A la SORTIDA :
A l’entrada i sortida del país és necessari declarar les quantitats superiors a 1.000 R.M. (Ringgit de Malàisia) i moneda estrangera i/o xecs de viatge superiors a l’equivalent de 2.500 USD (dòlars americans).
LLOCS DE CANVI :
A Malàisia els bancs són eficients i solen cobrar entre 2 i 3 dòlars per les transaccions de canvi de divises. Els cambistas no perceben comissió, però les tarifes varien, així que és recomanable comprovar la cotització del dia abans de sol·licitar els seus serveis. És preferible (i més ràpid) canviar els diners en efectiu a un cambista que a una entitat bancària.
CLIMA
A Malàisia el clima és càlid i humit tot l’any. Habitualment, les temperatures oscil·len entre els 20 i els 30°C i la humitat es manté en el 90%. La regió sofreix el clima monsònic, però únicament es localitza una època de pluges en la costa oriental de Malàisia peninsular. En la costa occidental peninsular el període més plujós es desenvolupa entre setembre i desembre; en la costa oriental, en Sabah i en Sarawak esdevé entre octubre i febrer. La pluja es caracteritza per la seva intensitat i fugacitat, per la qual cosa tan sols interromp el sol breument
FENÒMENS METEOROLÒGICS MÉS DESTACABLES:
Fortes pluges, en l’est sobretot de novembre a febrer i en l’oest a l’agost.
HORARIS
DIFERÈNCIA HORÀRIA AMB ESPANYA :
6 hores més del 27 de març al 24 de setembre i 7 hores més la resta de l’any.
HORARIS DEL COMERÇ :
De les 09;00 h. a les 23;00 h.
HORARIS DELS BANCS :
De dilluns a divendres de les 10;00 h. a les 15;00 h.
Dissabtes de les 09;30 h. a les 11;30 h.
HORARIS DELS RESTAURANTS :
De les 09;00 h. a les 23;00 h.
DOCUMENTACIÓ
DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER L’EN-TRADA Al PAÍS (per a persones de nacionalitat espanyola exclusivament) :
Per entrar a Malàisia s’exigeix un passaport vàlid, amb un període mínim de validesa de sis mesos. Les autoritats solen ser bastant estrictes en el compliment d’aquests terminis, per la qual cosa es recomana als visitants comprovar detingudament el termini de validesa del seu passaport; i si la seva vigència és inferior a sis mesos, encara que sigui per pocs dies, sol·licitar nova documentació davant les autoritats competents espanyoles. Així mateix, la majoria dels països de l’entorn exigeixen validesa mínima de 6 mesos, per la qual cosa es recomana consultar anticipadament amb el Consolat o Ambaixada corresponent.
Visats: Espanya i Malàisia van signar en 1995 un Conveni de supressió de Visats, actualment en vigor, per la qual cosa els ciutadans espanyols poden entrar en aquest país sense visat per un període de tres mesos. No obstant això, es recomana que es comprovi la durada de l’estada que han atorgat les autoritats d’immigració en el segell d’entrada a Malàisia. Es recomana en tot cas, no sobrepassar el termini d’estada concedit, atès que en abandonar el país les multes poden ser elevades, impedint-se la sortida fins al seu pagament efectiu, situació aquesta que ha provocat algun contratemps al visitant desprevingut.
DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA A la SORTIDA :
Passaport.
TAXES D’ENTRADA / SORTIDA :
Hi ha una taxa que es paga en sortir del país
LIMITACIONS A la IMPORTACIÓ I EXPOR-TACIÓN :
Es poden importar lliurement:
200 cigarrets o 50 cigars o 250 grams de tabac.
1 litre de vi, licor o licor de malt.
100 llumins màxim.
Perfumeria i cosmètics fins a un valor màxim de 200 DM en ús.
3 peces de vestit i un parell de sabates.
Un aparell electrodomèstic per a la higiene personal.
Souvenirs o regals per un valor màxim de 200 DM.
Un valor màxim de 75 DM de preparats alimentosos subjectes a drets.
Quant a moneda local i estrangera, il·limitada.
Exportació:
Lliure exportació de quantitats raonables de productes de tabac i begudes alcohòliques.
Moneda local, màxim 5000 DM en bitllets.
Moneda estrangera, bitllets fins a un valor de 5000 DM.
INFORMACIÓ SANITÀRIA
VACUNES :
Vacunes: Hauran de presentar certificació de vacuna contra la febre groga aquells viatgers que dins de les dues setmanes anteriors a la seva entrada a Malàisia hagin visitat països on aquesta malaltia és endèmica segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut).
D’altra banda, no existeix obligació de cap altra vacuna.
Recomanades:
Vacuna del tètanus.
Si és un viatge curt: febre tifoidea
FORMALITATS SANITÀRIES PARA L’ENTRA-DÓNA D’ALIMENTS, ANIMALS, I PLANTES :
S’exigeix certificat sanitari, emès 7 dies abans de la sortida, en el qual s’especifiqui que durant els sis mesos anteriors no s’han produït casos al país d’origen. Permís de desembarqui. Permís d’Importació del Departament Malayo. Per a gossos i gats quarentena de 30 dies.
ESTAT SANITARI GENERAL :
Malàisia és un país que no planteja riscos sanitaris d’importància per a turistes o residents estrangers. La seva estructura sanitària està bastant desenvolupada i ofereix major confiança que la dels països del seu entorn.
No obstant això, Malàisia experimenta brots periòdics de dengue, per la qual cosa es recomana visitar immediatament un metge si se sofreixen qualsevol dels següents símptomes: febre alta sobtada, dolor intens de músculs, articulacions i cap. S’aconsella precaució i l’adequada profilaxi si es visiten zones remotes de l’interior de la Malàisia peninsular i insular (Sabah i Sarawak). Es recomana tambien tenir precaució amb els aliments i l’aigua, principal via de transmissió de malalties en aquests climes. Els serveis mèdics i hospitalaris del país són, en general, adequats o bons.
Drogues: És de summa importància tenir present que Malàisia, igual que altres països de la zona, té establerta la pena de mort per al tràfic de drogues.
NIVELL SANITARI DE L’AIGUA :
S’aconsella consumir preferentment aigualeix embotellada.
COBERTURA DE LA SEGURETAT SOCIAL ESPA-ÑOLA :
Cap.
Es recomana la contractació d’un segur de viatge. Informi’s en la seva agència de viatges. És imprescindible cerciorar-se que el segur metge cobreix les despeses sanitàries a l’estranger, doncs és comú que els hospitals i metges exigeixin el pagament en efectiu per endavant, si no existeix el respatller d’una companyia asseguradora i les despeses mèdiques solen ser, per als estrangers, molt onerosos. Dita segura metge ha d’incloure també la repatriació per a casos d’urgència.
ARTICLES SANITARIS QUE ELS RECOMEN-DONEM ES PORTIN DES D’ESPANYA :
Les persones que segueixen un tractament mèdic específic han de portar-se la seva medicació habitual, també és aconsellable portar correctius gàstrics.
ELS W.C. :
Excepte als bons hotels són generalment de "cuclillas".
COMPRES
ARTESANIA DEL PAÍS :
Batiks i sarongs (peces típiques) tenyides amb tints a la cera, artesania autòctona i ceràmica negra.
PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR:
Articles d’electrònica, batiks, songets i sarongs, tenyits amb tints de cera, punyals, cacharrería d’estany, artesania autòctona, ceràmica negra de Perek i estels malayas.
PRINCIPALS ZONES DE COMPRA :
Kuala Lumpur Tendeixis d’Halen Moumtbatten i el carrer Petaling i el mercat que es realitza el dissabte a la nit i el diumenge.
Penang Interessants tendes a Georgetown i a les platges.
Teluk Bahang Tallers de batik.
Kota Baru Estels.
PREU FIX O "REGATEIG" :
En les tendes el preu és fix i en els mercadillos s’admet el regateig.
NIVELL DE PREUS :
Més baix que l’espanyol.
GASTRONOMIA
La cuina local està molt influenciada per la xinesa i la hindú. La malaya pròpiament aquesta té la seva màxima expressió en els innombrables llocs de carrer.
PLATS TÍPICS :
Satay Carn macerada amb espècies.
Rentupat Pastissos d’arròs.
Gula
Malacca Púding sagú en salsa de sucre de palmera.
Truites d’ostres de Penang.
Fideus xinesos amb llagostins d’Ipoh.
En els llocs de carrer poden trobar-se més de quaranta plats diferents:
Agom gorenz (arròs de carrer).
Curri pixi (sopa de fideus al curri).
Nesi (arròs cuit).
Papich (rollitos farcits de carn de peix).
GASTRONOMIA INTERNACIONAL :
A part de la xinesa i de la hindú existeix una gran varietat de restaurants occidentals i les clàssiques hamburgueseries d’estil americà.
FRUITES AUTÒCTONES :
Durian, mamgostam, lichis, papayas i sobretot el rambutan.
BEGUDES :
Sucs de fruites i les cerveses locals.
DIVERSIONS
Durant el dia podem visitar les exòtiques ciutats i els magnífics paisatges, a la nit Kuala Lumpur és el lloc on trobarem més locals nocturns i discoteques. Penang també és un mogut centre nocturn. En la majoria de les ciutats hi ha mercats nocturns amb molt ambient.
ACTIVITATS
Els entusiastes del submarinisme i del bussejo amb tub poden triar entre diverses illes de la costa oriental, com Tioman, Pulau Kapas, Pulau Redang i les Perhentian. Per els qui prefereixin terra ferma, les rutes més populars per anar amb bicicleta es troben cap al nord de la costa oriental peninsular, i igualment existeix una que travessa la península des de Butterworth fins a Baling. El Parc Nacional Taman Negués, en Pahang, posseeix localitzacions idònies per practicar el senderisme, la pesca i l’observació d’aus. En el bell Tasik Chini, també en Pahang, es poden organitzar excursions per la selva, viatges en canoa i sortides per pescar.
En Sarawak, el Parc Nacional Gunung Mulu compta amb diverses coves, incloent la de Clearwater que, amb una longitud de 51 km, és una de les més extenses del món. És possible organitzar expedicions per explorar algunes grutas. Aquest parc ofereix així mateix atractives opcions per a la pràctica del senderisme, especialment l’excursió de quatre dies al cim del Gunung Mulu (2.377 m).
En Sabah, el Parc Nacional Pulau Tiga, enfront de Kuala Penyuh , compta amb magnífiques senderes per travessar a peu l’illa volcànica i alguns enclavaments idonis per bussejar amb tub. Molts dels visitants de Sabah escalen la muntanya Kinabalu. A 40 km al nord de Sandakan, el Parc Nacional Illes de les Tortugues resulta una zona ideal per observar tortugues verdes entre juliol i octubre, quan surten a terra a fresar. Altres llocs adequats per descobrir tortugues són la costa de Terengganu, en el noreste de Malàisia peninsular, Pulau Pangkor a l’altura de Lumut, i l’illa Selingan, al nord de Sabah
TRANSPORTS
TRANSPORT AERI :
A càrrec de la Companyia Nacional Malaysian Airline System Berhad (MH). Diversos vols nacionals enllacen la capital amb les principals ciutats, especialment amb Sarawak i Sabah. Hi ha vols nocturns barats i tarifes amb rebaixa per compte anticipat.
Hi ha aeroports internacionals a Kuala Lumpur i Penang.
TRANSPORT MARÍTIM :
Hi ha serveis setmanals des de la Península a la illa de Borneo, a càrrec de la Straits Steamships Co.
TRANSPORT FERROVIARI :
El sistema ferroviari és còmode, econòmic i modern. Està compost per dues línies que travessen el país de sud a nord per ambdues costes, l’oriental i l’occidental. Estan a càrrec de la Companyia Malàisia de ferrocarrils. Els trens són de tipus convencional o expres amb 1ª, 2ª i 3ª classe i amb lliteres si circulen a la nit. També hi ha els anomenats Ekspres Sinara, són més ràpids i fan menys parades. La diferència de classe ve determinada per l’existència o no d’aire condicionat, el bitllet és una mica més car. Per a turistes estrangers hi ha passades de 10 i 30 dies que permeten viatjar per totes les línies, resulten molt econòmics.
TRANSPORT EN AUTOCAR : 
Existeix un excel·lent servei d’autobusos públics i privats. Són ràpids, econòmics i bastant còmodes. Els hi ha amb aire i sense aire condicionat. Els primers són una mica més cars i cobreixen les principals rutes del país.
XARXA VIÀRIA :
Disposa d’una bona xarxa de carreteres, encara que sovint són bastant estretes. Existeixen trams d’autopistes.
CONDUCCIÓ :
Es condueix per la dreta.
PERMÍS DE CONDUCCIÓ :
Permís de conducció internacional.
COTXES DE LLOGUER (Que recomanem ens reservin amb antelació) :
Estan representades les principals companyies internacionals. Les agències locals solen resultar més econòmiques.
TAXIS :
Són fàcils de trobar a les grans ciutats i el normal és que portin taxímetro. També existeixen els taxis de llarga distància, considerat el millor mitjà per visitar el país. En arribar a una parada es comunica la destinació i reunides unes quatre persones amb el mateix, s’inicia el viatge. No resulta car.
CORRENT ELÈCTRIC
220 Volts.
TELÈFONS
Hi ha xarxa automàtica en tot el país. No existeix comunicació automàtica des d’Espanya.
Els telèfons mòbils espanyols poden utilitzar-se en malasia sempre que abans de sortir d’Espanya s’hagi sol·licitat a la companyia telefònica autorització per realitzar trucades en itinerància.
PREFIX D’INTERNACIONAL :
007.
PREFIX D’ESPANYA :
34 més el nombre de l’abonat.
NUMERO DEL SERVEI "ESPANYA DIRECTE" :
(TELEKOM) 1 800 8000 34
MITJANS DE COMUNICACIÓ
Hi ha 45 periòdics i 19 publicacions setmanals entre tot el país.
SEGURETAT CIUTADANA
Amb el creixent turisme ha augmentat el nombre d’atracaments i robatoris amb estirada. Es recomana ser prudent en general, i especialment en cas de freqüentar casinos o llocs de joc, ja que s’han registrat casos d’engany i robatori a turistes. Un altre punt sensible pot ser la duplicació fraudulenta de targetes de crèdit. En l’aeroport internacional (KLIA) i en alguns establiments dins del país han s’han registrat també casos de "escanejo" de targetes per al seu posterior "clonat". És preferible pagar en efectiu si no es coneix l’establiment. Es recomana molta precaució als navegants a causa dels actes de pirateria en aigües territorials malasias. Malgrat l’increment de la vigilància, se segueixen produint casos.
Tenint en compte l’amenaça terrorista general contra objectius i interessos occidentals, posada especialment evidencia després dels últims atemptats a la regió, s’informa a qui desitgi visitar MALÀISIA que en aquest país no hi ha hagut atemptats terroristes. Les forces de policia i seguretat han reforçat el seu dispositiu preventiu, i el govern de Malàisia ha manifestat que vetllarà amb especial determinació per protegir als estrangers i els seus interessos en aquest país. Amb tot, el caràcter imprevisible del terrorisme o la possibilitat que es produeixi algun ncidente aïllat, fa aconsellable que els viatgers extremin les mesures d’autoprotecció. A títol d’exemple, defugir les aglomeracions, no ofendre sensibilitats locals, evitar desplaçaments en solitari, etc. Es recomana que a la seva arribada a Malàisia es posin en contacte amb l’Ambaixada d’Espanya per poder ser eventualment localitzats i aconsellats, i que informin immediatament a la policia malasia de qualsevol conducta o circumstàncies sospitosa observada
Zona de risc (han de ser evitades).
Certes zones de la costa aquest de Sabah (BORNEO) i illes adjacents com Sipadan, poden ser insegures per als turistes. Hi ha hagut segrests protagonitzats per grups separatistes musulmans de Filipines en els dos últims anys. No es recomana visitar-les.
Després dels recents disturbis a les províncies meridionals de Tailàndia, s’aconsella evitar entrar des de Malàisia a aquest país per via terrestre.
REPRESENTACIÓ DIPLOMÀTICA ESPANYOLA
TIPUS :
Ambaixada.
ADREÇA :
200 Halen Ampang.
Apartat Postal: P.O.B.: 10659
50720 Kuala Lumpur.
LOCALITAT :
50450 Kuala Lumpur.
TELÈFON / FAX :
Telèfons: 21 48 48 68, 21 42 87 76 i 21 48 46 55.
Fax: 21 42 45 82
OFICINA DE TURISME NACIONAL
ADREÇA CENTRAL :
Malaysia Tourism Promotion Board.
24-27th Floors, Menara Dada’Onn.
Putra World Trade Centri.
45 Halen Tun Ismail.
LOCALITAT :
50480 Kuala Lumpur.
TELÈFON / FAX :
2935188 / 2935884.
HORARI D’ATENCIÓ :
De les 10;00 h. a les 21;00 h. aproximadament.
IDIOMA D’ATENCIÓ :
Inglés.
PRINCIPALS ZONES I CIUTATS D’INTERÈS TURÍSTIC
Kuala Lumpur
En cent trenta anys, Kuala Lumpur ha passat de ser un lloc freturós d’interès a convertir-se en una urbs moderna i bulliciosa de més d’un milió d’habitants. Encara que en una primera impressió pugui semblar que KL (com la denominen els vilatans) és una més entre les noves metròpolis asiàtiques de gratacels flamants, perviu el seu caràcter peculiar i el colorit autòcton que ha estat tan eficaçment esborrat en altres ciutats en auge d’Àsia, com Singapur. KL conserva nombrosos edificis colonials en el centre, un vibrant barri xinès amb venedors ambulants i mercats nocturns, així com un districte indi replet de vida.
Quan a Kuala Lumpur es construeix alguna obra, s’executa en gran. Els gratacels bessons Petrona Towers -els edificis més elevats del món (encara que ja per poc temps)- dominen l’horitzó i a la plaça Merdeka s’alça un asta de bandera de 95 m d’altura. Malgrat la crisi econòmica, Kuala Lumpur manté un desenvolupament a gran escala, del que són mostra les obres que s’estan realitzant per crear una nova ciutat de 8.000 milions de dòlars en l’extrem sud de la capital, així com un gran corredor multimèdia d’alta tecnologia adjacent. Prèviament a les repercussions de la crisi econòmica asiàtica en 1997, s’havia planificat construir també l’edifici més llarg del món.
Al barri xinès i en Halen Pudu Lama és factible trobar hotels i albergs econòmics. Els establiments hotelers de preu mitjà es concentren també en el mateix districte i en Halen Bukit Bintang. El mercat nocturn del barri xinès s’ha convertit en una de les zones més recomanables per anar a sopar.
Malacca
Malacca presenta una interessant barreja d’influències xineses, portugueses, holandeses i britàniques, i està considerada la ciutat malasia amb més història. Malacca, en el passat el port comercial més important de la regió, s’ha convertit en un racó oblidat. Joncs d’aspecte decrépito naveguen encara pel riu, atorgant a la zona portuària l’encant dels paisatges en els quals el temps s’ha detingut, i la ciutat manté els seus misteriosos carrers xinesos, establiments d’antiguitats, temples i edificis que evoquen amb nostàlgia els poders colonials europeus del passat.
La relíquia més imponent del període holandès és l’enorme Ajuntament rosat, Stadthuys, construït entre 1641 i 1660. Es creu que és l’edifici holandès més antic d’Àsia i mostra totes les característiques pròpies de l’arquitectura colonial holandesa (portes increïblement pesades i agradables finestres amb gelosies). L’edificació alberga oficines del govern i un excel·lent Museu Etnogràfic, que ressalta aspectes de la cultura i la història locals. Les majestuoses ruïnes de l’església de Sant Pablo, construïda pels portuguesos fa més de quatre-cents anys, es troben en un bell enclavament sobre el pujol de Sant Pablo. Sant Francisco Javier, que visitava amb freqüència aquest santuari, va ser enterrat allí poc temps abans que les seves restes anessin traslladats a Goa, a Índia. L’església va caure en desús quan van arribar els holandesos, encara que segueix envoltada d’antigues làpides holandeses. Els britànics van utilitzar l’església com a dipòsit de pólvora.
Els qui prefereixin l’arquitectura religiosa més colorida poden visitar el temple Cheng Hoon Teng, en el casc antic. Construït en 1646, és el temple xinès més antic de Malàisia, i tant els materials que es van utilitzar com els artesans que van participar en la seva construcció procedien de Xina. El centre històric de Malacca suposa un lloc fascinant per passejar, i en ell es troben molts dels coneguts anticuarios de la ciutat; un recorregut pel carrer Halen Hang Jebat permetrà descobrir els millors.
Georgetown – Illa Penang
L’illa de Penang, de 285 km² enfront de la costa nord-oest de Malàisia peninsular, és l’assentament britànic més antic de Malàisia i un dels seus principals centres turístics. Molts consideren les seves platges com el seu principal atractiu, però el que fa de Penang un enclavament únic és la vibrant i misteriosa ciutat de Georgetown (400.000 hab.), situada en la costa noreste de la illa. Aquesta urbs desprèn encara més essència xinesa que Singapur o Hong Kong, i als seus barris més antics sembla que el temps s’hagi detingut com a mínim uns cinquanta anys. Georgetown apareix com una metròpoli compacta, i resulta una delícia passejar pels seus carrers. Es pot començar a caminar en qualsevol adreça i, amb tota seguretat, s’albiraran belles i antigues cases xineses, comprats de verdures, cerimònies en els temples, trishaws, jocs de mahjong i tots els elements que conformen la vida de carrer asiàtica.
En el centre de Georgetown encara poden observar-se les desgastades parets del fort Cornwallis, on en 1786 va desembarcar el primer britànic, el capità Light, en el que llavors no era més que una illa deshabitada. Light va establir un port lliure, i va finalitzar la construcció del fort de pedra unes dècades més tard. En l’actualitat, l’interior de la fortalesa està format per un parc replet de canons, molts d’ells confiscats a pirates locals. Seri Rambai, el de major grandària i importància, compta amb una accidentada història que es remunta a l’any 1600. Aquest canó és cèlebre pels seus poders de fecundació ; a les dones que no aconsegueixen tenir fills se’ls aconsella que introdueixin flors en el tub del més gran i que li ofereixin oracions especials.
En Penang existeixen nombrosos kongsis (cases de clans, que funcionen com a temple i centre de reunió dels xinesos del mateix clan o amb el mateix cognom), però Khoo Kongsi resulta el més espectacular. L’edifici original, extremadament luxós i elaborat, es va incendiar la mateixa nit en què s’havia finalitzat. Aquesta calamitat es va interpretar com a senyal d’una excessiva sumptuositat, de manera que es va construir una estructura menys luxosa. En l’actualitat, en observar aquesta edificació, amb la seva impressionant barreja de dracs, estàtues, pintures, llums, taulells de colors i talles, un es pregunta quin nivell d’opulència hauria aconseguit l’original.
El temple Kuan Yin Teng, en el mateix centre històric de Georgetown, resulta menys imponent, però és un dels més admirats de la urbs; amb freqüència pot veure’s creients cremant bitllets en les hornillas, i assistir a espectacles nocturns de marionetes o a representacions de teatre xinès. Per gaudir de la millor vista de la ciutat i de la illa, és imprescindible encimbellar-se al funicular que es dirigeix a Penang Hill, que s’eleva 830 m per sobre de Georgetown i proporciona un fresc alleujament a la xafogor de la zona inferior. En el cim es descobreixen agradables jardins, un hotel, un temple hindú i una mesquita. La panoràmica es mostra particularment bella al capvespre, quan Georgetown, a baix al lluny, comença a il·luminar-se.
La majoria dels hotels econòmics més coneguts de Georgetown es troben en Lebuh Chulia. En Halen Penang abunden opcions més cares. Existeixen nombrosos restaurants xinesos i indis, però mereix la pena aventurar-se a provar els suculents plats locals que expenen en els llocs de carrer que apareixen a la nit a l’esplanada darrere de la biblioteca de Penang.
Cameron Highlands
Cameron Highlands, en el centre de Malàisia peninsular, comprèn una sèrie de poblacions muntanyenques a altituds entre els 1.500 i els 1.800 m. Aquesta fèrtil zona s’ha convertit en el centre de la indústria del te de Malàisia, on locals i estrangers acudeixen fugint de la calor dels plans. Entre els seus atractius destaquen els passejos per la selva, cascades, visites guiades a plantacions de te, bells jardins i abundants flors silvestres. La frescor del clima tempta als visitants a jugar al golf, al tennis, i realitzar llargues caminades. Però Cameron Highlands és, en realitat, la capital malasia del descans per a aquells que no gaudeixen de la platja i prefereixen retozarse en la nostàlgia colonial. La majoria dels hotels econòmics se situen al poble de Tanah Rata. Els més cars estan repartits entre Tanah Rata i Brinchang.
Illa Tioman
Aquesta illa de paisatges idíl·lics, situada en el mar de la Xina Meridional, enfront de la costa oriental de Malàisia peninsular, posseeix bellíssimes platges d’aigües transparents, repletes de corals i una vida marina multicolor; terres altes cobertes de jungla i pràcticament despoblades; rierols cristal·lins i els impressionants becs de Batu Sirau i Nenek Semukut. En Tioman existeixen enclavaments amb noms de gran exotismo, com Palm-Frond Hill (pujol de la fulla de palmell) i Village of Doubt (poble del dubte), i aquesta illa sol ser esmentada com a escenari del mític Bali Hai de la pel·lícula Pacífic Sud. La població de Tioman escasseja, i el nombre de visitants sol superar al de vilatans. La temporada alta del turisme abasta els mesos de juny a agost, però durant l’època de monsons, entre novembre i gener, l’illa queda pràcticament deserta.
La costa occidental de la illa està esquitxada de pobles i alberga un establiment hoteler de primera categoria. Pulau Tioman és la destinació turística més popular; Kampung Nipah representa l’enclavament idoni per desconnectar de tot. A Tioman es pot arribar amb vaixell des de Mersing i Singapur. La població més extensa de la illa, Kampung Tekek, disposa d’una pista d’aterratge
Sarawak
Sarawak ofereix àrees (cada vegada més reduïdes) de selva verge, l’oportunitat de visitar tribus dayak que viuen en cases comunals i un magnífic sistema de parcs nacionals. Prop de la capital, Kuching, s’estenen remots pobles costaners com Pandan i Sematan ; el Parc Nacional Bako posseeix una zona de selva tropical verge, platges i senderes. Al llarg del riu Rejang i els seus afluents -l’autopista del centre i del sud de Sarawak- es poden distingir cases comunals. Les àrees riu avall de Song i Kanowit estan, en general, menys freqüentades. En el Nord-est, les coves Niah, accessibles únicament amb llanxa i després d’una caminada de 3 km, resulten inoblidables per les seves pintures rupestres, la seva fauna selvática, les senderes en la jungla i els passejos nocturns per descobrir fongs lluminosos. Els qui visitin Sarawak s’adonaran de fins a quin punt la tala d’arbres està afectant el medi ambient i l’hàbitat de les tribus dayak. Abans de visitar aquesta província, és aconsellable posar-se al corrent de tots els aspectes referents a aquesta qüestió.
Sabah
Paisatges espectaculars i una fauna fascinant són les principals atraccions de la costosa Sabah. Enfront de la costa de Kota Kinabalu, la capital, es troba l’immens Parc Nacional Tunku Abdul Rahman (4.929 ha), format per les illes de Gaya, Mamutik, Manukan, Sapi i Sulug. Aquestes illes compten amb algunes de les millors platges de Borneo, i la seva fauna inclou des de micos fins a jabalís barbuts, passant per corals i peixos tropicals.
No gaire lluny de la frontera amb Kalimantan es troba Batu Punggul, amb un campament de vacances-aventura que ofereix caminades per la selva, viatges en canoa i visites a coves. Al campament únicament es pot accedir amb llanxa, i a l’àrea habiten nombroses tribus que viuen en cases comunals. En Kota Belud, situada al nord de la capital, els diumenges se celebra un mercat a l’aire lliure, una de les reunions (denominades amu) més concorregudes de Sabah. Aquest mercat atreu tota índole de venedors que ofereixen des de píndoles màgiques fins a bestiar. A l’interior de la illa, la muntanya Kinabalu s’alça com un dels principals atractius de Sabah. Està considerada una de les muntanyes més fàcils d’escalar del món, i les vistes des del cim són sensacionals, especialment al capvespre.
VIDA QUOTIDIANA
La gent és amable i acollidor amb el visitant, tenen els atributs propis dels pobles orientals, molt bulliciosos als carrers, amics dels mercadillos i dels llocs de carrer
PROPINES :
A Malàisia no s’acostuma deixar propina. Els establiments hotelers i de restauració més luxosos afegeixen als comptes un 10% pel servei. Per totes les habitacions d’hotel es paga un impost governamental del 5%, encara que molts establiments econòmics inclouen aquest impost en els seus preus. El regateig és comú als mercats i en els comerços més turístics. És preferible plantejar-li-ho com una forma cortesa de relacionar-se i no com una qüestió de vida o mort
TABAC :
Trobarem totes les marques.
A TENIR EN COMPTE :
Es recomana portar un aspecte endreçat i net, sinó es pot sofrir algun sobresalt.
Per traslladar-se a Sarawak o Sabah es necessita una autorització estesa per l’Oficina d’Immigració.
En cas de ser escriptor, periodista, fotògraf o investigador és millor no declarar-ho, ja que el govern recela d’aquestes professions.
S’aconsella no participar en cap manifestació política i respectar les tradicions i costums locals.
La introducció a Espanya de qualsevol tipus d’au està totalment prohibida.
TELÈFONS EMERGÈNCIES
Ambaixada d’Españaen Kuala Lumpur:
Telèfons: 21 48 48 68, 21 42 87 76 i 21 48 46 55
EXISTEIX UN TELEFONO UNICO D’EMERGÈNCIA PER A TOT EL TERRITORI NACIONAL MALASIO I QUE SERVEIX PER POLICIA I AMBULÀNCIA. EL SEU NUMERO ÉS EL 999.
ADEMAS, LA REAL POLICIA MALÀISIA (ROYAL MALASYAN POLICE) COMPTA AMB UNITATS D’EMERGÈNCIA EN CADASCUN DELS 13 ESTATS I 2 TERRITORIS FEDERALS DEL PAIS