Portimao – Guía de port d’escala Atlàntic

GUIES DE CIUTAT AMB ESCALA DE CREUERS (ATLÁNTICO)

PORTIMAO – PORTUGAL (Descarrega guia amb plànols en pdf) (Versión castellano)

Ciutat portuguesa del districte de Faro, en l’Algarve, uns 26.000 habitants. El centre de la ciutat dista gairebé 3 km del mar, important per la pesca, sobretot sardines, i el turisme. El centre històric barreja edificis de finals del XIX i principis del XX, molts d’ells en colors pastís blau, rosa i coral.

El seu nucli històric és perfecte per anar de compres de tot tipus de productes que l’està promocionant com la ciutat més important comercialment de l’Algarve, però el seu major atractiu són les seves platges. La més propera és Praia da Rocha que amb diversos quilòmetres de sorra fina i blanca és una delícia pels que busquen sol i també per als amants del surf per les seves ones.

El seu centre històric resulta molt agradable, amb sabor a antic, molts edificis conserven la decoració amb mosaics, cosa habitual a principis del s. XX. Als voltants trobarem botigues on fer compres o tan sol mirar aparadors. Destaquen la Rúa Vasco da Gamma, la do Comercio i la Direita, que compten amb botigues de sabates, teixits i un mercat a l’aire lliure. El punt neuràlgic del casc antic és la Praça Manuel Teixeira Gomes, que deu el seu nom al president portuguès que li va concedir estatus de ciutat en el 1.924.

UNA MICA D’HISTÒRIA

Habitada des de la prehistòria, prova d’això les restes arqueològiques de Alcalar. Fenicis i cartaginesos també van deixar petjada, va destacar en el comerç atlàntic amb el Mediterrani i el nord d’Àfrica. Hi ha qui ho associa al famós Portus Hannibalis nomenat pel general romà, Hannibal Barca. També hi ha influència àrab en les xemeneies, sínies, murs, morabits, i com no, en l’agricultura i algunes plantes o en algunes peces de ceràmica i monedes trobades. En aquesta època àrab la van anomenar Burj Munt, però a partir del s. XV recupera el seu nom, Portimao, rebent en 1.463 llicència del rei D. Alfonso V per fortificar la població i poder defensar la barra del riu Arade dels pirates.

Amb l’època dels descobriments, augmenta el seu comerç internacional. Un terratrèmol en 1.755 causa greus destrosses i baixa l’activitat econòmica, que recuperarà a la fi del s. XIX i principis del XX. En 1.924 se li dóna l’estatus de ciutat i es converteix a la segona ciutat més popular de la zona.

 

QUE VEURE

Església de Ntra Sra de la Concepció: en el cim d’un pujol durant segles va definir el perfil de la ciutat. Construït en el s. XV, va ser reconstruïda en el s. XVIII, i remodelada en el s. XIX. Del primer edifici medieval perviu un bell portal gòtic, que compta amb capitells decorats, una gàrgola i un boterell. Té 3 naus. Hi ha un valuós retaule barroc de talla daurada en l’altar major. Destaca una imatge de Sant Pere Apòstol del s. XVI i 4 crucifixos d’ivori i guaiacol. Les piles d’aigua beneïda són d’estil manuelí del XVI. El sillar és de mosaics amb variades procedències del XVII.

Església del Col·legi dels Jesuïtes : L’església es va començar a construir en 1.660, però no es va utilitzar fins a 1.707. Té una sola nau, segons el típic estil arquitectònic dels col·legis jesuïtes. La volta és de canó, coronada per una triple capçalera i 6 capelles laterals. La façana, reconstruïda en part després del terratrèmol d’1.755, compta amb 6 finestrals i un frontó corbat. Dins sobresurten els retaules barrocs de la capella major i de les capelles laterals i les imatges de Sant Camil de Lelis i de Sant Antoni (s. XVIII). Sorprèn la custòdia amb el Sagrat Cor de Jesús, una imatge del Senyor Crucificat en la capella major i el mausoleu de Diogo Goncalves, fundador de l’església, mort en 1.664 sense poder veure-la finalitzada.

Centre històric de Portimao : medieval amb escasses restes de muralles després del caseriu. Mostra l’arquitectura típica de final del s. XIX i inici del XX el que predomina, cases de dos pisos, terrasses de ferro forjat, cants de pedra en finestres i portes, finalitzacions de balustrades de pedra i ceràmica, parets folrades de mosaics. L’Ajuntament se situa en l’antic Palau dels Vescomtes de Bívar, del s. XVIII.

Museu Municipal de Portimao : A l’antic edifici de la fàbrica de conserves Feu. Compta amb un important fons relacionat amb la indústria conservera i la pesca. També alberga peces de jaciments megalítics de Muntanya Canelas, Munte Mar o Baralha. I una important col·lecció de restes arqueològiques subaquàtiques.

Fortalesa de Santa Catarina de Ribamar : En la Praia da Rocha, en un lateral sobre les roques. Construcció iniciada en el s. XVII com a part del sistema de defensa de la ciutat i el seu port. La seva planta és rectangular amb una torre en cada cantonada. Dins trobem una ermita dedicada a Santa Catarina de Alexandria. Està oberta al públic i tenim molt bones vistes al mar i la platja des d’una de les seves esplanades.

Platja da Rocha : Sorra fina i daurada davant un mar blau turquesa que desborda tranquil·litat, roques de formes curioses i cridaners penya-segats, això és el que acull la Platja da Rocha. El turisme la descobreix a la fi del s. XIX i principis del XX, residència d’estiu durant molts anys de famílies riques de Portugal i Andalusia i d’angleses a l’hivern. L’Hotel de Bela Vista, d’estil belle époque francès data d’aquesta època. En els anys 1.950 i 1.960 es va internacionalitzar, rebent turistes de tota Europa.

RODALIES DE PORTIMAO

Alvor: A 5 kms de Portimao. Poble pintoresc amb encantadores cases blanques i vaixells amarrats en la Ria. Destaca la seva Església i la Ria de Alvor, zona humida de les més importants en el Sud de Portugal.

Lagos: Als seus carrers apreciem l’ús popular dels colors de les seves cases. Portes petites i finestres rivetades en blau o groc, balconades de forja, esglésies blanques i retaules daurats. Ens sorprendran els seus palauets i esglésies dels s. XVI i XVII, amb decoració típica del barroc portuguès. En els seus restaurants destaca el peix i el marisc.

Ponta de Piedade : A 2 kms de Lagos, en la Costa d’Oiro, moltes grutes, badies desconegudes i platges tranquil·les, més espectacular vista des del mar. És un dels llocs més visitats i fotografiats de Portugal. Accedim al embarcador per una llarga i estreta escala, des d’allà les barques conduïdes per pescadors ens podran portar a explorar aquest paradís natural vorejant les enormes escultures de pedra de les quals ens diran els seus nom i explicaran històries. Hi ha barques que arriben fins a aquí des de Lagos.

Silves : Prové de l’àrab, Xelb, època en què va ser una pròspera ciutat, arribant a ser la capital de l’Algarve. Cal visitar el castell, antic alcàsser, amb un perfecte mirador sobre la ciutat construïda en pedra vermellosa, enormes cisternes, torres i muralles almenades. La catedral, d’estil gòtic, va ser construïda sobre el que va anar una mesquita àrab. La seva preciosa portada de granit vermell conserva l’estil medieval. A prop trobem l’església de la Misericòrdia, del s. XVI, amb un interessant retaule renaixentista. Una altra visita ha de ser l’ermita de Nossa Senhora dues Mértires, del s. XII, i el Museu Arqueològic, amb molts objectes àrabs.

VISITA PER LLIURE

El port està entre Portimao i Platja da Rocha, i quan arriben creuers la línia urbana de microbusos, nº 6 que uneix els dos punts para enfront de la Terminal de creuers, així que resulta molt fàcil i econòmic anar a la platja o pasejar per Portimao, o simplement gaudir d’una terrassa i prendre alguna cosa.

Per visitar alguna altra població hi ha autobusos a gairebé totes les poblacions de la zona. La sortida és de Largo do Dique, al costat de la ria. O podem llogar un cotxe a Praia da Rocha encara que sol resultar molt bé utilitzar un taxi dels quals esperen a la sortida de la Terminal, per 30 euros o menys ens portaran a Lagos o Silves i per tornar en un altre taxi o autobús fins a Portimao. O podem negociar preu per a una visita completa amb el taxi.